En el context jurídic mundial va destacar el resultat negatiu del referèndum de pau a Colòmbia amb les Forces Armades Revolucionàries (FARC). Tanmateix, la negociació endegada posteriorment va concloure amb un nou acord de pau aprovat en seu parlamentària. Als Estats Units l’elecció del candidat republicà Donald Trump com a president va estar envoltada de polèmica. Tot i que va perdre per més de dos milions de vots populars contra la candidata demòcrata Hillary Clinton, va guanyar en vots electorals.
En l’àmbit europeu van destacar diversos referèndums. En el cas de la Gran Bretanya, la consulta va donar com a resultat que sortís de la Unió Europea (UE). A les acaballes de l’any, però, el Govern britànic encara no havia activat el procediment de l’article 50 del Tractat de la Unió, pel qual l’estat membre queda obligat a notificar al Consell Europeu que té la intenció de retirar-se de la UE. També els resultats d’un referèndum a Hongria no van permetre que prosperés la proposta que fossin únicament les institucions nacionals hongareses les que decidissin sobre l’admissió de refugiats en aquest estat. Finalment, la ciutadania italiana va rebutjar la reforma constitucional (composició i atribucions del Senat, reducció del poder de les regions, etc.) proposada pel primer ministre, Matteo Renzi, perquè va entendre que modificava la forma de govern, reforçant el poder de l’executiu.
La Unió Europea va establir un codi de normes per al creuament de persones per les seves fronteres a causa de la crisi dels refugiats de Síria
© European Union / EC - Audiovisual Service / Boryana Katsarova
A les institucions de la Unió Europea, van ser aprovades disposicions relatives al reglament sobre protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, i mesures restrictives dirigides contra determinades persones, entitats i organismes vinculats a l’Estat Islàmic i Al-Qaida. A més, es va aprovar la creació d’una plataforma europea per a enfortir la cooperació en matèria de lluita contra l’ocupació no declarada, el reforçament en el procés penal de determinats aspectes de la presumpció d’innocència i el dret a ser present en el judici, l’establiment d’un codi de normes de la Unió relatiu a les persones que creuin les fronteres, l’acollida temporal a càrrec dels estats membres de la UE de determinats palestins, i la protecció dels coneixements tècnics i de la informació empresarial no divulgats (secrets empresarials) per tal que no es puguin obtenir, ni utilitzar ni revelar de manera il·lícita.
D’altra banda, el Tribunal de Justícia va continuar revelant-se progressivament com una institució amb jurisdicció de garantia dels drets de la ciutadania europea. Un exemple va ser la sentència per la qual es van protegir els drets dels treballadors interins enfront de la legislació laboral espanyola, que és més restrictiva. Una altra sentència va ser la que va interpretar que la jurisprudència espanyola que limita els efectes de la nul·litat de les clàusules terra dels préstecs hipotecaris a Espanya és incompatible amb el dret europeu.
A Espanya, l’activitat legislativa de les Corts Generals va ser pràcticament inexistent i les funcions constitucionals del Govern central es van veure limitades –d’acord amb el que estableix la Llei 50/1997, del Govern– a la gestió del despatx ordinari dels assumptes públics, atesa la situació d’un govern en funcions des de l’endemà de les eleccions del 20 de desembre de 2015 fins al 29 de novembre de 2016, un llarg període d’interinitat governamental per la impossibilitat que el candidat a la presidència del Govern espanyol proposat pel rei obtingués la investidura, raó per la qual, en aplicació de l’article 99.5 de la Constitució, es van convocar de manera automàtica noves eleccions, que es van celebrar el 26 de juny de 2016. Aquests comicis no van donar un resultat gaire diferent de l’anterior, cosa que va dificultar un cop més la investidura, tot i que, tanmateix, es va aconseguir in extremis a les acaballes del mes de novembre en favor del candidat Mariano Rajoy.
Entre l’escassa producció normativa aprovada es troba la modificació de l’acord entre el Regne d’Espanya i la Universitat de les Nacions Unides relatiu a l’establiment, el funcionament i la ubicació de l’Institut Internacional de les Nacions Unides per a l’Aliança de les Civilitzacions a Barcelona.
A més, les Corts Generals van aprovar, com a conseqüència de sengles proposicions de llei orgànica, a les acaballes del període de Govern en funcions, la modificació de la legislació sobre estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i també la regulació del règim electoral general, pel supòsit de convocatòria automàtica d’eleccions en virtut del que disposa l’apartat 5 de l’article 99 de la Constitució, i que va consistir en la reducció de la campanya electoral a la meitat del temps.
El Govern espanyol va aprovar, també, els decrets llei referits a la revisió dels plans hidrològics de les demarcacions hidrogràfiques del Cantàbric Occidental, Guadalquivir, Ceuta, Melilla, Segura i Xúquer, i de la part espanyola de les demarcacions hidrogràfiques del Cantàbric Oriental, Miño-Sil, Duero, Tajo, Guadiana i Ebre, així com també el que prorroga el Programa d’activació per a l’ocupació, a més de dos decrets llei en matèria financera i social.
D’altra banda, el Tribunal Constitucional va avalar la integritat de la constitucionalitat de la reforma de la seva pròpia llei orgànica, amb relació als mitjans d’execució de les resolucions del Tribunal, que inclou, entre d’altres, la possibilitat de la suspensió de càrrecs representatius.
A Catalunya, el Parlament també va tenir una reduïda activitat legislativa: la modificació de la Llei 7/2011, de mesures fiscals i financeres, i d’una altra en matèria tributària; la pròrroga del Pla Serra Húnter; el Pla estadístic, i la protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial.
El Govern va aprovar els decrets llei relatius a l’aplicació de l’increment retributiu d’un 1% per al personal del sector públic de la Generalitat per al 2016; la recuperació parcial de la paga extraordinària i addicional del mes de desembre del 2012 del personal del sector públic de la Generalitat i altres mesures urgents en matèria de personal, i, també, la recuperació de la paga extraordinària i addicional del mes de desembre del 2012 per al personal dels cossos d’Administració de justícia.
El Tribunal Constitucional va anul·lar el precepte de la Llei de protecció dels animals que prohibeix a Catalunya les corrides de toros i els espectacles taurins que incloguin la mort de l’animal i l’aplicació de determinats terços de la lídia.
En el context del procés sobiranista, la Resolució del Parlament 263/XI, de 27 de juliol de 2016, per la qual es ratifiquen l’informe i les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, va ser impugnada pel Govern de l’Estat. El Tribunal Constitucional va resoldre l’incident d’execució de sentència, pel qual va decidir, sense perjudici de l’obligació de tots els poders públics de complir les resolucions del Tribunal, notificar personalment a la presidenta del Parlament i al secretari general de la Cambra, així com a la resta de membres de la Mesa i la resta de membres del Govern de la Generalitat. Així mateix, va decidir advertir-los del seu deure d’impedir o aturar qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada de la Resolució 263/XI, i de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en les quals podien incórrer. Posteriorment, el Govern de l’Estat també va impugnar la Resolució del Parlament 306/XI, del 6 d’octubre de 2016, sobre l’orientació política general del Govern. La decisió del Tribunal sobre el nou incident d’execució de sentència va ser la mateixa. En aquest context de conflicte institucional, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va haver de comparèixer a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
A les Illes Balears, el canvi de majoria parlamentària i de Govern després de les eleccions autonòmiques del 2015 va comportar una activitat legislativa del Parlament i del Govern balear de coalició adreçada, en alguns casos, a fer canvis substantius en les disposicions aprovades anteriorment per la majoria del Partit Popular. Entre les lleis aprovades van destacar les referides a la garantia dels drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, i a l’eradicació de la LGTBIfòbia; a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme; a la igualtat de dones i homes; a l’establiment d’ajudes socials a les persones amb hemofília o altres coagulopaties congènites que hagin desenvolupat l’hepatitis C com a conseqüència d’haver rebut un tractament amb concentrats de factors de coa-gulació en l’àmbit sanitari públic de les Illes Balears; a l’impost sobre les estades turístiques i les mesures d’impuls del turisme sostenible, i les mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, la renda social garantida i la derogació de la legislació sobre la protecció de la maternitat.
El Govern Balear va aprovar els decrets llei de mesures urgents en matèria urbanística i sobre l’acció concretada per a la prestació de serveis a les persones en l’àmbit sanitari.
D’altra banda, el Tribunal Constitucional va declarar la nul·litat d’alguns preceptes relatius a la legislació sobre el sistema de tractament integrat de les llengües en els centres docents no universitaris.
La Comunitat Valenciana va aprovar la llei de règim local per a garantir el dret a assistir i gravar els plens municipals
© Govern Valencià
Al País Valencià, en una lògica política similar a la duta a terme a les Illes, les Corts van aprovar les lleis relatives a la derogació de la Llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d’identitat del poble valencià. També, la modificació de la Llei sobre transparència, bon govern i participació ciutadana; la Llei de policies locals i coordinació de les policies locals; la Llei de règim local de la Comunitat Valenciana per a garantir el dret a assistir i gravar els plens municipals, i la regulació sobre la designació de senadors en representació de la Comunitat Valenciana. Així mateix, van ser aprovades les relatives als comptes oberts per a la Generalitat; la de reforma de la legislació sobre espais naturals protegits, i la d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes.
El Govern valencià va aprovar el decret llei de modificació d’un decret anterior sobre els horaris comercials i la llei de comerç, i els decrets sobre l’autorització de la creació de deute públic de la Generalitat durant l’any 2016 i el gener del 2017; la regulació del procediment i les condicions per al reconeixement i la concessió de la prestació econòmica per a despeses de manutenció dels menors acollits; el desplegament del text refós de la llei sobre caixes d’estalvis; les mesures urgents per a garantir la gestió de residus municipals, i l’establiment de les bases reguladores de subvencions destinades al sosteniment de despeses corrents de les mancomunitats de municipis.
El Tribunal Constitucional va anul·lar alguns preceptes de la Llei de les Corts sobre unions de fet formalitzades a la Comunitat Valenciana.
A Andorra, l’any següent a les eleccions legislatives del 2015 hi va haver una àmplia activitat legislativa del Consell General del Principat. Les qüestions d’ordre econòmic i financer van ser objecte preferent dels tractats i acords internacionals, així com de les lleis aprovades en aquest període. Entre els primers cal esmentar el conveni amb el Consell d’Europa i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal esmenat pel Protocol del 2010; els convenis amb el Principat de Liechtenstein i el Gran Ducat de Luxemburg per a evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i el patrimoni; el conveni amb el Regne d’Espanya per a evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal, i l’acord amb la República de Corea per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal. Pel que fa a les lleis, cal mencionar la modificació de la regulació de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme del 2000, així com la de mesures urgents per a implantar mecanismes de reestructuració d’entitats bancàries.
En altres àmbits materials, es va signar el conveni del Consell d’Europa sobre la cibercriminalitat i el protocol addicional del conveni sobre la cibercriminalitat relatiu a la incriminació d’actes de caràcter racista i xenòfob comesos per mitjà de sistemes informàtics, i també el conveni amb el Regne d’Espanya sobre cooperació en matèria de lluita contra la delinqüència i seguretat. Així mateix, es va aprovar la modificació de les lleis següents, entre d’altres les qualificades d’immigració, de la justícia, del Codi Penal i de transferències als comuns. A més, es va modificar la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances i la del fons de reserva de jubilació. I entre les noves lleis aprovades, van destacar les relatives al foment del vehicle elèctric, la caça, la tinença i protecció d’animals, a la creació de l’Agència Andorrana Antidopatge, a la regulació de l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i la referida al règim de les activitats del sector elèctric, del fred i de la calor.
En la seva activitat jurisdiccional, el Tribunal Constitucional va entendre únicament dels recursos excepcionals d’empara i no va tenir ocasió de jutjar la validesa de normes amb rang de llei.