Com no podia ser d’altra manera, el 2017 van tenir rellevància nombrosos treballs relacionats amb l’actualitat política catalana o que hi tenen un clar rerefons.
J.B. Cullà va signar El tsunami, una anàlisi de la important transformació que ha patit el panorama de les forces polítiques al Parlament des de la darrera dècada del segle XX. Francesc Marco va publicar La generació de la independència, un seguiment d’aquest moviment amb una cronologia similar a l’anterior. També cal esmentar el treball del britànic Andreu Dowling, que va presentar La reconstrucció nacional de Catalunya, en què s’analitzen els antecedents de l’anomenat procés. També va veure la llum El proceso separatista en Cataluña. Análisis de un pasado reciente (2006-2017), amb edició d’Enric Ucelay-Da Cal, Arnau Gonzàlez i Steven Forti.
El llibre Tarradellas, el guardià de la memòria, obra signada per Enric Canals i Josep Maria Ràfols, ens parla de la figura de l’expresident de la Generalitat de Catalunya
© Edicions 62
D’altres obres que, sense tenir-hi una vinculació directa, van tenir aquest tema de fons es poden esmentar la que van presentar els mateixos Ucelay-Da Cal i Gonzàlez, Joan Lluhí i Vallescà. L’home que va portar la república, en què se segueix la vida i l’acció d’aquest home, que va ser un dirigent del Grup de L’Opinió, un dels corrents que van fundar ERC l’any 1931. També, Tarradellas, el guardià de la memòria, obra signada per Josep Maria Ràfols i Enric Canals, que ens parla d’un altre membre d’aquell grup, i Clase antes que nación, editada pel catedràtic José Luis Oyón i el doctor Juanjo Romero, obra en què un conjunt d’autors pretenen explicar la relació entre el moviment obrer i la qüestió nacional i en la qual defensen que serà a partir del declivi del primer terme que s’aniran incrementant els vincles del catalanisme.
Per a acabar aquest bloc, cal parlar del treball de Joan Esculies A la recerca de Prat de la Riba; el de Joan Lluís Marfany, Nacionalisme espanyol i catalanitat, en què l’autor revisa el significat de la Renaixença i defensa que va ser part del patriotisme espanyol modern d’arrel lliberal, i el treball del catedràtic Jordi Casassas, La voluntat i la quimera, amb què va guanyar el premi Carles Rahola d’assaig i on analitza el Noucentisme com una de les grans cosmovisions que determinen la Catalunya contemporània. També cal mencionar la coordinació, a càrrec del valencià Xavier Andreu, de la revista de l’Asociación de Historia Contemporánea,dedicada al concepte de gènere i nació (Ayer, núm. 106).
Més enllà d’aquesta temàtica, en sentit cronològic es van publicar Roma en la península Ibérica presertoriana, en què treballs de diversos autors parlen de la implementació militar romana a Hispània al voltant del segle I aC; La interpretación del antiguo Israel, entre la historia y la política, editada per Jordi Vidal, en què diferents especialistes analitzen els condicionants religiosos i polítics vers la història de l’antic Israel; El demonio del Sur. La Leyenda Negra de Felipe II, de Ricardo García Cárcel, en què, vint-i-cinc anys després de publicar La Leyenda Negra, torna a parlar del tema, centrant-se aquest cop en la figura del monarca, i Més enllà de la senyoria, de Pau Viciano, en què s’examinen el mercat i els impostos a la Plana de Castelló durant els segles XIV-XV. Del també castellonenc Vicent Royo és l’obra Els orígens del Maestrat històric, en què descriu, a partir de la conquesta cristiana del segle XIII, la configuració d’aquell territori. D’autoria diversa és la publicació Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d’Aragó (1250-1500), en què un conjunt de treballs estudien els documents, la seva producció, circulació i recepció en el territori i l’època assenyalada. Antonio Espino va publicar La Cerdaña en armas, un estudi monogràfic sobre el fet bèl-lic al voltant de la Pau dels Pirineus i fins al final de la guerra de Successió.
Del doctor Josep Capdeferro i Eva Serra és La defensa de les constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713), en què els autors tornen a treballar aquest peculiar tribunal "constitucional" avant la lettre. El catedràtic de la Universitat Jaume I José Antonio Piqueras va publicar Plantación, espacios agrarios y esclavitud en la Cuba colonial, i Núria Benach va editar Negreros y esclavos, en què s’analitza la presència d’aquests mercaders a Catalunya fins ben començat el segle XIX. L’historiador occità Patrici Pojada va publicar Viure com a bons veïns, llibre en què examina les identitats i solidaritats als Pirineus entre els segles XVI i XIX. De la doctora Dolors Bramon és l’obra Moros i catalans, que parla de la presència dels sarraïns al llarg del temps a Catalunya.
També van veure la llum les actes del simposi "A 40 anys de la mort de Franco", sota la direcció de Jaume Sobrequés; Testimonis de la Catalunya contemporània (1875-1986), d’Albert Balcells, en què l’autor introdueix els documents dels protagonistes dels principals esdeveniments d’aquest període de la història del Principat; La Barcelona desestimada, de Carme Grandas, que és un estudi dels diversos projectes urbanístics que no es van dur a terme a la ciutat, i Los Girona, de Lluïsa Pla, en què s’analitzen les principals generacions d’aquesta important família durant el segle XIX. Jacint Corbella va publicar el segon volum de la Història de la medicina catalana, mentre que Francesc Cabana i Manuel Milián van signar els dos volums que, sota el títol de La història del Foment del Treball 1771-2011, repassen la història d’aquesta institució d’indubtable importància.
El professor Javier Rodrigo va ser l’autor d’Una historia de violencia, en què analitza els diferents corrents que mostren el segle XX com el temps històric més violent, mentre que el professor Francisco Morente va signar La rabia y la idea, un llibre sobre la Segona República que incideix en la concordança de les turbulències d’aquell règim amb les convulsions dels països veïns.
Andreu Espasa va publicar Estados Unidos en la Guerra Civil espanyola; Antoni Tugores, Moriren dues vegades. Daria i Mercè Buxadé, infermeres catalanes assassinades a Mallorca l’any 1936, i Alexia Rahona Saura i Fernanda Romeu, Memoria en sombra, una història del pacifisme durant la Guerra Civil Espanyola.
Entre els llibres que es van publicar aquest 2017 sobre el franquisme i la seva època, una altra de les temàtiques clàssiques, cal mencionar Dones i treball al Poble Sec durant el franquisme, d’Elisabet Velo; Barcelona al servei del Nuevo Estado. Depuració a l’Ajuntament durant el primer franquisme, de Marc Gil Garrusta; Tenien nom. Víctimes de la repressió franquista a les terres de Lleida (1938-1963), de Conxita Mir; De la hegemonía a la autodestrucción, de la catedràtica Carme Molinero, història del PCE des del 1956 fins al 1982; CAU. Quan el PSUC era més que un partit, de Jaume Fabre i Fornaguera, en què s’analitza la història d’aquest partit a través del seu altaveu, la revista CAU; Universidad y democracia. La lucha estudiantil contra el franquismo, un treball que estudia la lluita estudiantil antifranquista, editat per Salvador López Arnal; La memòria històrica i democràtica, en què es recullen les intervencions que es van realitzar a la trobada que es va fer amb el mateix nom al final del 2016 a la Universitat de València; Cuarenta años y un día. Antes y después del 20-N, en què els professors Ferran Archilés i Julián Sanz coordinen un conjunt de treballs de diferents especialistes per a analitzar el que consideren l’inici dels canvis que hi va haver d’ençà de la mort del dictador, i Nazis a Barcelona, de Mireia Capdevila, en què realitza una crònica gràfica de la presència i la col·laboració entre el nazisme alemany i el feixisme italià amb el primer franquisme a les ciutats de Catalunya.
El seminari “Crisis i revolucions a Barcelona, 1917” va ser organitzat pel Museu d’Història de Barcelona dins del marc dedicat al centenari de la revolució russa
© MUHBA / Ajuntament de Barcelona / AFB (Freferic Ballell)
Coincidint amb el centenari de la Revolució Russa es van publicar diversos llibres d’aquesta temàtica. D’Eduard Riu-Barrera és Viatge a la Rússia soviètica, en què s’apleguen les impressions d’algunes de les moltes personalitats catalanes que van viatjar a aquell territori entre els anys 1920 i 1941. Amb una temàtica similar hi ha el treball de Josep Puigsech, La revolució Russa i Catalunya. Francisco Veiga, Pablo Martín i Juan Sánchez són els autors d’Entre dos octubres. Revoluciones y contrarevoluciones en Rusia (1905-1917) y guerra civil en Eurasia, i, prenent com a partida aquell esdeveniment, hi ha El siglo de la revolución. Una historia del mundo desde 1914, de Josep Fontana. La publicació d’aquestes obres va anar acompanyada de multitud de seminaris, jornades i actes, com el seminari de "Crisis i revolucions a Barcelona, 1917", organitzat pel Museu d’Història de Barcelona, o el seminari i congrés internacional pel centenari de la revolució organitzat per la Comissió del Centenari de la Revolució Russa i el Grup de Recerca sobre l’Època Franquista. Tots dos dins el marc de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Entre les exposicions i les commemoracions van destacar "Dones: ficcions i realitats", una visita al rol de la dona, la seva imatge i la seva irrupció en la participació social i política, i "Templers, guerra i religió a l’Europa de les croades", totes dues, del Museu d’Història de Catalunya.
Exposició per a la celebració del centenari de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
© Ajuntament de Barcelona
Per a celebrar el centenari de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, es van dur a terme un conjunt d’accions, exposicions, xerrades, publicacions, congressos, etc. organitzats pel Born Centre de Cultura i Memòria i el Grup d’Història del Parlamentarisme, i al setembre es va celebrar el "Congrés internacional d’història de la corrupció política en l’Espanya contemporània".
Aquest 2017 es va signar l’acord entre el monestir de Poblet i la Generalitat de Catalunya pel qual l’arxiu del monestir, inclòs l’Arxiu Tarradellas, tot i mantenir la seva autonomia passarà a ser una secció de l’Arxiu Nacional de Catalunya, conveni que facilitarà el tractament, digitalització i difusió dels fons de l’Arxiu de Poblet.
La polèmica per les obres de Sixena va continuar al llarg del 2017, i no van faltar denúncies a consellers catalans per apropiació indeguda o acusacions de "rebel·lia" per no acatar les sentències judicials.
Finalment, la Institució de les Lletres Catalanes va celebrar el 80è aniversari de la seva creació, coincidint amb la data, el 14 d’octubre, en què el conseller del govern republicà Carles Pi i Sunyer, en plena Guerra Civil, en va signar el decret de creació, amb les finances intervingudes.