L’esport català no va ser aliè al complex procés polític que va viure Catalunya durant tot l’any. L’1 d’octubre, el dia del referèndum d’autodeterminació que va ser prohibit per l’Estat espanyol, el Barça havia de jugar un partit de Lliga al Camp Nou contra el Las Palmas. Com a protesta per la violenta actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, la Junta va decidir que suspendria el partit, però finalment el president i els jugadors van optar per jugar-lo a porta tancada. La decisió de jugar el partit va provocar la dimissió del vicepresident institucional, Carles Vilarrubí, i del directiu Jordi Monés, els quals no hi van estar d’acord. Les imatges de violència que es van veure aquell dia van provocar, a més, reaccions d’esportistes catalans de categoria internacional que van rebutjar l’actuació policial. La més rellevant va ser la del futbolista Gerard Piqué, que, a causa d’aquest posicionament, va ser xiulat i increpat en els partits que va jugar posteriorment amb la selecció espanyola.
El Comitè Olímpic Català (COC) també va activar una campanya internacional abans de la celebració del referèndum. Així va fer saber per carta al Comitè Olímpic Internacional (COI) que, en el moment que el Parlament proclamés la República, iniciaria els tràmits per al seu ple reconeixement internacional, tenint en compte que el COI només accepta estats reconeguts per la comunitat internacional. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), l’entitat que agrupa les federacions esportives catalanes, va donar suport primer al referèndum, després va condemnar la violència de l’1 d’octubre, i finalment es va afegir a la Taula per la Democràcia, que es va formar després de l’empresonament del president de l’ANC, Jordi Sànchez, i del d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
L’Ajuntament va aprofitar l’efemèride dels vint-i-cinc anys dels Jocs Olímpics de Barcelona per a rememorar amb actes, durant tot l’any, la rellevància històrica d’aquell esdeveniment. La festa principal es va celebrar el 25 de juliol, el mateix dia de la inauguració. L’arquer Antonio Rebollo va repetir en una plaça de Catalunya plena de gom a gom el famós llançament al peveter de l’estadi olímpic. L’exjugador de bàsquet Epi va fer, com vint-i-cinc anys abans, el darrer relleu i la rumba de Los Manolos va tornar a ser l’ànima de la festa. Uns quants mesos abans, l’Ajuntament de Barcelona va renunciar oficialment a la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2026, però va declarar que estudiaria de presentar-ne una altra per a l’edició del 2030.
A la sessió que el COI va celebrar a Lima (Perú), del 13 al 16 de setembre, es van designar París i Los Angeles com a seus per als Jocs Olímpics del 2024 i el 2028, respectivament. Van ser les úniques seus que s’hi van presentar i van acordar plegades amb el COI de repartir-se les dues cites.
Alpinisme i muntanya
Kilian Jornet va completar el projecte Summits of my life pujant l’Everest sense oxigen dos cops seguits
© LYMBUS / Kilian Jornet
El 2017 va ser probablement l’any més rellevant per a l’alpinisme català gràcies a tres esportistes que van deixar una petjada inesborrable a l’Himàlaia: Kilian Jornet (Sabadell, 1987), Ferran Latorre (Barcelona, 1970) i Òscar Cadiach (Tarragona, 1952). Jornet va afrontar el seu primer projecte d’ascens a l’Everest l’última setmana de maig, amb l’objectiu d’intentar una ascensió rècord, sense oxigen, al cim del planeta (8.848 m). El corredor i esquiador de muntanya va arribar per primera vegada al cim el 22 de maig, després d’un esforç de vint-i-sis hores des del monestir de Rongbuk (5.100 m). Això ja es va considerar tota una gesta, encara que no hi havia cap temps registrat per cap altre alpinista en tota la història. Però tan sols sis dies més tard, el 27 de maig, va repetir l’escalada a l’Everest i aquesta vegada ho va fer des del camp base A (6.500 m) i en tan sols disset hores, molt a prop dels rècords històrics de velocitat de Hans Kammerlander (16.45 h) i de Christian Stangl (16.42 h). Ningú s’havia atrevit a pujar en sis dies al cim del món i fer-ho sense oxigen. Amb aquest desafiament Jornet va completar el projecte Summits of My Life, que incloïa en cinc anys les ascensions rècord al Mont Blanc (2012 i 2013), el Cerví (2013), l’Elbrus (2013), el McKinley (2014) i l’Aconcagua (2014).
El mateix dia de la segona ascensió de Kilian Jornet a l’Everest, Ferran Latorre també va arribar al cim de la muntanya més alta del món, des de l’altra cara, i es va convertir en el primer alpinista català que escalava els catorze cims de més de 8.000 m de la Terra. L’alpinista, resident a Vic, va fer servir oxigen embotellat en els últims metres a causa del mal temps.
L’últim nom propi va ser el d’Òscar Cadiach, que al juny va marxar al Pakistan per a encetar la seva quarta expedició al Broad Peak, l’últim cim que li quedava per completar, com Latorre, dels catorze vuit-mils de l’Himàlaia. El tarragoní va fer dos primers intents que no van reeixir, però finalment, en el tercer, el dia 27 de juliol, va poder celebrar la fita: es convertia en el 18è alpinista de la història que escalava tots els vuitmils sense oxigen artificial i en el més veterà (64 anys) que ho aconseguia. Cadiach ja havia estat el primer alpinista català a assolir el cim de l’Everest el 1985.
Altres esportistes del país que van triomfar en l’àmbit internacional en esports de muntanya van ser Sheila Avilés, que va imposar-se en la general de la Copa del Món de curses de muntanya, i Laura Orgué, que ho va fer en la modalitat de cursa vertical. Núria Picas, per la seva banda, va ser vencedora per primera vegada de la prestigiosa Ultra Trail del Mont Blanc.
Atletisme
El Campionat del Món es va celebrar a Londres del 4 al 13 d’agost a l’Estadi Olímpic, seu dels Jocs Olímpics del 2012. La cita va suposar l’adeu de l’atleta més llegendari de tots els temps, el jamaicà Usain Bolt (1986), que contra tot pronòstic va ser derrotat en la final dels 100 m pels nord-americans Justin Gatlin (1982) i Chris Coleman (1996). El primer, que va obtenir la victòria amb una marca de 9,92 s, va ser xiulat per una part del públic que no li va perdonar les seves antigues sancions per dopatge. En l’altra prova, en què Bolt havia de disputar la medalla d’or, el relleu dels 4 100 m, el velocista es va lesionar en la final a la cuixa esquerra i l’equip es va quedar sense medalla. Bolt va deixar l’atletisme amb dos rècords mundials destinats a perdurar en el temps: 9,58 s en els 100 m i 19,19 s en els 200 m. El seu palmarès inclou, a més, onze medalles d’or en els Campionats del Món i vuit en els Jocs Olímpics.
L’altra gran figura del campionat, l’heroi local Mo Farah (1983), va disputar la seva última gran cita sobre el tartan abans de fer el salt a la marató. Va complir a mitges el seu objectiu, que era repetir el doblet en els 5.000 m i els 10.000 m que ja havia assolit en els Mundials del 2003 i el 2015 i en els Jocs Olímpics del 2012 i el 2016. En els 5.000 m es va veure superat per l’etíop Muktar Edris, però en els 10.000 m sí que es va penjar l’or després d’un esprint agònic contra l’ugandès Joshua Kiprui Cheptegei.
El rècord mundial de més rellevància el va aconseguir la kenyana Joyciline Jepkosgei, que a València va rebaixar la millor marca de tots els temps en la mitja marató i va batre el rècord del món de la distància (1.4.51 h).
El millor atleta català de l’any va ser el palamosí Adel Mechaal (1990), que va ser campió europeu dels 3.000 m en pista coberta a Belgrad, va quedar quart en la final dels 1.500 m del Mundial de Londres i, al desembre, va guanyar el subcampionat d’Europa de cros. Abans del Campionat del Món de Londres, el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) el va exonerar de l’acusació d’haver-se saltat tres controls antidopatge, fet que li hauria suposat una sanció de sis mesos. Un altre dels grans atletes catalans, Ilias Fifa, campió d’Europa dels 5.000 m el 2016, va ser detingut a l’octubre, a Santa Coloma de Gramenet, acusat de formar part d’una xarxa de distribució de productes de dopatge.
Bàsquet
El gran esdeveniment de l’estiu va ser la celebració de l’Eurobàsquet, que es va jugar en diferents seus: Romania, Israel, Turquia i Finlàndia. La selecció espanyola hi va competir amb els catalans Pau Gasol, Marc Gasol, Joan Carles Navarro, Guillem Vives i Pierre Oriola. L’equip, que havia estat campió europeu en les edicions del 2009, el 2011 i el 2015, va ser eliminat aquesta vegada en les semifinals per Eslovènia (92-72). La selecció, dirigida per l’italià Sergio Scariolo, va guanyar posteriorment la medalla de bronze en superar Rússia (93-85) en la final de consolació. Els eslovens, per la seva banda, van fer la proesa esportiva més gran des que es van independitzar en conquerir el seu primer títol continental. En la final van vèncer Sèrbia (93-85) en una gran exhibició del base dels Phoneix Suns de l’NBA Goran Dragi, que va ser nomenat millor jugador del campionat.
Joan Carles Navarro va batre el rècord de partits amb la selecció espanyola en superar els 239 que havia jugat l’antic jugador del FC Barcelona José Antonio San Epifanio Epi. Al final del campionat, va anunciar que es retirava com a jugador de la selecció espanyola.
La Lliga ACB va acabar amb una sorpresa majúscula. El València Basket, dirigit pel català Pedro Martínez, va aixecar per primera vegada el trofeu en superar en el play-off final per 3-1 el Real Madrid, campió en les dues edicions anteriors. El FC Barcelona va acabar una temporada per a oblidar, ja que va ser eliminat en la primera fase de l’Eurolliga, no va superar els quarts de final de l’ACB i va perdre en les semifinals de la Copa del Rei. L’entrenador, el grec Georgios Bartzokas, va ser destituït al final de la temporada per Sito Alonso, del Baskonia, tècnic madrileny que havia dirigit dues temporades el Joventut. També va ser un mal any per al Bàsquet Manresa, que va perdre el lloc a l’ACB després de deu temporades seguides a la màxima categoria, i es va veure abocat a jugar la LEB or, la segona categoria del bàsquet espanyol.
En la lliga femenina, l’Uni Girona es va plantar a la final, però no va poder vèncer el Perfumerías Avenida de Salamanca en el play-off final (2-0). El club gironí va organitzar la fase final de la Copa de la Reina al pavelló de Fontajau, però en el partit pel títol també va ser superat pel seu etern rival (80-76).
El bàsquet femení català i espanyol va triomfar en l’Eurobàsquet disputat a la República Txeca. La selecció estatal, entrenada per Lucas Mondelo (Barcelona, 1950), va guanyar la final a França (71-55). Les catalanes Anna Cruz, Sílvia Domínguez, Marta Xargay i Laia Palau hi van tenir un paper determinant. La màxima anotadora de l’equip va ser la jugadora de Binissalem Alba Torrens.
En la final de l’NBA, es van enfrontar per tercera vegada consecutiva els Golden State Warriors i els Cleveland Cavaliers. Els primers, campions de la Conferència Oest, es van imposar 4-1, i van revalidar el títol del 2015. L’aler Kevin Durant va ser nomenat millor jugador de la final.
Ciclisme
L’home de l’any va ser el britànic Chris Froome, de l’equip Sky. El ciclista va ser el més fort en el Tour de França, celebrat al juliol, on va sumar el seu quart triomf, a tan sols un del rècord que comparteixen Hinault, Anquetil, Merckx i Indurain. Al setembre, va aconseguir el seu primer triomf en la Vuelta a Espanya, una victòria que havia perseguit sense èxit en les temporades anteriors. D’aquesta manera es va convertir en el tercer ciclista de la història a fer el doblet Tour-Vuelta. Abans només ho havien aconseguit Anquetil i Hinault. Al Giro d’Itàlia, l’holandès Tom Dumoulin (Sunweb) va sorprendre els dos grans favorits de la prova, Nairo Quintana i Vincenzo Nibali, i va guanyar la seva primera gran volta per etapes.
L’eslovac Peter Sagan va tornar a ser un dels protagonistes del calendari mundial. Va ser expulsat en el Tour de França per fer caure un rival en un esprint, però es va refer guanyant a Bergen (Noruega) el seu segon Campionat del Món seguit. El número 1 de l’UCI World Tour va ser el belga Greg Van Avermaet, gràcies, sobretot, a les seves victòries a les clàssiques París-Roubaix i Gant-Wevelgem.
La Volta Ciclista a Catalunya va arribar a l’edició 97. El murcià Alejandro Valverde va imposar-se amb suficiència en la classificació general i el vilanoví Marc Soler va confirmar-se com la gran esperança del ciclisme català en obtenir el tercer lloc final en el podi de Barcelona.
Futbol
El 2017 va ser un any amb canvis molt rellevants en el FC Barcelona. L’entrenador de les últimes tres temporades, Luis Enrique, va posar punt final a la seva trajectòria al maig del 2017 per voluntat pròpia, després d’aconseguir nou dels tretze títols possibles des de la seva arribada. L’asturià es va acomiadar amb la victòria en la final de la Copa del Rei contra l’Alavés (3-1) en l’últim partit que es va jugar en l’històric estadi Vicente Calderón (Madrid) abans que es demolís. Amb tot, el moment més celebrat de la temporada per l’afició fou l’èpica remuntada al Camp Nou contra el PSG francès en els quarts de final de la Lliga de Campions. Els blaugrana havien perdut 4-0 al partit d’anada a París. En la tornada, contra tot pronòstic, van capgirar el resultat (6-1) després de fer tres gols en els últims cinc minuts, remuntada mai vista en la competició europea. L’heroi de la nit va ser Sergi Roberto, que va fer el sisè gol en l’última jugada. Tot i la proesa, l’equip va quedar eliminat posteriorment en les semifinals contra la Juventus.
Com a substitut de Luis Enrique, el club blaugrana va contractar a final de temporada l’exentrenador de l’Athletic de Bilbao Ernesto Valverde, que havia estat jugador del club i també jugador i entrenador de l’Espanyol. Aquest no fou el principal canvi en l’equip. El brasiler Neymar, considerat un dels millors jugadors del món, va pagar la seva clàusula de rescissió, uns 222 milions d’euros, per marxar al PSG francès pocs mesos després d’haver signat un contracte de renovació. Fou la quantitat més alta de la història pagada per aquest concepte. Per a substituir-lo, el Barça va fitxar el francès de 20 anys Ousmane Dembélé, pel qual va pagar 140 milions d’euros al Borussia Dortmund. Dembélé es va convertir, amb aquesta xifra, en el fitxatge més car de la història del FC Barcelona.
Al juliol, l’expresident del club, Sandro Rosell, va ser detingut i empresonat per l’Audiència Nacional per haver blanquejat presumptament 15 milions d’euros en comissions il·legals.
Aquest any va ser històric per al futbol català, que va celebrar l’ascens del Girona FC a la primera divisió
© Girona FC
El 2017 va ser un any històric per al futbol català, que va celebrar el primer ascens del Girona FC a la primera divisió. L’equip, entrenat per Pablo Machín, es va assegurar l’ascens el 4 de juny en empatar 0-0 amb el Saragossa al gironí Estadi Municipal de Montilivi, quan encara faltava una jornada per acabar la Lliga de la segona divisió. El club va confirmar, després de l’ascens, que havia estat adquirit per una societat empresarial formada pel Manchester City i per Pere Guardiola, representant de jugadors i germà de l’entrenador Pep Guardiola.
El RCD Espanyol, per la seva banda, va completar una temporada discreta a la primera divisió, on fou el vuitè classificat. A la Copa del Rei va ser eliminat en els setzens de final per l’AD Alcorcón. El jugador més destacat de la temporada va ser el davanter de Santa Perpètua de Mogoda, Gerard Moreno. A l’estiu, va tornar un dels jugadors més emblemàtics de la història de l’equip, el davanter internacional Sergio García, que havia jugat les dues temporades anteriors a l’Al-Rayyan de Qatar.
En l’àmbit internacional, el Real Madrid va esdevenir el primer equip en repetir títol en la Lliga de Campions des que es va crear el nou format. La final es va jugar a Cardiff (Gal·les) el 3 de juny, i l’equip, dirigit pel francès Zinedine Zidane, va superar clarament la Juventus per 1-4. Fou el dotzè títol de la màxima competició continental que ha obtingut el club blanc. Al principi d’any, el davanter Cristiano Ronaldo va ser guardonat amb la seva quarta Pilota d’Or, trofeu que reconeix el millor futbolista de la temporada anterior.
En la Lliga de Campions femenina, el FC Barcelona va arribar per primer cop a les semifinals de la competició. L’equip va guanyar, a més, la Copa de la Reina.
En la Copa de les Confederacions, que es va jugar a Rússia com a preludi del Mundial del 2018, Alemanya va aixecar el trofeu superant Xile (0-1) en la final.
En l’àmbit institucional, el president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel Villar, va ser detingut per la Guàrdia Civil per corrupció. L’acusació principal fou haver organitzat un partit de la selecció espanyola per aconseguir contraprestacions en benefici del seu fill, Gorka Villar, que també va ser detingut.
El campionat del món de futsal femení es va disputar a Balaguer del 19 al 26 de novembre amb la participació de la selecció catalana, reconeguda oficialment per l’Associació Mundial de Futsal. Hi van participar dotze equips. Les catalanes van superar la primera fase gràcies a la victòria contra França (3-2), però en els quarts de final van perdre contra el Brasil (7-1), que en la gran final s’imposaria a l’Argentina (4-2). La selecció catalana va derrotar Itàlia en el partit del cinquè lloc (2-0) i va ser el millor equip europeu del torneig.
Golf
El jugador de Borriol (Plana Alta), Sergio Garcia, va aconseguir, amb 37 anys, un dels pocs reptes que li quedaven pendents com a professional: imposar-se en un dels majors. El jugador es va vestir amb la llegendària jaqueta verda del Màsters després de guanyar en el play-off final a Augusta en un duel d’altura contra l’anglès Justin Rose. A l’altra gran cita de l’any, l’Obert britànic, el nord-americà Jordan Spieth va alçar el seu primer títol al Royal Birkdale Golf Club, a Southport. Va ser el tercer major del seu palmarès. A l’Obert dels Estats Units, el més regular va ser el nord-americà Brooks Koepka, de 27 anys, i una altra de les joves figures dels Estats Units, Justin Thomas, de 24 anys, va ser el millor a l’Obert de la PGA.
Motor
El Ral·li Dakar va viure la seva 39a edició a l’Amèrica del Sud. Va passar per l’Argentina, Bolívia i, per primer cop, pel Paraguai. En la categoria de cotxes es va imposar el francès Stéphane Peterhansel, tota una llegenda de la cita, que va obtenir el seu tretzè triomf. En la categoria de motos, el britànic de KTM, Sam Sunderland, es va estrenar en el palmarès. Un altre pilot de KTM, Gerard Farrés (Manresa, 1978), va ser tercer, el millor català de l’edició.
El pilot de Montesa, Toni Bou, va allargar un any més la seva hegemonia en la disciplina del trial sumant dos títols mundials més, l’onzè tant a l’aire lliure com en la modalitat de pista coberta. Adam Raga va ser segon en els dos campionats.
En el Campionat del Món de MotoGP, Marc Márquez va segellar el seu quart títol mundial de la màxima categoria després d’una lluita molt igualada amb l’italià Andrea Dovizioso (Ducati). El català va certificar el títol en l’última cursa del Mundial, al Circuit de Xest (País Valencià). Maverick Viñales va competir amb un nivell excel-lent en el seu debut amb Yamaha, i va sumar tres victòries i va acabar tercer en la general. Joan Mir va assolir el seu primer títol en la categoria de Moto3.
El món del motociclisme va acomiadar el llegendari Ángel Nieto, que va morir als 70 anys a Eivissa, el 3 d’agost, després d’un accident de quad. Nieto havia guanyat tretze títols mundials en les categories de 50 cc i 125 cc, els cinc primers amb la marca catalana Derbi.
En el Campionat del Món de fórmula 1, el britànic Lewis Hamilton va assolir el seu quart títol aprofitant sobretot la superioritat mecànica de l’escuderia Mercedes, intractable en la majoria dels grans premis. Només Sebastian Vettel (Ferrari) va plantar-li cara durant la primera meitat del campionat. Hamilton també va guanyar el Gran Premi d’Espanya, disputat al Circuit de Montmeló.
En el Campionat del Món de ral·lis, el francès Sébastien Ogier (Volkswagen) va celebrar el seu cinquè títol, mentre que Nil Solans va guanyar en la categoria WRC3, coneguda com el mundial júnior.
Natació i waterpolo
La badalonina Mireia Belmonte va aconseguir en el Mundial de Budapest (14-20 de juliol) la seva primera medalla d’or en un campionat del món, un objectiu llargament perseguit. Es va imposar en la prova dels 200 m papallona, i d’aquesta manera va completar la triple corona en aquesta especialitat en què ja havia estat campiona d’Europa i olímpica. A més, va ser subcampiona en els 1.500 m i en els 400 m estils. El 12 d’agost de 2017 va batre el rècord del món en piscina curta en els 400 m estils (4.18,94 min), gràcies al qual va prendre la plusmarca a l’hongaresa Katinka Hosszú. La gran estrella del Mundial va ser la nedadora dels Estats Units Katie Ledecky, que va ser campiona dels 400, 800 i 1.500 m lliures i subcampiona dels 200 m. També es va penjar l’or en els 4 100 i els 4 200 m lliures. En la categoria femenina, va destacar el paper de la seva compatriota Lilly King, que no tan sols va guanyar les proves dels 50 m i els 100 m braça, sinó que ho va fer amb rècords del món. En la modalitat de natació sincronitzada, la barcelonina Ona Carbonell (1990) va afegir dues medalles de plata més (solo tècnic i solo lliure) al seu extens palmarès internacional.
En la competició de waterpolo d’aquest Mundial, la selecció espanyola femenina, amb dotze jugadores catalanes, es va plantar a la final, en què finalment va caure contra els Estats Units (13-6).
Els equips femenins del CN Sabadell i el CN Mataró també van arribar a la final a 4 de l’Eurolliga a Kiriši (Rússia), però van perdre en les semifinals, respectivament, contra l’Olimpiakós i l’equip local. En el partit pel tercer lloc, les vallesanes van derrotar les maresmenques. El CN Sabadell femení també es va proclamar campió de la Lliga, la Copa i les Supercopes europea i espanyola.
L’any va acabar amb el campionat d’Europa de natació en piscina de 25 m, a Copenhague (Dinamarca). La barcelonina Jessica Vall va protagonitzar amb 29 anys la millor actuació internacional de la seva carrera en imposar-se en la prova de 200 m braça i conquerir el seu primer títol europeu amb un nou rècord d’Espanya (2:18:41). La nedadora del CN Sant Andreu també va ser tercera als 100 m.
Tennis
La temporada va tenir dos herois, dos tennistes renascuts que es van repartir els grans títols del circuit mundial: el manacorí Rafa Nadal i el suís Roger Federer. El primer va guanyar el torneig Roland Garros i l’Obert dels Estats Units i va arribar fins als setze títols del Grand Slam, superant els catorze títols de Pete Sampras, mentre que Federer va triomfar a Austràlia i Wimbledon, i obtingué els divuit títols del Grand Slam.
A París, Nadal va guanyar el seu desè Roland Garros, amb el qual va ampliar el seu rècord de victòries en el torneig de terra batuda. Abans també va sumar el seu desè títol al Comte de Godó del RCT Barcelona, el seu club. A l’estiu, el manacorí va recuperar la posició número 1 del món, que ja havia ocupat tres vegades en la seva carrera, l’última el 6 de juliol de 2014. Nadal va reblar la seva extraordinària temporada amb el seu tercer títol a l’Obert dels Estats Units. Federer, per la seva banda, va completar el millor curs de la dècada igualant, amb 36 anys, el registre de 94 títols ATP del txec Ivan Lendl. Les seves grans victòries van arribar a l’Obert d’Austràlia i, sobretot, a la gespa de Wimbledon, on es va convertir en el jugador masculí amb més títols (8). La Copa Màsters, celebrada a Londres, va ser per al tennista búlgar Grigor Dimitrov, que en l’any del seu debut en aquesta competició va vèncer el belga David Goffin.
En el circuit professional femení, la jugadora veneçolana, formada a Catalunya, Garbiñe Muguruza va guanyar el torneig de Wimbledon. En l’Obert dels Estats Units va arribar fins a la quarta eliminatòria, però malgrat la derrota contra Petra Kvitová va sumar prou punts per a situar-se per primera vegada, l’11 de setembre, en el número 1 del món. La temporada va acabar amb la disputa de la final de Copa Davis. França va conquerir el seu desè títol derrotant en la final Bèlgica per 3-2.
Altres
Una de les grans demostracions de l’esport català va arribar a la primera edició dels World Roller Games, que es van celebrar a la ciutat xinesa de Nanjing. La innovadora competició va integrar onze mundials de diferents especialitats sobre patins de rodes. La seleccions espanyoles masculina absoluta d’hoquei sobre patins, amb nou representants catalans, i la femenina, amb set, van aconseguir la medalla d’or. En la modalitat d’hoquei en línia, també hi va haver dues medalles per als equips masculins i femenins absoluts, totes dues de plata. El domini es va estendre als grups de xou, amb un nom que va brillar per sobre dels altres, el del CPA Olot. En grups grans, el club garrotxí va aconseguir el seu onzè or mundial, mentre que el CPA Girona va revalidar la medalla de plata. En grups petits, el Maçanet va ser subcampió del món.
En la Lliga de Campions d’hoquei sobre patins, el Reus va aixecar el seu vuitè títol en imposar-se a la final a l’Oliveirense portuguès (4-1). En la categoria femenina, el Voltregà va sumar el seu cinquè títol superant en la final el Gijón (1-0).
L’handbol estatal el va dominar el Barça en guanyar totes les competicions: Lliga Asobal, Copa del Rei, Copa Asobal i Supercopa
© FC Barcelona / Marc González
El Barça d’handbol va continuar una temporada més dominant l’handbol espanyol i guanyant totes les competicions: Lliga Asobal, Copa del Rei, Copa Asobal i Supercopa. El conjunt entrenat per Xavi Pascual es va plantar, a més, a la final a quatre de la Lliga de Campions, a Colònia. L’equip, amb tot, va cedir en les semifinals contra el RK Vardar macedoni (26-25), que en la final va derrotar contra tot pronòstic el PSG (23-24). L’extrem barceloní Víctor Tomàs va ser nomenat millor extrem dret de la competició i Gonzalo Pérez de Vargas, millor porter. El Barça va guanyar al setembre el seu tercer mundial de clubs, la Super Globe de Qatar.
La selecció catalana femenina de tamborí va revalidar la medalla de bronze aconseguida en el Campionat del Món Indoor celebrat fa quatre anys a Itàlia, i que aquest 2017 es va celebrar entre el 8 i el 12 de desembre a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès.