Aeronàutica
Aviació comercial
Ryanair va anunciar que augmentaria els vols tant a l’aeroport de Girona com al de Reus
© Curren
En el segon semestre de l’any 2016 va canviar el signe de prosperitat d’algunes línies aèries europees de baix cost, com per exemple Ryanair i EasyJet: d’una banda, la caiguda de la lliura esterlina provocada pel Brexit va repercutir directament en aquestes companyies de manera immediata. De l’altra, la baixada del preu del petroli dels anys anteriors –amb una reducció de costos de combustible d’entre 1.000 i 5.800 milions d’euros–, que havia donat lloc a una guerra de preus desenfrenada amb guanys gairebé exponencials, va invertir el sentit i va interrompre bruscament aquests beneficis excepcionals. Per a millorar resultats, les companyies van reformar la distribució interior de les aeronaus per tal d’encabir-hi el màxim nombre de seients, i van retallar serveis o els van tarifar a banda. Paral·lelament, la indústria aeronàutica va seguir construint models de materials més resistents, molt més lleugers, fet que els va fer obtenir un rendiment gràcies al qual estalviaran combustible.
A l’abril, l’Eurocambra va aprovar la creació d’un registre europeu de dades de passatgers (passenger name record, PNR per les sigles en anglès) amb l’objectiu de facilitar les investigacions a la policia dels 28 estats membres de la Unió Europea en la lluita antiterrorista.
Finalment, cal mencionar la vaga dels controladors aeris francesos, durant la Setmana Santa i a l’estiu, que va incidir en el trànsit en tots els aeroports europeus de manera important i va provocar nombroses cancel·lacions, tant en rutes amb França com amb d’altres destinacions d’Europa.
Línies aèries
El grup International Airlines Group (IAG) va informar que els atemptats de l’aeroport de Brussel·les del 22 març havien afectat els comptes de la companyia, malgrat que des que havia començat l’any fins al juliol el grup havia transportat fins a 77,52 milions de passatgers, el 17,1% més que l’any anterior, i l’ocupació dels avions era del 82,1%. També es va saber que Qatar Airways havia augmentat en un 15% la seva participació en el hòlding.
Vueling va haver de cancel·lar desenes de vols a l’estiu a causa de la mala organització i de la sobrevaloració de la seva oferta de vols, i va deixar a terra uns 8.000 passatgers afectats per anul·lacions
© EFE
De les diferents aerolínies de l’IAG, fins al novembre del 2016 Iberia va ser la més puntual d’Europa: el 91,3% de vols van arribar a l’hora prevista, i durant els primers tres mesos de l’any va aconseguir un creixement del 12,2% de trànsit. Segons les dades, la companyia va multiplicar per cinc els seus guanys per la reducció de costos. Malgrat el fort increment del 2015 de Vueling (24,8 milions de passatgers en 172.571 operacions i 90 noves rutes), aquest any va haver d’afrontar un gravíssim caos en plena temporada d’estiu, amb desenes de vols cancel·lats per excés de vols programats, centenars de retards i uns 8.000 passatgers a terra. Foment i la Generalitat van intervenir-hi i van anunciar controls a Vueling per a evitar futurs incidents. Els pilots de la companyia van acceptar, de manera extraordinària, de treballar en dies lliures. La repercussió d’aquestes incidències va ser evident en els resultats del tercer trimestre: mentre en el mateix període de l’any anterior Vueling representava el 25% de les operacions del grup, el 2016 va ser tan sols el 17,4%. Aer Lingus va liderar el rànquing de creixement amb una alça de l’11,3% en el trànsit i del 13,1% en l’oferta de seients, davant de Vueling i d’Iberia.
Norwegian, Finnair, Jet2.com i la companyia de baix cost amb seu a Barcelona impulsada pels antics fundadors de Vueling, Volotea, es van sumar a Airlines for Europe (A4E), una nova associació europea impulsada pel grup IAG i també per Luft-hansa, Ryanair, EasyJet i Air France-KLM, que té com a objectiu la defensa dels interessos dels seus membres a la UE, les organitzacions internacionals i els organismes governamentals.
Ryanair es va mantenir com la primera aerolínia d’Europa per nombre de passatgers: al març del 2016 va augmentar en un 28% el nombre de passatgers respecte al mateix mes de l’any anterior. Per a reduir l’impacte negatiu del Brexit, la companyia va anunciar una reducció de les inversions al Regne Unit. Dins de la seva estratègia de creixement, a l’octubre Ryanair va convidar la Barcelona Flight School, de l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell, reconeguda com una de les millors escoles de pilots, a participar en una reunió amb l’equip de selecció de pilots a Dublín.
EasyJet va inaugurar al febrer la nova base operativa a Barcelona, deixant definitivament l’aeroport de Barajas, una aposta amb l’objectiu de sortir de pèrdues i evitar els efectes del Brexit.
La companyia aèria alemanya Lufthansa va anunciar al setembre del 2016 la intenció d’adquirir el control de Brussels Airlines, passant del 45% que ja posseïa al 55%, amb l’objectiu de consolidar les rutes intercontinentals, especialment al continent africà.
Delta Air Lines va ser notícia per una apagada a la seu central d’Atlanta, que el 8 d’agost va inutilitzar durant sis hores tots els sistemes de l’aerolínia a tot al món.
Al febrer, es va presentar una nova companyia aèria, Andorra Airlines, que té Jordi Soriano com a accionista i president executiu. Volarà de l’aeroport Andorra – la Seu d’Urgell a diferents capitals europees, en vols de caps de setmana i algun en dia laborable. Malgrat que es va anunciar que a l’abril començarien els primers vols, al final d’any encara no se n’havia dut cap a terme.
Finalment, al maig, l’Audiència de Barcelona va revocar la multa de 10,8 milions d’euros als membres del consell de Spanair, i va qualificar el concurs de creditors presentat el 2011 com a fortuït.
Aeroports
En el seu primer any en borsa, Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) es va revalorar en un 68% i va tancar l’any 2015 amb 833 milions d’euros de benefici per una evolució molt positiva del negoci.
L’últim informe del Consell Internacional d’Aeroports d’Europa va situar en el tercer trimestre del 2016 l’aeroport de Barcelona com el segon aeroport europeu amb un creixement més gran (8,7%) després del de Dublín, Irlanda, amb el 9,7%. A més, es va mantenir com un dels primers aeroports en nombre de destinacions europees connectades i el primer dels grans aeroports espanyols en percentatge de passatgers transportats en companyies de baix cost, cosa que el va convertir en la infraestructura més rendible de tota la xarxa d’AENA.
Pel que fa als vols des de l’aeroport del Prat, Norwegian va obrir dues noves rutes a Europa, amb un total de 19, i va anunciar-ne tres més de directes a Amèrica per a l’estiu del 2017. American Airlines, que connecta Barcelona amb Nova York i Miami de manera directa durant tot l’any, va anunciar un nou vol directe entre Barcelona i Xicago per al maig del 2017. Pel que fa a Emirates, la companyia va refermar la seva presència al Prat amb nous vols de càrrega, mentre que Air China va anunciar un vol directe entre Xangai i Barcelona, per al febrer del 2017, i Singapore Airlines va començar un vol entre Barcelona i Singapur amb escala a Milà.
En aquest context, el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA), integrat per AENA, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, va presentar el pla estratègic 2016-17, que manté l’objectiu d’ampliar el nombre de rutes directes de llarg recorregut des de Barcelona, principalment cap a l’Amèrica del Nord i la regió de l’Àsia-Pacífic.
Al mes de febrer es va inaugurar el tram sud de la línia L9 del metro de Barcelona, amb origen a la Zona Universitària i que arriba fins a les terminals 1 i 2 del Prat. Tanmateix, en els primers mesos de funcionament no va assolir els objectius marcats pel que fa al nombre de passatgers, atès que altres mitjans com l’Aerobús cobrien el desplaçament des del centre de la ciutat en menys temps. Igualment, per a donar cobertura al nombre creixent de vols a primera i última hora del dia, l’oferta de NitBus també es va doblar.
Malgrat que la pèrdua de passatgers dels darrers anys a l’aeroport de Girona no es va frenar, Ryanair va mantenir l’aposta per l’aeroport i va anunciar nou rutes més per al 2017. El 2016 també van començar a volar en aquest aeroport la companyia sueca Scandjet Aero, l’holandesa Transavia, l’anglesa Jet2holidays i la russa Pobeda Airlines, amb dos vols setmanals a Moscou.
L’aeroport de Reus va comptabilitzar en els nou primers mesos de l’any fins a 11.490 aterratges i enlairaments, un increment del 7,9% respecte al mateix període de l’any passat, i va tancar acords amb diverses companyies per a obrir noves rutes el 2017.
Al final de juliol, la Generalitat va dur a terme un sobtat relleu del director de l’aeroport de Lleida-Alguaire, Alberto López, que ocupava el càrrec des de la seva entrada en servei (2010). Després que, a partir de l’agost, l’ocupés provisionalment la directora de l’Aeroport Andorra – la Seu d’Urgell, Cristina Pastor, al novembre la Generalitat va designar Antoni Serra com a nou director.
La proposta d’ampliació de l’aeròdrom de la Cerdanya del Departament de Territori, que preveia passar de les 7.900 operacions aeronàutiques registrades (2014) a unes 19.000, la implantació d’una escola de pilots i l’ampliació dels dipòsits de carburant va ser rebutjada pels municipis de la comarca, i el departament va haver de reformular el pla.
Indústria aeronàutica
L’1 de gener l’empresa italiana Leonardo-Finmeccanica –constructora d’helicòpters, avions, aeroestructures, aerotransportadors, etc.– va esdevenir una sola empresa industrial mitjançant la integració de les activitats de les seves filials.
A Catalunya, quatre drons de l’empresa CATUAV (Moià) van ser escollits dins dels deu millors del món, dos en la categoria d’entre 1 kg i 4 kg de pes i dos en la d’entre 4 kg i 25 kg. Pel que fa als drons, però, l’Agència Estatal de Seguretat Aèria va obrir diversos expedients per fer volar drons en zones restringides als seus vols, a l’hora que una investigació va revelar l’ús d’aquestes aeronaus per a portar a terme actes delictius.
Accidentalitat aèria
Al mes de març, l’informe sobre l’accident de Germanwings (2015) va establir que el pilot Andreas Lubitz va estavellar voluntàriament l’aparell i va donar recomanacions per a limitar el secret professional mèdic respecte al pacient quan pot haver-hi danys a tercers.
Pel que fa als accidents ocorreguts durant el 2016, al març va destacar el d’un Boeing 737 de la companyia de baix cost FlyDubay, procedent de Dubai, que va caure en picat quan intentava aterrar a l’aeroport de Rostov del Don, Rússia, en el qual van morir 62 persones, entre les quals, dos espanyols, membres de la tripulació. També al març van morir tres pilots de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell quan l’avioneta que pilotaven es va estavellar a Perales de Tajuña (Madrid), després que l’aparell perdés una ala a causa de l’impacte d’un voltor. Al maig, un Airbus 320 d’Egyptair que cobria la ruta entre París i el Caire va caure al Mediterrani amb 66 persones a bord després que hi hagués una explosió a l’aire. Al final de novembre, un avió de la companyia boliviana Lamia es va estavellar prop de l’aeroport de Medellín (Colòmbia) amb un balanç de 71 morts i 6 supervivents. La notícia va tenir un gran ressò perquè transportava l’equip de futbol brasiler del Chapecoense, que anava a disputar el partit d’anada de la final de la Copa sud-americana. Les primeres investigacions van apuntar a la falta de combustible com a causa de l’accident. Al desembre, l’accident d’un vol de la companyia pakistanesa PIA al Pakistan va causar 47 morts, i el 25 del mateix mes, es va estavellar un avió militar rus sobre la mar Negra i van morir 92 persones.
D’altra banda, al setembre, l’equip internacional que investigava la caiguda del Boeing 777 de Malaysia Airlines a l’est d’Ucraïna (juliol del 2014), que va provocar la mort dels 298 passatgers i membres de la tripulació, va fer públics els resultats, segons els quals el míssil que va provocar l’accident va ser disparat des de Rússia.
El 2016, l’aeroport de Brussel·les (22 de març) i el d’Ankara (28 de juny) van ser escenari de dos atemptats terroristes, que van provocar la mort de més de 18 persones i de 40, respectivament, i centenars de ferits.
Esdeveniments i efemèrides
El cel d’Igualada va ser l’escenari de l’European Balloon Festival, que aquest any va celebrar la seva vintena edició. Es tracta de la concentració de globus aerostàtics més important d’Espanya, i una de les principals d’Europa, que aquest any va tenir més de quaranta globus procedents de països com Mèxic, Xile, Suïssa, Anglaterra, Holanda o Bèlgica.
A Lleida es van reunir uns 150 professionals d’aeronaus no tripulades, on es van veure diversos models de drons i RPA (remotely piloted aircraft), des dels dirigits des d’un smartphone fins a una àmplia oferta de drons agrícoles, que, amb un sistema d’infraroig, capten amb molta exactitud el grau d’humitat i la temperatura de les diferents àrees que sobrevolen.
El 2016 es va celebrar el centenari de l’aviació a Catalunya (vegeu Miscel·lània Cent anys d’aviació a Catalunya).
Cent anys d'aeronàutica a Catalunya
Exposició “Catalunya Aeronàutica 1916-2016”
© Jordi Rull Dalmau / Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya
El 2016 es va commemorar el centenari de l’aviació catalana amb l’exposició “Catalunya Aeronàutica 1916-2016”, un repàs per la història de l’aviació a Catalunya durant aquests cent anys. Organitzada per la Fundació Privada Parc Aeronàutic de Catalunya, es va poder visitar al Centre Cultural Aeronàutic de l’Aeroport del Prat des del 14 de maig fins al 12 de juny.
Tot i que el primer vol d’un avió –construït a França i amb pilot francès– a la península Ibèrica va tenir lloc l’11 de febrer de 1910 a l’hipòdrom de Can Tunis (Barcelona), l’aviació catalana pròpiament no es va iniciar fins l’any 1916, a l’esmentat hipòdrom, gràcies a la iniciativa de l’empresa Pujol, Comabella & Cia., que hi va instaurar una escola d’aviació –anomenada Escola Catalana d’Aviació–. Salvador Hedilla Pineda (1882-1917), un pilot rellevant format a l’escola de Juvisy-sur-Orge (França), i també dissenyador d’avions, en va ser director tècnic i professor. Alhora, Pujol, Comabella & Cia. va iniciar la fabricació d’avions als tallers del barri de Sant Martí de Provençals (Barcelona).
Al llarg del 1916 se succeïren uns fets significatius: el 10 de juny, alumnes d’aquella naixent escola fundaren l’Aeri Club de Catalunya (ACC) i, al cap de poc, el 2 de juliol, Hedilla, amb un avió dissenyat per ell i construït per Pujol Comabella, va volar des de la Volateria (el Prat) fins a Palma. Al setembre, l’escola d’aviació es va traslladar a la Volateria, un lloc més espaiós que l’hipòdrom, i va esdevenir el bressol de l’aviació catalana. El primer pilot sorgit de l’escola d’aviació va ser Josep Canudas i Busquets (1894-1975), que posteriorment fou instructor de l’escola i gran impulsor de l’aviació a Catalunya.
Des del gener del 1919, la Volateria va ser escala tècnica per a la companyia francesa Latécoère de transport postal de la ruta Tolosa de Llenguadoc-Dakar. Al cap d’un any, aquesta companyia va instal·lar el seu propi aeròdrom al Prat, prop del municipi de Viladecans.
El 1921, Pujol, Comabella & Cia., ja amb el nom de Talleres Hereter, va fer fallida, i les instal·lacions de la Volateria van ser adquirides pel Govern espanyol i destinades a l’aviació de la marina de guerra, fet pel qual l’aeròdrom va ser conegut com l’Aeronaval. Mentrestant, i sense aeròdrom civil, els socis de l’ACC van fundar la Penya de l’Aire (3 de desembre de 1922), amb el fi de desenvolupar l’aviació popular.
Finalment, el 1923, Canudas va impulsar la construcció del tercer aeròdrom al Prat, amb dimensions més grans que els altres dos, i on l’activitat de l’aviació catalana deixaria petjada gràcies a la formació de pilots que feien vols de gran notorietat, com Josep Maria Carreras, que va volar a les Canàries o a Guinea Espanyola; Ramon Torres, que va fer la volta al Sàhara, o Josep Coll, que va voltar per tot Europa. L’hangar definitiu d’obra i estructura metàl·lica d’aquest aeròdrom Canudas va ser inaugurat el 1927, una edificació que avui es trobaria en el mateix lloc on se situa la terminal T2 de l’aeroport.
Una altra fita històrica va succeir el 14 de desembre de 1927, quan per la unió comercial entre Ibèria i l’alemanya Luft Hansa, predecessora de l’actual Lufthansa, es van inaugurar les rutes aèries Barcelona-Madrid i Madrid-Barcelona, amb l’enlairament de dos avions simultàniament, un des de l’Aeronaval i l’altre des de Carabanchel. Al cap de pocs dies, el 5 de gener de 1928, va aterrar al camp de l’Aeronaval el primer avió de Lufthansa que cobria la ruta Berlín-Stuttgart-Ginebra-Marsella-Barcelona, moment a partir del qual es van iniciar les primeres connexions europees.
A la dècada de 1930, diversos fets van marcar l’aeronàutica catalana. D’una banda, es va iniciar la pràctica del vol sense motor, que va propiciar una multitud de pilots d’aquesta modalitat. De l’altra, la dona es va introduir en el món de l’aviació, i així el 19 de gener de 1931 Mari Pepa Colomer i Luque es va convertir en la primera pilot catalana a obtenir-ne el títol oficial. També es va fundar la Federació Aèria Catalana (1933) i diversos aeroclubs arreu del territori català, com el de Lleida (1929), Barcelona (1930), Sabadell (1931), la Seu d’Urgell (1931), Figueres (1932) i Reus (1935). A partir del 18 de juliol de 1936, a causa de la Guerra Civil Espanyola, tota l’aviació i la indústria aeronàutica van quedar militaritzades.
Durant la postguerra, l’activitat va retornar als clubs aeris, arran de la unió dels de Barcelona i Sabadell (1953), i a l’aeròdrom d’Igualada-Òdena es va instal·lar el vol a vela (1965). Igualment, es van introduir força novetats com els ultralleugers, el vol lliure i els aeròstats, junt amb els helicòpters, els quals esdevingueren imprescindibles en tasques com la foto aèria obliqua, la fotogrametria i els rescats.
Alguns dels aeròdroms existents es van mantenir (Igualada-Òdena, Reus, Sabadell, Lleida-Alfés, tancat el 2015) i d’altres es van construir de bell nou (Girona, 1967; Empuriabrava, 1967; Cerdanya, 1971).
Pel que fa a l’Aeròdrom Canudas, anomenat Aeròdrom de Barcelona des del 1934 (pertanyent a la Generalitat), l’any 1939 va canviar el nom pel de Muntadas, fins el 1949, any que es va inaugurar oficialment l’aeroport de Barcelona, amb terminal de passatgers i oficines de companyies aèries, en què fou rebatejat com Aeroport Transoceànic de Barcelona; finalment, el 1959 va entrar en servei la nova pista i el nou control aeri. Els darrers anys la construcció dels aeroports de la Seu d’Urgell (1982) i de Lleida-Alguaire (2010), i de la terminal T1 de l’aeroport del Prat (2009), han estat les fites més destacades de l’aeronàutica catalana.
Automòbil i circulació
El 2016, el mercat de l’automòbil va recuperar el ritme anterior a la crisi. Al primer semestre de l’any, les matriculacions de vehicles a Catalunya van sumar 89.498 unitats, el 10,9% més que l’any anterior, mentre que a tot l’Estat les matriculacions van suposar 623.234 unitats, el 12,2% més que l’any anterior, i va ser el millor semestre des del 2008, segons dades d’ANFAC, FACONAUTO i GANVAM, les patronals de fabricants, concessionàries i venedors del sector. Durant els sis primers mesos de l’any es van fabricar a l’Estat 1.621.017 vehicles –això és, un automòbil cada 9,6 segons–, el volum de producció més gran des del 2004, amb un increment de l’11,2% respecte a la producció del 2015.
Al final del tercer trimestre de l’any, la tendència del mercat automobilístic va continuar sent excel·lent. Així, de gener a setembre, les vendes a Catalunya van sumar 132.267 unitats, l’11,4% més respecte al mateix període de l’any anterior, que van significar el 15,1% de les matriculacions estatals. A tot Espanya, durant els nou primers mesos de l’any, s’hi van vendre 874.220 unitats, que va suposar un augment de l’11,5% pel que fa al mateix període de l’any anterior. Segons les previsions de la patronal, s’esperaven unes vendes anuals globals d’1,2 milions d’unitats.
Per marques, a Catalunya, el lideratge va ser de SEAT, seguida de Volkswagen i Renault, mentre que a l’Estat, al final del tercer trimestre, les marques més venudes van ser Opel, Volkswagen i Renault. Per models, el C4 de Citroën va encapçalar la llista, seguit del León i l’Ibiza de SEAT.
El 2015, la indústria de l’automòbil va contribuir a la Hisenda pública amb 25.807 milions d’euros, el 0,4% més que l’any anterior. La facturació conjunta de totes les marques espanyoles va ser de 60.855 milions d’euros, el 18,3% més que el 2014, xifra a la qual es podria afegir la facturació del sector de components, que va ser de 32.000 milions d’euros. Així, la fabricació de vehicles i components va representar el 8,7% del PIB espanyol, el 0,9% més que el 2014. I si hi sumem les activitats de comercialització, postvenda, serveis financers, assegurances i altres de relacionats, la participació en el PIB es va elevar al 10%. El 2015 el 9% de la població activa (tres dècimes més que en l’exercici anterior) treballava en el sector de l’automòbil, que va acumular el 18% de les exportacions espanyoles, això és, set dècimes més que l’any anterior.
A mitjan juliol, la Comissió Europea va condemnar MAN (grup Volkswagen), Volvo (Renault), Daimler (Mercedes), Iveco i DAF a pagar una multa de 2.930 milions d’euros per haver pactat els preus de venda dels seus vehicles i haver repercutit sobre els compradors els costos de la normativa en matèria d’emissions contaminants. MAN va ser eximida del pagament de la multa perquè va ser l’empresa que va revelar l’existència del pacte.
Pel que fa al dieselgate (la manipulació fraudulenta de les emissions contaminants dels vehicles dièsel del grup Volkswagen), a mitjan octubre, el grup ja havia contactat amb tots els clients espanyols i s’havia compromès a solucionar l’anomalia. Als Estats Units, amb una legislació més estricta que l’europea pel que fa a les emissions de gasos contaminants de l’automòbil, l’acord assolit entre el grup alemany i les autoritats es va valorar en prop de 15.000 milions de dòlars.
SEAT va presentar l’Ateca, el primer tot terreny urbà de la marca que ha estat creat a Catalunya, però que es fabrica a Txèquia
© SEAT
Al febrer, SEAT va presentar l’Ateca, el primer tot terreny urbà de la marca, que es va començar a vendre al juny. El vehicle, tot i que creat a Catalunya, es fabrica a la planta de Sˇkoda, a Txèquia. De tota manera, al Saló de l’Automòbil de París, el president de la companyia a l’Estat, Luca de Meo, va comentar que el futur SEAT Arona, un tot terreny urbà més petit que l’Ateca que sortirà a la venda al segon semestre del 2017, es fabricarà a Martorell. Precisament SEAT va obtenir un benefici de 93 milions d’euros en el primer semestre del 2016, dada que equival a un augment del 77,2% respecte al mateix període de l’any anterior.
Pel que fa a l’altre fabricant català, el 2015 Nissan va vendre a Espanya gairebé 62.000 unitats, que és un rècord per a la companyia, i va continuar apostant pel vehicle elèctric amb el Leaf i la furgoneta NV200, que es fabrica a Barcelona.
Mobilitat elèctrica
El Govern català va aprovar el Pla estratègic per al desplegament de la infraestructura de recàrrega per als vehicles elèctrics (PIRVEC) 2016-19, una iniciativa que té com a objectiu convertir Catalunya en un país atractiu per al vehicle elèctric
© Fototeca2 / Dariusz Kopestynski / Dreamstime.com
A mitjan juny, el Govern català va aprovar el Pla estratègic per al desplegament de la infraestructura de recàrrega per als vehicles elèctrics (PIRVEC) 2016-19. La iniciativa, dotada amb 5,8 milions d’euros, té com a objectiu convertir Catalunya en un país atractiu per al vehicle elèctric. El pla vol fer augmentar el nombre de vehicles elèctrics privats, donar confiança a les empreses perquè apostin per la mobilitat elèctrica, afavorir que els municipis catalans puguin aplicar mesures de millora de la qualitat de l’aire i de diversificació energètica i impulsar nous models de negoci basats en la mobilitat elèctrica. L’estratègia pretén incentivar la instal·lació de 21.000 nous punts de recàrrega vinculats (aquells que són on el vehicle estaciona llargs períodes de temps i fan possible la recàrrega nocturna, i que s’afegirien als 4.000 ja existents), de 360 noves estacions de recàrrega semiràpida en xarxes urbanes i centres d’oci (que se sumarien als 42 ja existents) i de 81 punts de recàrrega ràpida d’accés públic i directe des de la xarxa viària. També es va crear la Taula per al desplegament de la infraestructura de recàrrega per als vehicles elèctrics, l’òrgan que s’encarrega del compliment del pla i que aplega una setantena d’agents públics i privats relacionats amb la mobilitat elèctrica.
Al final del primer semestre, a l’Estat, el vehicle d’energia alternativa (híbrids i elèctrics) va créixer el 84,2%, ja que se’n van vendre 16.229 unitats. Els primers sis mesos de l’any, la venda de vehicles elèctrics es va incrementar el 149,6%, amb un total de 2.356 unitats venudes, de les quals 673 a Catalunya, el 159,9% més que en el mateix període de l’any anterior. Tot i això, les vendes són encara força discretes (el 0,2% de les vendes estatals del sector el 2015), però pel que fa a la fabricació, Espanya és el tercer productor de vehicles elèctrics d’Europa i l’únic del món que fabrica cinc models de cinc marques diferents.
Sinistralitat i carreteres mortals
Les carreteres catalanes van registrar a l’estiu (entre el 21 de juny i l’11 de setembre) un total de 36 morts en 34 accidents, davant dels 49 morts i 46 accidents de l’estiu del 2015, una dada que va suposar una reducció de més del 25%. El 38% dels sinistres van implicar un vehicle sol. El 35% van ser causats per distraccions, sobretot pel telèfon mòbil, el 26% per errades del conductor i el 24% per una infracció. El 20% dels morts no portaven el cinturó cordat i eren principalment conductors, mentre que el 10% dels conductors ferits greus superaven els nivells d’alcohol permesos. Fins aquell moment de l’any, a Catalunya s’havien registrat 16 morts menys a les carreteres, davant de l’augment de 66 morts més al total estatal. Tot i això, a Catalunya hi ha haver dos accidents molt greus, amb molts morts de cop, un fet inusual els últims anys. Un va ser al març a Freginals (Montsià) en l’accident de l’autocar accidentat a l’AP-7 (13 morts) i l’altre va ser, quinze dies després, una violenta topada a l’N-II a Pont de Molins (Alt Empordà, 7 morts).
Vista de la C-17 a l’altura del Figueró. El tram d’aquesta via entre Barcelona i Vic presenta una alta sinistralitat i els usuaris n’han exigit una millora
© José Luís de la Torre
El 2015 el balanç de morts a les carreteres catalanes va ser de 176 persones, el 25,7% més respecte als 140 morts del 2014. Hi va haver un augment dels accidents de cap de setmana amb un fort increment de morts i ferits greus menors de 14 anys (de 19 el 2014 a 37 el 2015). Pel que fa a les carreteres que van concentrar més accidents, l’N-340 va tornar a encapçalar la tràgica llista amb 19 morts (12 morts el 2014). El Departament de Territori i Sostenibilitat i els alcaldes de les Terres de I’Ebre van seguir insistint repetidament a reclamar la gratuïtat de l’AP-7 allà on coincideix amb els trams de l’N-340 que tenen una alta sinistralitat. D’altra banda, al final d’octubre, la plataforma Stop Accidents C-17 va organitzar una mobilització per a exigir millores a la C-17 (entre Barcelona i Vic) que serveixin per a evitar l’alta sinistralitat d’aquesta via.
A l’abril, el Departament de Territori i Sostenibilitat va comunicar una inversió de 35,2 milions d’euros per a dur a terme obres de millora a la C-58, entre Badia del Vallès i Terrassa, per tal de descongestionar aquesta via que connecta el Vallès Occidental amb Barcelona. Al juny, la Generalitat va anunciar que no renovarà les concessions de les autopistes C-32 al Maresme i C-33 al Vallès, que acaben el 2021. A l’octubre també es va saber que la Generalitat es planteja rescatar la C-17, entre Vic i Ripoll, en una operació d’uns 80 milions d’euros, que suposaria un estalvi financer d’uns 120 milions.
Transport ferroviari
A mitjan juny, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va presentar un requeriment a ADIF pel mal estat de la infraestructura de Rodalies de Catalunya, perquè es considerava que l’empresa havia incomplert la seva obligació de mantenir les vies i la resta d’estructures en bones condicions per a la circulació ferroviària. En aquesta reclamació administrativa, el departament va demanar que es portessin a terme les inversions previstes. Segons la conselleria, dels "306 milions del pla d’inversions pactat l’any 2013, fins al juliol del 2016 només s’han completat un 4% de les actuacions, un 22% encara s’estan executant i un 74% continuen pendents".
ADIF, que és l’empresa pública d’infraestructures de l’Estat, va contestar al Govern català que no se sentia vinculada als pactes polítics establerts entre la Generalitat i el Ministeri de Foment. Per això, el 28 d’octubre, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va anunciar que havia presentat aquell mateix dia un contenciós administratiu contra ADIF davant l’Audiència Nacional per l’incompliment del pla d’inversions. En un acte unitari convocat al Palau de la Generalitat, més de tres-cents representants de les institucions i entitats civils van reclamar el traspàs íntegre de Rodalies i Regionals perquè el Govern fos l’únic gestor del sistema.
El servei de Rodalies ha patit més de 1.500 incidències de tota mena els últims quatre anys. El Departament de Territori i Sostenibilitat té identificats 125 punts amb incidències pendents de reparació, on els combois han de frenar i circular a una velocitat més lenta. La línia de Vic, amb una trentena de punts crítics, així com les que donen servei a les Terres de l’Ebre (R15 i R16), són les que presenten un nombre més gran de problemes. També destaquen l’R2 sud, l’R4 nord i l’R12, entre Manresa i Lleida. L’R16 (Barcelona-Tortosa), amb un índex de puntualitat del 40%, era en aquest aspecte la pitjor línia de Rodalies. Per això, a l’agost, es va decidir un canvi provisional d’horaris (que d’alguna manera regularitzava els retards crònics). Quinze dies després, el Govern va anunciar que es plantejava indemnitzar els usuaris de la línia pels retards de menys de quinze minuts.
Tripijocs a l’AVE i el Corredor Mediterrani
Al final de juny, la Guàrdia Civil va detenir tretze funcionaris d’ADIF, a més d’assessors tècnics i contractistes, per un presumpte sobrecost de 82 milions d’euros a les obres de l’AVE a la Sagrera, referents a la construcció de l’estació, els accessos i la plataforma de les vies. La investigació es va iniciar al novembre del 2014 després d’una denúncia presentada pel president d’ADIF en detectar "dobles mesuraments que reflectien diferències substancials entre l’obra certificada com a realitzada i la que en realitat s’hauria executat", segons fonts de la Fiscalia Anticorrupció.
Els presidents Carles Puigdemont i Ximo Puig es van trobar a València per a impulsar el Corredor Mediterrani (CMED)
© Generalitat de Catalunya
El 19 de setembre, es va celebrar a València una cimera d’alt nivell per a impulsar el Corredor Mediterrani (CMED). A la trobada, encapçalada pels presidents Carles Puigdemont i Ximo Puig, hi va assistir el plenari de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani de Catalunya i el del Fòrum del Corredor Mediterrani del País Valencià. L’objectiu va ser transmetre una imatge d’unitat per reclamar aquesta infraestructura tan necessària per a Catalunya i el País Valencià i, en general, per a l’economia espanyola. El president català va recriminar el Govern espanyol d’incomplir promeses d’inversió i de calendari de les obres, mentre que el president valencià va assenyalar que el bloqueig del Corredor Mediterrani era conseqüència de la "falta de neutralitat" del Govern espanyol, que prioritza altres infraestructures. Aquesta aliança entre ambdues comunitats ha de servir per a acordar una agenda compartida de la infraestructura i per a avançar en la creació de la figura del coordinador del CMED.
La línia L9 sud i el "metro" de Sabadell
El 12 de febrer es va inaugurar el tram sud de la línia L9 del metro de Barcelona, que uneix la Zona Universitària amb la terminal T1 de l’aeroport del Prat
© TMB
El 12 de febrer es va inaugurar el tram sud de la línia L9 del metro de Barcelona, que uneix la Zona Universitària amb la terminal T1 de l’aeroport del Prat, tot i que amb un retard de deu anys sobre la primera data prevista. La línia facilita l’accés en transport públic a grans àrees de població, centres educatius i zones comercials, logístiques i de promoció econòmica, com Mercabarna, la Fira de Barcelona i les dues terminals aeroportuàries. L’L9 sud ha costat 2.899 milions d’euros d’inversió pròpia, té 20 km de línia i 15 estacions (amb sis intercanviadors). Els combois, que no porten conductor, tenen una freqüència de pas d’uns set minuts (que es pot reduir fins a quatre en cas de gran demanda). El preu del bitllet té un sobrecost per als viatgers de les dues estacions de l’aeroport (T1 o T2). Es preveu una demanda de 23 milions de viatges anuals. Queda pendent encara el ramal de la línia L10 que va a la Zona Franca passant pel barri de la Marina, sobre el qual la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona ja s’han posat d’acord, i el tram central entre la Zona Universitària i la Sagrera, on les obres trigaran més temps perquè no hi ha una previsió clara i suposen una gran despesa.
A mitjan setembre, es va inaugurar el perllongament de la línia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), l’anomenat "metro" del Sabadell. Es van posar en servei dues noves estacions: la de Can Feu–Gràcia, que es va remodelar completament i ara està soterrada, i la de Sabadell–Plaça Major, que substitueix Sabadell–Rambla, a uns 250 m de distància, i que disposa de tres plantes soterrades. Les dues estacions han estat dissenyades per l’arquitecte David Viaplana. També es va posar en marxa un comboi batejat amb el nom de Joan Oliver, Pere Quart, que té impresa la imatge de l’escriptor sabadellenc a l’exterior i un fragment de les Corrandes d’exili a l’interior. Es preveu que la resta de la línia S2 a Sabadell entri en funcionament a la primavera del 2017. Tindrà 5,2 km de via i tres estacions més: la Creu Alta, Sabadell Nord i Ca n’Oriac - Parc del Nord, i comportarà una inversió de 430 milions d’euros.
El Departament de Territori i Sostenibilitat va licitar a l’abril les obres d’eixamplament de l’andana en sentit Sarrià de l’estació de Provença dels FGC amb l’objectiu de dotar-la de més capacitat, donada l’elevada concentració d’usuaris en hora punta. Al juliol, aquest mateix departament també va licitar la redacció del projecte bàsic de perllongament de la línia Llobregat-Anoia entre les estacions de Plaça d’Espanya i Gràcia, fet que la connectarà amb la línia Barcelona-Vallès. L’actuació consistirà en la construcció d’un túnel de 4,1 km, tres noves estacions i la remodelació de la de Plaça d’Espanya, amb un pressupost estimat de 321 milions d’euros.
Transport marítim
Al final del tercer trimestre de l’any, el port de Barcelona havia canalitzat més d’1,6 milions de TEU (un TEU equival a un contenidor de vint peus), el 16% més que en el mateix període de l’any anterior. Els contenidors de comerç exterior van incrementar-se el 8% en el cas de la importació (397.204 TEU plens) i el 5% pel que fa a les exportacions (505.262 TEU plens). Per mercats, van destacar l’Índia (amb el 12% de creixement), la Xina (9%) i els Estats Units (9%). El transport de contenidors de cabotatge interior (amb les Illes Balears i les Canàries) va augmentar el 13% i el transbordament (contenidors que es descarreguen i es tornen a embarcar cap a la seva destinació final) va incrementar-se el 48%. Fins al mes de setembre, el trànsit total (que inclou totes les modalitats de càrrega) es va situar en 37 milions de tones, el 6% més respecte al mateix període del 2015.
Els vehicles, un dels tràfics estratègics del port, van sumar 676.708 unitats durant els nou primers mesos de l’any, 573.647 del quals es van destinar al comerç exterior. També va traginar més de 3,2 milions de tones de sòlids a granel, el 7% més que l’any anterior, amb un fort increment de cereals i farines (73%) i de ciment i clínquer (4%), mentre que el transport de líquids a granel va disminuir l’1%, amb 8,9 milions de tones, però el gasoli va registrar un increment del 27,5%.
Pel que fa als passatgers, 3,1 milions de viatgers van passar pel port de Barcelona, el 8% més que l’any anterior, bé com a usuaris de ferris de línia regular o com a creueristes. Més d’1 milió de passatgers, el 8% més, van viatjar a les Illes Balears, Itàlia i el nord d’Àfrica. Al final de setembre, el port ja havia rebut més de 2 milions de creueristes, el 8% més, amb un increment del 17% dels passatgers de port base (aquells que inicien i finalitzen aquí el seu itinerari), els quals eren el 61% del conjunt dels creueristes que van passar per la instal·lació portuària catalana.
El port de Barcelona va completar l’exercici 2015 amb bons resultats. Pel que fa als contenidors, va registrar 2 milions de TEU, un 4% més que l’any anterior, i va gestionar un trànsit total de 47 milions de tones de mercaderies, l’1,5% més que l’any anterior. El port va tancar aquell exercici amb 881.893 automòbils transportats, el 18% més, una xifra rècord per a l’enclavament, com també ho va ser el volum de mercaderies transportades per les autopistes del mar (línies de transport marítim de curta distància), que van canalitzar 136.659 unitats de transport intermodal (UTI, unitat de càrrega que equival a un camió, plataforma o remolc), amb un increment del 21,5%.
El port de Barcelona tindrà finalment nous accessos viaris i ferroviaris el 2018, segons va anunciar al final de març el Departament de Territori i Sostenibilitat, que va apuntar una inversió de 104 milions d’euros que pagaran meitat i meitat el Ministeri de Foment i el port. Ferrocarrils de la Generalitat, propietària dels terrenys per on han de passar les vies, els cedeix a ADIF, l’empresa estatal d’infraestructures ferroviàries, però els trens de l’operadora catalana hi podran circular lliurement.
A l’octubre, el port de Barcelona va presentar el Pla de sostenibilitat sectorial per tal de garantir un creixement sostenible de la infraestructura des del punt de vista econòmic, social i ambiental, així com el Pla de millora de la qualitat de l’aire, amb l’objectiu de reduir de manera efectiva les emissions contaminants de l’activitat portuària.
Per la seva banda, el port de Tarragona va traginar 22,1 milions de tones de mercaderies en els primers nou mesos de l’any i va mantenir el bon nivell d’ingressos totals, de 37,5 milions d’euros (de gener a setembre), una xifra similar al mateix període de l’exercici anterior. Quant als trànsits, destaca el bon comportament en mercaderies, com ara els vehicles (113.868 unitats, el 32% més que en el mateix període de l’any anterior), els agroalimentaris (6%) o els materials per a la construcció (3,7%), però no es va poder frenar la reducció continuada del carbó (–20%). En el sector energètic, els tràfics que van registrar un creixement més gran van ser la benzina (amb 451.000 tones mogudes, el 26,9% més) i els gasos energètics del petroli (amb 915.000 tones, el 20,1% més). També cal ressaltar els més de 6 milions de tones de cru, i el fuel amb més de 2,1 milions de tones. A més, la temporada de creuers va ser notòria, ja que durant els nou primers mesos de l’any van atracar-hi quinze creuers, dels 22 que s’esperaven durant tota la temporada, amb una previsió global de 14.000 creueristes. Entre els projectes més importants del port destaquen les obres de la futura zona d’activitats logístiques, un nou contradic amb dues esplanades a la zona sud i el desenvolupament del moll de la Química.
Al final d’abril Palamós va estrenar la remodelació de l’estació marítima amb l’arribada del primer creuer de la temporada. El port empordanès tenia programades trenta escales de creuer, vuit dels quals el visitaven per primer vegada, amb un total de 23.000 passatgers. Al final de setembre, va rebre el passatger número 300.000, un fet que consolida aquesta destinació de la Costa Brava després de 357 creuers rebuts al llarg de 17 anys d’activitat.
A mitjan agost, el Govern català va aprovar el Projecte de llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals, que actualitza la política portuària catalana. Aquest projecte té com a objectiu principal posar les infraestructures portuàries al servei de la promoció econòmica industrial, logística, esportiva, pesquera, turística i social del país, tant des de l’àmbit públic com del privat.
Cara i creu dels creuers
L’arribada a Barcelona de l’Harmony of the seas, el creuer més gran del món, va iniciar de nou la polèmica entre els detractors dels grans vaixells, perquè creuen que contaminen, i els seus defensors, perquè aporten turisme a la ciutat
© Royal Caribbean International
Al començament de juny, l’arribada a Barcelona de l’Harmony of the seas, el creuer més gran del món, va motivar un debat encès amb la protesta d’entitats ecologistes i veï-nals per la contaminació que ocasionen els grans vaixells de passatgers i la defensa de l’aportació de 450 milions d’euros que el turisme de creuers deixa a la capital catalana. L’Harmony of the seas és com un edifici de vint pisos amb més de 362 m d’eslora, 47 m de mànega, 72 m d’altura des de la línia de flotació, un pes brut de 227.000 tones i una capacitat de fins a gairebé 9.000 persones, 6.410 de les quals poden ser passatgers i 2.400 són membres de la tripulació. Les necessitats energètiques d’un vaixell d’aquestes característiques són enormes –els sis motors consumeixen 2,3 tones de fuel cada hora–, i se satisfan amb un fuel econòmic però molt contaminant.
Per reduir les emissions més nocives s’instal·len filtres, i alguns navilis ja poden connectar-se a la xarxa elèctrica del port, tot i que aquesta possibilitat presenta dificultats tècniques importants. Per això, l’opció principal passaria per substituir el fuel per gas natural líquid, que permetria eliminar gairebé les emissions de sofre i en reduiria en un 85% les d’òxid de nitrogen i en un 30% les de CO2.