El Museu Etnològic de Barcelona, reinventat des d’una visió de museologia social, proposa un espai en el qual es pugui entendre la societat mitjançant els objectes
© Museu Etnològic de Barcelona
L'any 2015, el patrimoni etnològic va tenir un destacat protagonisme a la capital catalana amb la inauguració, per una banda, del nou Museu de Cultures del Món, als palauets Nadal i del marquès de Llió del carrer de Montcada, i, per l'altra, amb la remodelació del Museu Etnològic a Montjuïc. Tanmateix, la iniciativa i el projecte de creació del Museu de Cultures del Món de Barcelona, que pren el relleu del Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí, tancat el 2012, van ser objecte de crítiques entre el sector de la museografia. El museu ha es-tat concebut per a conservar i difondre un patrimoni de cultures d'Àsia, Àfrica, Oceania i l'Amèrica precolombina, a partir d'una part considerable de la col·lecció Folch, juntament amb fons del Museu Etnològic de Barcelona i d'altres col·leccions privades. L'exposició permanent consta de 529 objectes, amb els quals es pretén mostrar la diversitat cultural de les quatre àrees geogràfiques representades, amb un tractament dels objectes basat en la seva contemplació com a obres artístiques.
El Museu Etnològic de Barcelona, en canvi, s'ha reinventat des d'una visió de museologia social, i proposa un espai en el qual es pugui entendre la societat i, per mitjà dels objectes, promoure la reflexió sobre les formes de ser i d'actuar dels humans d'arreu i de tots els temps. El museu es va reobrir després de quatre anys d'obres de rehabilitació amb dues exposicions: d'una banda, "El sagrat, el profà i la festa", un recorregut sobre el cicle festiu anual, els orígens religiosos i les expressions contemporànies de les festes; i, de l'altra, "Terra de canterers", una mostra entorn de la cultura mediterrània de l'aigua i els oficis que s'hi relacionen. També es pot visitar la sala de reserves del museu per descobrir la diversitat de col·leccions que conserva.
Una vegada inaugurats els dos museus, des del govern municipal es va manifestar que el Museu de Cultures del Món es consideraria la segona seu del Museu Etnològic, del qual dependria, alhora que es repensaria el discurs expositiu per tal d'aconseguir una integració més gran en un projecte únic de patrimoni etnològic.
També van rebre un destacat impuls durant l'any alguns espais patrimonials dependents del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). Per exemple, l'antiga fàbrica del Poblenou Oliva Artés, en una primera fase d'adequació d'un edifici encara en procés de remodelació, va obrir les portes com a espai dedicat a la ciutat contemporània i futura amb l'exposició estable "Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI". D'altra banda, es va inaugurar la nova museïtzació de les bateries antiaèries i l'antic barri de barraques del turó de la Rovira, així com la millora dels accessos i l'adequació de l'entorn. Es va renovar tota la senyalització i es van recuperar nous espais: pavelló d'oficials, pavelló de la tropa i lloc de comandament de la bateria. La mostra estable "Barcelona al límit" explica el bombardeig de Barcelona durant la Guerra Civil i el barraquisme de la postguerra.
També es va incorporar com a nova secció del MUHBA l'anomenada Domus Avinyó, una casa romana d'una família acomodada del segle I, amb pintures murals de gran importància fetes amb tècniques que fins ara no s'havien documentat mai a Barcelona, descoberta durant les obres que es duien a terme en unes oficines municipals del carrer d'Avinyó, núm. 15. La Domus Avinyó s'ha museïtzat fent ús de recursos audiovisuals i interactius.
El Museu Diocesà de Barcelona, quan tan sols falta un any perquè se celebri el centenari de la seva creació, va estrenar una gran remodelació de la seva seu, l'edifici de la Pia Almoina, amb un nou i innovador discurs expositiu basat en el personatge d'Antoni Gaudí. Sota el títol de "Passejant amb Gaudí" es pot fer un recorregut per dos mil anys de la història de l'art per mitjà del fons del museu, que arrenca a l'època romana, segueix amb algunes obres medievals destacades del romànic i del gòtic català i continua amb un conjunt d'objectes, documents, maquetes i estris originals de Gaudí, presentat com el geni culminant d'una tradició artística secular.
Al castell de Montjuïc es va inaugurar un centre d'interpretació que n'explica la història. Presenta l'evolució al llarg dels segles de la fortalesa, distribuïda en quatre espais, i la seva relació amb la ciutat de Barcelona.
La Fundació Mapfre va inaugurar un nou espai expositiu a la capital catalana, a la casa Garriga Nogués, el mateix lloc on hi havia la Fundació Gòdia, que uns mesos abans va tancar les portes després d'estar setze anys organitzant exposicions i activitats artístiques. La mostra amb què van estrenar aquest nou equipament cultural es va titular "El triomf del color. De Van Gogh a Matisse" i va aplegar més de setanta obres provinents de les col·leccions del Musée d'Orsay i el Musée de l'Orangerie de París.
El Museu del Futbol Club Barcelona va estrenar un nou espai dedicat a la figura del president Josep Sunyol i Garriga, que va ser assassinat pels franquistes el 1936.
Ja fora de la Ciutat Comtal, a la capital del Maresme es va inaugurar una nova secció del Museu de Mataró dedicada al gènere de punt, la qual es troba situada a la nau petita del conjunt industrial de Can Marfà, la fàbrica tèxtil de punt més gran de la ciutat i de tot l'Estat. Es tracta d'un espai expositiu únic en aquesta especialitat que arrenca en una primera fase amb l'exposició permanent "Mataró, capital del gènere de punt", que ocupa la primera planta, on es pot descobrir una part significativa de la col·lecció de la Fundació Vilaseca de maquinària, objectes, peces i documentació que testimonien la importància de la indústria mataronina de punt.
El Museu Comarcal de Manresa va inaugurar un nou espai dedicat al pintor barroc Antoni Viladomat, després que el Museu Nacional d'Art de Catalunya formalitzés un dipòsit de dotze pintures de l'artista. I a Vilanova i la Geltrú es va obrir l'Espai Goya del Centre d'Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, amb dotze estampes pertanyents a la sèrie dels "Disparates" del genial artista aragonès.
També es va inaugurar la remodelació de l'exposició permanent del Museu de Castellgalí, a la Casa Amigant, amb una nova ordenació del fons etnogràfic i històric, que ajuda a entendre millor l'evolució històrica del poble, els oficis rurals i la vida quotidiana en el passat.
A l’església de Santa Maria de Segur, al municipi de Veciana, es va inaugurar el centre d’interpretació del patrimoni religiós de la comarca de l’Anoia anomenat Art Ecclesia
© Generalitat de Catalunya
El Museu de Viladecans va obrir les dependències de Ca n'Amat, casa rural benestant on es conserven elements relacionats amb les activitats agrícoles. S'hi poden visitar la sala del Celler, on hi ha el nou espai d'acollida, amb un audiovisual sobre la història de Viladecans; el pati d'accés, amb fites del terme, el celler, el cup i altres elements; la sala Joan Amat, dedicada a explicar la història de la ciutat; la sala dels cups; la cuina tradicional, amb un recorregut històric per l'alimentació de la zona, i els horts de la casa.
El consistori del Masnou va enllestir la remodelació de la Casa de Cultura, equipada amb sales d'exposició i també amb un punt d'informació turística i cultural situat a la planta baixa. A la primera planta, s'hi exposen les obres més destacades de la col·lecció municipal d'art.
A Hostalric es va inaugurar el Centre d'Interpretació i Acollida de Visitants del Castell, que es troba al cos de guàrdia. Aquest espai, dotat amb recursos audiovisuals, proporciona al visitant les claus inicials per a conèixer el passat històric i entendre la vila i el castell d'Hostalric.
A l'església de Santa Maria de Segur, al municipi de Veciana, es va inaugurar un centre d'interpretació del patrimoni religiós de la comarca de l'Anoia anomenat Art Ecclesia. A Prades, es va estrenar la remodelació del Centre d'Interpretació de les Muntanyes de Prades, dedicat a difondre el patrimoni paisatgístic, cultural i gastronòmic del territori.
Vallbona de les Monges va inaugurar l'Espai Museístic de Cinema, amb un centenar d'objectes pertanyents a la col·lecció de Josep M. Queraltó. Com a conseqüència de la seva feina com a fabricant i distri-buïdor d'equipaments cinematogràfics, Queraltó va reunir durant trenta-cinc anys 20.000 objectes relacionats amb el món del cinema, des del primer model de cinematògraf creat pels germans Lumière al final del segle XIX fins a una màquina inventada per ell mateix per a rebobinar pel·lícules. Una tria d'aquest fons s'exposa ara de manera permanent al Centre de Recursos de Vallbona.
Premià de Mar va obrir les portes del nou Museu Romà
© Museu Romà / Ajuntament de Premià de Mar
Quant al patrimoni arqueològic, es va dur a terme la museïtzació del jaciment romà anomenat Museu Romà de Premià de Mar. Es tracta d'un conjunt arqueològic singular, ja que no se'n troba cap d'igual en altres jaciments arqueològics coneguts, format per un edifici de planta octagonal d'època romana tardana. A Caldes de Malavella, s'hi va inaugurar la restauració i l'adequació de les termes romanes. Es tracta de les restes del balneari romà del turó de Sant Grau, que va ser construït pels volts de l'any 50 dC sobre un balneari anterior, dels segles II i I aC; cap al 200 dC, va patir un seguit de reformes i va continuar funcionant fins a l'època medieval.
Dins el conjunt arqueològic d'Empúries es va presentar el nou Centre de Recepció de Visitants. Les instal·lacions, situades a l'entrada del jaciment, tenen com a objectiu ordenar l'accés a l'espai i facilitar als usuaris la informació històrica i arqueològica. A més, també té serveis de caràcter comercial.
Continuant amb la temàtica arqueològica, una actuació destacada va ser la inauguració al municipi cerdà de Bolvir de l'Espai Ceretània i la museïtzació del jaciment del Castellot, que permet posar en valor les restes ibèriques, romanes i medievals recuperades en les diferents campanyes d'excavació. El nou centre disposa d'un espai expositiu permanent, que explica les diferents fases del jaciment amb recursos interactius i audiovisuals, una sala polivalent i un taller d'arqueologia.
En l'àmbit paleontològic es va inaugurar a Coll de Nargó la nova museografia de l'espai Dinosfera, centrada en la reproducció dels dinosaures, que explica la niuada d'ous de dinosaure més gran d'Europa, localitzada al terme municipal. Una de les peces més espectaculars de l'exposició és la reproducció d'un titanosaure de mida real, com els que van habitar aquesta àrea geogràfica fa 66 milions d'anys.
Al nucli del Pago (Subirats), es va obrir al públic el nou Centre d'Interpretació de l'Última Defensa de Barcelona, espai expositiu que explica els fets que van succeir durant la Guerra Civil, el 22 i el 23 de gener de 1939, quan els soldats republicans van construir fortificacions a banda i banda de la carretera N-340, i van resistir en l'última batalla abans de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Aquesta lluita a la serra d'Ordal va permetre a molts republicans sortir de Barcelona i emprendre el viatge cap a l'exili.
Tortosa va obrir al públic la museïtzació del refugi antiaeri número 4 de la Guerra Civil
© Ajuntament de Tortosa
També cal mencionar que a Tortosa es va obrir al públic el refugi antiaeri número 4 de la Guerra Civil, el més gran de la ciutat, construït per acollir quatre-centes persones. Cal tenir en compte que Tortosa va patir intensos bombardejos durant els nou mesos que va ser front de guerra, amb les tropes franquistes a la riba dreta de l'Ebre i les republicanes a l'esquerra.
Si ens referim al País Valencià, cal esmentar que el Museu de la Ciutat de València va remodelar la planta noble de la seva seu, l'antic palau dels Comtes de Berbedel, per a recuperar la seva estètica de mansió senyorial valenciana, mitjançant la donació de mobiliari i objectes diversos del llegat del col·leccionista d'art i historiador Pere Maria Orts i Bosch.
També cal mencionar que en el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat de la Valldigna, es va inaugurar un centre d'interpretació a l'espai de l'almàssera que presenta la història d'aquest important monument cistercenc des que el va fundar Jaume II el Just fins que s'abandonà amb la desamortització de Mendizábal i la posterior recuperació del cenobi. Així ma-teix, el monestir es va incorporar a la Ruta Europea del Cister.
Pel que fa a les Illes, a Palma es va obrir el Centre d'Interpretació dels Calls Jueus a la Casa Maimó ben Faraig, dins l'edifici de Can Bordils, amb l'objectiu de ser l'epicentre del llegat de la cultura jueva mallorquina. D'altra banda, el Museu de Mallorca, obert el 1976, va estrenar la remodelació de catorze sales, la meitat de les instal·lacions del centre, després de sis anys d'obres i de la reordenació del fons. Aquest museu és dins el casal del segle XVII dels comtes d'Aiamans -conegut també com can Desbrull o, popularment, com ca la Gran Cristiana--, a la ciutat de Palma. La part nova oberta al públic correspon a l'exposició del fons de Belles Arts i Arts Decoratives, ordenat cronològicament, mentre que queda pendent per a la segona fase de remodelació la reobertura de les sales d'arqueologia.
La Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem es va remodelar i s’ha transformat en la Casa Llorenç Villalonga. Museu Literari
© Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga
La Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem es va remodelar i es va transformar en la Casa Llorenç Villalonga. Museu Literari, amb una proposta de recorregut a través de la vida i l'obra d'un dels principals novel·listes de la literatura catalana del segle XX. La visita es fa amb una aplicació de mòbil com a complement i està concebuda com un viatge a peu pel seu univers literari, mitjançant les cambres de la casa senyorial de can Sabater, de manera que l'arquitectura de la casa esdevé l'espai expositiu i narrador de la trajectòria del literat. Seguint una pauta similar, es va remodelar a Sant Joan de Sineu la Casa Museu Pare Ginard, que es transforma en la Casa Pare Ginard. Museu de la Paraula, que proposa un viatge per la cultura tradicional i popular de Mallorca i els seus usos, costums i tradicions, per mitjà de la combinació de textos i fotografies antigues i el complement d'una aplicació que facilita que la veu de l'autor acompanyi el visitant durant el recorregut i ens apropi al cançoner popular.
A Manacor, la Unitat de Patrimoni Historicoindustrial del Consell de Mallorca va recuperar la farinera d'en Beió, una vegada restaurada tota la maquinària. Es tracta d'un molí destinat a la producció de farina que es mantingué en funcionament fins l'any 2002.
A Eivissa, després d'anys de bloqueig es va poder tornar a obrir el Centre de Recepció i Interpretació del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, instal·lat a la casa rectoral de Sant Francesc de s'Es-tany, amb una exposició permanent dedicada a l'explotació salinera i als valors naturals i culturals de la sal.
Pel que fa a Menorca, a Maó es va obrir al públic el palau Oliver, del final del segle XVIII i inici del XIX, una de les cases senyorials més destacades de la ciutat, convertit en el Centre d'Art i d'Història Hernández Sanz, amb col·leccions d'aquarel·les, dibuixos, pintures i cartografies que permeten descobrir la Menorca dels segles XVIII , XIX i XX a través de la col·lecció de Francesc Hernández Sanz i Francesc Hernández Mora, i la col·lecció de gravats del Consell Insular de Menorca.
A la Franja, es va estrenar el nou Museu de Vall-de-roures, aixecat a l'edifici del Palau (l'antic hospital) de la capital del Matarranya, amb més de 800 m2 d'exposició dedicada fonamentalment a divulgar el llegat gòtic, renaixentista i barroc de la comarca, i també a exposar l'obra d'artistes locals.
Pel que fa a la Catalunya del Nord, cal destacar la inauguració del Memorial del Camp de Ribesaltes, al Rosselló, prop de Perpinyà. Per les instal·lacions d'aquest camp de refugiats, hi van passar entre el 1936 i el 1964 republicans catalans i espanyols, jueus, algerians, gitanos i harkis, per la qual cosa és un espai de referència de la història dels desplaçaments forçosos de població i alhora un espai de memòria per a les persones i familiars dels que hi van ser internats durant la Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial i la guerra d'Algèria.
El Museu de l’Home de París va obrir de nou després de sis anys de treballs de renovació
© MNHN / JC Domenech
En l'àmbit internacional, convé mencionar que el Museu de l'Home de París va obrir de nou després de sis anys de treballs de renovació amb el nou plantejament de superar definitivament el discurs colonial. Ara també ofereix un tractament del patrimoni antropològic i etnològic a mig camí entre un museu social i un laboratori científic. El recorregut expositiu està pensat perquè el visitant es qüestioni tres interrogants essencials que inspiren les tres seccions en què s'articula el centre: Qui som?, D'on venim? i A on anem?
El Museu Nacional Iraquià de Bagdad va tornar a obrir les portes al públic per primera vegada, dotze anys després del caos, el saqueig i la destrucció que es va pro-duir en el moment de la invasió nord-americana i la caiguda del règim de Saddam Hussein l'any 2003. Tot i que en l'espoli van desaparèixer prop de 15.000 objectes, dels quals se'n van recuperar uns 5.000, el museu segueix acollint un dels fons arqueològics més importants del món de l'antiga civilització mesopotàmica. La reobertura estava previst fer-la més endavant, però es va accelerar com a resposta a la destrucció d'escultures assíries i altres objectes arqueològics del Museu de Mossul feta per militants de l'Estat Islàmic.
A Los Angeles es va inaugurar el museu The Broad, dedicat a l’art contemporani, on es poden veure obres d’artistes com, per exemple, Roy Lichtenstein
© The Broad and Diller Scofidio + Renfro / Bruce Damonte
A la ciutat de Los Angeles, s'hi va inaugurar el nou museu The Broad. Es tracta d'un gran centre dedicat a l'art contemporani finançat pels filantrops multimilionaris Edythe i Eli Broad. Acull més de dues mil obres de la col·lecció Broad, considerada una de les més grans del món de l'art de la segona meitat del segle XX i de l'inici del XXI, amb artistes com Jasper Johns, Jeff Koons, Robert Rauschenberg, Andy Warhol, Jean-Michel Basquiat, Joseph Beuys, Roy Lichtenstein o Edward Ruscha.
Quant als reconeixements als museus europeus, cal destacar que el Rijksmuseum d'Amsterdam va ser premiat com el millor museu europeu del 2015 per la seva remodelació orientada a atendre la màxima diversitat de públic, mitjançant una renovació modèlica de les sales i del discurs museogràfic. El premi del Consell Europeu, destinat a reconèixer propostes de difusió del patrimoni cultural europeu, va ser per al Museu de les Civilitzacions Mediterrà d'Europa i de la Mediterrània (MuCEM) de Marsella (França).
El premi Silletto, orientat a guardonar iniciatives museístiques vinculades a la comunitat, amb una dimensió social, va ser per al Familistère de Guise (França), la recuperació d'un hàbitat comunitari semblant a un palau obra d'un socialista utòpic, Jean-Baptiste André Godin. Finalment, el premi Kenneth Hudson a la innovació va recaure en el Musée International de la Croix-Rouge et du Croissant-Rouge de Ginebra (Suïssa), un centre orientat vers una acció de sensibilització social.