Arxivística
L’ICA, l’entitat internacional professional de més alt nivell en el camp de l’arxivística, va aprovar una nova normativa de descripció arxivística: Records in contexts, que té en compte el paper de les tecnologies i el desenvolupament de normatives similars en els camps de les biblioteques i els museus.
Al juliol va néixer el portal web de gestió documental de la Generalitat de Catalunya, que recull informació, normativa i enllaços relacionats amb aquesta temàtica. Un altre dels projectes importants de la Generalitat, que es va iniciar a finals del mes de novembre del 2016, i al qual, al llarg del 2017, s’hi van anar sumant diversos òrgans, és ARESTA (Arxiu Electrònic Segur i Tramitació Administrativa), un gestor documental corporatiu per al tractament i l’emmagatzematge de documents electrònics d’expedients de qualsevol departament en fase de vigència.
Aquarel·la Projecte d’una habitació/hotel per a Bigas Luna, 1993, de l’arxiu professional del dissenyador Carles Riart, que va ingressar al Museu del Disseny de Barcelona
© Carles Riart Llop
Al desembre del 2016 va ingressar al Museu del Disseny de Barcelona l’arxiu professional del dissenyador de mobles i interiorista Carles Riart, amb més de tres mil documents (plànols, fotografies, escrits i documents administratius). Al gener del 2017 van dipositar a l’Arxiu Històric de Lleida centenars de volums enquadernats del diari La Mañana i la col·lecció fotogràfica del mateix diari des dels anys vuitanta fins al 2003. Entre gener i febrer, també va ser donada, al Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre, la documentació personal de l’actriu i directora teatral Rosa Novell (1953-2015), que inclou guions, obres de teatre, correspondència, fotografies, reculls de premsa, etc. Des del mes de febrer, l’Arxiu Històric de Tarragona disposa del fons de la família Yxart (una de les tres famílies més importants de la comarques tarragonines en els darrers segles), amb documentació de caràcter personal i econòmic. Al març va ingressar el fons documental de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, una documentació datada entre el 1867 i el 2017, que disposa de més de 58.000 fotografies i altres documents i la revista La Veu de Colla Vella, que serà digitalitzada.
D’altra banda, al gener, l’Arxiu Comarcal d’Osona va presentar el fons digitalitzat de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, de prop de 5.600 registres, amb documents datats entre el 1205 i el 1988, entre els quals destaquen 645 pergamins.
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona va celebrar el seu primer centenari amb diversos actes acadèmics i de difusió. Tot i que la història de l’arxiu es remunta al segle XIII, va ser el 1917 quan el consistori barceloní el va reorganitzar i li va donar l’estructura actual.
Biblioteconomia
Carme Fenoll va acabar el seu mandat com a cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya al mes d’abril, i va ser succeïda per Josep Vives. En els cinc anys de la seva gestió, Fenoll ha desenvolupat diversos programes de difusió de les biblioteques i de foment de la lectura, com l’Any de les Biblioteques (2015), en commemoració del primer centenari de la creació de l’antiga Escola de Bibliotecàries, fundada per la Mancomunitat de Catalunya.
El 2017, diverses administracions (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport) van llançar sengles plans de foment de la lectura, que contenen actuacions encaminades a aconseguir eixamplar el nombre de persones que tenen l’hàbit de llegir. La capital catalana va presentar la rehabilitació de l’antiga seu de la Companyia General d’Autobusos (CGA), emplaçada al Poblenou, per instal·lar-hi la Casa de les Lletres, un nou equipament que acollirà diversos organismes públics i privats relacionats amb la promoció i la gestió culturals.
La col·lecció cervantina de la Biblioteca de Catalunya, una de les principals del món en el seu gènere –amb exemplars de la primera edició de quasi totes les obres de Cervantes i bibliografia sobre l’autor–, iniciada a partir de la donació el 1915 d’Isidre Bonsoms (Barcelona, 1849 – Valldemossa, 1922) i que va ser ampliada posteriorment fins a arribar als prop de nou mil documents actuals, va començar a digitalitzar-se i a incorporar-se a la Memòria digital de Catalunya, un repositori col·laboratiu engegat pel Consorci de Biblioteques de les Universitats de Catalunya més la Biblioteca de Catalunya, que acull moltes col·leccions interessants.
La ciutat de Tarragona va posar fil a l’agulla per a normalitzar el seu servei de biblioteca pública municipal en aprovar el Pla de biblioteques de Tarragona (2017-22), que preveu obrir cinc noves biblioteques públiques i traslladar-ne una de les tres que existeixen actualment.
Pel que fa a noves biblioteques públiques, durant l’any 2017, la Biblioteca d’Alcover (Alt Camp), que ja existia, va passar a formar part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya; la Biblioteca del Delta, a Deltebre (Baix Ebre), va obrir les portes en un edifici nou; i es va inaugurar la remodelació de la Biblioteca Montserrat Roig, de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) i la nova Biblioteca Vall d’Alfatà, de Santa Susanna (Maresme). També es va posar en marxa el Bibliobús Montau, que farà una ruta per municipis de poca població del Penedès i el Garraf. Finalment, cal destacar la reobertura, després d’anys de tancament per reformes, de la biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida).
Documentació en general
Glòria Pérez-Salmerón (Barcelona, 1958) va esdevenir a l’agost, i per dos anys, la presidenta executiva de l’IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions), l’organisme tècnic de més alt nivell en el món de les biblioteques i la informació, i es va convertir així en la primera presidenta catalanoparlant d’aquesta entitat. Pérez-Salmerón ha presidit la Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística (FESABID) els anys 2008-10 i des del 2014 fins ara, i va ser directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya (2010-13).
El 26 de febrer va morir a Pennsilvània (EUA) Eugene Garfield (Nova York,16 de setembre de 1925), figura clau en el camp de la documentació científica i la bibliometria. Garfield va ser pioner a considerar la citació com un element fonamental per a avaluar la qualitat d’una publicació científica, i les seves aportacions a la gestió de la ciència i la tecnologia han estat cabdals per a entendre l’avaluació de la recerca i l’actual presa de decisions en política científica. El 2016 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona a instàncies de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
La disminució del nombre d’alumnes del grau d’Informació i Documentació, general a tot l’Estat, va motivar que la Universidad Carlos III de Madrid creés un grau nou de Gestió de la Informació i Continguts Digitals, a partir del curs 2017-18. Per la mateixa raó, la UOC va deixar d’oferir el grau d’Informació i Documentació, uns estudis que, a partir d’ara, als Països Catalans, s’ofereixen únicament a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de València.
Durant el 2017 es van iniciar o consolidar fonts d’informació rellevants. Per exemple, Enciclopèdia Catalana va continuar dotant de contingut el seu portal de coneixements, que arriba ja a una quarantena d’obres enciclopèdiques i de diccionaris (www.enciclopedia.cat). L’Institut d’Estudis Catalans va posar en marxa PCEM: cens de poesia catalana de l’edat moderna, que inventaria l’obra de 168 poetes dels segles XV al XIX. Tomàs Baiget i altres van iniciar la Cronologia de la documentació espanyola (CroDoc), consultable a www.crodoc.es. A Alcoi es va crear el BIVIA: portal del patrimoni documental, amb fons digitalitzats de l’Arxiu Municipal i de les biblioteques de la ciutat. A càrrec de la Biblioteca de Catalunya, amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de la Ciutat i la Biblioteca de la UB, es va digitalitzar i posar a l’abast de tothom el Diario de Barcelona (1792-1862); el mateix va fer l’Ajuntament amb l’Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona (1902-fins a l’actualitat) i l’editorial de la revista Serra d’Or (des del seu inici, el 1959, fins al 1975), en col·laboració amb la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
La traducció oficial al català de normes internacionals d’ISO per part del Termcat, iniciada el 2005, va continuar en marxa i ja n’hi ha una trentena de publicades. El 2017 en van aparèixer dues: sobre sistemes de gestió per a documents i sobre processos de gestió documental. En l’àmbit legislatiu, al juny, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de les voluntats digitals, pionera a tot l’Estat, que regula el llegat dels difunts a la xarxa, una llei recorreguda pel Govern d’Estat espa-nyol davant del Tribunal Constitucional.
Catalunya i les Illes Balears van ser els convidats d'honor de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya
© Institut Ramon Llull / Massimiliano Martinelli
L’any 2017, Catalunya i les Illes van ser els convidats d’honor de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, l’esdeveniment de referència internacional per al sector que té lloc cada any al voltant de Setmana Santa. L’Institut Ramon Llull hi va organitzar una seixantena d’activitats i dues exposicions, amb els il·lustradors més representatius de Catalunya i les Illes Balears.
Arran dels fets esdevinguts a Catalunya a partir de l’1 d’octubre, amb la celebració del referèndum sobre la independència del país, la reacció dels òrgans estatals i les successives manifestacions de la ciutadania, el Departament de Cultura de la Generalitat va promoure la campanya #Memòria1oct, que pretenia preservar tota mena de documentació generada al seu voltant (cartells, vídeos, missatges de les xarxes socials, etc.).