L’any 2016 va consolidar un cop més Barcelona com la ciutat referent en l’àmbit de les comunicacions mòbils, les ciutats intel·ligents i la internet de les coses, i va assenyalar l’estàndard de comunicacions 5G com el punt de convergència de tots aquests àmbits tecnològics.
Mobile World Congress
Més de 8.000 visitants van assistir a la Internet of Things Solutions World Congress
© IOT
La nova edició del Mobile World Congress (MWC), celebrada a Barcelona del 22 al 25 de febrer, va superar de nou el rècord d’assistents, amb 101.000 participants –un increment del 6% respecte a l’any anterior– provinents de 204 països, amb 3.600 periodistes acreditats i la participació de 2.200 empreses –amb més de 400 operadors de telecomunicacions–, noranta de les quals eren empreses i entitats catalanes, que van ocupar un total de 110.000 m2 d’exposició. Del total de participants, cal destacar que més de 10.000 pertanyien a operadors de telecomunicacions, i que més del 55% era personal sènior d’empreses, amb un total de 5.000 càrrecs directius.
En el congrés, s’hi van presentar 374 ponències de 278 empreses, en què van destacar les intervencions de Shang Bing, de China Mobile; Mark Zuckerberg, fundador i president de Facebook; Bill Ruh, de General Electric; Dawn Airey, de Getty Images; Ralph de la Vega, conseller delegat d’AT&T; Gavin Patterson, conseller delegat de BT Group; Hans Vestberg, president i conseller delegat d’Ericsson; Chuck Robbins, conseller delegat de Cisco; Mark Fields, president i conseller delegat de Ford Motor Company; Brian Krzanich, conseller delegat d’Intel Corporation; Dan Schulman, president i conseller delegat de PayPal; Derek Aberle, president de Qualcomm Incorporated; César Alierta, president executiu i conseller delegat de Telefónica; Vittorio Colao, conseller delegat de Vodafone, i Anthony Lake, director executiu d’UNICEF.
En el marc del congrés es va celebrar la tercera edició del 4YFN (Four Years From Now), punt de trobada d’empreses emergents (start-ups), emprenedors, acceleradores, incubadores i inversors del sector del mòbil, que va tenir la participació de més de 400 start-ups, vint-i-sis de les quals eren catalanes, més de 500 inversors i de 235 ponents.
Les novetats més destacades del congrés van ser les relacionades amb la realitat virtual, amb les càmeres de LG i de Samsung per a gravar continguts en 360°, així com els sistemes de visió i les ulleres de realitat augmentada, i el nou concepte de cotxe connectat presentat pels fabricants d’automòbils. Cal destacar la presentació de la nova targeta SIM remota, o eSIM, destinada a substituir les targetes SIM actuals. Aquest nou estàndard vindrà ja preinstal·lat en el terminal mòbil, amb el perfil de diferents operadors de telefonia, però de manera que només un serà l’actiu. Això facilitarà a l’usuari el canvi d’operador de forma gairebé immediata. El calendari d’implantació que es va presentar preveia una primera fase en què al llarg d’aquest any s’instal·laria a tots els terminals mòbils llevat dels telèfons, i que en una segona fase, a partir del 2017, s’implantaria de manera massiva en tots els terminals, tot i que finalment aquest calendari no es va acomplir.
Amb motiu de la celebració del congrés, Cellnex i Orange, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, van desplegar a la plaça de Catalunya de Barcelona una xarxa de petites antenes (small cells), connectades amb fibra òptica i ancorades al mobiliari urbà, per a donar cobertura 4G a una velocitat de 150 Mbps. El sistema d’antenes distribuïdes (DAS: distributed antenna system), o xarxa de petites antenes, consisteix a utilitzar un conjunt d’antenes alimentades amb baixa potència de transmissió, de manera que la cobertura que proporcionen equival a la d’una sola antena, que necessitaria molta més potència de transmissió per a cobrir la mateixa àrea, amb el resultat que la densitat de potència radiada per cadascuna d’aquestes antenes compleix amb escreix amb les normatives mediambientals i de protecció de la salut de les persones.
S’estima que a l’Estat hi haurà prop de 29.000 small cells desplegades el 2020, i que podran arribar a 240.000 el 2025. En l’actualitat hi ha al voltant de 40.000 torres, o macro cells, instal·lades.
També es va tornar a tractar de la futura generació de comunicacions mòbils, la 5G, que amb l’horitzó posat en el 2020 preveu obtenir una latència inferior als 5 mil·lisegons i assolir una densitat de fins a 100 dispositius per metre quadrat. En el marc del congrés, Günther H. Oettinger, comissari europeu d’economia digital i societat, va presentar el llibre blanc 5G empowering vertical industries, redactat per experts d’empreses i institucions europees, com ara Bosch, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), Deutsche Telekom, Ericsson, l’Agència Espacial Europea, Fujitsu, Huawei, Intel, NEC, Orange, Portugal Telecom, Qualcomm, Samsung, Siemens, Telefónica, Thales, la Universitat Carles III i Volkswagen, entre d’altres.
El 29 de juny, John Hoffmann, president de la GSMA, va anunciar la celebració, del 12 al 14 de setembre de 2017, de la primera edició del Mobile World Congress Americas, a la ciutat nord-americana de San Francisco, amb una previsió d’assistència de 30.000 persones i uns 1.000 expositors. Aquest congrés se centrarà en el nucli de les tecnologies mòbils, les aplicacions industrials i de consum de la internet de les coses, la intersecció del mòbil amb l’entreteniment, el continguts i els mitjans, i el paper de lideratge de la regió d’Amèrica en la innovació global. Així, Barcelona, San Francisco i Xangai esdevindran les ciutats de referència en l’àmbit de les comunicacions mòbils.
5G
Pel que fa al desenvolupament del nou estàndard de comunicacions mòbils, l’anomenat 5G, es manté la fita del 2020 per a la seva posada en servei, havent-se fet en l’àmbit dels reguladors la reserva de freqüències radioelèctriques. Als EUA, la Comissió Federal de Comunicacions (FCC, per les sigles en anglès) va alliberar 11 GHz d’amplada de banda per a destinar-los a la banda ampla mòbil i fixa, 3,85 GHz dels quals seran amb llicència i els altres 7 GHz seran d’ús no llicenciat. Aquest ample de banda s’ha reservat en les bandes de 27,5 GHz a 28,35 GHz, de 37 GHz a 40 GHz i entre 61 GHz i 71 GHz. A l’Estat espanyol, en l’actualitat es poden utilitzar les bandes d’1,427 GHz a 1,518 GHz i de 3,4 GHz a 3,6 GHz, amb la previsió d’alliberar i sotmetre a subhasta el 2018 la banda de 3,6 GHz a 3,8 GHz, tot i que es preveu un segon dividend digital per al 2020 resultat de reassignar al 5G les freqüències de 694 MHz a 790 MHz, actualment utilitzades per la TDT.
Amb tot, sembla que el 5G serà l’estàndard en què coincidirà la demanda de connectivitat de la internet de les coses amb els continguts multimèdia d’alta definició.
Internet de les coses (IoT)
Del 25 al 27 d’octubre es va celebrar a Barcelona la segona edició de la Internet of Things Solutions World Congress, al qual van assistir més de 8.000 visitants i més de 170 empreses amb 10 bancs de proves, i hi van participar més de 160 ponents. Aquest és un sector de creixent activitat, en què es preveu que l’any 2020 hi hagi més de 250 milions de cotxes i més de 50 bilions d’objectes connectats a internet, i que el 2024 el nombre de connexions entre dispositius (M2M: machine to machine, de màquina a màquina) sigui de 27.000 milions, segons les previsions fetes per Cisco, General Electric i Google.
En aquest àmbit cal fer esment de l’acord que va fer Cellnex amb SEAT per a la connectivitat dels seus vehicles amb tecnologia IoT, per, entre altres aplicacions, recollir i transmetre informació sobre les places d’aparcament lliures que els cotxes detectin a la ciutat.
Ciutats intel·ligents
En la nova edició de l’Smart City Expo World Congress celebrat a Barcelona van presentar-se els projectes d’unes 600 empreses per a facilitar la vida a les ciutats a través de la tecnologia
© Small City Expo World Congress / GSMA
Del 15 al 17 de novembre es va celebrar també a Barcelona una nova edició de l’Smart City Expo World Congress, en què van assistir més de 16.688 visitants i 591 empreses exhibidores, i hi van participar representants de més de 600 ciutats de tot el món i s’hi van presentar més de 420 ponències.
Segons dades de la Generalitat, aquest és un sector que a Catalunya agrupa 270 empreses, que facturen 6.969 M€ i mantenen 116.163 llocs de treball, el 51% de les quals són empreses exportadores, el 17% tenen filials a l’estranger, el 82% són pimes i el 74% són empreses creades fa més de 10 anys, amb una facturació que correspon al 3% del PIB català. Per sectors d’activitat, 51 empreses se centren en l’àmbit de la mobilitat, amb una facturació de 641 M€; 26 estan especialitzades en el sector de la il·luminació, amb una facturació de 659 M€, i 18 estan centrades en la gestió dels residus, amb una facturació de 1.935 M€.
Relacionat amb el concepte de ciutat intel·ligent (smart city) i la IoT, a l’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va adjudicar un contracte de trenta mesos al consorci Collaborative & Innovation for Municipal Organizations (CIMO), compost per Cellnex Telecom, Accenture i el grup ENGIE, amb l’objectiu de desenvolupar el sistema operatiu City OS, orientat a fer més eficient la recollida de dades mitjançant sensors i l’anàlisi d’informació de tots els serveis de la ciutat, per a facilitar la predictibilitat de les necessitats, en especial, les d’emergència, i proporcionar suport en temps real a la presa de decisions per a millorar la qualitat de vida i l’atenció al ciutadà.
Espai
L’ESA va posar en òrbita quatre nous satèl·lits de la constel·lació Galileo de navegació per satèl·lit
© ESA / P. Carril
En el sector espacial, les novetats van ser la posada en òrbita, el 17 de novembre, de quatre nous satèl·lits de la constel·lació Galileo, de navegació per satèl·lit. D’aquesta manera, l’Agència Espacial Europea (ESA), quan després de sis mesos de proves ja estiguin plenament operatius, disposarà d’un total de 14 satèl·lits operatius, dels 24 que formen el sistema, i amb la previsió del llançament de nous satèl·lits el 2017 i el 2018, per a completar el sistema el 2020.
Al mes de febrer, el diari The Guardian va publicar alguns detalls sobre el projecte Skybender, endegat per Google per a facilitar la connexió a internet des de qualsevol lloc del món. Segons el diari, es basa en la utilització de plataformes estratosfèriques, les anomenades HAP (high altitude platform), que sembla que seran desenvolupades per Titan Aerospace, empresa del seu grup, i, que, situades a uns 20 km d’altura, estaran alimentades per energia solar amb panells de més de 50 m de llargada i permetran la transmissió de dades en la banda de freqüències mil·limètriques.
També al febrer, Indra es va adjudicar per un import de 5 M€ el disseny i la instal·lació de les estacions terrestres de control i seguiment dels satèl·lits Hispasat 1F i Amazonas 5, situades a Rio de Janeiro, Maspalomas i Arganda del Rey.
A l’octubre, Hispasat va anunciar el llançament de tres nous satèl·lits, amb una inversió total de 245 M€: l’Hispasat 36W-1, que disposarà de 20 transponedors en banda Ku i tres en banda Ka, i tindrà una nova antena activa de feixos reconfigurables; l’Hispasat 30W-6, que tindrà 40 transponedors en banda Ku, que cobriran Europa, el nord de l’Àfrica i Amèrica (des del Canadà fins a la Patagònia); 6 feixos en banda Ka, que cobriran la península Ibèrica, i 10 transponedors en banda C, que cobriran l’Amèrica Central i del Sud, i l’Amazonas 5, amb 24 transponedors en banda Ku, que cobriran el Brasil i Sud-amèrica, i 34 SPOT distribuïts per Sud-amèrica.
Operadors
Si bé al començament del 2015 Telefónica ja donava per tancada la venda, mentre esperava l’autorització de la UE, de la seva filial britànica O2 a la xinesa Hutchison Whampoa per un total de 13.000 M€, al final de gener del 2016 el regulador britànic Ofcom es va manifestar en contra de la venda, perquè creia que provocaria un increment dels preus tant per als consumidors com per a les empreses, pel fet que l’operador Three, del grup Hutchison, passaria a liderar el mercat amb un 42% de quota, davant d’Everything Everywhere (EE), del grup British Telecom (BT), i de Vodafone. Més tard, al començament d’abril, l’Autoritat britànica dels Mercats i de la Competència (CMA) va instar la Comissió Europea a prohibir-ne la venda, per les mateixes raons ja esmentades. Finalment, el 12 de maig, la Comissió va vetar-la argumentant que suposaria un increment dels preus de la telefonia, perjudicaria la inversió i reduiria la competència al Regne Unit.
Al febrer, Telefónica va anunciar la creació de la nova empresa Telxius, encarregada de gestionar les seves infraestructures globalment i de prestar serveis a altres operadors. En concret farà la gestió de 15.000 torres de telecomunicacions, així com dels 31.000 km de fibra òptica submarina del grup, incloent-hi el cable SAM-1, que interconnecta els EUA amb l’Amèrica Central i del Sud. També va indicar que durant els mesos següents s’hi incorporarien gradualment una sèrie de companyies de recent creació amb aquests actius esmentats, com ara Wireless Towers i Submarine Telecommunications, preveient la seva sortida a borsa al setembre, encara que finalment ho va anul·lar per la baixa demanda rebuda pels preus que ells esperaven.
D’altra banda, al final de febrer, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va eximir Telefónica de l’obligació de compartir la seva xarxa de fibra òptica en un total de 66 ciutats espanyoles, que representen el 35% del total de la població, almenys durant tres anys, amb els altres operadors habilitats. De resultes d’aquesta decisió, Telefónica va preveure desplegar 2,4 milions de noves unitats immobiliàries amb fibra òptica, a un ritme de 200.000 mensuals, per a arribar al final d’any a tenir solucionades 16,2 milions de llars.
Al març, l’empresa va anunciar el desplegament d’un nou cable submarí de quasi 11.000 km, el BRUSA, que connectarà les ciutats brasileres de Rio de Janeiro i Fortaleza amb San Juan, de Puerto Rico, i Virginia Beach, als Estats Units, i va preveure la seva entrada en funcionament per al 2018. El cable s’afegirà a les infraestructures ja desplegades al continent americà, com el cable submarí Pacific Caribbean Cable System (PCCS) –construït en consorci i que amb una capacitat de 80 Tbps connecta Jacksonville (Florida) amb les illes Verges Britàniques, Puerto Rico, Aruba, Curaçao, Colòmbia, Panamà i l’Equador– i l’UNISUR, que connecta l’Uruguai i l’Argentina.
Al juliol, l’operador francès de satèl·lits Eutelsat va manifestar la seva intenció de vendre el 33,69% de la seva participació en l’accionariat d’Hispasat, valorada entre 330 i 350 M€, considerant que en virtut dels acords signats en el seu moment amb Abertis –en l’actualitat, propietària del 57,05% d’Hispasat, junt amb la SEPI (7,41%) i el CDTI (1,85%)– tenia l’obligació de comprar-les. Tot i que aquesta venda va quedar supeditada a l’aprovació del Consell de Ministres, Abertis es va negar a comprar-lo al·legant que Eutelsat té l’obligació de formar part de l’accionariat d’Hispasat fins al juliol del 2017. Al febrer, Hispasat va anunciar que el seu benefici net havia augmentat el 37,3% el 2015, arribant als 62 M€, amb uns ingressos per capacitat espacial de 216 M€.
Al final de juny, l’operador mòbil virtual Másmóvil va anunciar, després de la recent adquisició de l’operador també virtual Pepephone per 150 M€, la compra del 100% de l’operador de telefonia mòbil Yoigo per un import de 612 M€. Yoigo, amb xarxa pròpia, amb 4.700 emplaçaments i cobertura del 85% de la població en les bandes d’1,8 GHz i 2 GHz, disposava de 3,3 milions de clients de mòbil. Amb l’autorització de l’operació de la CNMC, el 7 de setembre, Másmóvil va passar a ser el quart operador de telecomunicacions, amb un gruix de 4,2 milions de clients de mòbil i 70.000 clients de banda ampla.
Pel que fa a Vodafone, al final de març la seva cobertura de 4G va arribar al 94% de la població en més de 2.800 municipis i utilitzant més d’11.000 estacions base, i va passar a ser, també, el primer operador a utilitzar per a 4G la banda de 800 MHz resultant del dividend digital.
La catalana Cellnex Telecom, l’antiga Abertis Telecom, va continuar creixent i va adquirir al final de juny, per 18,65 M€, CommsCon, l’operador italià d’infraestructures especialitzat en la cobertura de ràdio de grans espais oberts i tancats amb gran densitat de persones, com ara els estadis de San Siro i del Juventus, els metros de Milà, Gènova i Brescia, i l’aeroport de Milà. CommsCon disposa, a més, de 85 sales de control tècnic i de 720 estacions base connectades a la vegada a una xarxa de 12.200 antenes distribuïdes, o small cells. Al juliol, en una primera fase i per un import de 80 M€, Cellnex va formalitzar la compra de 230 torres de telecomunicació de l’operador francès Bouygues. En una segona fase, tancada l’1 de desembre, es van incorporar 270 nous emplaçaments resultat d’una inversió de 67 M€, acompanyat d’un contracte de prestació de serveis de Cellnex a Bouygues amb una durada de 20 anys pel total de les 500 torres adquirides. Al final de setembre va anunciar la compra, per un import de 393 M€, de Shere Group, que disposa de 540 emplaçaments al Regne Unit i 464 als Països Baixos. Aquests darrers fan que tingui un total de 725 emplaçaments al país amb els quals operarà. Amb aquesta compra, l’empresa ha acumulat els darrers dos anys un total de 1.400 M€ d’inversions en creixement a Europa, amb 16.600 emplaçaments en cinc països, de manera que pràcticament el 40% dels ingressos que té provenen de fora de l’Estat.
Espectre i regulació
Al desembre del 2015, el Govern de l’Estat va convocar una nova subhasta de l’espectre radioelèctric de dos blocs aparellats de 10 MHz d’àmbit regional en la banda de 2,6 GHz que Vodafone va haver de retornar a l’Estat després de l’adquisició d’Ono i d’un bloc estatal de 20 MHz en la banda de 3,5 GHz, tots amb neutralitat tecnològica. El concurs es va adjudicar el 21 de març, i es va atorgar a Orange el bloc estatal de 3,5 GHz per un import de 20 M€, més els blocs a 2,6 GHz de les regions d’Aragó, Castella i Lleó, Extremadura, Cantàbria, Catalunya, el País Valencià, Múrcia, Navarra, la Rioja i Ceuta per un import de 22 M€, i a Telefónica, els blocs a 2,6 GHz de Madrid i de Melilla, per un import de 7 M€.
En l’àmbit europeu, el 31 d’agost, el regulador de la Unió Europea, el BEREC, va adoptar la neutralitat de la xarxa, fet que limita que les operadores puguin prioritzar algun tipus de trànsit a internet, de manera que només podran oferir serveis especialitzats amb capacitat de xarxa dedicada si és objectivament necessari o si no afecta negativament la resta de serveis.
La Comissió Europea va anunciar que la supressió de la itinerància (roaming) seria definitiva i sense limitacions
© Fototeca2 / Valeriya Potapova / Dreamstime.com
Pel que fa a la itinerància (roaming), el 30 d’abril va començar el període transitori fixat per la UE per a suprimir-la definitivament el 15 de juny de 2017. En aquest període, els recàrrecs es van reduir un 75%, i alguns operadors com Vodafone i Orange els van eliminar ja del tot en algunes de les seves tarifes. Després d’una forta polèmica, ja que la Comissió Europea havia anunciat que aquesta supressió es limitaria a un màxim de 30 dies consecutius durant un màxim de 90 dies a l’any, el 9 de setembre va anunciar que feia marxa enrere, i que la supressió de la itinerància seria definitiva i sense limitacions.
Nous dispositius i sistemes audiovisuals
Investigadors del Korea Advanced Institute of Science and Technology (KAIST), al mes de setembre, van presentar el disseny d’un nou altaveu per al mercat de dispositius mòbils d’àudio, que, basat en l’aplicació del grafè, no necessita cap caixa de ressonància. Mitjançant les propietats termoacústiques d’aquest nou material, pel qual és possible fer un escalfament i refredament molt ràpid de matèria, es poden generar ones acústiques sense necessitat de vibracions mecàniques. Això obre la porta a la seva utilització en dispositius amb superfícies totalment planes o fins i tot corbes.
Finalment, pel que fa a l’àmbit de la televisió, en el 4K Summit, celebrat del 9 a l’11 de novembre a Sevilla, Cellnex va fer l’emissió de tres continguts audiovisuals d’alta definició (4K) utilitzant un únic canal de TDT de 8 MHz, mitjançant l’ús de l’estàndard DVB-T2, de les tècniques de multiplexatge estadístic i amb la codificació HEVC (high efficiency video coding) emetent simultàniament des dels centres emissors de Sevilla, Torrespaña (Madrid) i Collserola (Barcelona).