Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica creix de manera continuada. Amb tot, la notícia més destacada de l’any no fa referència a un increment de patrimoni arqueològic, ans al contrari, atesa la lamentable destrucció dels temples romans de Palmira (Síria) duta a terme pels gihadistes, una atrocitat injustificable comesa contra unes obres declarades patrimoni de la humanitat.
Prehistòria
Als Països Catalans, les campanyes arqueològiques a la cova de les Teixoneres (Moià, Moianès) van treure a la llum una dent de llet i un fragment del parietal d’un nen neandertal d’uns vuit anys d’ara fa 50.000 anys, a més d’una important quantitat de fauna i d’indústria lítica. Un altre jaciment que va proporcionar dades inèdites i de relleu van ser dues coves del municipi de Pedreguer (Marina Alta), on es van trobar restes humanes i materials funeraris amb una antiguitat de 5.000 anys. A més, a Vilafranca (Alt Maestrat) es va trobar una escena rupestre d’ara fa 7.000 anys composta per diversos arquers i un ramat complet de porcs senglars (deu adults i tres cries). Per últim, cal destacar la descoberta d’unes pintures neolítiques a Tavernes de la Valldigna (Safor), amb un disseny molt esquemàtic, representant figures humanes d’una antiguitat entorn els 8.000 anys.
A la cova d’Armintxe, a Lekeitio (País Basc), van aparèixer cinquanta gravats de 14.000 anys d’antiguitat que representen diferents animals (calc de les figures sobre la fotografia de la paret on són els gravats)
© Diputació de Biscaia
Pel que fa a la resta de l’Estat espanyol, la notícia més sorprenent va arribar de la cova d’Armintxe, a Lekeitio (País Basc), on van aparèixer cinquanta gravats de 14.000 anys d’antiguitat representant animals com ara un bisó, lleons, cavalls i cabres. Per altra banda, cal destacar la troballa d’un dolmen sense inventariar a Cambeda (la Corunya), que es datà entorn del 3500 aC. En un àmbit més internacional, la troballa més significativa va tenir lloc a Tanzània, en unes maresmes vora el volcà Ol Doinyo, on s’han trobat les restes d’unes quatre-centes petjades corresponents a una dotzena d’Homo sapiens que van travessar la zona ara fa entre 19.000 i 5.000 anys. També cal destacar els descobriments a Peterborough (Regne Unit), on es van descobrir les restes d’un assentament prehistòric integrat per tres cases de fusta i sostres de palla que fou destruït per un incendi ara fa 3.000 anys; a l’interior es van trobar joies, armes, estris i restes de vestits i de menjar que ens informen de com vivien els seus habitants.
Pel que fa a les restes de l’època neolítica i de l’edat dels metalls, al jaciment de Canovelles (Vallès Oriental) es va localitzar un poblat neolític d’ara fa 6.000 anys, integrat per una necròpolis amb dos esquelets, forns i unes cabanes construïdes en solera de pedra, un tipus d’edifici únic a Catalunya. D’una antiguitat semblant és la cista megalítica, intacta, de Lladurs (Solsonès), que contenia les restes d’una parella inhumada en decúbit supí en sentit E-O i envoltada d’un aixovar en què destaca el collar de variscita que duia l’home. També cal destacar la troballa d’una estatueta de deessa mare al jaciment turc de Çatalhöyük, de 17 cm de llarg i d’1 kg de pes, feta amb pedra marmòria, datada entre el 8000 i el 5500 aC.
Arqueologia del Pròxim Orient, bíblica i protohistòrica
Un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona va documentar una zona de magatzems a Gird Lashkir (Kurdistan iraquià) que constata els intensos contactes comercials entre l’Alta i la Baixa Mesopotàmia
© Anna Gómez / UAB
Les excavacions als grans centres de la cultura mesopotàmica i egípcia continuen desvelant aspectes molt interessants de la vida al tercer i segon mil·lenni abans de Crist. Pel que fa a Mesopotàmia, un equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona va excavar un jaciment a Gird Lashkir (Kurdistan iraquià) que presenta una seqüència de poblament des del neolític (8500 aC) fins al primer mil·lenni abans de Crist i que va documentar una zona de magatzems que constata els intensos contactes comercials entre l’Alta i la Baixa Mesopotàmia. A la mateixa zona, vora Dohuk, arqueòlegs alemanys van descobrir un important assentament accadi dotat d’una muralla de pedra (2700 aC) i d’una xarxa urbana complexa en què s’identifica tot un conjunt de cases privades, un palau de grans dimensions i un temple dedicat a la divinitat assíria Adad, déu de les tempestes.
A Egipte, la notícia més notable va ser la possible existència de dues cambres ocultes sota la tomba de Tutankamon que podrien ser la sepultura de Nefertiti, a qui alguns consideren la mare d’aquest faraó; els sondejos amb radar no van resultar, però, definitius a l’hora de demostrar la veracitat de la notícia. Altres descobriments dignes d’esment van ser la tomba de Karabasken, batlle de Tebes (segles VIII-VII aC), enterrat dins un sarcòfag de granit vermell; la mòmia de la dama Satjeni (XVIII aC), a Assuan, mare de dos dels governadors prínceps de la ciutat, i la cambra subterrània a Abidos, de grans dimensions i decorada amb grafits d’uns 120 vaixells, amb una barca intacta, de 20 m de llarg, que podria estar associada amb la tomba veïna del faraó Sesostris III (segle XIX aC).
Per primera vegada, es va trobar un gran cementiri d’època filistea (s. XI-VIII aC) a la ciutat d’Ascaló, Israel
© Tsafrir Abayov / Leon Levy Expedition
Pel que fa a l’arqueologia de Terra Santa, el fet més rellevant va ser l’excavació, a Ascaló (Israel), d’un gran cementiri d’època filistea (segles XI-VIII aC), el primer que es troba d’aquesta civilització; els aixovars d’aquestes tombes podrien aclarir el misteri dels orígens del poble filisteu, que va arribar a Palestina al final del segon millenni abans de Crist.
Quant a les troballes d’època protohistòrica, cal esmentar les excavacions a Sitges, que van documentar l’existència d’una muralla ibèrica del segle IV aC sota la muralla medieval, com també tot un conjunt d’artefactes que estarien relacionats amb una intensa activitat de pesca. A les excavacions també van aparèixer un anell d’or de 4,1 g i 2 cm de diàmetre que documenta la continuïtat de l’hàbitat a l’època romana. Amb relació a la cultura tartèssica, a Turuñuelo (Badajoz) es va descobrir un edifici de 70 m2 d’ara fa 2.500 anys, interpretat com a santuari gràcies als objectes de bronze apareguts a l’interior.
Arqueologia clàssica i paleocristiana
A Empúries es va excavar una necròpolis grecoromana dels segles VI aC al II dC amb abundants aixovars funeraris, entre els quals hi ha una original joguina que representa un forner (s. IV aC) trobada en una tomba infantil femenina
© MAC / Generalitat de Catalunya
Enguany, a Empúries es va excavar una necròpolis grecoromana dels segles VI aC al II dC amb abundants aixovars funeraris, entre els quals hi ha una original joguina representant un forner (segle IV aC) trobada en una tomba infantil femenina. A Cardona, s’hi van trobar uns murs d’època romana (segles I-II dC) relacionats amb l’explotació de les mines de sal. A Can Tacó (Montmeló-Montornès del Vallès, Vallès Oriental), el descobriment d’unes àmfores amb marques ròdies daten la fundació del jaciment entorn del 150 aC. A les muntanyes de Prades, a 1.000 m d’altitud, es va identificar un petit punt de guaita romà en funcionament entre els segles I aC i IV dC. Per últim, a la Secuita (Tarragonès), les excavacions van localitzar la muralla de ponent i la façana meridional d’un dels edificis de l’interior del jaciment romà de Costa de la Serra.
A Atenes es va localitzar una fossa comuna del s. VII aC amb vuitanta esquelets lligats de mans que, potser, haurien estat executats per la seva participació en la fracassada conjura de Ciló
© Giannis Asvestas
En l’àmbit internacional, es van produir troballes interessants en el camp de l’arqueologia grega i d’època hel·lenística, com ara la proposta d’identificació del sepulcre d’Aristòtil a Estagira (Grècia) o la fossa comuna del segle VII aC, a Atenes, amb vuitanta esquelets lligats de mans que, potser, haurien estat executats per la seva participació en la fracassada conjura de Ciló.
Amb relació a l’arqueologia romana peninsular, la troballa d’un sesterci a les fosses fundacionals de l’aqüeducte de Segòvia va canviar la cronologia de construcció, que va passar de l’any 98 al període final del regnat de Trajà (entre el 112 i el 116). A més, a Astorga (Lleó), es va excavar una casa aristocràtica amb uns mosaics molt luxosos i una escultura de marbre d’un faune (segles I-II).
També cal destacar la sorprenent notícia de la troballa, en un cementiri al S de Londres (segles II-IV), de dues restes òssies pertanyents a xinesos; no obstant això, no existeix cap testimoni literari sobre la presència de xinesos dins les fronteres de l’imperi Romà. A Petra (Jordània) es van trobar dues estàtues de marbre de la deessa Afrodita i una gran plataforma cerimonial (segle V aC), d’uns 50 m x 50 m, coberta de lloses i amb columnata. Per acabar, també van aparèixer vil·les romanes d’un gran valor historicocultural a Positano (Itàlia, segles I aC-I dC), Tisbury (Regne Unit, segles II-IV) i Langrolay-sur-Rance (França, segles I-IV).
Pel que fa a l’arqueologia paleocristiana, la notícia més sorprenent va ser l’excavació d’un cenobi bizantí a l’illa de Cabrera dels segles V-VII dC. Internacionalment, es va donar molta publicitat a la troballa de cinc mosaics a Edessa (Turquia) datats dels temps d’Abgar V (segle I dC), el primer rei que es va convertir al cristianisme.
Arqueologia de l’Amèrica precolombina
Enguany, la notícia més interessant va ser la troballa, sota la plaça de la Lluna de Teotihuacán, a Mèxic, d’un conjunt de perforacions integrat per fosses revestides amb esteles de pedra verda, per més de 400 pous circulars reomplerts amb còdols de riu i per una extensa xarxa de passadissos d’uns 25 m2 i que s’hauria construït abans del segle IV dC; els seus excavadors el van interpretar com un mapa simbòlic de l’univers dels asteques. Per altra banda, també van aixecar un gran interès els resultats de les excavacions a Huaca Prieta (Perú), on unes restes de cotó tenyides de blau d’ara fa 6.000 anys han demostrat que fou aquí on es va fabricar per primera vegada el tint indi; fins avui es pensava que els seus primers productors havien estat els egipcis. Per últim, a Xunantunich (Belize), va aparèixer una tomba reial maia d’un home d’uns vint-i-cinc anys d’una complexió molt robusta decorada amb dos panells amb inscripcions jeroglífiques, que informaven d’esdeveniments històrics i de governants maies totalment desconeguts fins ara.
Arqueologia medieval i postmedieval
L’excavació del barri medieval fora muralles de Santa Maria (Olèrdola, Alt Penedès) va fer aparèixer un mil·liari romà procedent de la Via Augusta, reutilitzat en la construcció de l’església, i una zona productiva dels segles X i XI entorn d’una premsa de vi
© A. Mestres / Generalitat de Catalunya
Amb relació a l’arqueologia medieval catalana, un equip de la Universitat de Barcelona va iniciar les excavacions al castell i monestir santjoanista d’Alguaire (Segrià), on s’han documentat vestigis d’un baluard del segle XVII i d’un recinte en forma d’absis relacionat amb l’església del monestir. Una altra notícia destacada va ser l’excavació del barri medieval fora muralles de Santa Maria (Olèrdola, Alt Penedès), on va aparèixer un mil·liari romà procedent de la Via Augusta, reutilitzat en la construcció de l’església, i una zona productiva dels segles X-XI entorn d’una premsa de vi. Per altra banda, al museu Hermitage de Sant Petersburg es va identificar un copó d’orfebreria, fabricat a Barcelona, que va pertànyer al comte Pere II d’Urgell (segle XIV).
A l’Estat espanyol, la notícia més destacada va ser la troballa d’una mesquita de 30 m2 al Pago del Jarafí (Granada), construïda entre els segles VIII i XII; la troballa és interessant perquè fins ara no s’havia documentat l’existència d’una mesquita rural. A Los Hitos (Toledo), van sortir a la llum les restes d’un palau d’època visigòtica dels segles VI-VIII, de dos pisos, i amb uns pòrtics molt semblants als que, al segle IX, es van aixecar a Santa María del Naranco (Oviedo). També són d’època visigòtica la vintena de tombes aparegudes a la necròpolis d’Herrera de Pisuerga (Palència), algunes de les quals contenen importants aixovars funeraris (segles VI-VII).
En l’àmbit internacional, a la península de Point Rosee (Terranova) es van excavar les restes del que seria el segon poblat víking documentat a l’Amèrica del Nord, amb la qual cosa es confirmaria que aquest poble de navegants ja hauria arribat al continent molt abans que Cristòfol Colom. D’altra banda, a Ignatievskoe (Rússia) es va trobar un arsenal de l’època del tsar Ivan el Terrible (segle XVI), amb una gran quantitat d’artefactes militars en bon estat (elms dins les fundes de pell, cuirasses, espases, cinturons, fletxes i, fins i tot, tendes de campanya plegades). Des d’un punt de vista més anecdòtic, a Skaftárhreppur (Islàndia), va aparèixer una espasa víking amb mil anys d’antiguitat (segle X) que s’ha atribuït, sense gaire fonament, a Valdimarsson, el fundador de Reykjavík.
Arqueologia submarina
Prop de les illes Formigues (Costa Brava) es va localitzar el vaixell romà més ben conservat de Catalunya, datat al s. I dC, que anava carregat amb unes trenta-set àmfores plenes de garum
© CASC 2015 / MAC
Una de les notícies més interessants va ser la descoberta, prop de les illes Formigues (Costa Brava), del vaixell romà més ben conservat de Catalunya, datat al segle I dC. Anava carregat amb un mínim de trenta-set àmfores, algunes de les quals encara conservaven els taps de suro i ceràmica, i, segons els excavadors, transportava garum (una salsa de peix preparada amb vísceres fermentades). També cal destacar l’excavació d’un vaixell del segle IV dC a l’entrada de l’antic port de Cesarea de Palestina (Israel), on es van trobar milers de monedes (amb un pes de 20 kg) i petits objectes decoratius de bronze en un estat de conservació extraordinari.
Igualment interessant va ser la localització del vaixell Esmeralda, un dels components de l’expedició de Vasco da Gama, que es va enfonsar el 1503 davant de l’illa Al Hallayinah, a l’oceà Índic. Entre els 3.000 artefactes recuperats, hi ha una moneda portuguesa de plata del rei Manel I de la qual, fins ara, només es coneixia un únic exemplar.
Numismàtica i epigrafia
A Empúries es va destapar un tresoret de 200 denaris de plata dels segles II-I aC continguts dins una gerreta
© MAC - Empúries / Generalitat de Catalunya
La troballa numismàtica més interessant es va produir a Tomares (a 10 km de Sevilla), on es van descobrir dinou àmfores romanes que contenien unes 80.000 monedes romanes de bronze dels segles III-IV, amb un pes total de 600 kg. A casa nostra, cal destacar la troballa, a Empúries, d’un tresoret de 200 denaris de plata dels segles II-I aC continguts dins una gerreta, el més gran d’aquest jaciment. En l’àmbit internacional, sorprenen les quatre monedes de bronze romanes dels segles III-IV que van ser trobades entre les ruïnes d’un castell a l’illa d’Okinawa (Japó), juntament amb una moneda otomana del segle XVII. Altres notícies numismàtiques de l’any van ser els vuit auris apareguts al solar de la batalla de Teutoburg (Kalkriese, Alemanya) i el tresor de monedes d’or i plata amb els noms de Mataties, Judes Macabeu i altres reis jueus amagat entorn del 126 aC, a Israel, en una hisenda rural.
En l’àmbit epigràfic, les excavacions al barri financer de Londres van descobrir 410 tauletes de fusta conservades entre el fang humit d’un riu que en aquells temps existia a la zona, una de les quals duu gravat el text més antic de la Gran Bretanya: un registre de deutes del 8 de gener del 57 dC. També cal destacar la troballa d’una inscripció etrusca de 120 caràcters, escrits de dreta a esquerra, a Poggio Colla (al NE de Florència). Datat al segle VI aC, conté el nom de les divinitats etrusques Uni i Tínia (equivalents a la parella romana Juno i Júpiter).