L’any hidrològic 2015-2016
Revisant els darrers cinc anys de dades, tot i els alts i baixos propis de les variacions interanuals, es pot afirmar que la tendència general és que la quantitat d’aigua que circula pels rius disminueixi. Aquest any hidrològic no en va ser cap excepció, i es van repetir els cabals inferiors a les mitjanes històriques a la majoria d’estacions d’aforament. La manca d’episodis de pluja destacables i, per tant, la manca d’aportació d’aigua dels rius van deixar les reserves hídriques de les conques internes a les portes del llindar de sequera.
Les conques internes de Catalunya
El 2016 es va repetir la tendència de l’any anterior de cabals baixos a tots els rius de les conques internes, o fins i tot va empitjorar. L’any hidrològic 2014-15, el Llobregat va tenir un cabal mitjà anual de només 10 m3/s, a l’estació d’aforament de Castellbell i el Vilar, davant la mitjana històrica de 16 m3/s; però enguany la mitjana va ser de 7,9 m3/s, que és una dada que s’aproxima al llindar de sequera establert en aquesta estació.
A la desembocadura del Ter, el cabal mitjà va presentar un valor clarament de sequera amb 4 m3/s
© Fototeca.cat / J. Todó
Els cabals tan baixos registrats aquest any van provocar que els rius Francolí a Tarragona o el Gaià a Vilabella s’assequessin entre el mes de juny i avançat el mes de setembre. D’altra banda, la Tordera també es va assecar des de la desembocadura fins a Sant Celoni i, de la mateixa manera que el Llobregat, l’any 2014-15 la mitjana a Sant Celoni va ser de 0,3 m3/s, una mitjana baixa respecte la mitjana històrica, que és de 0,8 m3/s, mentre que enguany el cabal mitjà a Sant Celoni va ser de només 0,2 m3/s, un valor que s’aproxima també al llindar de sequera establert. Finalment, de la mateixa manera es va comportar el Ter, ja que el cabal mitjà anual de l’any 2014-15 a l’estació de la Cellera de Ter va ser de 12 m3/s, mentre que el 2016 es va situar en 7 m3/s. A la desembocadura del Ter, a Torroella de Montgrí, el cabal mitjà de l’any passat va ser de 14 m3/s, mentre que enguany només va arribar als 4 m3/s, que és un valor clarament de sequera.
Els pantans, en canvi, no van mostrar una situació que alerti de sequera atès que es va iniciar la temporada de regadiu amb els embassaments plens. A causa de les altes temperatures sostingudes durant l’estiu, però, el consum d’aigua va ser més elevat i perllongat i, com a conseqüència, els pantans van arribar al final de la temporada amb volums clarament inferiors als de l’any anterior. Aquest és l’exemple del pantà de Darnius-Boadella, que l’any passat va tancar la temporada de regadiu al 55% de capacitat i enguany es va situar al 39%, o el pantà de Sau, que va acabar la temporada 2014-15 al 71% de capacitat i la temporada 2015-16 va tancar al 51%. A la conca del Llobregat, en canvi, els volums per al 2016 van ser semblants als de l’any anterior, com és el cas del pantà de la Baells, que es trobava fa un any al 65% de capacitat i enguany va tancar al 69%. El pantà de la Llosa del Cavall, al Cardener, es trobava fa un any al 69% i el 2016 es va situar al 59%. La pitjor dada va ser per al pantà de Siurana, que va acabar la temporada anterior al 62% de capacitat, però aquesta es va situar en un alarmant 32%.
Les conques catalanes de l’Ebre
A diferència dels anys anteriors, els cabals de les conques catalanes de l’Ebre també van ser inferiors a la mitjana. La manca de neu als Pirineus i els pocs episodis de pluja importants van fer que circulessin cabals inferiors a les mitjanes tant als rius pirinencs com a l’Ebre. Així, el cabal mitjà anual de la Noguera Pallaresa a l’estació d’Escaló va ser de 7 m3/s, un valor inferior als 10 m3/s de l’any passat. El Segre, a l’estació d’Organyà, va passar de registrar un cabal mitjà anual de 12 m3/s l’any 2014-15 a 9 m3/s enguany. A Tortosa, l’Ebre també va disminuir considerablement el cabal mitjà anual, que va passar dels 380 m3/s de l’any passat als poc més de 300 m3/s d’aquest.
Els embassaments pirinencs van patir una forta disminució dels volums respecte de l’any passat al final de la temporada de regadiu. El pantà de Camarasa, a la Noguera Pallaresa, es trobava al 77% de capacitat l’any anterior mentre que enguany va quedar al 51%. El pantà dels Guiamets, al riu de Siurana, també va passar del 71% l’any passat al 48%. En canvi, el pantà de Riba-roja es va mantenir per sobre del 90%.
L’episodi del 3 al 5 de novembre de 2015
Aquest va ser l’únic episodi que destaca durant l’any hidrològic 2015-16. A la capçalera del Llobregat el pic de la crescuda va ser de 200 m3/s a l’estació de Guardiola de Berguedà. Aigües avall del pantà de la Baells, a l’estació de Castellbell i el Vilar, el pic de la riuada va ser de 180 m3/s. Al Cardener, a Súria, també es van assolir 180 m3/s i a l’Anoia el cabal pic va ser de 78 m3/s. A Girona, el Ter també va registrar un cabal pic de 180 m3/s. En altres conques, com el Francolí a Montblanc, el cabal pic va ser de fins a 40 m3/s, i a la conca del Besòs van destacar els 80 m3/s del Congost a la Garriga i de fins a 90 m3/s a Santa Coloma de Gramenet. Pel que fa als pantans, el volum embassat va augmentar en 15 hm3 a la Baells i en 20 hm3 a Sau.
L’amenaça de la sequera
Malgrat que durant l’any no hi van haver gaires problemes atès que els pantans tenien reserves suficients per a afrontar les demandes, allà on les conseqüències de la manca de pluges van ser més evidents va ser als aqüífers. La tendència dels nivells de l’aigua subterrània van mostrar un descens progressiu des de l’hivern, que es va agreujar durant l’estiu. La reducció dels nivells de l’aqüífer de Carme i Capellades, a la Serralada Prelitoral, va arribar al mínim històric des que es recullen dades de nivells d’aigua subterrània, a mitjan dècada dels setanta.
Quinze anys de la Directiva marc de l’aigua
Treballs de millora del llit fluvial del Gaià dins del programa de la Directiva marc de l’aigua
© Generalitat de Calalunya
Fa quinze anys que el Parlament Europeu va aprovar la llei anomenada Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE), l’objectiu principal de la qual era l’assoliment de la bona qualitat de les diferents masses d’aigua (aigües fluvials superficials, subterrànies, pantans, llacs i estanys i les aigües costaneres) dels països membres de la Unió Europea. La llei, encara vigent, és innovadora pel fet que no només pretén que l’aigua sigui de bona qualitat, sinó que també fa èmfasi en l’assoliment de la bona qualitat del bosc de ribera, de la continuïtat dels cursos fluvials i també de la qualitat hidrogeomorfològica del riu. Aquest darrer aspecte fa referència a l’existència equilibrada de sediments fins i grollers i que els rius presentin uns llits en estat d’equilibri per reduir la tendència a l’erosió o a l’acumulació de sediments.
A l’octubre, l’Agència Catalana de l’Aigua va celebrar una jornada d’informació i de debat sobre la feina realitzada a Catalunya i els avenços i els reptes futurs per a l’assoliment dels objectius definits per la Directiva marc de l’aigua en aquest lustre i mig de vida. Alhora, es van presentar dos volums que recopilen tota la feina feta. En aquesta sessió es va posar en relleu, entre altres coses, el desenvolupament d’indicadors ambientals que incloguessin les característiques pròpies de les conques fluvials mediterrànies, diferents de les conques fluvials centreeuropees, on els rius flueixen tot l’any, i els mateixos llindars per tolerar o no el contingut de contaminants és molt més restrictiu en àmbits mediterranis, pel fet d’haver-hi poca aigua, que no pas als rius centreeuropeus.
La Directiva marc preveia que el 2015 s’haguessin assolit els objectius fixats, però les dificultats pròpies de cada país i la forta crisi econòmica, que ha fet aturar moltes campanyes de mostreig a diferents països, ha fet que es prorroguessin les dates de finalització, establertes per a l’any 2020.
La hidrologia en l’àmbit mundial
Malauradament, en l’àmbit mundial els desastres relacionats amb l’excés de pluges i les inundacions van omplir els diaris. De nou, el Sud-est asiàtic va patir forts aiguats i greus pèrdues en els terrenys agrícoles. Enguany les pluges monsòniques van afectar diversos països del Sud-est asiàtic, com l’Índia, on més de 80.000 persones van patir les inundacions. A la Xina també es van produir forts aiguats com a conseqüència del pas de tifons, com el Meranti. A Taiwan, el mateix tifó va abocar més de 300 mm en 24 hores. A l’Amèrica del Sud, amb el fenomen d’El Niño encara actiu, es van produir inundacions al nord de l’Argentina i al sud del Brasil, al Paraguai i a l’Uruguai. D’altra banda, fortes pluges van inundar extenses zones centrals dels Estats Units, com per exemple els estats de Geòrgia, Arkansas i Washington, al final de la primavera.
La tecnologia al servei de la prevenció i la protecció
Un informe elaborat per les empreses asseguradores del Regne Unit preveuen que els danys per inundacions es multipliquin per cinc els propers anys atès que les persones i els béns estan cada cop més exposats i que, segons les previsions sobre el canvi climàtic, els episodis tendiran a esdevenir més violents. Per això, tant les Nacions Unides com altres organismes europeus inverteixen en eines informàtiques per a la previsió de danys davant dels fenòmens meteorològics adversos, les quals seran capaces d’avisar sobre els riscos que certs episodis de pluja poden provocar en determinades zones.
Hi ha altres tipus d’eines, com ara el web www.floodlist.com, que ofereix un recull exhaustiu de notícies relacionades amb temporals de pluja i de crescuda fluvial, notícies sobre la prevenció i la protecció, així com notícies relacionades amb la informació d’asseguradores.