Tot i la continuïtat de la profunda crisi econòmica, enguany en el camp dels museus es van començar a materialitzar diverses iniciatives i projectes que els anys anteriors havien estat aturades o havien avançat molt lentament.
En l’àmbit institucional, es va donar impuls a l’acció de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, ens públic que gestiona el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i el Museu d’Art de Girona i de totes les extensions, jaciments i monuments que en depenen, així com el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Durant l’any l’agència va iniciar diversos programes d’actuació de cara a agilitzar la gestió, millorar la qualitat de l’experiència del visitant i fer accessible el patrimoni al major nombre de persones possible; i es va impulsar la creació de l’Espai Patrimoni, un centre d’informació cultural i turístic situat als baixos del Palau Moja de Barcelona.
D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), "la Caixa" i Fira de Barcelona van acordar de potenciar Montjuïc com a espai museístic, i es va constituir l’Associació Montjuïc, Muntanya dels Museus, entitat que pretén impulsar un gran complex museístic mitjançant la reordenació urbanística de l’espai al voltant de la Font Màgica de Montjuïc, amb vista a la creació de la futura Esplanada dels Museus, integrada pel MNAC, el CaixaForum i la Fundació Mies van der Rohe. També s’hi pretenen afegir els pavellons d’Alfons XIII i Victòria Eugènia del recinte firal, reconvertits en espais expositius i que podrien acollir l’ampliació del MNAC.
El MNAC també va ser notícia perquè es va constituir la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, que lidera i aplega 13 centres museístics: Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Museu d’Art de Girona; Museu Episcopal de Vic; Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; Museu del Cau Ferrat (Sitges); Museu de la Garrotxa (Olot); Museu d’Art Jaume Morera (Lleida); Museu de Lleida Diocesà i Comarcal; Museu de l’Empordà (Figueres); Museu de Reus; Museu de Valls; Museu de Manresa i Museu d’Art de Sabadell. Amb la creació d’aquesta xarxa es pretén impulsar accions comunes de protecció, recerca i difusió del patrimoni; facilitar la formació dels professionals i impulsar projectes conjunts. A més, suposa un altre pas en el desplegament del Pla de Museus de Catalunya, que preveu l’ordenació dels museus registrats en quatre grans xarxes temàtiques: història de l’art, història, contemporaneïtat i ciències naturals.
El Museu del Disseny de Barcelona va inaugurar la nova seu, a la plaça de les Glòries, amb l’exposició “Del món al museu”
© Museu del Disseny de Barcelona / Lourdes Jansana
Quant a inauguracions museístiques a la capital catalana, cal destacar la del Museu del Disseny de Barcelona (desembre del 2013), nou centre museístic de 25.000 m2 a l’edifici Disseny Hub Barcelona (DHUB) de la plaça de les Glòries. El museu és el resultat de la integració de diverses col·leccions museístiques, i acull uns 70.000 objectes procedents dels antics Museu de les Arts Decoratives, Museu de Ceràmica, Museu Tèxtil i d’Indumentària i Gabinet de les Arts Gràfiques. Les exposicions del museu es caracteritzen pel fet de plantejar un discurs unitari on les diferents col·leccions s’unifiquen i es complementen, però sense renunciar als aspectes específics de cadascuna. El fil conductor es basa en l’evolució de les arts decoratives cap a les anomenades arts d’autor i, per altra banda, el camí de les arts decoratives cap al disseny. El Museu del Disseny de Barcelona també va obrir mesos abans el seu Centre de Documentació, un espai destinat a la recerca que ocupa 916 2 de l’edifici i que conté un fons documental de 22.000 exemplars.
També es va inaugurar la nova presentació de la col·lecció permanent d’art modern del MNAC, al cap de sis mesos d’haver tancat les sales al públic. Les 39 sales de la primera planta del museu dedicades a l’art realitzat des del final del segle XIX fins a mitjan segle XX presenten ara un nou muntatge caracteritzat per la transversalitat, que s’allunya del concepte expositiu tradicional. En els 4.000 2 de superfície s’exposen unes 1.350 obres (900 de les quals han estat extretes de la reserva), i es combinen obres de pintura, escultura, gravat, dibuix, cartellisme, arts decoratives, ceràmica, fotografia, arts gràfiques i fins i tot cinema, mitjans que van conviure i van ajudar a configurar el concepte d’artista modern i a popularitzar l’art en la societat de masses. Destaca la presentació del Modernisme com a manifestació artística plural, la reacció del Noucentisme, que comporta un retorn al classicisme, però que també s’obre a l’avantguarda, i, com a novetat, la presentació de l’art de la Guerra Civil, impulsat com a eina de propaganda.
El Born Centre Cultural va tenir un gran protagonisme en les celebracions del Tricentenari del 1714 i va tancar el seu primer any de funcionament amb la xifra de dos milions de visitants, un 150% més de públic del que s’havia previst.
El Museu de l’Hospitalet va iniciar una renovació profunda de la seva exposició permanent, amb els espais museístics dedicats a explicar el passat històric de la ciutat des del final del segle XIX fins als nostres dies. De moment, l’exposició permanent relata la història contemporània de l’Hospitalet, en espera de continuar a les sales dels pisos superiors amb la història moderna, medieval i antiga de la vila.
Al Museu Palau Mercader de Cornellà es va inaugurar la primera exposició permanent del Museu de Matemàtiques de Catalunya
© MMACA Museu de Matemàtiques de Catalunya
A la planta superior del Museu Palau Mercader de Cornellà, es va inaugurar "Experiències matemàtiques", la primera exposició permanent del Museu de Matemàtiques de Catalunya. Ocupa un espai d’uns 300 2 destinats a presentar una col·lecció constituïda per jocs, construccions i elements diversos que permeten demostrar teoremes, jugar amb formes geomètriques o fer càlculs. També s’hi porten a terme activitats diverses en les quals les matemàtiques s’aborden des d’un vessant lúdic i creatiu.
A Sant Boi de Llobregat es va obrir al públic el Centre d’Interpretació del Riu Llobregat, a la masia restaurada de Can Julià, dedicat a la descoberta de l’ecosistema del tram baix del Llobregat. El centre acull la mostra estable "Els equilibris del riu per viure", que permet descobrir com el riu ha anat modificant el paisatge amb el pas del temps.
A Sitges cal destacar la reobertura dels museus Cau Ferrat i Maricel, després dels treballs de reforma i remodelació que han permès restaurar els edificis i els seus elements patrimonials i, alhora, disposar d’uns espais museogràfics adients i ben equipats per a acollir novament una de les col·leccions més rellevants de Catalunya. La intervenció permet realitzar ara una visita continuada pels espais públics dels edificis de Can Rocamora, el Cau Ferrat i el Museu Maricel.
La pedrera romana del Mèdol es va recuperar aquest 2014
© Fundació Abertis
Al Camp de Tarragona, cal destacar la inauguració de la recuperació patrimonial de la pedrera romana del Mèdol. S’ha creat un espai interpretatiu que explica el procés d’extracció de la pedra, les eines emprades, els sistemes d’extracció i transport dels carreus fins a la seva utilització en la construcció dels edificis més emblemàtics i monumentals de la Tàrraco romana. La recuperació de la pedrera, que forma part de la declaració de patrimoni mundial de Tàrraco, és un projecte impulsat per la Fundació Abertis i gestionat a través d’un conveni amb el Museu d’Història de la Ciutat de Tarragona.
A Reus, es va inaugurar el Museu del Vermut, situat en un edifici modernista, on es reivindica el gran vincle de la ciutat amb aquest producte
© Museu del Vermut
A Reus, va obrir les portes el Museu del Vermut, situat a l’edifici modernista de l’arquitecte Pere Caselles, que s’ha adequat amb unes instal·lacions de 500 2 repartides en dues plantes i un pati interior, que compleixen la funció de museu i restaurant. Amb aquesta iniciativa d’un col·leccionista reusenc es reivindica el fort vincle de la ciutat amb aquest producte, atès que Reus genera un total del 30% de la producció anual del vermut de tot l’Estat espanyol. L’espai està totalment ambientat i envoltat per més de 5.000 articles relacionats amb l’aperitiu i 1.800 marques d’aquesta beguda procedents d’un total de 56 països. Hi ha quatre sales monogràfiques: la dedicada a Martini i a les tres marques reusenques (Miró, Yzaguirre i Iris).
El centre d’interpretació de Can Caciques està dedicat a explicar la història del municipi de Llagostera
© Quim Baulida / Centre d’Interpretació de Llagostera Can Caciques
A Llagostera (Gironès), l’Ajuntament va obrir al públic el centre d’interpretació de Can Caciques, dedicat a explicar la història del municipi. Situat en un edifici monumental, hi destaca l’única torre de planta quadrada del poble i una part del fossat de l’antiga muralla; mostra estris relatius a les feines del camp, eines vinculades a la indústria surera i vestigis d’altres activitats econòmiques amb presència històrica a la vila.
A l’església de Sant Esteve d’Olot es va inaugurar el nou museu tresor de la parròquia. Ara tant l’obra mestra de la col·lecció, el Crist abraçat a la Creu, de Domínikos Theotokópoulos, El Greco, com la resta d’objectes –el retaule de la Pietat, atribuït a Miquel Torell, i cinc relleus del retaule de Sant Eloi, així com altres obres d’art sacre i una col·lecció d’objectes litúrgics formada per calzes, copons, custòdies, reliquiaris, creus processionals i salpassers– es mostren amb les condicions adequades de dignitat, visibilitat i seguretat.
La Fundació Rafael Masó va incorporar dos nous espais a la visita de la Casa Masó, a la ciutat de Girona, que completen el recorregut per la mansió on va néixer el destacat arquitecte i intel·lectual noucentista. Es tracta de dos dormitoris del segon pis que recreen l’ambientació de principi del segle XX amb la recuperació del mobiliari i altres elements decoratius que el mateix Masó va dissenyar per a dues de les seves germanes.
La Fundació Endesa va inaugurar el Museu de l’Electricitat, en què s’exposen més de 500 objectes del fons històric de l’antiga Hidroelèctrica de l’Empordà
© Fundació Endesa
A Figueres, la Fundació Endesa va inaugurar el Museu de l’Electricitat, que presenta més de 500 objectes del fons històric de l’antiga Hidroelèctrica de l’Empordà, empresa constituïda el 1913. En un espai d’uns 250 2, en un antic taller de reparació i magatzem de la companyia popularment coneguda com la Hidro, al carrer de Sant Josep, es mostra la col·lecció del fundador de l’empresa, l’empresari figuerenc Carles Cusí de Miquelet (1863 – 1933), que fins ara només era accessible en visites convingudes. Entre els objectes més singulars hi ha un llum de carbó que el 1903 va il·luminar per primer cop la Rambla de Figueres, o un grup elèctric sencer dels anys trenta de la central de Vilallonga de Ter.
Al País Valencià, l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) va commemorar el seu 25è aniversari amb una exposició de les 400 millors obres de la seva col·lecció, amb creacions d’artistes com Miró, Tàpies, Duchamp, Chillida, Warhol, Pollock o Fontcuberta, entre d’altres, i que permeten oferir una mirada a l’art del segle XX. Molt a prop de la ciutat de València, es va inaugurar el Museu d’Història i Arqueologia de Silla (MARS). Està situat a la torre islàmica, que des del 2003 ja mostrava la col·lecció museogràfica amb material arqueològic, i a l’espai adjacent de l’antic Saló d’Actes, a la planta baixa del mateix Ajuntament. El MARS, a més de mostrar les primeres estructures urbanes de la vila, presenta els vestigis del passat remot de Silla per mitjà del fons de ceràmica, pintura, objectes d’ús quotidià, monedes i diverses mostres del món romà, islàmic i dels segles immediats.
Telers antics exposats al Museu del Tèxtil Valencià, instal·lat al Palau de la Vila d’Ontinyent
© Turisme Ontinyent
El Museu del Tèxtil Valencià va obrir les portes a Ontinyent (la Vall d’Albaida), la capital tèxtil valenciana famosa per la producció de teixits de qualitat. Està instal·lat en el Palau de la Vila i mostra una setantena d’objectes, entre telers, estris i objectes diversos, des del segle XVIII fins al present, que documenten la maquinària i el procés de producció tèxtil, així com el producte final. L’exposició museogràfica està dividida en quatre àmbits: instruments, elaboració, teixits i audiovisual. A la mateixa comarca, a Bocairent, es va inaugurar un museu municipal dedicat al pintor Antonio Ferri, amb una exposició retrospectiva completa d’aquest artista valencià, que inclou tots els registres de l’autor, que van des del neoimpressionisme i la pintura abstracta fins a l’art pop, el surrealisme i les obres inspirades en el Quattrocento italià. El museu ocupa tres plantes de l’edifici conegut com la Casa dels Pintors, que ha estat rehabilitada.
A la Catalunya del Nord, cal esmentar la inauguració del Memorial del Camp d’Argelers, impulsat pel municipi. El 1939 Argelers era una petita població de prop de 3.000 habitants on el Govern francès va decidir construir un camp de concentració, a la platja, per rebre els refugiats republicans espanyols. Aquest va ser el primer dels camps de concentració construïts per fer front a l’exili republicà i en pocs mesos ja acollia més de 80.000 persones. El Memorial es divideix en tres blocs: el marc general de la Guerra Civil Espanyola que va provocar l’exili; la vida quotidiana al camp de concentració d’Argelers i un àmbit per a exposicions temporals a partir dels fons aportats per particulars i arxius públics.
A Panamà es va obrir al públic l’espectacular Biomuseo, en un edifici de Frank Gehry, amb uns continguts desenvolupats per la Universitat de Panamà i l’Institut Smithsonian d’Investigacions Tropicals
© Biomuseo de Panamá
En l’àmbit internacional, a Nova York es va inaugurar finalment, després de diversos retards i tretze anys després dels atemptats, el Museu Memorial dedicat a les prop de tres mil víctimes de l’11-S, construït a l’indret on hi havia les Torres Bessones del World Trade Center. El Museu Aga Khan, el primer museu del continent americà dedicat exclusivament a la cultura islàmica, es va inaugurar a Toronto (Canadà). A la ciutat de Panamà va obrir les portes l’espectacular Biomuseo, en un edifici dissenyat per l’arquitecte canadenc Frank Gehry, i amb uns continguts desenvolupats per la Universitat de Panamà i l’Institut Smithsonian d’Investigacions Tropicals. En un espai de més de 13.000 2 es presenten diverses exposicions estables que conflueixen en el Parc de la Biodiversitat.
El Museu Picasso de París va tornar a obrir les portes amb un nou muntatge de 400 obres cinc anys després d’haver tancat
© Musée National Picasso-Paris / Béatrice Hatala
Al cap de cinc anys d’haver tancat, el Museu Picasso de París va tornar a obrir les portes. Superades diverses polèmiques i coincidint amb el 133è aniversari del naixement del pintor, finalment es va presentar el nou muntatge de les 37 sales que acullen unes 400 obres de l’artista.
L’Imperial War Museum de Londres va commemorar el centenari de la Primera Guerra Mundial amb una profunda remodelació museogràfica que intenta mostrar la dimensió més humana del conflicte. A la Haia es va obrir al públic la renovació i ampliació del Museu Mauritshuis, una de les pinacoteques de referència del nord d’Europa, que presenta unes 250 obres dels principals pintors holandesos i flamencs del segle XVII, amb obres mestres com La jove de la perla, de Vermeer, o la Lliçó d’anatomia, de Rembrandt. A Atenes es va inaugurar el nou Museu Nacional d’Art Contemporani (EMST), a l’antic edifici de la fàbrica de cervesa Fix, mentre que a Creta va tornar a ser accessible al públic el Museu Arqueològic d’Heraklion, després d’un llarg període de renovació de prop de set anys. El museu destaca per la seva col·lecció d’art minoic, la millor del món.
Una altra novetat museística va ser l’obertura del Museo Arqueológico Nacional (MAN) a Madrid, tancat des del 2011.
El premi EMYA al museu europeu de l’any va ser per al Museu de la Innocència d’Istanbul, l’espai on l’escriptor turc i premi Nobel de literatura Orhan Pamuk va recrear la seva famosa novel·la El museu de la innocència. Pel que fa a aniversaris museístics, es van celebrar els cinquanta anys del Museo Nacional de Antropología de Mèxic, una institució que va ser tota una referència per a la museografia de la segona meitat del segle XX.