Un any amb onades de calor històriques
Una de les manifestacions de l'escalfament global que pateix el nostre planeta és l'augment d'intensitat i durada dels períodes de temperatures anormalment altes. Durant l'any 2015, les onades de calor van ser molt freqüents i, probablement, més intenses
del que calia esperar com a conseqüència del canvi climàtic que patim. Com si es tractés d'un estiu avançat, ja a principi del mes de maig la península Ibèrica va assolir temperatures que van superar en més de 10 °C les normals (en alguns punts van ultrapassar els 40 °C) a causa d'una entrada d'aire saharià extremament càlid i carregat de pols. A Catalunya, els dies 13 i 14 de maig la temperatura màxima es va situar entre 30 °C i 35 °C a les comarques de l'interior i del prelitoral, així com a les valls dels Pirineus. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), un terç de les estacions de la xarxa amb més de deu anys de dades van igualar o superar la seva temperatura màxima absoluta del mes de maig, amb l'excepció de la franja litoral, on molts valors van quedar per sota dels 25 °C. Aquest mes, a l'Índia, les altíssimes temperatures, que en alguns punts van arribar als 47 °C, van causar més de 2.000 morts. Els estats més afectats van ser Andhra Pradesh i Telangana.
Segons l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units, el mes de juliol del 2015 va ser el més càlid mai observat des que es tenen registres meteorològics, amb una temperatura mitjana planetària de 16,6 °C. Les onades de calor al sud d'Europa aquest mes van tenir una durada excepcional, superior a les dues setmanes. A Catalunya, la temperatura va arribar als 43 °C a Banyoles (Pla de l'Estany) i als 42,9 °C a Lleida. Segons l'SMC, la primera setmana de juliol es van batre rècords de temperatura màxima. En 49 de les 129 estacions de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), que tenen emmagatzemades dades des de fa més de 10 anys, es va igualar o superar la temperatura màxima absoluta de la seva sèrie entre els dies 5 i 7 de juliol, i més de la meitat d'aquestes estacions van registrar la seva temperatura màxima absoluta del mes de juliol. En altres indrets de la Península, com Andalusia o el País Valencià, també es van observar calorades extremes, com a Xàtiva, on la màxima va ser de 45,8 °C.
Tal com demostren diversos treballs científics, les onades de calor són un factor important en la morbiditat humana. Un dels estudis més recents, que fa referència a les anàlisis de les configuracions meteorològiques quan s'esdevé excés de mortalitat per calor a l'àrea metropolitana de Barcelona i publicat per investigadors de l'SMC, va ser guardonat aquest 2015 amb el Premi Internacional Eduard Fontserè, que convoca bianualment l'Associació Catalana de Meteorologia (ACAM).
Les temperatures més altes del normal a Catalunya i a gran part d'Europa es van fer paleses durant tota la tardor i al començament de l'hivern: el 16 de desembre, l'Observatori Fabra de Barcelona va enregistrar una màxima de 20,6 °C, la més alta d'un mes de desembre en la sèrie d'observacions d'aquest centre (1914-2015).
La influència del fenomen d'El Niño
Al Pacífic central van coexistir per primera vegada tres huracans de categoria 4 (Ignacio, Jimena i Kilo) amb vents sostinguts que sobrepassaven els 200 km/h
© NASA Earth Observatory / Jesse Allen / VIIRS - Suomi National Polar-orbiting Partnership
Per bé que cal atribuir al canvi climàtic un augment de la freqüència i durada de les onades de calor, també s'assenyalen altres causes que sembla que poden tenir un impacte, encara que transitori, en l'augment de la temperatura global. Una pot ser el fenomen quasi cíclic d'El Niño -- oscil·lació del sud(ENSO). Bàsicament consisteix en un augment de la temperatura de l'aigua oceànica superficial a l'àrea del Pacífic oriental que es produeix sense un període clarament definit de l'ordre de 5 a 7 anys i que, un cop instaurat, arriba al seu màxim a principi d'any, d'aquí la seva denominació. El seguiment de l'evolució de la temperatura oceànica duta a terme de manera contínua per diversos organismes internacionals ha permès constatar que estem de nou davant d'aquest fenomen, que es preveu que assolirà el màxim a principi del 2016. A més, van anunciar que aquest Niño 2016 serà un dels més acusats i que superarà el del 1997, que es considera el més fort del segle XX.
Com se sap, l'ENSO té notables repercussions climàtiques, sobretot a les costes del Perú, que veuen substituït el seu clima sec per un altre de més plujós; a Indonèsia, on, al contrari, el clima canvia de molt plujós a molt sec, i en altres indrets del planeta de vegades molt allunyats d'aquesta zona del Pacífic oriental, en virtut de les anomenades teleconnexions climàtiques. Així, a la zona occidental dels Estats Units El Niño es manifesta amb episodis de pluges molt fortes, mentre que zones d'Austràlia habitualment humides veuen minvar dràsticament el seu règim pluviomètric. A Europa, les conseqüències del fenomen no són tan clares i assenyalen una tendència cap a hiverns més freds i secs a les zones del nord i nord-est, mentre que al sud d'Europa el règim hivernal és més suau i plujós. No obstant això, en el cas d'Europa hi ha altres variables que poden influir més que aquesta feble teleconnexió.
Diversos estudis han mostrat que l'ENSO també té repercussions en el nombre i la intensitat de ciclons tropicals: els ciclons o huracans de la zona atlàntica i del mar del Carib disminueixen els anys en què es produeix el fenomen d'El Niño, mentre que se'n detecta un augment a l'àrea del Pacífic central. Al final d'agost i principi de setembre, l'Ignacio, el Jimena i el Kilo, tres huracans de categoria 4 en l'escala Saffir-Simpson, que arriba fins a un màxim de 5, van coexistir en aquesta zona del Pacífic central amb vents sostinguts que ultrapassaven els 200 km/h, un fenomen mai vist en aquesta àrea, mentre que a l'Atlàntic la temporada d'huracans no va ser de les més importants, per bé que un d'aquests huracans atlàntics, anomenat Joaquín, va acabar arribant a la península Ibèrica en forma de depressió normal al principi d'octubre. La relació de l'ENSO amb el canvi climàtic té encara moltes incerteses, però, segons el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el fenomen continuarà i els seus efectes seran més importants en un planeta cada vegada més càlid.
L'afebliment del corrent termohalí a l'Atlàntic nord
El desglaç de Grenlàndia i Islàndia podria ser una de les raons de la modificació dels corrents marins
© Fototeca.cat / Corel
En un article publicat al final de març en la prestigiosa revista científica Nature Climate Change es va alertar d'una altra possible conseqüència de l'escalfament global: l'impacte que podia tenir en els corrents marins la gran aportació d'aigua dolça provinent del desglaç de Grenlàndia.
El corrent termohalí corresponent a la circulació meridional de retorn de l'Atlàntic nord, anomenat AMOC, i produït per les diferències de densitat de l'aigua oceànica a causa de la seva salinitat i temperatura diferent, es pot haver afeblit des dels anys setanta del segle passat i, si continua així, pot fer variar dràsticament el clima de la Terra i el nivell del mar a llarg termini, atès el gran paper termoregulador que té a Europa, que gaudeix d'hiverns més suaus gràcies a aquest corrent, típicament conegut com corrent del Golf. L'escalfament global observat en els mapes de temperatura mitjana a la superfície terrestre, que van continuar mostrant la singularitat de disminució de la temperatura a la zona marítima del sud de Grenlàndia i Islàndia, en contra de la tendència global d'augment, sembla que és una de les evidències del procés.
Si el desglaç de Grenlàndia pot estar darrere de les causes de modificació dels corrents marins, també comença a preocupar la desfeta del gel a l'hemisferi sud. Un article de la revista Science va assenyalar que l'Antàrtida va perdent gel a gran velocitat, perquè a conseqüència de l'augment de la temperatura oceànica moltes glaceres d'aquella zona van desapareixent i que l'altitud de la coberta de gel (actualment d'uns 2.500 m de mitjana) s'està reduint, amb una pèrdua d'uns 60 milions de quilòmetres cúbics l'any.
Tot plegat representa una contribució més a l'augment global del nivell marí, la principal causa del qual, tanmateix, és la dilatació tèrmica de les aigües oceàniques provocades pel mateix escalfament global.
Una tardor molt tempestuosa a la Mediterrània
L'estiu càlid del 2015 va donar pas a una tardor amb tempestes freqüents, a causa de diferents irrupcions d'aire fred als nivells mitjans de l'atmosfera. Durant els mesos de setembre i octubre, una sèrie de depressions aïllades de nivells alts (DANAS), antigament anomenades gotes fredes, van desfilar pel sud-oest d'Europa i van afectar diverses zones mediterrànies en una època de l'any en què aquesta mar registra temperatures altes. El contrast tèrmic de la massa càlida de superfície i la d'altura produeix típicament les fortes tempestes de tardor en aquestes zones. Encara que en alguns llocs de Catalunya les tempestes van produir inundacions locals, aquestes no van ser tan fortes com les de les Illes Balears, Sicília i la península Itàlica. El cas més greu va tenir lloc el 4 d'octubre a la Costa Blava francesa amb inundacions catastròfiques i 16 víctimes mortals.
A Catalunya, l'any pluviomètric 2014-15 va ser normal o sec a la majoria del territori segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya. El dèficit pluviomètric més alt es va donar a l'est de la comarca de la Noguera i al Pallars Jussà, però també va ser un any sec a part de la Depressió Central, dels Prepirineus i del prelitoral, així com a gairebé tot el litoral. Contràriament, l'any es va considerar plujós en diverses àrees de la meitat oest i del nord del país, situades al Pirineu occidental, al pla de Lleida i sobretot al prelitoral sud, on fins i tot es va arribar a considerar molt plujosa la zona dels Ports.