Religió catòlica
En el seu tercer any com a pontífex, el papa Francesc va començar l’any nou pronunciant el missatge de la 49a Jornada Mundial de la Pau, que se celebra anualment al Vaticà, en què va fer una crida als catòlics a vèncer la indiferència. Aquell mateix mes, el Vaticà va llançar el projecte El vídeo del Papa, en el qual el sant pare explica mensualment les seves intencions de pregària universal. El papa Francesc també va publicar la segona exhortació apostòlica postsinodal, titulada Amoris laetitia (‘L’alegria de l’amor’), en la qual va tancar el recorregut dels dos sínodes dedicats a la família –celebrats el 2014 i el 2015– i va desenvolupar en el seu contingut el valor i la vocació de la família.
Al final de febrer al Vaticà es va reprendre el judici de l’escàndol conegut com Vatileaks II, per la filtració de secrets i documents classificats de la Santa Seu, que va dur cinc persones al banc dels acusats: el sacerdot espanyol Lucio Ángel Vallejo Balda, l’exrelacions públiques italiana Francesca Chaouqui, l’excol·laborador de Vallejo Balda Nicola Maio i els periodistes Gianluigi Nuzzi i Emiliano Fittipaldi, autors dels llibres que van publicar els documents confidencials. El tribunal de primera instància del Vaticà va sentenciar a divuit mesos de presó Vallejo Balda; a deu mesos de presó Chaouqui, amb suspensió de la pena, i va absoldre l’administratiu Nicola Maio i els periodistes imputats.
El consell de nou cardenals que ajuden el papa a governar l’Església va llançar el projecte definitiu de simplificació de la cúria romana, que redueix els diferents consells pontificis en dos grans departaments. Així, va ser creat el Dicasteri per als laics, la família i la vida, que substitueix el Consell Pontifici per als Laics i el Consell Pontifici per a la Família, i el Dicasteri per al servei de desenvolupament humà integral, que unifica els quatre consells pontificis de Justícia i Pau, Cor Unum, Pastoral per a Persones Immigrants i Itinerants, i Pastoral per als Operadors Sanitaris. Finalment, es va crear una nova Secretaria de Comunicació, per a reunir diferents entitats, que, d’una manera o altra, s’encarreguen d’aquest àmbit al Vaticà. Paral·lelament, es va anar definint la reforma econòmica, amb la creació de la secretaria i el consell d’economia i el sanejament de l’Institut per a les Obres de Religió (IOR, conegut com el Banc del Vaticà), que va reduir considerablement els valors totals administratius i que es troba en un procés de sanejament i transparència pel que fa a la seva gestió.
L’Església universal va celebrar durant el 2016 el Jubileu de la Misericòrdia, que va començar el 8 de desembre de 2015 i que va acabar el 20 de novembre de 2016. Entre els actes van destacar una cerimònia amb presos, a la basílica del Vaticà, i la canonització, el 4 de setembre, de la mare Teresa de Calcuta. Aquest jubileu va tenir un caràcter "extraordinari" i no va seguir el ritme tradicional dels jubileus ordinaris, que se celebren cada 25 o 50 anys. A banda de les diferents cerimònies d’obertura de les portes santes de les tres basíliques romanes (la de Sant Joan del Laterà, la de Santa Maria Major i la de Sant Pau Extramurs), es van celebrar diversos grans esdeveniments que van congregar a Roma més de 20 milions de pelegrins al llarg de tot l’any.
El papa Francesc va visitar, entre altres països, Armènia, on va resar pel genocidi armeni perpetrat per l’imperi Otomà (en la foto, missa a Gyumri)
© Valen1988
En l’apartat de viatges, el 2016 el papa Francesc va fer sis viatges apostòlics, i va visitar Mèxic, Lesbos, a Grècia, Armènia, Polònia, Geòrgia i l’Azerbaidjan, i Suècia. A Mèxic, entre d’altres, va visitar el santuari de la Mare de Déu de Guadalupe, el santuari marià més visitat del món. El viatge a Lesbos va ser especialment significatiu pel seu contingut humanitari amb els refugiats vinguts dels conflictes de Síria i l’Iraq, i el viatge a Armènia va tenir una càrrega política important, atès que el seu objectiu principal va ser resar davant del memorial de Tsitsernakaberd, que recorda els difunts del genocidi armeni perpetrat per l’imperi Otomà entre el 1915 i el 1923, en el qual van morir prop d’un milió de persones, un genocidi que Turquia encara no ha reconegut.
Varsòvia va ser una de les ciutats poloneses que va acollir la 31a Jornada Mundial de la Joventut
El sant pare va viatjar al mes de juliol a Polònia, coincidint amb la 31a Jornada Mundial de la Joventut, en què va presidir la missa del 1.050è aniversari del baptisme de Polònia, celebrada a Częstochowa, i va exhortar els joves a sortir de l’estat d’apatia actual i ser protagonistes de la vida. També va visitar els camps de concentració nazis de Birkenau i Auschwitz, i en aquest darrer camp va fer un eloqüent recorregut silenciós pel lloc on van ser exterminades més d’un milió de persones durant la Segona Guerra Mundial. Al final de setembre va visitar Geòrgia i l’Azerbaidjan, amb l’objectiu de dur un missatge de pau, per a amansir les tensions de tota la regió caucàsica. En una visita apostòlica d’importància ecumènica, el sant pare va viatjar a Suècia, del 31 d’octubre a l’1 de novembre, per a celebrar els 500 anys de la reforma protestant i els 50 anys de l’inici del diàleg entre catòlics i luterans.
L’Anuari pontifici del 2016 va revelar la darrera radiografia del catolicisme al món, del 2014, segons la qual hi ha 1.272 milions de catòlics, en contrast amb els 1.115 milions del 2006; en aquest període, el nombre de catòlics batejats al món ha crescut a un ritme superior (14,1%) que la població mundial en el mateix període (10,8%). Europa allotja gairebé el 23% de la comunitat catòlica mundial, i la presència dels catòlics s’ha estabilitzat en aquest continent en un 40% aproximadament. Els batejats a Oceania han crescut menys que la població (15,9% i 18,2%, respectivament), mentre que ha passat el contrari al continent americà (11,7% enfront del 9,6%), que ha continuat allotjant gairebé la meitat dels catòlics batejats del planeta. A l’Àsia, el nombre de catòlics batejats ha crescut un 20%, en contraposició amb el 9,6% de la població. D’altra banda, l’Àfrica ha seguit tenint el creixement més important: el nombre de batejats (prop de 215 milions el 2014) ha significat un creixement del 41%. El nombre de bisbes ha augmentat globalment i van arribar a 5.237 el 2014, el nombre de sacerdots es va elevar a 415.792, el de diaques permanents a 44.566, el de religiosos professos no sacerdots a 54.559 i el nombre de les religioses professes va arribar a gairebé 683.000. D’altra banda, hi ha hagut una disminució de religiosos professos no sacerdots.
Pel que fa als nomenaments, va destacar el del cardenal Angelo Bagnasco, arquebisbe de Gènova i president de la Conferència Episcopal Italiana, com a nou president del Consell de les Conferències Episcopals d’Europa (CCEE) per als anys 2016-21; el del periodista nord-americà Greg Burke, com a nou portaveu del Vaticà, en substitució del jesuïta Federico Lombardi, i el de l’espanyola Paloma García Ovejero, corresponsal fins aleshores de l’emissora de ràdio COPE a Itàlia i també al Vaticà, com a nova sotsdirectora de la sala de premsa del Vaticà. D’altra banda, Manuel Nin, monge benedictí del monestir de Montserrat, va ser nomenat exarca apostòlic per als catòlics de ritus bizantí. Nin és expert en patrologia oriental i ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades en la matèria; també ha denunciat en diverses ocasions la situació dels cristians a Síria i a l’Iraq, que ha qualificat d’autèntic genocidi. Finalment, el papa va ampliar el col·legi cardenalici amb disset nous membres, tretze dels quals són electors i amb possibilitat de ser successors al tron de Pere, per ser menors de 80 anys. Entre aquests va destacar Carlos Osoro Sierra, actual arquebisbe de Madrid, i el pare Ernest Simoni, sacerdot del l’arxidiòcesi de Shkodër-Pult, a Albània, que va passar divuit anys a la presó per la seva fe catòlica durant el règim d’Enver Hoxha.
Quant a les defuncions, va destacar la de Carmen Hernández a 80 anys, iniciadora del Camí Neocatecumenal, que formava, conjuntament amb Kiko Argüello i el prevere Mario Pezzi, l’equip internacional responsable d’aquesta realitat eclesial que constitueix un itinerari de formació catòlica postbaptismal. Hernández i Argüello van iniciar aquest moviment el 1964 en una zona pobra de Palomeras Altas, a la perifèria de Madrid.
Catalunya va celebrar el 2016 el centenari de la mort del bisbe i escriptor Josep Torras i Bages (les Cabanyes, 1846 – Vic, 1916), una figura imprescindible per a l’espiritualitat catalana al llarg del segle XX per les seves ensenyances i el seu concepte de catalanisme i catolicisme.
Celebració dels 150 anys de la coronació de la Mare de Déu de Queralt amb la sagrada imatge pels carrers de Berga
© Ajuntament de Berga
El 3 de setembre, a l’església de Santa Eulàlia de Berga, hi va tenir lloc la solemne eucaristia en commemoració dels 100 anys de la coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt, patrona de Berga i el Berguedà, amb la presència de la sagrada imatge fora del santuari de Queralt. Aquest any també es va celebrar l’Any Jubilar del 700è aniversari de la mort del beat Ramon Llull, i la diòcesi de Mallorca va tancar oficialment l’any amb un seguit d’actes que van culminar amb la missa solemne del 27 de novembre a la Seu de Mallorca, presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants de la Santa Seu. El triple objectiu d’aquests actes va ser impulsar el procés de canonització de Llull, difondre el coneixement de la seva vida i obra i sensibilitzar els membres de l’Església respecte a la seva santedat. D’altra banda, aquest 2016 es van complir 21 anys del llarg conflicte entre Aragó i Catalunya per l’art sacre de les parròquies de la Franja, enmig d’una gran polèmica pel compliment o no de les sentències, els recursos presentats i les opinions dels experts en art (vegeu l’article "Art").
El 8 de setembre, Sebastià Taltavull i Anglada, bisbe auxiliar de Barcelona, va ser nomenat administrador apostòlic de la diòcesi de Mallorca, a causa del trasllat de Xavier Salinas Viñals a València, com a bisbe auxiliar. Al mes següent, el 27 d’octubre, el papa Francesc va nomenar Francisco Simón Conesa Ferrer (Elx, 1961) nou bisbe titular de la diòcesi de Menorca. El dia 3 de desembre, el nunci apostòlic monsenyor Renzo Fratini va imposar el pal·li –ornament distintiu per a destacar la qualitat d’un arquebisbe metropolità com a cap de les diòcesis de les quals és pastor– a l’arquebisbe metropolità de Barcelona Joan Josep Omella, a la catedral de Barcelona.
La Conferència Episcopal Tarraconense va nomenar com a president de Càritas Catalunya Francesc Roig Queralt, en substitució de Carme Borbonès Brescó. Roig també és director de Càritas Diocesana de Tarragona des del març del 2010.
En el marc de la Jornada de les Comunicacions Socials, el pontífex va publicar per primera vegada en català una nota escrita a mà per a agrair les pregàries que li arriben a través de les xarxes socials.
Cristianisme i ecumenisme
Segons l’Informe de Llibertat Religiosa al Món 2016, l’islam extremista és la principal amenaça a la llibertat religiosa i la principal causa de persecució al món
© Fototeca2 / iStockphoto .com / Scrofula
La llibertat religiosa al món està en greu retrocés. Aquesta va ser una de les conclusions principals de l’Informe de Llibertat Religiosa al Món 2016 que va presentar la fundació Ajuda a l’Església Necessitada. És l’únic estudi a escala internacional fet per una institució catòlica que analitza el compliment del dret a la llibertat religiosa a 196 països i es publica, cada dos anys, en set idiomes i es difon a més de vint països. El document va denunciar que una de cada tres persones viu en un país sense llibertat religiosa, i que al 20% dels països es pateixen violacions greus contra la llibertat religiosa. Segons aquest estudi, que analitza la situació entre el juny del 2014 i el juny del 2016, l’islam extremista és la principal amenaça a la llibertat religiosa i la principal causa de persecució al món. Aquests dos darrers anys, un de cada cinc països del món ha patit atacs islamistes radicals. Quant a la fe cristina, l’informe va concloure que un de cada sis cristians al món viu en països amb persecució religiosa, fet que converteix el cristianisme en la religió més perseguida del planeta. En total, 334 milions de cristians viuen en països de persecució i 60 milions en països amb discriminació. Entre els atacs que van patir els cristians durant l’any 2016, en va destacar el que va tenir lloc l’11 de desembre al Caire, en el qual 25 persones van morir i 50 van quedar ferides en un atemptat amb cotxe contra la catedral copta de Sant Marc mentre se celebrava una missa. La Xina també va protagonitzar un dels episodis d’intolerància religiosa més acusats del 2016 en demolir més de dues mil creus que hi havia visibles a diferents temples cristians. A la província del Panjab, al Pakistan, com a mínim quatre cristians van ser acusats de blasfemar contra l’islam, a la vegada que es va posar de moda l’anomenada "blasfèmia digital", una nova forma de denunciar per suposats missatges blasfems contra l’Alcorà, l’islam i Mahoma a les xarxes socials o a internet.
El Sant i Gran Concili Panortodox va ser una de les grans cites per al cristianisme aquest 2016. Es va celebrar a Creta al final del mes de juliol, i tot i que les diferents esglésies, que comparteixen el mateix tresor apostòlic i sacramental, l’estaven preparant des de feia dècades, finalment va ser un concili frustrat al qual només van assistir deu de les catorze esglésies autocèfales ortodoxes cridades a integrar-lo. Els quatre patriarques ortodoxos que van decidir no participar-hi van ser els d’Antioquia, Bulgària, Geòrgia i Rússia, que van al·legar que no es van tenir en compte totes les qüestions relacionades amb els problemes de les diferències que hi ha entre elles. Això va suposar de facto el fracàs de qualsevol intent de presentar el sínode com un èxit, perquè només l’Església ortodoxa russa té més fidels que la resta de les esglésies ortodoxes del món.
El patriarca caldeu de Babilònia, Louis Raphael Sako, va iniciar aquest 2016 l’estudi d’un projecte per a la creació d’un Consell d’Esglésies a l’Iraq. L’objectiu és reunir totes les esglésies (catòliques, ortodoxes, orientals pre-Calcedònia i els evangèlics protestants) presents al territori iraquià per a fer front a les conseqüències dels conflictes amb els gihadistes de l’Estat Islàmic.
D’altra banda, el 6 de setembre va tenir lloc l’obertura de l’11a Assemblea General del Consell d’Esglésies de l’Orient Mitjà, un escenari en el qual es van exposar les emergències i les tragèdies més importants viscudes per les comunitats cristianes del món. Van participar en la trobada uns vint-i-dos líders i representants oficials de les esglésies i comunitats cristianes de la zona. També el 30 d’agost es va celebrar a Tessalònica el 14è Simposi Intercristià, l’objectiu del qual va ser abordar l’evangelització dels cristians que han abandonat la fe.
Les diferents comunitats cristianes que administren l’església del Sant Sepulcre a Jerusalem (grecoortodoxa, armènia i catòlica) van arribar a un acord per a les obres de restauració de la tomba de Jesús. El deteriorament del sarcòfag pel pas del temps i altres factors ambientals justifiquen el projecte de conservació, que consisteix a desmantellar i reconstruir la petita instal·lació situada sota de la cúpula de l’església.
Trobada històrica del papa Francesc amb el patriarca ortodox rus, Ciril I, a l’Havana
© The Russian Orthodox Church
El papa Francesc va protagonitzar una trobada històrica amb el patriarca ortodox rus, Ciril I. Tots dos líders religiosos es van reunir el 12 de febrer a la sala presidencial de l’aeroport de l’Havana en la primera trobada dels líders de les dues esglésies després del gran Cisma d’Orient del 1054. Francesc i Ciril I van signar una declaració ecumènica conjunta en rus i italià de repercussions històriques.
L’Església anglicana va continuar perdent fidels. Tant és així que, per primera vegada en la història, el nombre de persones que diuen que no tenen cap religió és més gran que la població cristiana a Anglaterra i a Gal·les, segons va revelar una nova anàlisi feta per la NatCen British Social Attitudes. La marcada deriva relativista, l’ordenació de dones bisbesses i l’acceptació del matrimoni homosexual van iniciar una crisi a les esglésies protestants que ha provocat la reducció a la meitat de la població que es considera anglicana des del 1983.
Islam
Alts funcionaris de 52 països musulmans es van reunir a Abú Dabí al final del 2016 per debatre sobre la diversitat religiosa i condemnar el terrorisme. Amb aquesta iniciativa, els estats musulmans miren de demostrar al món no musulmà la seva aposta per la pau i la seva condemna a grups extremistes com l’Estat Islàmic.
El pelegrinatge anual a la Meca o hagg va tenir lloc entre el 9 i el 14 de setembre enmig de mesures de seguretat reforçades per evitar que es repetís la tragèdia de l’any 2015, quan una allau humana va matar 769 persones (va ser la pitjor tragèdia viscuda mai durant el pelegrinatge). El 2016, uns 1,3 milions de pelegrins estrangers van viatjar a l’Aràbia Saudita, bressol de l’islam, des de 160 països, segons les dades oficials saudites. L’edició actual es va veure enfosquida per la ruptura de relacions diplomàtiques entre l’Aràbia Saudita i l’Iran, de manera que els ciutadans iranians no van poder participar-hi aquest any per primera vegada en tres dècades.
D’altra banda, milions de musulmans xiïtes van anar el 21 de novembre a la ciutat santa iraquiana de Karbala, entre fortes mesures de seguretat per por dels atacs del grup terrorista sunnita Estat Islàmic. Els pelegrins van caminar cap a la ciutat santa per commemorar l’Arbain, el final dels quaranta dies de dol per la mort de l’imam Hussein. Karbala alberga el mausoleu d’aquest nét del profeta Mahoma, assassinat l’any 680 per les tropes del califa omeia Yazid I durant la batalla de Karbala.
El vel islàmic es podria prohibir a la feina, segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, quan l’empresari prohibeixi de manera general mostrar signes polítics, filosòfics o religiosos
© European Union / EC-Audiovisual Service / Jennifer Jacquemart
La tradició religiosa de dur el vel islàmic a la feina es podria prohibir en determinats casos, segons ho va considerar al mes de juny l’advocadessa general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Juliane Kokott, en una recomanació a la cort. La prohibició estaria justificada quan l’empresari prohibeixi de manera general mostrar signes polítics, filosòfics o religiosos (causa C-157/15).
A Espanya, la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE) va canviar, al mes de març, l’assignatura de religió musulmana per rebutjar el radicalisme i prevenir la violència terrorista. Així ho va recollir el nou currículum per a l’Educació Secundària i Batxillerat dissenyat per la CIE i aprovat per la Direcció General d’Avaluació i Cooperació Territorial del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.
Budisme
La Xina va continuar amb la seva pressió sobre el Tibet i el budisme. En aquest sentit, les autoritats del país van sentenciar deu tibetans a diferents penes de presó d’entre sis i catorze anys per la seva relació amb la celebració del 80è aniversari del premi Nobel i líder espiritual tibetà, el dalai-lama, a Ngaba, província tradicional tibetana d’Amdo. En la mateixa línia, les autoritats xineses van detenir arbitràriament, al mes de febrer, dos alts monjos del monestir de Chogri relacionats amb una cerimònia massiva de pregària feta per la bona salut i el benestar del líder espiritual tibetà exiliat, al comtat de Drango, a la prefectura autònoma tibetana de Garze.
D’altra banda, segons una ordre del govern local, els líders de Larung Gar, el centre budista tibetà més gran del món, han de reduir el nombre de monjos i monges a un total de cinc mil (ara en són deu mil) abans del mes de setembre del 2017. Per això, el 20 de juliol, les autoritats xineses van iniciar un pla de diversos anys per reduir el nombre de practicants del centre mitjançant el desallotjament de monjos i monges i la destrucció de les seves cases i residències.
En l’apartat de viatges, va destacar la visita del dalai-lama, Tenzin Gyatso, al president dels Estats Units, Barack Obama, el 15 de juny. El president va elogiar el líder budista pels seus esforços per promoure la compassió, l’empatia i el respecte pels altres, i van parlar sobre la situació dels tibetans a la República Popular de la Xina. Aquesta recepció va contrastar amb la que va tenir el dalai-lama a París al mes de setembre, on el premi Nobel de la pau del 1989 no va ser rebut per cap autoritat política ja que França manté acords econòmics amb la Xina per valor de 18.000 milions d’euros. Una setmana abans de la seva arribada a França, el dalai-lama va participar en una conferència davant de deu mil persones a Brussel·les. En aquesta conferència, el líder budista, que el 2011 es va retirar de les seves responsabilitats polítiques amb el Tibet, va demanar que, si la institució del dalai-lama persisteix, mai més no tingui un rol polític.
Judaisme
La comunitat jueva va celebrar el Rosh Hashana, l’any nou 5777, el 2 d’octubre de 2016. La celebració evoca la creació de l’univers i el naixement de la primera parella humana (Adam i Eva). En ser l’any 5777, es va commemorar una data simbòlica per al judaisme i, especialment, per a la cabalística, perquè si se sumen els dígits d’aquest any s’obté el número 26, que també és el valor que s’obté si se sumen les lletres que formen el nom de Déu (en hebreu les lletres tenen valor numèric).
El Consell Executiu de la UNESCO va resoldre al mes d’octubre negar de manera formal qualsevol vincle entre el Mont del Temple de Jerusalem i el judaisme, i limitar-se a considerar-lo un lloc de culte musulmà. La iniciativa, rebutjada amb fermesa per la delegació israeliana, nega qualsevol vincle entre el judaisme i el Mur de les Lamentacions, situat dins del Mont del Temple de Jerusalem, al qual només es fa referència pels seus noms musulmans: Al-Aqsà i Al-Haram al-Xarif. Malgrat tot, la mesquita actual va ser erigida al lloc en el qual la tradició jueva situa els dos temples bíblics, el de Salomó i el d’Herodes.
Al llarg del 2016 Venècia va recordar amb concerts, representacions teatrals i exposicions els cinc-cents anys del que s’ha considerat el primer gueto del món, el de Venècia. El 29 de març de 1516 el Senat venecià va permetre aleshores que els jueus s’establissin a la ciutat amb una condició, que ho fessin en una zona perifèrica al nord de l’urbs, on els tancarien i vigilarien.
Diàleg interreligiós
El 2016 es van complir els trenta anys de la celebració de la històrica Jornada d’Oració per la Pau a Assís. Celebrada el 27 d’octubre de 1986 i promoguda per sant Joan Pau II, quan el món temia un holocaust nuclear, a la cerimònia van participar més de cinc-cents líders religiosos i hi van assistir cinc premis Nobel de la pau, l’activista contra les mines antipersones Jody Williams i cinc mil persones.
L’ONU va organitzar una trobada sobre prevenció del genocidi a l’Institut de Pau dels Estats Units, a Washington DC, per debatre sobre el paper dels líders religiosos en la prevenció de la incitació a la violència
© UN Photo / Rick Bajornas
L’ONU va organitzar el 28 de febrer una trobada sobre prevenció del genocidi a l’Institut de Pau dels Estats Units, a Washington DC, l’objectiu de la qual va ser debatre sobre el paper dels líders religiosos en la prevenció de la incitació a la violència que pot donar lloc a delictes atroços.
L’"Atri dels Gentils", iniciativa del Pontifici Consell de la Cultura que promou el diàleg entre cristians i no cristians, es va celebrar del 6 al 8 d’abril a la ciutat de Rio de Janeiro, Brasil. En aquesta edició es va adoptar el nom d’"Atri dels encontres", perquè la trobada va ser una oportunitat per al diàleg, fonamental per a la construcció d’una societat.
El Govern del Pakistan va posar en marxa al mes de setembre el nou Consell Internacional per a l’Harmonia Interreligiosa. Es tracta d’un òrgan consultiu la tasca del qual és examinar els problemes i promoure les bones relacions entre les diferents comunitats religioses del país, i alimentar les relacions internacionals amb organitzacions compromeses amb els mateixos fins.