En un any en què les reivindicacions nacionals van ser tan rellevants, un seguit de fets van demostrar la impossibilitat de deslligar l'esport de la política. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va redactar un manifest reivindicatiu contra els greuges a l'esport català, al qual es van adherir clubs, esportistes, consells esportius, voluntaris i una àmplia majoria del teixit associatiu esportiu de Catalunya. El manifest es va presentar el 19 de març en un gran acte a Barcelona amb la participació, entre d'altres, dels presidents del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i del RCD Espanyol, Joan Collet, i del secretari general de l'Esport, Ivan Tibau. El manifest va exposar els punts segons els quals l'acció legislativa del Govern espanyol posa en perill el futur de l'esport a Catalunya: la llicència única, la Llei de l'exercici de les professions de l'esport, el voluntariat esportiu, l'IVA, l'impost de societats, l'assegurança de responsabilitat civil, la Llei de costes, la Llei de transparència i la Llei contra el blanqueig de capitals.
Les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol també van pujar de to arran de la gran xiulada a l'himne espanyol i a Felip VI que hi va haver al Camp Nou amb motiu de la final de la Copa del Rei. Després d'una gran pressió mediàtica perquè aquella acció no quedés impune, per primera vegada la Comissió Antiviolència va acordar sancionar el Barça amb 66.000 euros, l'Athletic de Bilbao --l'altre equip finalista-- amb 18.000 euros i amb 170.000 euros les entitats sobiranistes que teòricament van promoure la xiulada.
Per primera vegada també la UEFA va sancionar el FC Barcelona per la presència d'estelades en la final de la Lliga de Campions a Berlín i en un partit al Camp Nou, fet que el club va entendre com un atac a la llibertat d'expressió dels seus socis i dels seus aficionats.
L'esport també va col·laborar directament en l'organització de la manifestació de la Via Lliure, a la Meridiana de Barcelona, de l'Onze de Setembre. Així, la sectorial d'esports de l'Assemblea Nacional de Catalunya, amb la col·laboració de la Plataforma Pro Seleccions, va organitzar amb diferents esportistes d'elit i amateurs el trasllat del punter per tota la manifestació.
Amb l'arribada d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona, es va renunciar finalment a presentar candidatura per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022.
Atletisme
El punt àlgid de la temporada va arribar durant la 15a edició del Campionat del Món d'atletisme, que es va disputar a l'Estadi Olímpic de Pequín (Xina), amb la participació de 1.936 atletes (1.043 homes i 893 dones). Les mirades van estar centrades, sobretot, en el velocista jamaicà Usain Bolt, vuit vegades campió del món, que no hi va arribar en un gran estat de forma. De fet, les millors marques de l'any en els 100 m i els 200 m les havia fet el nord-americà Justin Gatlin. Amb tot, Bolt va tornar a deixar empremta del seu talent repetint el triplet del 2013 a Moscou (100 m, 200 m i 4 x 100 m). Amb els tres ors a Pequín el jamaicà va desempatar amb el llegendari Carl Lewis i va arribar a les 13 medalles, 11 d'or, 7 de les quals individuals i, per tant, va superar, també, les 6 de Serguei Bubka.
L'únic rècord del món al campionat va ser el del nord-americà Ashton Eaton en el decatló (9.045 punts). Mo Farah (Gran Bretanya) va repetir el doblet dels 5.000 m i els 10.000 m que ja havia aconseguit a Daegu el 2011 i també en els Jocs Olímpics de Londres (2012), així com en el Campionat d'Europa disputat a Barcelona (2010) i Zuric (2014). En la categoria femenina la revelació va ser l'holandesa Dafne Schippers, campiona dels 200 m amb rècord d'Europa i del campionat (21,63 s), i segona, a més, en l'exigent final dels 100 m. Kenya, amb 16 medalles, va ser l'equip que va liderar el medaller. Amb triomfs més enllà de les proves tradicionals, va aconseguir victòries als 400 m tanques (Nicholas Bett) i javelina (Julius Yego).
Fora del Mundial el rècord del món més rellevant que es va superar va ser el dels 1.500 m femení. L'etíop Genzebe Dibaba, que es va entrenar mig any a Sabadell amb un grup d'atletes africans, va completar la distància en 3.50,07 minuts durant el míting de Mònaco i va rebaixar la històrica, i per a alguns experts també sospitosa, marca de la xinesa Qu Yunxia (3.50,46 min). En la Mitja Marató de Barcelona la kenyana Florence Kiplagat va rebaixar el rècord del món de l'especialitat (1.05.09 h) que ella mateixa havia fet l'any anterior en el mateix escenari (1.05.12 h).
El millor atleta català de l'any va ser el palamosí Adel Mechaal, que va fer el doblet en el Campionat d'Espanya (1.500 m i 5.000 m). L'únic precedent a Espanya d'una gesta semblant datava del 1945, quan Gregorio Rojo també va aconseguir en un mateix campionat les dues proves. En el Campionat d'Espanya de pista coberta Mechaal també va ser campió dels 1.500 m i els 3.000 m.
Bàsquet
La 38a edició del Campionat d'Europa de bàsquet, conegut com Eurobàsquet, es va disputar per primer cop en diferents ciutats d'Europa. Aquesta decisió es va prendre perquè el país amfitrió havia de ser Ucraïna, però va perdre els drets per a tirar endavant el torneig després de les revoltes del país. D'aquesta manera, es va decidir repartir l'organització entre Berlín (Alemanya), Zagreb (Croàcia), Riga (Letònia) i Montpeller (França). La selecció espanyola, amb els catalans Pau Gasol, Pau Ribas i Guillem Vives, els jugadors de les Illes Rudy Fernández i Sergi Llull i el valencià Víctor Claver, va assolir el títol en imposar-se a la final a Lituània (80-63). Pau Gasol va ser, amb 36 anys, el màxim anotador i el millor jugador del campionat. Especialment remarcable va ser la seva actuació en la semifinal contra França (80-75), en què va anotar la meitat dels punts de l'equip. Va ser el tercer títol per al pivot de Sant Boi i també el tercer per a la selecció espanyola.
Pau Gasol, com a jugador dels Chicago Bulls, també va ser protagonista a la lliga professional nord-americana, l'NBA, per una imatge ben simbòlica. En el partit de les estrelles (All Star), organitzat a Nova York, va ser triat pivot titular de l'equip de la Conferència Oest mentre que el seu germà, Marc, dels Memphis Grizzlies, va ser escollit pivot titular de la Conferència Est. Per primer cop en la història, doncs, dos germans van viure una experiència com aquesta. A més, Marc va ser escollit al final de la temporada millor pivot de la Lliga, davant de Pau. El títol de la Lliga --el quart de la seva història-- va ser per als Golden State Warriors i el premi al millor jugador, per al base Stephen Curry.
A Europa, el Real Madrid va ser el campió de l'Eurolliga. En la Final Four, jugada a Madrid, l'equip dirigit pel basc Pablo Laso es va imposar en la final a l'Olimpiakós (78-59), conjunt que en els quarts de final havia deixat fora de competició el FC Barcelona. Per al Real Madrid va ser una temporada perfecta. Així, va derrotar el Barça en les finals de la Lliga ACB, de la Copa del Rei i de la Supercopa d'Espanya.
El bàsquet català, amb tot, també va viure el seu moment de glòria quan l'equip de l'Spar Citylift Girona va aconseguir la seva primera victòria en la Lliga femenina espanyola en superar en la final el Perfumerías Avenida. La jugadora barcelonina Anna Cruz (1986), dels Minnesota Lynx, es va convertir, a l'octubre, en la primera catalana campiona de la lliga professional femenina dels Estats Units, la WNBA. Cruz també va formar part de la selecció espanyola, que va ser tercera en l'Eurobàsquet de Romania i Hongria, amb altres jugadores catalanes com Laia Palau, Sílvia Domínguez, Marta Xargay, Lucila Pascua, Cindy Lima i Núria Martínez, i la mallorquina Alba Torrens.
Ciclisme
El britànic Chris Froome va repetir el triomf en el Tour de França del 2013, davant del colombià Nairo Quintana i del murcià Alejandro Valverde. Va ser una volta ciclista amb dues parts ben diferenciades. En les dues primeres setmanes el domini del ciclista de l'Sky va ser absolut. Froome, que també va ser el vencedor de la classificació de muntanya, es va situar líder en la tercera etapa, al Mur de Huy, i als Pirineus va deixar pràcticament sentenciada la cursa amb una victòria incontestable al coll pirinenc de la Pèira Sant Martin. Amb tot, en els últims ports dels Alps, a la Toussuire i l'Aup d'Uès, Quintana va atacar i va posar en dificultats el guanyador. Al final la diferència entre tots dos va ser d'1 minut i 12 segons. El vencedor del 2014, l'italià Vincenzo Nibali, es va haver de conformar amb el quart lloc. Per al ciclista de Parets Joaquim Rodríguez el Tour va tenir dos vessants. D'una banda, no va poder lluitar per la classificació general, després de quedar molt despenjat als Pirineus, però, de l'altra, va ser capaç de guanyar-hi per primer cop dues etapes en una mateixa edició: la del Mur de Huy i la de Plan de Belha. L'eslovac Peter Sagan va guanyar per quarta vegada el mallot verd de la regularitat i Nairo Quintana es va endur el mallot blanc de millor jove.
Les altres dues grans voltes per setmanes de l'any van tenir protagonistes diferents als del Tour de França. El jove italià Fabio Aru va ser primer a la Vuelta a Espanya i segon al Giro d'Itàlia, fet que el va confirmar com una de les grans esperances de futur del seu país. Alberto Contador es va imposar, d'altra banda, en el Giro d'Itàlia, repetint el triomf del 2008. Va fracassar, però, en l'objectiu d'encadenar les victòries en la volta italiana i posteriorment en el Tour.
Peter Sagan, protagonista al Tour perquè havia quedat fins a cinc vegades segon d'etapa, es va rescabalar d'una temporada sense cap gran triomf assolint el seu primer títol de campió del món a Richmond (EUA). En el rànquing final de la Unió Ciclista Internacional el vencedor va ser Alejandro Valverde, davant de Joaquim Rodríguez. Per al ciclisme català també va ser rellevant el triomf del jove de Vilanova Marc Soler al Tour de l'Avenir, considerat un petit Tour de França per a ciclistes de menys de 23 anys.
Futbol
El FC Barcelona va completar el segon triplet de la seva història (Copa del Rei, Lliga i Lliga de Campions) en la temporada de debut de Luis Enrique a la banqueta
© FC Barcelona / Germán Parga
El FC Barcelona va completar el segon triplet de la seva història --Copa del Rei, Lliga i Lliga de Campions-- en la temporada de debut de Luis Enrique a la banqueta. L'entrenador asturià va repetir d'aquesta manera l'èxit de Josep Guardiola el 2009. Una vegada més la gran estrella de l'equip va ser Messi, que va marcar 57 gols en 56 partits. El trident ofensiu que va formar amb Neymar (39 gols) i Luis Suárez (25) va ser determinant per a la consecució dels tres títols. L'equip català va jugar la final de la Lliga de Campions a Berlín, el 6 de juny, contra el Juventus de Torí, el campió italià. La victòria per 3-1, amb gols de Rakitić, Suárez i Neymar, va donar al Barça el cinquè gran títol europeu per al seu palmarès. Andrés Iniesta va ser escollit millor jugador del partit. Abans d'arribar a la final el Barça va eliminar en les semifinals el campió alemany, el Bayern de Munic de Josep Guardiola; el campió francès, el Paris Saint-Germain, i el campió anglès, el Manchester City. Només uns dies abans de la final europea, el 30 de maig, l'equip havia assolit la seva 27a Copa del Rei en imposar-se en la final a l'Athletic de Bilbao (3-1) amb dos gols de Messi i un de Neymar. El títol de Lliga es va assolir matemàticament el 17 de maig amb una victòria al camp de l'Atlético de Madrid (0-1), amb gol de Leo Messi. És el 23è títol de Lliga del club. Al desembre, va conquerir el Mundial de Clubs en vèncer al River Plate (0-3).
Quatre dies després de guanyar la Lliga, el capità de l'equip, Xavi Hernández, va anunciar oficialment que deixava el club després de 17 temporades, en les quals havia alçat 23 títols, a banda de jugar 764 partits, rècord en la història de l'entitat. Al final de la temporada també va deixar el club un altre jugador històric de l'entitat, Pedro Rodríguez, que va ser traspassat al Chelsea de la Premier League.
Si bé en el terreny esportiu el rendiment del Barça va ser immaculat, el club va viure situacions més complexes en els despatxos. Al gener, el president, Josep Maria Bartomeu, va decidir convocar eleccions a la presidència perquè alguns sectors no el consideraven legitimat per a ser el màxim responsable de l'entitat. Els comicis es van celebrar el 18 de juliol i el mateix Bartomeu va ser escollit president per sis anys amb el 54,63% dels vots (25.823), davant de Joan Laporta (15.615), Agustí Benedito (3.386) i Toni Freixa (1.750).
L'altre gran problema que va tenir el club va ser la sanció de la FIFA per haver fitxat alguns jugadors menors incomplint la normativa de l'organisme. La sanció impedia al club incorporar jugadors durant dos períodes de transferències, fins al gener del 2016. Es van interposar diversos recursos, fins i tot al Tribunal d'Arbitratge Esportiu, però la sanció es va mantenir. Així, els jugadors que el Barça va incorporar a la plantilla durant l'estiu --Aleix Vidal (Sevilla) i Arda Turan (Atlético de Madrid)-- no van poder jugar ni un minut durant tot el 2015. Malgrat això, la temporada 2015-16 va començar amb el triomf en la final de la Supercopa d'Europa contra el Sevilla (5-4) a Tbilissi (Geòrgia). En la Lliga femenina el FC Barcelona va encadenar el seu quart títol.
El RCD Espanyol va completar, amb Sergio González a la banqueta, una temporada molt irregular en la Lliga, però en la Copa del Rei va arribar fins a les semifinals, on va ser eliminat per l'Athletic de Bilbao en el partit amb més assistència al Power8 Stadium (35.000 espectadors). A l'estiu, la crisi i el deute van obligar el club a vendre els seus millors jugadors: Kiko Casilla, Héctor Moreno, Lucas Vázquez i, sobretot, el davanter Sergio García, el jugador més estimat per l'afició. Al novembre el principal accionista del club, Daniel Sánchez Llibre, va anunciar un acord per a vendre el seu paquet accionarial a l'empresa xinesa Rastar Group. El grup xinès va invertir uns 65 milions d'euros en l'operació.
A la segona divisió el Girona FC es va quedar a només un pas de pujar per primer cop en la seva història a primera. Un gol en el temps de descompte del jugador del Lugo Caballero a Montilivi (1-1) va impedir la gesta.
En l'àmbit internacional la gran competició de seleccions de l'any va ser la Copa Amèrica, que va arribar a la seva 40a edició en un torneig que es va disputar a Xile. La selecció local va alçar el títol, per primer cop, en derrotar l'Argentina de Messi en la final per 4-1 en la tanda de penals després que el partit acabés 0-0. El tercer lloc va ser per a la selecció del Perú.
En l'àmbit institucional, la Federació Internacional de Futbol (FIFA) i el seu president, Joseph Blatter, es van veure esquitxats per greus acusacions de corrupció. Al juny, només cinc dies després d'haver estat reelegit president, Blatter va renunciar al càrrec al·legant que no tenia el suport del sector després de la detenció de set alts càrrecs de la institució a Suïssa, a petició de la justícia dels Estats Units, que els acusava de corrupció. Les acusacions també van arribar al president de la UEFA, Michel Platini, que va ser suspès. Entre les acusacions que es van fer als dirigents del futbol mundial hi havia la compra de vots en l'elecció dels Mundials del 2018 (Rússia) i 2022 (Qatar).
Golf
Si el 2014 havia estat l'any del jove nordirlandès Rory McIlroy, el 2015 ho va ser del nord-americà Jordan Spieth, protagonista d'una temporada que va recordar els millors anys de Tiger Woods. Amb només 21 anys, Spieth va esdevenir el jugador més jove a imposar-se en el primer major del curs, l'Obert dels Estats Units, des del 1923. Uns mesos després, ja amb 22 anys, es va imposar també en el Masters d'Augusta, i es va convertir en el segon jugador més jove a fer-ho, després de Tiger Woods. També va igualar el rècord de cops de l'antic número 1 del món. En l'Obert de la PGA, Spieth va ser segon rere l'australià Jason Day, i en l'Obert Britànic, una altra de les grans cites de l'any, també va lluitar per la victòria fins el darrer dia, tot i que finalment va quedar quart. El premi del gran torneig va anar a parar a les mans d'un altre nord-americà, Zach Johnson, que va tenir el cap més fred que els seus rivals en el play-off de l'últim dia. El jugador de Borriol Sergio García va ser sisè.
El millor jugador professional del circuit català, el barceloní Pablo Larrazábal, va aconseguir el seu quart triomf en el circuit europeu en imposar-se en l'Obert d'Alemanya. L'Obert d'Espanya es va disputar al Club de Golf El Prat, a Terrassa. El vencedor va ser l'anglès James Morrison.
Motor
L'anglès Lewis Hamilton va assolir, amb 30 anys, el tercer títol en el Campionat de fórmula 1 mostrant una gran superioritat gràcies a les prestacions del seu Mercedes. El pilot, de fet, va assegurar el títol al Gran Premi dels Estats Units, a Austin, tres curses abans del final del campionat. Amb el seu tercer títol l'anglès va igualar les tres corones d'Ayrton Senna. Durant la temporada el pilot també va superar en el Gran Premi de Rússia les 41 victòries de Senna i es va situar com a tercer pilot amb més triomfs de tots els temps, darrere dues de les grans llegendes de la F-1, Mi-chael Schumacher (91) i Alain Prost (41).
El Campionat del Món de MotoGP va tenir un desenllaç polèmic. El defensor del títol, Marc Márquez, va quedar descartat de la lluita pel campionat en l'últim tram de la temporada, després de fer un començament de Mundial molt irregular, amb caigudes no forçades. Així, es va arribar als dos últims grans premis (Malàisia i País Valencià) amb els dos pilots oficials de Yamaha, el mallorquí Jorge Lorenzo i l'italià Valentino Rossi, com a únics candidats a la victòria final. En el penúltim gran premi, Rossi va fer caure Márquez amb un cop de peu mentre lluitaven per la tercera posició. Rossi va ser castigat a sortir últim de la graella en el darrer gran premi, fet que va facilitar el triomf final de Lorenzo, que va sumar el seu tercer títol en MotoGP, el cinquè comptant totes les categories. Marc Márquez va ser tercer en la general final. El francès Johan Zarco (Kalex) va ser el campió de la categoria Moto2, i el britànic Danny Kent (Honda), el de Moto3.
En trial, el pilot de Piera Toni Bou va allargar la seva llista de triomfs en els Campionats del Món, tant a l'aire lliure com en la modalitat de pista coberta. El pilot de Montesa va sumar el novè títol mundial en les dues proves, i acumula 16 Campionats del Món absoluts, tots seguits des del 2007. El domini del motociclisme català en la modalitat va quedar reflectit en la classificació final del Mundial a l'aire lliure amb quatre pilots catalans en les primeres quatre posicions: Bou, Adam Raga, Jeroni Fajardo i Albert Cabestany. Un altre pilot català que va engrandir la seva llegenda va ser Marc Coma, que va aconseguir, al gener, el seu cinquè triomf en la categoria de motocicletes en el Ral·li Dakar, i va igualar, així, el rècord del francès Cyril Despres. Uns mesos després Coma va anunciar la seva retirada com a pilot i el pas a la direcció esportiva del ral·li. També en el Dakar la pilot de Corbera de Llobregat Laia Sanz va ser novena absoluta, el millor resultat d'una dona en l'exigent prova sud-americana. Sanz també va ser campiona del món d'enduro en la categoria femenina.
En el Mundial de ral·lis el francès Sébastien Ogier va encadenar el tercer títol individual, així com la marca Volkswagen, vencedora per equips. En el Ral·li Catalunya -- Costa Daurada, l'últim de la temporada, un error d'Ogier en l'últim tram va donar la victòria al noruec Andreas Mikkelsen, que va estrenar el seu palmarès al Mundial també al volant d'un Volkswagen.
Natació
El Campionat del Món que es va disputar a Kazan (Rússia) va tenir un nom propi, el de la nord-americana Katie Ledecki. Amb 18 anys va esdevenir la primera nedadora de la història a imposar-se en les quatre proves d'estil lliure: 200 m, 400 m, 800 m i 1.500 m. Va completar el seu medaller amb l'or en els 4 x 200 m lliures, i va marxar del campionat, a més, amb dos rècords del món, en 800 m i 1.500 m, i un rècord dels campionats (400 m). Amb la baixa per lesió de Mireia Belmonte, la participant catalana més destacada va ser Ona Carbonell, que va pujar al podi com a tercera classificada en l'exercici de solo lliure de natació sincronitzada i com a segona en l'exercici de solo tècnic. Jessica Vall, d'altra banda, va aconseguir podi per primer cop en un Campionat del Món en ser tercera en els 200 m, podi que va compartir amb la danesa Rikke Møller Pedersen i la xinesa Shi Jinglin ja que les tres van fer el mateix temps. La gran absència del campionat va ser la de Michael Phelps, l'esportista de la història amb més medalles en els Jocs Olímpics, perquè havia estat sancionat per la federació del seu país per haver donat positiu en un test d'alcoholèmia mentre conduïa. Amb tot, el nedador va continuar la seva preparació per als Jocs Olímpics de Rio guanyant i fent les millors marques de l'any en els 100 m i els 200 m papallona i els 200 m estils en el Campionat dels Estats Units.
Tennis
L'home de l'any va ser el serbi Novak Djoković, que va superar les 170 setmanes com a número 1 del món de John McEnroe. Al davant seu només resten Jimmy Connors, Ivan Lendl, Pete Sampras i Roger Federer. Djoković es va quedar a un pas de repetir la gesta de Rod Laver el 1969: guanyar els quatre tornejos del Grand Slam. El serbi va arribar a les quatre finals amb victòries a Austràlia, Wimbledon i els Estats Units i derrota contra el suís Stan Wawrinka a Roland Garros. A Melbourne va assolir el seu cinquè títol, rècord absolut des de la creació del circuit professional. Djoković també va ser el primer tennista a encadenar el triomf en les tres primers Masters 1000 del curs, Indian Wells, Miami i Montecarlo. El manacorí Rafa Nadal per primera vegada en deu anys es va quedar sense guanyar cap Grand Slam.
En la categoria femenina, la nord-americana Serena Williams també va assolir el triomf en tres dels quatre tornejos del Grand Slam: Austràlia, Roland Garros i Wimbledon. Als Estats Units, jugant amb la seva afició, va encaixar una sorprenent derrota en les semifinals contra la italiana Roberta Vinci. Una altra jugadora del país transalpí, Flavia Pennetta --una tennista que s'entrena a Barcelona- va ser la vencedora de la competició nord-americana. A Catalunya, es va confirmar el salt a l'elit de la jugadora d'origen veneçolà Garbiñe Muguruza, que va arribar a la final de Wimbledon i va escalar fins al tercer lloc del rànquing mundial, una evolució que no es veia des dels anys d'Arantxa Sánchez Vicario. Entre les més joves, Paula Badosa, de Begur, va triomfar en la categoria júnior de Roland Garros.
Altres
Els clubs catalans d'hoquei sobre patins van mantenir la seva hegemonia a Europa. Així, el FC Barcelona va conquerir la seva 21a Copa d'Europa en batre en la final jugada a Bassano del Grappa (Itàlia) el CP Vic (4-3). El Barça també va ser el campió de la Lliga. El Reus Deportiu va perdre la final de la Copa de la CERS contra l'Sporting de Lisboa (2-2) en la tanda de penals. Una altra Copa d'Europa que va anar a les vitrines del FC Barcelona va ser la d'handbol. L'equip dirigit per Xavi Pascual es va imposar en la final, jugada a Colònia, al Veszprém d'Hongria per 28-23. Va ser la culminació d'una temporada perfecta, perquè els catalans van assolir els set títols en joc: Supercopa de Catalunya, Supercopa Asobal, Lliga Asobal, Copa del Rei, Copa Asobal, Super Globe --Mundial de clubs-- i Copa d'Europa. Aquesta fita històrica només l'havia aconseguit l'equip de Valero Rivera la temporada 1999-2000, si bé llavors jugava la Supercopa d'Europa en lloc del Mundial de clubs. El títol de Lliga va arribar, a més, per segon any consecutiu, guanyant tots els partits del campionat. El francès Nikola Karabatić, nomenat millor jugador del món el 2015, va abandonar el FC Barcelona a l'estiu per fitxar pel Paris Saint-Germain.
En alpinisme, el tarragoní Òscar Cadiach es va quedar una vegada més a les portes de coronar el seu 14è i últim vuit mil, el Broad Peak. Les males condicions de la neu a cotes altes i un canvi de temps van desaconsellar continuar amb l'atac al cim el 27 de juny. Ferran Latorre, l'altre català que aspira a fer tots els cims de més de vuit mil metres sense oxigen, va arribar al seu desè vuit mil en pujar el Gasherbrum I el 24 de juliol, i Kilian Jornet, que aspirava a fer el rècord d'escalada a l'Everest al maig, va cancel·lar l'aventura en veure's al mig del terratrèmol del Nepal. De fet, aquest 2015 cap expedició va pujar a l'Everest per primer cop en 41 anys, per culpa d'un moviment sísmic que va provocar la mort d'unes 10.000 persones al país.