Nobel per als investigadors dels mecanismes moleculars del ritmes circadians
El premi Nobel de medicina 2017 va ser concedit als científics nord-americans Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young, per haver descobert els mecanismes moleculars implicats en els ritmes circadians que permeten l’adaptació dels éssers vius al seu entorn.
Els seus treballs van establir les bases per a explicar la forma en què les plantes i els animals –incloent-hi els humans– sincronitzen el seu ritme biològic amb la rotació de la Terra. A partir de la mosca de la fruita com a model, van aïllar un gen que controla el ritme biològic diari normal i van demostrar que codifica una proteïna que s’acumula a les cèl·lules durant la nit, per després ser degradada durant el dia. Posteriorment, van identificar components proteics addicionals d’aquesta maquinària, que mostren com funciona en l’àmbit cel·lular. Gràcies a la seva tasca, ha estat possible comprendre totes les funcions en què estan implicats aquests mecanismes, que van des del comportament fins a l’àmbit hormonal, la temperatura corporal, el son, etc.
L’FDA dona llum verda a una teràpia gènica
El 2017, l’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA, sigla en anglès de Food and Drug Administration) va donar un gran impuls a la teràpia gènica, en aprovar la comercialització de Kymriah (tisagenlecleucel, formalment CTL019, de Novartis), una nova teràpia indicada per a la leucèmia limfoide aguda en infants i joves.
La nova teràpia es basa en la immunoteràpia tipus Chimeric Antigen Receptor T-Cell (CART) per la qual els limfòcits T del pacient es manipulen perquè s’activin, actuïn amb citotoxicitat, segreguin citocines, proliferin, reconeguin les cèl·lules tumorals i les matin, i es perpetuïn dins del pacient. La teràpia CART ha rebut molt suport perquè s’observen índexs de resposta positiva en el 80-90% dels pacients amb leucèmia limfoblàstica, per exemple.
El CTL019 va ser desenvolupat per primera vegada per la Universitat de Pennsilvània, que el 2012 va aconseguir un acord de col·laboració amb Novartis per investigar, desenvolupar i comercialitzar teràpies amb cèl·lules CART per al tractament i la investigació del càncer.
Més infarts els dies que hi ha més contaminació
Investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars i de la Vall d’Hebron de Barcelona van dur a terme un estudi que demostra que els dies amb més contaminació es produeixen més infarts
© Fototeca2 / Stefan Rebel / Dreamstime.com
Investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) de la Vall d’Hebron de Barcelona van publicar un estudi que demostra que els dies amb més contaminació a l’àrea metropolitana de Barcelona es produeixen més infarts.
Per fer la investigació, publicada a l’Inter-national Journal of Cardiology, es van emprar les dades del registre Codi IAM (Codi infart de miocardi) de pacients que van patir un infart entre el gener del 2010 i el desembre del 2011, i es van creuar amb els registres meteorològics i de contaminació atmosfèrica proporcionats pel Servei Meteorològic de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, durant el mateix període de temps. Segons Jordi Banyeres, cardiòleg i autor principal de l’estudi, els resultats indiquen que la contaminació causa un augment d’infarts de miocardi per elevació de l’ST, és a dir, infarts amb una obstrucció total de l’artèria coronària, que són els més greus. Els infarts d’aquest tipus, que es produeixen els dies de més pol·lució, presenten un índex més alt de mortalitat, sobretot en les primeres 24 hores després que s’esdevinguin, i un major índex de fibril·lació ventricular.
Es crea el CIMTI.cat
Al setembre, es va posar en marxa el Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya (CIMTI.cat), destinat a millorar el posicionament de Catalunya en termes d’innovació en salut. A partir del coneixement de clínics i tecnòlegs, impulsarà el desenvolupament, la comercialització i l’adopció de noves tecnologies i dispositius mèdics per al tractament dels principals problemes sanitaris.
Impulsat pel Centre Tecnològic Leitat amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), gaudeix d’una aliança estratègica amb el CIMIT, consorci d’innovació medicotecnològica) de Boston, que ha inspirat aquesta iniciativa.
El 061 CatSalut Respon inclou pediatres
El 2017, d’acord amb el Pla nacional d’urgències de Catalunya (PLANUC), el 061 CatSalut Respon va incloure pediatres al seu equip, gràcies a un acord amb l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Segons dades del Departament de Salut, el 2016 el 061 CatSalut Respon va atendre 1.473.609 incidents, dels quals el 6% (80.382 casos) es van classificar com a demandes pediàtriques de pacients menors de 16 anys.
La franja d’edat d’1 a 4 anys va ser la que va tenir més demandes de consultes, i els motius més freqüents van ser les malalties infeccioses i parasitàries, seguides per les malalties de l’aparell digestiu i les peticions de consells de salut en general. Pel que fa a trastorns, la febre va ser el més comú. En la franja d’edat de menys d’un any, va destacar la consulta relacionada amb les vacunacions.
Nous plans d’atenció a la salut
Al setembre, el Govern de Catalunya va aprovar la renovació de cinc plans directors per a intervenir en àrees de salut destacades perquè són causa de mortalitat, discapacitat, dependència i dolor. Aquests cinc plans són els següents: el de malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor; el de l’aparell respiratori; el d’oncologia; el de l’aparell circulatori i el sociosanitari –per a pal·liar els efectes de la malaltia d’Alzheimer i altres demències, de les malalties neurodegeneratives i del dany cerebral, i les pròpies de la vellesa.
Els plans suposen un nou avenç per a la millora de l’eficàcia i l’eficiència en l’atenció a aquestes patologies, en concret, en la reordenació de recursos i accions de promoció de la salut, prevenció, diagnòstic precoç, tractament adequat i rehabilitació. A més, també preveuen la perspectiva territorial, la condició social i de gènere, i l’atenció equitativa i sostenible, per tal de reduir l’impacte d’aquestes malalties sobre la salut de la població i la millora de l’atenció des d’un vessant comunitari.
El Departament de Salut de la Generalitat va aprovar un pla d’atenció de les síndromes de sensibilització central, que impulsarà fins a divuit unitats d’expertesa repartides arreu de Catalunya
© Generalitat de Catalunya
Igualment, es va aprovar un pla d’atenció de les síndromes de sensibilització central (SSC), és a dir, malalties cròniques com ara la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple, que es calcula que a Catalunya afecten 140.000 persones, 45.000 i 5.000, respectivament.
Aquest pla impulsarà fins a divuit unitats d’expertesa, acreditades i integrades per equips multidisciplinaris especialitzats, enfocats a millorar l’autonomia, el benestar i la qualitat de vida de les persones afectades. Els centres que acolliran aquestes unitats són a l’Hospital Josep Trueta de Girona, l’Hospital Santa Maria de Lleida, el CAP Baix Ebre-Terres de l’Ebre ICS, l’Hospital Moisès Broggi, el Parc de Salut Mar, l’Hospital de Mollet, l’Hospital Mútua de Terrassa, l’Hospital de Viladecans, l’Hospital de Manresa-ALTHAIA, l’Hospital d’Igualada-EAP Igualada ICS, l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, l’Hospital de Vic, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital de Mataró, l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i l’Hospital Municipal de Badalona. Les noves unitats substitueixen les setze unitats hospitalàries especialitzades (UHE) creades l’any 2010, que van tenir un funcionament molt variable i desigual.
Noves instal·lacions hospitalàries
L’Hospital Universitari de Bellvitge va estrenar set quiròfans del nou bloc quirúrgic per a cirurgia major ambulatòria (CMA) sense ingrés. Aquestes instal·lacions, que ocupen una superfície total de 3.000 m2, disposen d’una tecnologia innovadora. En aquests set quiròfans es faran procediments terciaris innovadors, com el tractament del càncer de mama amb radioteràpia intraoperatòria dirigida amb el sistema INTRABEAM, per la qual la radiació s’aplica directament al llit tumoral –a teixit obert–, en el moment de la intervenció quirúrgica, després d’extirpar-ne el tumor.
A més, l’Hospital Universitari de Bellvitge va obrir dos nous quiròfans d’oftalmologia i la nova central d’esterilització, i van seguir avançant les obres de les noves sales per a cirurgies d’alta complexitat, que es preveu que estiguin acabades el 2018.
L'Hospital del Mar de Barcelona es va ampliar amb un nou edifici que té més de 15.000 m2
© Hospital del Mar / Juny Brullet
L’Hospital del Mar de Barcelona va inaugurar unes obres d’ampliació i remodelació que han suposat una inversió de 76 milions d’euros, dels quals la Generalitat n’ha aportat 42 i l’Ajuntament de Barcelona, els 34 restants.
L’ampliació consisteix en un nou edifici amb més de 15.000 m2, on s’han agrupat els serveis oncològics, d’hematologia i pneumologia, i una àrea polivalent. A més, s’han ampliat i actualitzat els serveis d’urgències i cirurgia, i també algunes zones d’obstetrícia i ginecologia.
Paral·lelament, el Govern va incrementar en 6,5 milions d’euros el pressupost destinat a finançar l’activitat assistencial del centre i va fer una aportació addicional d’1,7 milions d’euros per a donar resposta a les necessitats generades per la posada en marxa del nou edifici.
L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona va estrenar noves instal·lacions a l’Hospital Sociosanitari Francolí, on oferirà els serveis de rehabilitació –infantil, cardíaca i virtual per a pacients amb dany cerebral adquirit– i fisioteràpia, logopèdia, electroteràpia i teràpia ocupacional.
La Fundació Amancio Ortega dona 47 MEUR a la sanitat catalana
La Fundació Amancio Ortega va donar prop de 47 milions d’euros al Departament de Salut per a renovar equipaments oncològics d’última tecnologia per als centres que formen part del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). De l’aportació, 37 milions es destinaran a substituir divuit equipaments de radioteràpia (acceleradors lineals), la meitat dels quals tenen més de vuit anys d’antiguitat. La resta (9,84 milions) servirà per a renovar 43 mamògrafs i eliminar-ne tots els analògics, dels quals, els que hi ha en hospitals de referència, incorporaran la tomosíntesi (mamografies 3D).
Més recursos assistencials a Catalunya
El 2017, la xarxa sanitària catalana va créixer amb la incorporació del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i de l’Hospital de Dia Infantojuvenil a l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida, i dels centres d’atenció primària de la Mina i Vila de Gràcia-Cibeles de Barcelona, Gornal de l’Hospitalet de Llobregat, Platja d’Aro, Estartit i Molí Nou de Sant Boi de Llobregat.
D’altra banda, es va designar la primera xarxa d’unitats d’expertesa clínica (XUEC) d’atenció a les malalties minoritàries a Catalunya, dedicada a l’atenció de les malalties cognitivoconductuals de base genètica en l’edat pediàtrica. Inclou tres unitats adscrites a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
Marca CataloniaBio & HealthTech Clúster
Els socis de CataloniaBio i HealthTech Clúster van aprovar per unanimitat la integració en una associació sota la marca CataloniaBio & HealthTech, que passa a representar més de 170 empreses, a més d’agents col·laboradors com hospitals, centres de recerca i universitats destacades en R+D+I en biomedicina. La seu estarà situada al Parc Científic de Barcelona. El perfil de companyies que engloba van des de microempreses fins a petites i mitjanes empreses i grans corporacions que desenvolupen productes (medicaments, dispositius mèdics, test de diagnòstics, etc.), serveis científics, serveis no científics i generadors de coneixement.
Nova legislació en sanitat
El Parlament català va aprovar sol·licitar al Congrés la despenalització de l’eutanàsia en casos concrets amb el suport de Junts pel Sí, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP, l’abstenció de Ciutadans i el rebuig del PP i del diputat no adscrit Germà Gordó. La proposta vol modificar l’apartat 4 de l’article 143 del Codi Penal perquè quedin exempts de responsabilitats els qui, de manera indirecta o cooperant, ajudin a morir de manera segura, pacífica i sense dolor una persona que ho demani de manera expressa, lliure i inequívoca, i per raó d’una malaltia terminal o perquè pateix una patologia incurable que li provoca patiment físic o psíquic greu que es preveu que sigui permanent.
També va aprovar, amb els vots favorables de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP, l’abstenció de Ciutadans i el vot en contra del PP, la Llei d’universalització de l’assistència sanitària, amb l’objectiu de blindar jurídicament la cobertura universal que va trencar el Reial decret llei 16/2012, de la llavors ministra de Sanitat Ana Mato. La iniciativa estableix que totes les persones residents a Catalunya tindran dret a la sanitat pública i gratuïta, sempre que acreditin l’arrelament a la comunitat, a través d’unes condicions que es delimitaran en un reglament.
EMA
El Govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van treballar conjuntament en la candidatura de Barcelona per acollir l’Agència Europea del Medicament (EMA) després de la seva sortida de Londres, a causa del Brexit. Barcelona va ser eliminada en la primera ronda de votacions, i la ciutat escollida per sorteig va ser Amsterdam, després de l’empat en la votació final amb Milà.
Els experts havien calculat que l’arribada de l’EMA, amb més de 900 treballadors i que mou al voltant de 340 milions d’euros i atreu prop de 40.000 tècnics l’any per als projectes i avaluacions que desenvolupa, generaria a Barcelona entre 4.000 i 5.000 llocs de treball indirectes, a més del prestigi d’allotjar l’agència i l’impuls que rebria la investigació biomèdica.