Mort, per diftèria, d'un nen no vacunat
La mort d’un nen no vacunat de diftèria va alçar crítiques cap als sectors antivacunes
© Centers for Disease Control and Prevention
Un nen de sis anys veí d'Olot (Girona) va morir després d'haver-li diagnosticat diftèria. Va ser el primer cas d'aquesta malaltia detectada a l'Estat espanyol des del 1987, segons els registres del Ministeri de Sanitat. El menor no estava vacunat d'aquesta malaltia, que té unes taxes d'immunització a Espanya d'entre el 90% i el 95%, perquè un dels seus progenitors estava en contra de les vacunes.
El menor va començar amb la simptomatologia inicial (malestar general, mal de cap, febre i inflamació de les amígdales) el 23 de maig, però no va ser fins cinc dies després, el 28, que va ingressar a l'hospital comarcal d'Olot perquè havia empitjorat el seu estat. Aquest mateix dia l'Agència de Salut Pública de la Generalitat va rebre l'avís que podia tractar-se d'un cas de diftèria, perquè és una malaltia de declaració obligatòria. El divendres 29 de maig, el Centre Nacional de Microbiologia va rebre la mostra procedent de l'hospital gironí, i el dissabte 30, el laboratori va confirmar-ne la sospita. A partir d'aquí el menor va ingressar a l'Hospital Maternoinfantil de la Vall d'Hebron de Barcelona, on va romandre a la unitat de cures intensives fins a la seva mort. Es va fer tot el possible per combatre la malaltia, incloent-hi l'ús d'una antitoxina portada des de Moscou.
El calendari de vacunació espanyol (no obligatori) inclou la immunització contra la diftèria. L'Agència de Salut Pública de Catalunya va administrar la medicació preventiva i el reforç de vacunació a les persones que van tenir contacte estret amb el menor afectat i va detectar el bacteri responsable en vuit nens propers a ell que no van desenvolupar la malaltia gràcies al fet que estaven immunitzats. Aquests nens van ser reclosos a casa per evitar possibles contagis al 3% de nens de la comarca de la Garrotxa que no estaven vacunats.
Arran d'aquest cas, les vacunacions contra la diftèria van augmentar un 23% entre adults, nadons de fins a sis mesos i nens d'un any i mig.
La Comissió de Deontologia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) va estudiar l'actitud dels professionals antivacunes i va concloure que era contrària al codi ètic mèdic català. El president de la corporació, Jaume Padrós, va proposar la suspensió de l'exercici dels facultatius que avalin i promoguin els discursos antivacunes, la qual cosa va ser objecte de controvèrsia.
Pla estratègic contra l'hepatitis C
El Govern espanyol va habilitar una partida de fins a mil milions d'euros per a formalitzar els préstecs a llarg termini a les comunitats autònomes perquè financin les despeses del tractament de l'hepatitis C amb els nous fàrmacs d'última generació, que tenen efecte curatiu però un elevadíssim cost econòmic.
El pla estratègic contra l'hepatitis C va determinar que, per criteris mèdics, de moment, havien de rebre aquests nous fàrmacs 52.000 pacients dels 95.000 amb hepatitis C que hi ha a Espanya.
El pla va permetre disposar per primera vegada d'un mapa de la malaltia a l'Estat espanyol en funció del genotip del virus i l'estadi de la malaltia, alhora que també s'està elaborant un registre de pacients tractats per a avaluar contínuament l'efectivitat dels medicaments.
El Servei Català de la Salut (CatSalut) va anunciar a les direccions dels hospitals públics i concertats que havia arribat a un acord de preus amb els laboratoris proveï-dors dels nous fàrmacs per a l'hepatitis C (VHC), per tal d'adaptar a les peculiaritats del model de provisió de la comunitat autònoma el pacte a què havien arribat prèviament les farmacèutiques amb el Ministeri de Sanitat per al conjunt de l'Estat. El ministeri havia negociat diferents pactes amb els laboratoris preu diferent per trams de pacients, finançament governamental per només dotze setmanes de tractament, finançament a càrrec de la indústria per a tractaments de més de dotze setmanes, etc. que van ser relativament fàcils d'aplicar a les comunitats autònomes hereves de l'extint INSALUD (amb tots o la majoria dels centres públics i gestionats per un únic organisme). Però aquests pactes no van ser vàlids per a Catalunya, on els hospitals són de diferent titularitat (provisió desagregada) i el CatSalut triga força temps a recollir tota la informació de cada un. Per poder beneficiar-se dels pactes del ministeri ja que el retard en la recollida del volum d'ús podria perjudicar el cost del tractament, el CatSalut va negociar amb els laboratoris un preu mitjà màxim.
En funció d'això, el CatSalut va anunciar els preus dels diferents medicaments: 80,52 € per cada comprimit de Viekirax 12,5/75/50 mg (ombitasvir, paritaprevir, ritonavir), 7 € per cadascun d'Exviera 250 mg (dasabuvir), 213,59 € per cada pastilla d'Harvoni 90/400 mg (ledipasvir, sofosbuvir), 196,42 € per cadascuna de Sovaldi 400 mg (sofosbuvir), 123,20 € per comprimit d'Olysio (simeprevir) i 122,57 € pel de Daklinza (daclastavir). D'acord amb aquestes quantitats, el preu del tractament per pacient 84 comprimits (un per dia durant dotze setmanes a càrrec del CatSalut) amb Viekirax ascendeix a 6.763,68 €, i amb Exviera, a 588 €, però com que és un tractament combinat sumen un cost de 7.352 €; amb Harvoni, 17.941,56 €; amb Sovaldi, 16.499,28 €; amb Olysio, 10.348,8 €, i amb Daklinza, 10.295,88 €. Al juliol, el CatSalut ja havia finançat el tractament a 3.500 pacients.
Al final d'any, la Plataforma d'Afectats per l'hepatitis C va denunciar que el fons per pagar els nous fàrmacs continuaven sense arribar, que les autonomies estaven tractant a ritme diferent els pacients i que faltava transparència sobre el cost dels tractaments i el nombre de pacients tractats.
El Big Data sanitari català: VISC+
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va aprovar el projecte Visc+ (Big Data sanitari) de venda de dades sanitàries anònimes
© CDC
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va aprovar el projecte VISC+ (Big Data sanitari) de venda de dades sanitàries a centres assistencials i de recerca, malgrat l'oposició del Parlament. El projecte aprovat especifica que tota la informació inclosa en els fitxers que contenen dades personals de la Conselleria de Salut, del CatSalut i de l'ICS serà anònima. El VISC+ va ser objecte de recomanacions per part de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, va rebre el vistiplau de científics, del Comitè de Bioètica de Catalunya, del Col·legi de Metges de Barcelona i del Síndic de Greuges, i crítiques de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, partits polítics i sindicats.
La UB agrupa facultats "sanitàries"
La Universitat de Barcelona (UB) va aprovar el projecte d'agrupació de les facultats de Medicina (té el seu origen el 1760) i Odontologia, l'Escola Universitària d'Infermeria i l'ensenyament de Podologia en un nou centre de Medicina i Ciències de la Salut. En la memòria del projecte s'inclou que la nova facultat haurà de tenir una estructura interna integrada per unitats de formació i d'investigació (UFR), amb un alt grau d'autonomia amb relació a qüestions acadèmiques i de professorat. Es preveu l'existència de la UFR de Medicina-Clínic; la UFR de Medicina-Bellvitge; la UFR d'Infermeria (Escola d'Infermeria), que en el moment en què es creï una UFR d'Infermeria-Clínic passarà a dir-se UFR d'Infermeria-Bellvitge; la UFR d'Odontologia (Escola d'Odontologia), i la UFR de Podologia (Escola de Podologia).
El Clínic de Barcelona és un consorci
El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del consorci de l'Hospital Clínic de Barcelona, en què hi participarà el Govern (amb representació majoritària), a través del Servei Català de la Salut (CatSalut), i la Universitat de Barcelona (UB). L'aprovació del Govern va estar precedida pel vistiplau del Parlament i per la ratificació del projecte per l'anterior patronat del Clínic i els Consells del CatSalut i la UB. Les dues institucions reservaran en el Consell de Govern de la nova entitat tres cadires de les setze existents (amb veu i vot) per als sanitaris de la plantilla del centre, cosa que suposa una novetat en aquest tipus d'institucions.
Nova carta de drets i deures en salut
El Departament de Salut de la Generalitat i el Servei Català de la Salut van renovar la carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària (l'anterior va ser elaborada el 2001), que recull prop d'un centenar de drets i deures estructurats en deu grans àmbits: equitat i no-discriminació de les persones; protecció i promoció de la salut i prevenció de la malaltia; accés al sistema sanitari; intimitat i confidencialitat; autonomia i presa de decisions; informació sanitària, documentació clínica i tecnologies de la informació i la comunicació; qualitat i seguretat del sistema; constitució genètica de la persona; investigació i experimentació, i participació. Entre les principals innovacions destaquen el dret a rebre educació en salut, a obtenir informació sobre temps d'espera en atenció sanitària, a planificar les decisions anticipades, a tenir seguretat de les dades relatives a la salut i a rebre una atenció que garanteixi la continuïtat assistencial, entre d'altres. Aquests drets i deures són aplicables a tots els serveis sanitaris, amb independència del seu nivell i de la seva titularitat jurídica.
Avenços en trasplantaments de ronyó
El Servei d'Urologia de l'Hospital Clínic de Barcelona va dur a terme el primer trasplantament renal en què s'ha introduït l'òrgan a la receptora per via transvaginal sense haver hagut de fer una incisió abdominal, una fita que coincideix amb la celebració del 50è aniversari del primer trasplantament renal realitzat amb èxit a l'Estat espanyol en aquest mateix centre (1965).
La cirurgia va ser un veritable èxit. No hi va haver cap complicació i la receptora va millorar la seva funció renal ràpidament, va baixar el nivell de creatinina en 48 hores i es va donar d'alta de manera molt precoç. La nova tècnica consisteix a introduir una mànega a la vagina per aïllar tot el canal natural i col·locar el ronyó dins d'una bossa especial que en facilita el lliscament fins a la cavitat abdominal sense fregar amb les parets, cosa que evita que pugui patir danys.
És la primera vegada al món que es fa un trasplantament renal íntegrament per via vaginal, tant la nefrectomia a la donant com la col·locació posterior de l'òrgan a la receptora. De manera gairebé simultània, es va dur a terme una intervenció similar en un hospital de la ciutat francesa de Bordeus.
La Fundació Puigvert, de Barcelona, també va fer una altra important contribució als trasplantaments de ronyó en realitzar-ne un d'íntegrament robòtic, una operació pionera a Europa. En la intervenció va utilitzar el robot Da Vinci per a implantar el ronyó a la receptora, una jove de 25 anys que patia insuficiència renal i que ha rebut l'òrgan de la seva mare.
L'epidèmia de l'Ebola sembla controlada
L’epidèmia de l’Ebola sembla que estigui controlada i els estudis sobre l’efectivitat d’una possible vacuna són favorables
© CDC / Theresa Roebuck / Health Communication Specialist / OD
L'epidèmia de l'Ebola a l'Àfrica occidental va arribar al seu segon any consecutiu, però ara aparentment sota control. Es tracta, amb diferència, del brot d'Ebola de més envergadura i durada i més mortífer i complex de la història, segurament perquè la mutació i l'adaptació constants són els mecanismes de supervivència del virus, i tal com va reconèixer Margaret Chan, directora general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), perquè no es va captar amb suficient rapidesa que el comportament de l'Ebola podia ser molt diferent a l'Àfrica occidental que a l'Àfrica equatorial.
Durant aquests dos anys d'epidèmia s'han emprès moltes investigacions, i han millorat considerablement els coneixements sobre la malaltia, les formes de transmissió i les seves característiques clíniques. També ha servit per a millorar els sistemes de vigilància internacionals, els recursos i la formació dels sanitaris occidentals en les zones en desenvolupament afectades.
Aquest any es van anunciar els resultats d'una anàlisi provisional de l'assaig de fase III sobre l'eficàcia de la vacuna VSV-EBOV (Merck, Sharp & Dohme) realitzat a Guinea, que mostren que la vacuna és altament eficaç contra l'Ebola. L'OMS va declarar, el 29 de desembre, la fi de l'epidèmia a Guinea, on fa gairebé dos anys es va registrar el primer cas que va donar lloc a l'epidèmia que es va propagar a Libèria i Sierra Leone, que va causar més de 28.000 persones infectades i més de 13.000 morts.
El CatSalut arriba a un deute de més de 2.000 milions amb els seus proveïdors
La morositat del Servei Català de la Salut (CatSalut) amb centres sanitaris concertats, farmàcies, residències i ortopèdies va superar durant el 2015 els 2.000 milions d'euros, després de més de cinc mesos d'impagaments. Per primera vegada, representants de vuit associacions Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec), Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES), Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya (CCFC), Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC), Federació Espanyola de Tècnics Ortopèdics (FEDIFAR) i Unió de Petites i Mitjanes Residències (Upimir) es van unir per exigir un pagament a compte del deute acumulat durant el mes de novembre, suficient perquè els permeti fer front a les seves obligacions amb tercers (treballadors, proveïdors, etc.), així com de la fixació d'un calendari de liquidació del deute restant. També van reclamar el compliment dels terminis de pagament que determinen la llei o els concerts, que es dissenyi i s'implanti un nou sistema de finançament i que les administracions elaborin i aprovin pressupostos reals. Els impagaments del CatSalut se succeeixen des de fa quatre anys.
Un ple extraordinari sobre salut
El segon debat monogràfic sobre sanitat del Parlament de Catalunya el primer va ser el 1985 es va celebrar al juliol a petició del PSC, ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP. Les retallades pressupostàries del Govern d'Artur Mas (CiU) el 2011 van trencar el tradicional consens en matèria sanitària de la cambra legislativa catalana i, quan faltaven tres mesos per a les eleccions autonòmiques (el 27 de setembre), el nivell de disputa i crispació política per la sanitat va arribar al seu punt àlgid, en especial sobre els temes més polèmics, com el Consorci de Lleida, el de l'Hospital Clínic o el projecte sobre dades sanitàries VISC+.
Al ple es van aprovar vint-i-quatre resolucions que, entre altres qüestions, garanteixen que cap ciutadà, amb independència de la seva situació legal i administrativa a Catalunya, resti sense assistència sanitària i farmacèutica; assegurar-se la continuïtat de l'Institut Català de la Salut com a proveïdor públic majoritari del Servei Català de la Salut, i milloren el finançament de les polítiques de salut.