Nova reglamentació sobre la declaració d'al·lèrgens
Les al·lèrgies produïdes pels aliments són un aspecte clau en la seguretat alimentària, per aquest motiu tant la indústria com altres operadors econòmics relacionats tenen la responsabilitat d'afavorir que les persones al·lèrgiques puguin escollir els aliments que contribueixen, de manera segura, a una alimentació saludable.
En aquest marc, s'han establert normes que obliguen a informar de la presència de components potencialment al·lergògens quan s'incorporen com a ingredients en els productes alimentaris. Des del desembre del 2014, va esdevenir d'aplicació obligatòria el Reglament (UE) 1169/2011 sobre la informació alimentària facilitada als consumidors. Aquesta norma substitueix el Reial Decret 1334/1999 i la modificació que se'n va fer posteriorment, el Reial Decret 1245/2008.
Una de les novetats més importants de la norma és l'exigència d'identificar i declarar els catorze grups d'aliments que poden provocar al·lèrgies o intoleràncies als consumidors, quan aquests grups d'aliments es fan servir en el procés de fabricació o preparació d'un producte alimentari. Aquesta informació s'ha de facilitar en l'etiquetatge dels productes envasats, i també s'ha d'oferir als consumidors quan els aliments es presenten sense envasar (restaurants, bars, etc.), s'han envasat al lloc de venda per a ser venuts immediatament o bé a petició del comprador.
Les catorze substàncies de declaració obligada en els aliments són: els cereals que continguin gluten i productes derivats (blat, espelta, kamut, ordi, civada i sègol); els crustacis i els productes a base de crustacis (gambes, escamarlans, llagostins, crancs, llagostes, llamàntols, etc.); el peix i els productes a base de peix; els ous i els productes a base d'ou; la soja i els productes a base de soja; la llet i tots els seus derivats, inclosa la lactosa (llet de vaca, cabra, ovella i búfala, entre d'altres, i productes làctics, com ara la mantega, el formatge, el iogurt, la crema de llet, el flam, la crema, el gelat, etc.); els cacauets i els productes derivats; la fruita seca i els productes derivats (ametlles, avellanes, nous, anacards, pacanes, nous del Brasil, festucs i macadàmies, etc.); l'api i els productes derivats; la mostassa i els productes derivats; els grans de sèsam i els productes a base de grans de sèsam; el diòxid de sofre i els sulfits en quantitats superiors a 10 mg/kg; els tramussos i els derivats, i els mol·luscs i els derivats (musclos, cloïsses, ostres, escopinyes, sípies, calamars, pops, cargols de mar, etc.).
Promoció del consum de fruita fresca
Amb l’objectiu d’acostar la fruita fresca a la població infantil i juvenil s’ha creat el projecte "Hello fruit!"
© Generalitat de Catalunya / Afrucat
Per tal de promoure'n el consum, l'Agència de Salut Pública de Catalunya ha iniciat diverses campanyes, entre les quals destaca "Aquí Sí | Fruita i Salut", una aposta del Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) per a facilitar el consum de fruita fresca, variada, de qualitat i de proximitat en els establiments de restauració. Aquesta és una campanya d'identificació dels establiments compromesos a oferir als clients racions de fruita fresca. Els establiments adherits a la companyia es comprometen a tenir fruita fresca visible a l'entrada de l'establiment, o bé en algun altre lloc destacat; tenir una oferta de fruita fresca, de qualitat, estacional i de proximitat preparada per a ser consumida amb facilitat, i, en cas de ser un establiment de restauració, la garantia que el 50% de les postres de la carta siguin a base de fruita fresca, preparada per a menjar. Durant l'any 2015, el programa es va ampliar a altres establiments d'alimentació (fruiteries, mercats, supermercats, hotels, etc.).
A banda d'aquesta iniciativa principal, la campanya va acompanyada d'un monogràfic que parla de receptes en què la fruita fresca és l'ingredient principal i del projecte "Hello fruit!", que té per objecte fer que la població infantil i juvenil en consumeixi. Per això, el 2014 es va iniciar un pla pilot a Lleida en el qual algunes fruiteries properes a les escoles oferien fruita trossejada i presentada en racions individuals a punt per a consumir.
En la mateixa línia del darrer projecte, des de l'any 2009 es porta a terme el pla de consum de fruita a les escoles, una iniciativa de la Unió Europea i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el Departament de Salut i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa consisteix a distribuir gratuïtament fruita per a esmorzar o berenar als escolars dels cicles d'educació infantil i primària (nens i nenes d'entre 3 i 12 anys) de centres educatius de Catalunya que ho sol·licitin.
La seguretat de la cafeïna
La ingesta de cafeïna en dosis úniques de fins a 200 mg o la ingesta de fins a 400 mg durant tot el dia no planteja cap problema per a la salut
© Fototeca2 / Tyler Boyes / Dreamstime.com
L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va publicar un dictamen científic sobre la seguretat de la cafeïna, en el qual n'estima la ingesta diària i la ingesta aguda de cafeïna per sota de la qual no s'esperen problemes de seguretat per a la població sana. El dictamen també aporta informació sobre el consum de cafeïna de totes les fonts dietètiques en combinació amb l'exercici físic, i sobre els possibles riscos de consumir cafeïna juntament amb alcohol i altres substàncies que es troben a les begudes energètiques i en els complements alimentaris.
En adults sans no es plantegen problemes de seguretat en dosis úniques de fins a 200 mg de cafeïna de qualsevol font, ni tampoc en dosis de fins a 400 mg consumida durant tot el dia. També és segur el consum de 200 mg de cafeïna abans de fer dues hores d'exercici físic intens en condicions ambientals normals. Quan la dosi és de 100 mg es considera que pot afectar la durada i els patrons de son d'alguns adults, sobretot si es consumeix abans d'anar a dormir. En dones embarassades i que alleten, la ingesta de 200 mg de cafeï-na al llarg del dia no presenta problemes de seguretat per al fetus i el nadó.
En general, es considera que un cafè de bar conté entre 60-100 mg de cafeïna, una tassa de te, entre 180-200 mg i una llauna de refresc tipus cola, entre 35-45 mg.
Acompanyar els àpats dels infants
La influència de la família en els hàbits alimentaris dels infants és transcendental, sobretot amb el model o exemple que es dóna
© Fototeca2 / Arne9001 / Dreamstime.com
Els estudis assenyalen que els adults (família o monitors de menjador escolar) sovint indueixen els infants que mengin més del que marquen els seus senyals d'autoregulació innats, és a dir, més del que indica el seu mecanisme de gana-sacietat. Tant a casa com en altres entorns es detecta sovint una insistència, en algunes ocasions, portada al límit i que consisteix en el càstig-recompensa, per acabar racions de menjar estàndards que poden no estar en relació amb les necessitats reals d'alguns nens i nenes. A més, exercir pressió sobre els infants perquè s'acabin el plat pot conduir a una resistència més gran a menjar. Així mateix, insistir que mengin un determinat aliment no fa que l'acceptin de grat, sinó més aviat que creïn aversions o que adoptin altres conductes alimentàries poc o gens saludables que poden persistir en l'edat adulta.
Per tal de garantir un acompanyament de l'àpat que respecti la sensació de gana dels infants i que faci recaure en l'adult la responsabilitat de què, on i quan es menja, mentre que els nens i les nenes siguin els que decideixin sobre les quantitats, l'Agència de Salut Pública de Catalunya va publicar "Acompanyar els àpats dels infants". Aquest document es basa en la revisió bibliogràfica recent, les recomanacions d'experts i les aportacions i el suport d'entitats com la Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), la Fundació Catalana de l'Esplai, la Fundació Alícia, l'Observatori de l'Alimentació ODELA de la Universitat de Barcelona, el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) i el Departament d'Ensenyament, entre d'altres.
En aquest marc de l'anomenada criança positiva, i també en relació amb el foment d'hàbits alimentaris i de relació saludables, el Departament de Benestar Social i Família va posar en marxa el programa "Àpats en Família", que ofereix eines en la qüestió alimentària des de la perspectiva nutricional, relacional i econòmica, basat en tallers per a famílies i material didàctic.
El consum de carns vermelles i el càncer
A l'octubre, l'Agència Internacional d'Investigació sobre el Càncer (IARC), organisme dependent de l'OMS, va fer pública una nota de premsa sobre l'avaluació del consum de carns vermelles i processades i la seva relació amb el risc de càncer. Més enllà de l'alarma que es va generar entre la població pel sensacionalisme de molts del titulars periodístics, el comunicat va voler posar en relleu que actualment hi ha un cos d'evidència científica suficient per a classificar la carn processada com a cancerígena i la carn vermella com a probablement cancerígena per als humans. Atès que hi ha un consum excessiu de carn en general, i també vermella i processada, en les societats occidentals, l'impacte final en la salut pública és important. La IARC va afirmar que el risc individual de desenvolupar càncer colorectal pel consum de carn vermella (de vedella, bou, porc, xai, cavall o cabra) i processada --és a dir, carns transformades, mitjançant tècniques de salaó, curació, fermentació, fumat o altres processos, com les salsitxes, els frankfurts, el pernil, la carn en conserva, la cecina o les salses a base de carn- segueix essent petit, encara que la repetida exposició en freqüència i quantitat a l'element cancerigen incrementa les possibilitats de risc. Les recomanacions de consum de carn d'altres organismes tenint en compte el risc de càncer s'estableixen en un límit màxim de 300 g setmanals de carn vermella i de 20 g al dia de carn processada.
Tanmateix, la recomanació de reduir el consum de carns vermelles i processades no és nova, i en aquest sentit ja s'havia pronunciat l'OMS l'any 2002 així com, posteriorment, altres institucions científiques.
La cuina catalana, al màxim nivell mundial
Taula parada a l'exposició universal de Milà, dins l'estand expositiu "Barcelona Capital of Catalonia. Real food for real people"
© Palau Robert Generalitat de Catalunya / Jordi Adria
Per als amants dels rànquings, el 2015 Catalunya va ser el millor lloc del món per a menjar. Aquesta afirmació tan categòrica es basa en tot un seguit de reconeixements i guardons que va aconseguir la cuina catalana. D'entre tots aquests reconeixements, cal esmentar que la llista de restaurants més influent --que promou la revista britànica Restaurant i que s'elabora a partir dels vots secrets de centenars de gastrònoms de tot el món-- va tornar a estar encapçalada per El Celler de Can Roca. La repercussió mediàtica global que suposa per al restaurant de Girona i per al conjunt del país aquest número 1 de la llista coneguda com la dels World's 50 Best és una magnífica notícia no tan sols per a l'hostaleria, sinó també per a la promoció dels productes agroalimentaris, la cultura i totes les activitats relacionades amb el turisme de qualitat. Encara és més important l'evidència que aquesta primera posició no és conjuntural, ja que els germans Roca ja van gaudir-la el 2013 i han estat en segona posició en altres edicions. Si se sumen, a més, els anys en què El Bulli la va encapçalar, es dedueix que cap altre lloc ha tingut millor representació en aquest Hall of Fame de l'alta cuina internacional. A més, Albert Adrià va ser escollit el millor pastisser per la mateixa revista (distinció que el 2014 va aconseguir Jordi Roca) tot i que ara, de fet, es dedica sobretot a crear nous conceptes de restaurants, com ara Tickets, Pakta o Hoja Santa, local de cuina mexicana d'autor que aquest any va rebre l'estrella Michelin que els altres dos locals ja atresoren. La guia roja va confirmar que l'herència d'El Bulli està ben viva i en constant evolució, com ho prova l'estrella atorgada a Disfrutar, local obert pels qui foren els seus darrers caps de cuina --Castro, Xatruch i Casañas--. De fet, arreu del món es van continuar escampant les llavors de la revolució tecnològica i conceptual que va néixer a cala Montjoi, donant fruits que s'adapten amb entusiasme als productes i les tradicions de cada lloc com a base de la seva creativitat. Tornant a la restauració catalana, a més de mencionar altres fets relacionats amb l'elit gastronòmica, com que Carme Ruscalleda és la cuinera que acumula més estrelles Michelin del planeta --tot i que ella no és partidària de la separació de gèneres en aquest àmbit-- o que es van celebrar vint anys de Can Jubany, cal fer palesa l'existència d'una important realitat estructural que correspon a una xarxa d'establiments de preus mitjans d'altíssim nivell repartits per tot el país.
Pel que fa a les tendències, aquest any es van reforçar el consum de productes locals, la preocupació pel malbaratament d'aliments, l'ús cada cop més abundant i amb més prestigi dels vegetals, els menjadors informals, les influències de la gastronomia peruana o el creixement de l'anomenada uberrestauració (aplicacions mòbils de menjar a domicili que agrupen l'oferta de molts restaurants). En el món del vi, per primer cop els vins catalans van ser els més beguts, va créixer l'oferta dels elaborats amb varietats autòctones o antigues i es van recuperar mètodes ancestrals.
A l'Expo in Città de Milà, durant l'Exposició Universal dedicada al tema Alimentar el planeta, energia per a la vida, la primera quinzena de juny es va presentar l'estand expositiu "Barcelona Capital of Catalonia. Real food for real people", posant en relleu el paper de referents d'una creativitat que, des de fa anys, es dedica a millorar l'alimentació quotidiana de la ciutadania, que aquesta pugui menjar millor per a viure millor. L'estand es va dividir en tres àmbits: "El rebost", un gran aparador dels productes agroalimentaris catalans, i dels paisatges d'on neixen i que alhora conformen; "La cuina", que representava com aquests productes arriben a la gent des del lloc on es produeixen passant per la xarxa de mercats municipals, i com després es prepara el menjar de cadascú sumant natura i cultura, els productes de la terra més les receptes per a transformar-los que són fruit de la història, de la tradició i de la innovació, i "La taula", una gran taula escultòrica al carrer que simbolitzava el valor de menjar plegats i, amb peces de vaixella de disseny autòcton, s'hi representava un menú consistent en diferents plats aptes per a fer a casa, fruit de la recerca en cuina, amb rigor científic i vocació social, desenvolupats per la Fundació Alícia, que investiga les últimes troballes en l'àmbit de la salut i la sostenibilitat per donar resposta a la més àmplia gamma de circumstàncies a l'hora de menjar, i també vetlla per conservar el patrimoni agroalimentari i per dinamitzar el territori.
Tota aquesta potència gastronòmica, que s'estén a tot el territori, des dels productors fins a les cases, des de la tradició històrica fins a les celebracions més populars, és percebuda des de fora. Per això Catalunya va rebre aquest any el títol de Regió Europea de la Gastronomia, i durant tot l'any 2016 ho celebrarà amb un bon grapat d'accions.