Activitat tecnològica
L'any 2015 van proliferar els llançaments de nanosatèl·lits amb finalitats tecnològiques. Es tracta de plataformes de pocs quilos de pes, fàcils de construir i d'acoblar com a càrregues secundàries en els grans llançaments que, gràcies al seu baix cost, permeten fer demostracions de noves tecnologies. Un dels experiments més curiosos és el d'un nanosatèl·lit equipat amb una vela solar, amb el qual s'estudien noves tècniques per a eliminar escombraries espacials. El va llançar l'Índia en el mateix vol en què aquesta posava en òrbita el seu sistema de control de desastres naturals.
L’Agència Espacial Europea va llançar l’IXV (Intermediate eXperimental Vehicle) per estudiar noves tècniques de reentrada a l’atmosfera i de control de vol
© ESA / CB PROD
Pel que fa a les tecnologies de llançament i reentrada, van destacar les proves de l'X-37B nord-americà, un transbordador robòtic d'òrbita baixa, i l'europeu IXV (Intermediate eXperimental Vehicle), dedicat a l'estudi de noves tècniques de reentrada a l'atmosfera i de control de vol. La Xina va provar dues llançadores noves, la Long March 6, un coet de querosè i oxigen líquid, i la Long March 11, un coet de combustible sòlid instal·lat dins un "envàs" mòbil, capaç de posar en òrbita baixa un satèl·lit.
Vols tripulats
L'Estació Espacial Internacional (ISS) va continuar de manera rutinària les seves activitats científiques i tecnològiques que, no cal oblidar-ho, tenen com a objectiu fer possible el viatge espacial, la qual cosa demostra que mantenir una base a l'espai és tècnicament factible. Les tripulacions i els subministraments es van renovar correctament i l'única incidència va ser el llançament fallit d'un Dragon de càrrega, el 28 de juny, per mitjà d'un Falcon 9.
Satèl·lits de telecomunicacions
Durant l'any 2015 es van posar en òrbita trenta plataformes, de les quals tres com a mínim són d'ús militar. Les grans corporacions internacionals com ara EUMETSAT, INTELSAT o INMARSAT van renovar parcialment la seva flota, mentre que països com el Turkmenistan o Laos van accedir per primera vegada al sector de les comunicacions des de l'espai. Finalment, al desembre, els nord-americans van posar en òrbita l'OrbComm OG2, el segon d'una flota d'onze satèl·lits de telecomunicacions de segona generació.
Satèl·lits de navegació
Després del revés experimentat per Europa el 2014, l'Agència Especial Europea (ESA) va aconseguir posar en l'òrbita correcta els satèl·lits Galileo7, 8, 9, 10, 11 i 12. Els Estats Units van substituir els GPS 2F9, 2F10 i 2F11; la Xina va incrementar amb tres mòduls més, i ja en són vint, el seu sistema Beidou, que consta de tres blocs de satèl·lits en òrbites geosincròniques, equatorials i inclinades, i l'Índia va llançar quatre satèl·lits més del seu sistema regional.
Observació de la Terra
Els Estats Units van llançar al final de gener el Deep Space Climate Observatory (DSCOVR) amb l'objectiu d'estudiar la influència que l'activitat solar té sobre la Terra, el que es coneix com meteorologia espacial o space weather. També dins aquest mateix context, al mes de març els nord-americans van llançar l'MMS per estudiar el comportament de la magnetosfera.
La Xina va continuar amb l'ambiciós programa d'observació de la Terra i va llançar entre els mesos de juny i setembre els Gaofen8 i 9, amb la finalitat d'obtenir imatges òptiques d'alta resolució del planeta. Tot i que els objectius són civils (disseny de carreteres, estudi de cultius, etc.), la seva òrbita és similar a la dels Yagoan militars, la qual cosa fa suposar que són de doble ús. També va posar en òrbita el Jilin 1 i el Tianhui amb finalitats cartogràfiques i d'explotació del sòl. Per la seva banda, Corea del Sud va posar en òrbita el Kompsat, amb capacitat per a observar en l'espectre visible i l'infraroig, i l'Índia va posar en òrbita el DMC3 (Disaster Monitoring Constellation), per a la prevenció i la cura de desastres naturals o provocats.
Europa, dins el programa Copèrnic de l'ESA, va llançar, al juny, el Sentinel 2A, dedicat a l'observació òptica del terreny amb la finalitat de monitorar les activitats ramaderes, el creixement de les ciutats i el comportament de la contaminació, i al desembre, el Sentinel 3A, dedicat a l'estudi dels oceans i dels continents (topografia, distribució de temperatures, etc.).
En el camp de la meteorologia cal destacar el llançament i la posada en òrbita del satèl·lit geostacionari MSG 4 d'EUMETSAT i els Elektro-L 2 russos.
Satèl·lits militars
Els Estats Units van llançar un satèl·lit geos-tacionari de comunicacions, dos de comunicacions tàctiques, un de reconeixement i, com a mínim, deu Cubesats, satèl·lits fets de mòduls cúbics de 10 cm d'aresta, amb experiments tecnològics. Rússia va llançar dos satèl·lits de reconeixement militar, un dels quals era de la sèrie Kobalt-M, un satèl·lit espia, un de comunicacions i un esquadró de tres satèl·lits d'òrbita baixa per a assegurar comunicacions militars remotes. França i Itàlia, per la seva banda, van posar en òrbita el Sicral 2 de telecomunicacions.
La Xina va posar en òrbita un satèl·lit anònim de comunicacions, la qual cosa fa sospitar-ne l'ús militar. El Japó, per la seva banda, va llançar des de la seva base de Tanegashima dues plataformes de reconeixement militar, una d'equipada amb un radar i l'altra amb un sistema òptic d'alta resolució de la sèrie Information Gathering Satellite (IGS). L'Índia va llançar el GSAT 6, un satèl·lit en òrbita geosincrònica per a comunicacions militars, i l'Iran va llançar un satèl·lit Fajr, el quart de la sèrie, amb un pes de 50 kg i d'objectiu desconegut, fent servir un coet Safir de construcció pròpia.
Satèl·lits científics
En el camp de la recerca astronòmica, no hi va haver grans esdeveniments. Només cal mencionar el llançament de l'Astrosat Observatory, el primer satèl·lit astronòmic de l'Índia, en col·laboració amb el Canadà i el Regne Unit, dedicat a l'estudi d'objectes compactes (forats negres, estrelles de neutrons, etc.).
La sonda Messenger va enviar dades sobre la superfície del planeta Mercuri abans de fer-la estavellar
© NASA / Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory / Carnegie Institution of Washington
El 30 d'abril, la sonda Messenger de la NASA va acabar el combustible i es va estavellar de manera controlada contra la superfície de Mercuri, el planeta més intern del sistema solar. Aquesta sonda es va llançar l'any 2004 i, després de set anys de vol, el 18 de març de 2011 es va posar en òrbita al voltant del planeta. La Messenger ha proporcionat una informació molt acurada del planeta i ha descobert que té un camp magnètic anòmal, que la temperatura de dia i de nit oscil·la entre els 430 i els --180 graus i que, a l'interior dels cràters polars, hi ha gel. També ha demostrat que la química superficial és molt complexa.
Al final de gener, la Venus Express es va des-integrar de manera controlada a l'alta atmosfera de Venus per estudiar els mecanismes d'aerofrenada i poder disposar en un futur d'una càpsula sobre el planeta. Aquesta sonda de l'ESA va estudiar exhaustivament el planeta Venus des de l'any 2006 fins al final del 2014, i ha proporcionat una gran quantitat d'informació sobre el vulcanisme del planeta, l'estructura de l'atmosfera i l'efecte hivernacle (cal recordar que l'existència d'aquest efecte es va descobrir precisament a Venus). Al desembre, va entrar en òrbita la sonda japonesa Akatsuki, que té com a objectiu estudiar la circulació atmosfèrica de Venus. Ho havia d'haver fet al desembre del 2010, però van fallar els retrocoets i es va haver d'esperar fins el 2015 per a poder preparar una nova ocasió.
La sonda Rosetta, de l'ESA,que va arribar al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko l'any 2014 i va dipositar, d'una manera accidentada, el mòdul Philae sobre la superfície del nucli cometari, va aconseguir executar el 80% del seu programa. Els resultats aconseguits pels dos mòduls són espectaculars, ja que han permès, entre altres coses, descobrir que 67P és el resultat de la col·lisió a baixa velocitat de dos cometes més petits i entendre com la rotació del cometa modela la sublimació de l'aigua.
El 14 de juliol, la sonda New Horizons va passar a una distància de 12.472 km de la superfície de Plutó, després d'un viatge de nou anys i mig. Els objectius principals, cartografiar i caracteritzar geològicament i morfològicament la superfície de Plutó i de Caront, així com estudiar l'atmosfera de Plutó, es van aconseguir amb escreix; la resta haurà d'esperar l'anàlisi postmissió de les dades. Després d'aquesta trobada, la sonda té com a objectiu estudiar el cinturó de Kuiper i els seus objectes transneptunians.
El 2015 va ser un any notable per a la recerca espacial a Catalunya. Al principi de desembre, l'ESA va llançar el LISA Pathfinder, coincidint pràcticament amb el centenari (25 de novembre de 1915) de la primera publicació de la teoria de la relativitat general d'Einstein, la qual prediu que quan les masses s'acceleren provoquen una pertorbació de l'espai-temps que es propaga com una ona a la velocitat de la llum que fa que les mesures de l'espai i del temps canviïn. L'efecte es pot imaginar com si es llancés una pedra a un estany on hi haguessin dues barquetes, una a prop de l'altra. En passar l'ona, la distància entre totes dues oscil·laria. La diferència aquí és que el que es modifica no és l'alçària de la superfície de l'aigua sinó que les eines de mesura de l'espai-temps es comporten de manera diferent.
La detecció d'aquestes ones gravitatòries té un valor científic incalculable, no tan sols des d'un punt de vista conceptual sinó també perquè ens aporta una visió del cosmos completament nova. Aquestes ones permetran entendre com es formen i creixen els forats negres amagats al centre de les galàxies, com evolucionen les estrelles de neutrons i, sobretot, ens parlaran de fenòmens que encara no som ni tan sols capaços d'imaginar.
Per aquest motiu, l'ESA va aprovar al final del 2013 l'estudi i la construcció d'un observatori espacial d'ones gravitatòries amb un pressupost de 1.000 milions d'euros que hauria de ser llançat entre els anys 2032 i 2034. Aquest observatori mesurarà contínuament la distància entre tres masses (les barquetes de l'exemple) sobre les quals només actua la gravetat i que estan separades per una distància d'entre 1 i 5 milions de quilòmetres i amb una precisió equivalent a la mida d'un nucli atòmic. Es tracta, sens dubte, d'un gran repte tecnològic, per la qual cosa el LISA Pathfinder és l'experiment preliminar per a demostrar que és possible aconseguir un ambient on només actuï la gravetat.
L'Institut de Ciències de l'Espai, un institut de recerca conjunt entre el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) ubicat al Campus de Bellaterra, va ser el responsable de construir l'ordinador d'adquisició de dades i els sistemes de control de l'estabilitat tèrmica, magnètica i d'irradiació de la plataforma.