L'any 2015 va estar marcat per la consolidació de Barcelona com un referent tecnològic internacional en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, i en la realització de considerables esforços en la definició del nou estàndard 5G de telefonia mòbil, quan encara no s'ha completat el desplegament de la quarta generació o 4G.
El mercat
Al setembre, la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) va notificar que el nombre de línies de telefonia fixa havia augmentat en 84.770 en l'àmbit residencial respecte al setembre de l'any anterior, i que havia disminuït en 168.958 en el sector empresarial, però el nombre total s'havia incrementat en 47.942 línies, fet que suposa un total de 18,7 milions de línies amb una penetració de 40,3 línies per cada 100 habitants.
Respecte a l'any anterior, el nombre de línies de telefonia mòbil de prepagament va disminuir en 1.373.450 línies, i va augmentar en 1.198.855 les de contracte, de manera que hi va haver un saldo negatiu de 174.595 línies, al qual es va sumar una disminució de 78.348 línies de dades, tot i que van augmentar en 568.954 les línies de connexió de màquines. Així es va arribar a un total de 55.868.162 línies de comunicacions mòbils, 50.725.540 de les quals són de telefonia, motiu pel qual la taxa de penetració és de 109,2 línies per cada 100 habitants. Pel que fa a les quotes de mercat, el 30,97% va ser per a Movistar, el 21,75% per a Vodafone, el 22,92% per a Orange, el 6,63% per a Yoigo i el 17,73% per a la resta d'operadors mòbils virtuals (OMV).
Pel que fa a les línies de banda ampla, les de FTTH (fiber to the home) van augmentar en 1,4 milions respecte al setembre de l'any anterior, i van arribar a un total de gairebé 2,6 milions. En canvi, el nombre de línies de DSL va disminuir en 1,1 milions en el mateix període. Així, el total de línies de banda ampla es va situar prop dels 13 milions, amb una penetració de 28 línies per cada 100 habitants, i amb una quota de mercat que es va repartir en el 44,36% per a Telefónica, el 16,10% per a Orange, el 12,61% per a Ono, el 12,31% per a Jazztel, el 9,58% per a Vodafone i el 5,04% per a la resta.
Pel que fa als operadors, al final de gener, Telefónica va formalitzar la venda de la seva filial britànica de telefonia mòbil O2 a l'empresa de Hong Kong Hutchison Whampoa per 10.250 milions de lliures esterlines. Això va anar acompanyat, gairebé simultàniament, de la compra del 3,16% de l'empresa Indra, per un import de 39,61 milions d'euros, al qual es va afegir la compra d'un paquet d'opcions equivalent al 3,01%.
El 23 d'abril, la CNMC va aprovar la compra del 56% de la plataforma de televisió Digital+ a càrrec de Telefónica, cosa que va significar el 100% del seu control, fixant uns compromisos sotmesos a vigilància que seran vigents cinc anys, prorrogables tres més. Aquests compromisos suposen l'obligació de posar a disposició dels altres operadors de televisió de pagament la totalitat dels seus canals prèmium, però de manera que aquests només en podran emetre la meitat, cosa que fa que Telefónica obtingui el 80% del mercat de la televisió de pagament per ingressos i el 67% per usuaris.
No va ser fins el 18 d'agost que Orange va finalitzar el procés de compra del 5,25% de les accions de Jazztel que li faltaven, a un preu de 13 € per acció, el mateix que va fixar en l'OPA de 3.400 milions que va fer al mes de setembre del 2014, a la qual va acudir el 94,75% del capital.
Dividend digital i noves llicències de televisió
El 98% de les antenes col·lectives del país van haver de ser adaptades a causa de l’alliberament de les freqüències ocupades per la televisió, que seran usades per la telefonia
© Fototeca.cat / J. Gumí
A causa de la tardança de l'Estat espanyol a aprovar el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre (19 de setembre de 2014), va resultar inviable complir amb la data de l'1 de gener de 2015 per a alliberar les freqüències ocupades pels canals de televisió del 61 al 69 de l'UHF i destinar-les a les comunicacions mòbils –l'anomenat dividend digital–. Per això, es va veure obligat a allargar aquest termini fins al 31 de març, data en què van finalitzar les emissions de televisió en aquests canals, els quals van passar a ser utilitzats pels operadors de telefonia mòbil que van guanyar el concurs celebrat l'any 2011. Això va suposar l'adaptació, segons dades de la Federació Nacional d'Instal·ladors i Integradors de Telecomunicacions espanyola, del 98% d'antenes de l'Estat.
El Govern de l'Estat va ser inflexible en la pèrdua del segon múltiplex del qual disposava la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de manera que la solució adoptada va ser llogar una part del múltiplex adjudicat a Emissions Digitals de Catalunya del Grup Godó, per a traslladar-hi les emissions de TV3 en alta definició, aprofitant que en aquest múltiplex va deixar d'emetre el canal de televisió BOM.
D'altra banda, amb la reorganització de l'espectre radioelèctric fruit del dividend digital, al final del 2014 es van crear dos nous múltiplexs de televisió digital terrestre; el 16 d'octubre, el Consell de Ministres va adjudicar tres llicències de TDT en alta definició al Real Madrid Club de Fútbol, Atresmedia Corporación Medios de Comunicación, SA i a Mediaset España, SA, i tres llicències de TDT en qualitat estàndard a 13 TV, SA; Radio Blanca, SA, i a Central Broadcaster Media, SLU, amb l'obligació de començar a emetre en un termini màxim de sis mesos i d'arribar com a mínim al 96% de la població.
Mobile World Congress
En el Mobile World Congress d’enguany, hi va participar Mark Zuckerberg, fundador i president de Facebook
© GSMA
Del 2 al 5 de març es va celebrar a Barcelona una nova edició del Mobile World Congress (MWC), la 10a, en què es van tornar a batre els records d'assistència, amb 94.241 visitants procedents de 201 països, un 57% dels quals eren directius sèniors i 5.000 eren càrrecs executius. En el congrés es van acreditar 3.814 periodistes i analistes del sector, que representaven 1.700 organitzacions de 83 països. Els 100.000 m2 de fira els van ocupar 2.199 expositors i 45 estands de diferents països.
Al congrés hi van assistir els directors generals dels operadors AT&T, Deutsche Telekom, Dialog Axiata, KT Corporation, Orange, Telefónica, Telenor i Vodafone, així com els presidents i alts executius de companyies com Ericsson, MasterCard, Nokia o Peel, i va destacar la participació de Mark Zuckerberg, fundador i president de Facebook, així com de membres d'institucions governamentals, com Thomas Wheeler, president de la Federal Communications Commission dels Estats Units, i de Günther Oettinger, comissari de Societat i Economia Digital de la Comissió Europea, i de membres d'organitzacions com Jimmy Wales, fundador de la Wikipedia, o Mitchell Baker, presidenta de Mozilla Foundation.
Les novetats del congrés van ser la presentació dels nous models de telèfon de Samsung –amb pantalla corbada–, HTC, Sony, Yezz i Microsoft, així com l'anunci del llançament a càrrec d'aquesta última empresa del nou sistema operatiu Windows Phone 10, per a intentar trencar el duopoli existent entre Google i Apple, però que no va arribar a distribuir als fabricants fins el 20 de novembre. També es van mostrar els nous models de dispositius wearable, com ara rellotges (smartwatches) i polseres (smartbands) intel·ligents; i tot el que està relacionat amb la "llar connectada" (sistemes de seguretat, clima, il·luminació, forns, neveres, etc.).
Un altre dels punts d'interès van ser els sistemes sense fil de recàrrega de bateries, pels quals en l'actualitat estan en competència tres estàndards diferents: el Qi Standard, desenvolupat pel Wireless Power Consortium (PWC) i que ja incorporen fabricants com Samsung; el de l'Al-liance for Wireless Power (A4WP), i el del Power Matters Alliance (PMA), tot i que aquests dos darrers van tancar un acord de col·laboració per a crear l'Airfuel Alliance, en què participen 200 empreses amb la idea de crear un sistema global interoperable disponible a tot arreu, apte per a recarregar qualsevol dispositiu amb independència dels requeriments energètics.
També es van tractar els temes relacionats amb la definició del nou estàndard de comunicacions mòbils de cinquena generació, l'anomenat 5G, així com la combinació de la tecnologia LTE amb la Wi-Fi en la banda de 5 GHz d'ús lliure, i els temes relacionats amb la seguretat de les comunicacions mòbils, i en especial els nous sistemes de pagament sense contacte (contactless) amb el mòbil.
El Ministeri d'Indústria va estimar l'impacte econòmic acumulat des del 2006 fins al 2014 de la celebració del congrés a Barcelona en 2.500 milions d'euros. Tanmateix, el canvi polític en l'alcaldia de Barcelona mesos després, fruit de les eleccions municipals, amb Ada Colau al capdavant, va posar en qüestió la seva continuïtat, amb un contracte que expirava el 2018. Finalment, l'Ajuntament va fer una proposta de renovació per a mantenir-lo fins l'any 2023, que va ser aprovada el 14 de juliol per la GSMA.
Això permetrà dur a terme les iniciatives sorgides de la Mobile World Capital Barcelona (MWCB), com el 4YFN (4 Years from Now), trobada de referència internacional per a empreses emergents (start-ups) i emprenedors mobile per a fomentar la innovació i la creació d'empreses i la recerca de noves oportunitats de negoci, que es va celebrar per segona vegada en el marc del congrés i en què van participar més de 8.000 persones; l'mSchools, que ha permès la participació en dos anys de 17.000 estudiants catalans en alguna de les seves iniciatives; l'mHealth.CAT Plan, per a elaborar un llibre blanc sobre els resultats de la prova pilot de la carpeta personal de salut, i l'Smart Living, centrat en la interacció del ciutadà amb la ciutat en els àmbits del comerç i el turisme, la identitat digital, les dades massives i el transport.
La internet de les coses
Del 16 al 18 de setembre, Barcelona va acollir la primera edició del congrés Internet of Things (IoT) Solutions World, centrat en la internet de les coses, en què van participar 4.500 persones i 90 empreses d'arreu. El congrés, promogut per l'Industrial Internet Consortium, es va estructurar en sis àrees: fabricació, logística i transport, salut, energia, tecnologia i innovació. Es van habilitar 11 bancs de proves, per a experimentar de manera controlada el desplegament de noves solucions en condicions realistes, i es van fer demostracions de com empreses com Bosch, Cisco, National Instruments i Tech Mahindra havien aplicat la IoT a la línia de muntatge d'aeronaus d'Airbus, per a tenir la traçabilitat de l'assemblatge de determinades parts mecàniques del fuselatge. En el congrés es van presentar els primers desenvolupaments del projecte INFINITE (International Future Industrial Internet Testbed), per a la reconfiguració dinàmica de xarxes, sense haver de substituir el maquinari, mantenint en tot moment la seva connectivitat a través de múltiples punts d'accés.
Smart City Expo World Congress
Maqueta d’una ciutat a l’Smart City Expo World Congress en què es mostren nous vehicles i sistemes de conducció autònoma
© Fira de Barcelona / Smart City Expo World Congress
Del 17 al 19 de novembre, Barcelona va acollir la cinquena edició de l'Smart City Expo World Congress coincidint i compartint espais amb la BcnRail 2015, fira del sector ferroviari, en aquesta edició focalitzada en l'àmbit de la mobilitat intel·ligent. Va tenir la participació de 500 ciutats de tots els continents, 465 empreses i entitats expositores, més de 400 ponents i 14.000 acreditats. En el congrés es van presentar els nous vehicles i sistemes de conducció autònoma, així com aplicacions desenvolupades per a telèfons intel·ligents destinades a facilitar la mobilitat a les persones invidents, i va incloure, per primera vegada, la Catalonia Smart Drone Conference, orientada a l'aplicació d'aquestes aeronaus a l'àmbit urbà.
Amb aquests tres congressos, Barcelona va revalidar el lideratge internacional en aquest àmbit, que va ser reconegut en l'estudi "Smart cities: estratègies, energia, emissions i estalvi de costos 2014-2019", de la consultora Juniper Research, la qual, basant-se en l'anàlisi de les capacitats de cada ciutat en relació amb l'ús intel·ligent de les xarxes, la gestió del trànsit i l'enllumenat públic, i altres aspectes relacionats amb la capacitat tecnològica i la cohesió social, va nomenar-la Global Smart City 2015, davant de Nova York, Londres, Niça i Singapur.
Desplegament de la xarxa de fibra òptica
A l'empara de la nova Llei general de telecomunicacions del 2014, els operadors de telecomunicacions van fer un intens desplegament de les seves xarxes FTTH. Al setembre, Telefónica va anunciar que faria una inversió de 2.200 milions d'euros per a continuar el seu desplegament per a arribar el 2020 a totes les poblacions de més de 500 habitants i cobrir el 97% de la població en cinc anys. Però aquest anunci el va posar en revisió l'endemà que el 18 de novembre la CNMC aprovés el projecte sobre la regulació majorista dels mercats de banda ampla, pel qual l'obliga a llogar a la competència i a preus regulats les infraestructures de fibra òptica que instal·li en aquells municipis que tinguin menys de tres operadors desplegant FTTH; és a dir, a tots, llevat de 34, entre els quals trobem Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola del Vallès i Lleida.
D'altra banda, al començament de novembre Orange va anunciar que arribava amb FTTH a 5,2 milions d'habitatges, cosa que va confirmar que les inversions realitzades estan al voltant dels 1.700 milions d'euros, a les quals s'han d'afegir els 1.500 milions d'euros en el desplegament de la xarxa 4G, amb l'objectiu d'arribar al final d'any a 1.300 poblacions i al 85% de la població.
En el desplegament de FTTH, Orange utilitza la tecnologia XG-PON (xarxa òptica passiva amb velocitats de transmissió de l'ordre de 10 Gbps), que permet velocitats de baixada i pujada quatre i dues vegades més ràpides que el sistema més estès, G-PON (amb velocitats de transmissió de l'ordre d'1 Gbps). Al mes de setembre va començar a fer proves amb el sistema TWDM-PON (Time Wavelength Division Multiplexing – Passive Optical Network), en el qual s'utilitzen diferents longituds d'ona en una mateixa fibra òptica, per a poder transportar més canals de comunicacions òptiques; d'aquesta manera, es torna a quadruplicar la velocitat respecte al sistema XG-PON.
La Unió Europea va establir el 15 de juny de 2017 per posar fi als recàrrecs per itinerància (roaming), tant per veu com per dades, cosa que allarga el termini fixat inicialment el 2016
© European Union / Thierry Roge
Després que el 2013 la comissària Kroes anunciés que s'havien d'acabar els recàrrecs per itinerància en telefonia mòbil dins dels països de la UE, i que a l'abril del 2014 el Parlament Europeu aprovés aquesta supressió, no va ser fins al 30 de juny que els governs de la Unió Europea van acordar fixar el 15 de juny de 2017 com a data límit per a posar fi al cobrament especial de la itinerància, tant per veu com per dades, cosa que allarga el termini inicialment fixat el 2016. Però, per a pal·liar aquest retard, la UE va decidir rebaixar a partir del 30 d'abril de 2016 el 75% el preu de les tarifes, que tindran un recàrrec màxim de 0,05 € per minut en les trucades, 0,02 € en els SMS i 0,05 € per megabyte de dades. També es va acordar de garantir la neutralitat de la xarxa; per tant, tots els europeus tindran accés obert als continguts disponibles via internet sense discriminació pel tipus de trànsit.
Pel que fa al nou estàndard de telefonia mòbil de cinquena generació, l'anomenat 5G, al febrer, Ericsson va anunciar la seva aliança amb l'Acadèmia de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Xina (CAICT) per a promoure un desenvolupament conjunt del 5G centrat en la tecnologia d'accés ràdio, l'arquitectura de xarxa i els diversos escenaris d'aplicació, per a arribar el 2020 al mercat.
Al juliol, els fabricants Alcatel-Lucent, NEC, Nokia Networks i ATOS; els operadors Deutsche Telekom, Orange i Telefónica, les empreses Azcom Technology, Nomor Research i Real Wireless, i la Universitat de Kaiserslautern, junt amb el King's College de Londres i la Universitat Carles III de Madrid, van crear el grup 5G NORMA (Novel Radio Multiservice Adaptive Network Architecture), com a part de la iniciativa 5G-PPP constituïda el 2014, per a treballar en la definició de l'arquitectura de xarxa 5G.
Al final d'octubre, Ericsson va anunciar el 5G Exchange Project (5GEx), un projecte europeu en què participen els operadors Deutsche Telekom, Orange, Telecom Italia i Telefónica I+D, els fabricants Atos, HP i Huawei, i centres acadèmics de Grècia, Alemanya, Hongria, el Regne Unit i Espanya, amb l'objectiu de resoldre l'actual fragmentació existent en la cobertura de les xarxes, ja que no hi ha cap operador que tingui una cobertura multinacional. El projecte, finançat per la UE amb 7,9 milions d'euros per al període entre l'octubre del 2015 i el març del 2018, pretén crear una infraestructura europea unificada de xarxa 5G que integri els múltiples operadors i que sigui compatible amb els sistemes NFV (Network Functions Virtualization) i SDN (Software Defined Networking) de gestió de xarxa. El sistema NFV desvincula les funcions de xarxa inherents al maquinari de la xarxa, substituint-les per un programari allotjat en un servidor, amb el qual es crea un entorn virtual de xarxa. El sistema SDN permet la programació de la xarxa en mode abstracte, separant el pla de control del de dades, o bé mitjançant API (application programming interface) que poden utilitzar les aplicacions i serveis per a conèixer el seu estat, fer el control del flux de trànsit i atendre les sol·licituds de servei.
Finalment, al mes de novembre es va posar en marxa el primer laboratori espanyol d'excel·lència 5G, el 5TONIC, ubicat a la seu d'IMDEA Networks a Leganés. Creat juntament amb Telefónica i amb la col·laboració d'Ericsson, té com a finalitat fer recerca i innovació en l'àmbit del 5G. Inicialment està estructurat en dues àrees: la 5G Virtual Software Network Area, centrada en l'aplicació dels sistemes NFV i SDN, els serveis de seguretat, els plans de control i de gestió de xarxa, els serveis en el núvol i la senyalització, entre d'altres, i la 5G Wireless Systems Area, centrada en la interfície ràdio, el multiplexatge, el control d'accés al medi, l'espectre, les interferències i el seguiment de la mobilitat, amb un enfocament de la classe multi-RAT (multi-radio access technologies). Amb tot això es preveu que el sistema 5G millori la latència i multipliqui per mil el volum de dades transportades; d'aquesta manera podrà suportar un increment d'entre 10 i 100 vegades del nombre de dispositius connectats i alhora augmentarà 10 vegades la durada de les bateries.
Abertis Telecom
L'1 d'abril, l'operador català d'infraestructures Abertis Telecom va canviar el nom pel de Cellnex Telecom i va encetar una nova etapa com a operador global de telecomunicacions, resultat de la compra que al març va fer de la italiana WIND de 7.377 torres i emplaçaments de telefonia mòbil ubicats a Itàlia, cosa que va fer que passés a ser el primer operador independent d'infraestructures de telecomunicació a Europa. Després que el 7 de maig entrés a la borsa, al mes d'octubre l'empresa va entrar a formar de l'índex borsari STOXX Europe 600.
Sistema Galileo
Al mes de març l'Agència Espacial Europea (ESA) va anunciar que havia aconseguit posar en òrbita el sisè satèl·lit de la constel·lació que havia fet enlairar al mes d'agost de l'any passat, després de solucionar els problemes derivats del llançament. Posteriorment, el 28 de març i l'11 de setembre va fer el llançament amb èxit de dos parells de satèl·lits, que junt amb els del 17 de desembre, van completar una operació de 12 satèl·lits, dels 30 que han de formar la constel·lació, motiu pel qual s'espera que comenci a operar al llarg del 2016.