Introducció
El conflicte entre Catalunya i Espanya, i l’atemptat terrorista a Barcelona, que van rebre una gran atenció mediàtica mundial, van condicionar la dinàmica comunicativa de l’any 2017.
Amenaces a la llibertat d’expressió, periodistes assenyalats i agredits, denúncies de manipulació i censura per als periodistes, atacs a TV3 i a Catalunya Ràdio per l’enfocament informatiu sobre el procés i grans audiències per a seguir l’actualitat política, van marcar un any de gran intensitat i dedicació dels professionals dels mitjans de comunicació. D’altra banda, durant aquest any van morir destacats professionals de la comunicació.
Amenaces a la llibertat d’expressió
Al principi de desembre, l’observatori Mèdia.cat va fer públic un informe que comptabilitzava més d’un centenar de casos de possibles restriccions a la llibertat d’expressió entre el 6 de setembre –quan el Govern va aprovar la Llei del referèndum– i l’1 de novembre –un mes després de la consulta de l’1-O–. D’aquests casos, més de la meitat van afectar directament periodistes o mitjans, que van patir agressions, amenaces o intimidacions, en molts casos, en un context de manifestacions a favor de la unitat d’Espanya. L’altra meitat va incloure el tancament de webs, tant institucionals com d’entitats, la denegació de permisos per a fer actes relacionats amb el referèndum i la requisa de cartells sobre l’1-O.
Els mitjans de comunicació públics catalans van presentar un manifest contrari a una possible intervenció arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució
© Valentino Gesmundo
Les pressions, resolucions i actuacions judicials van afectar molts mitjans, però els principals damnificats van ser TV3 i Catalunya Ràdio. De fet, arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la intervenció de la Generalitat de Catalunya pel Govern central del Partit Popular, es va especular molt sobre la possible intervenció dels mitjans públics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Una esmena a última hora del PSC-PSOE al Senat va evitar, però, que TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN quedessin dins del 155. Això no obstant, les crítiques de representants de Ciutadans, del Partit Popular i de molts diaris editats a Madrid als mitjans de la CCMA van ser constants. Durant la precampanya electoral de les eleccions del 21-D, en un acte de format cafè-tertúlia a Cerdanyola del Vallès, el candidat del PP, Xavier García Albiol, va arribar a manifestar: "El Partit Popular proposarà tancar TV3 i tornar-la a obrir; farem una televisió amb gent normal i que sigui plural." Aquestes paraules van rebre una resposta immediata del comitè d’empresa de la cadena. En un comunicat de premsa es va afirmar que les paraules del dirigent popular eren una falta de respecte i un menyspreu cap als treballadors de TV3, així com que era una irresponsabilitat assenyalar els professionals com "un objectiu a abatre" en un context que "ja és prou crispat i enrarit". García Albiol va respondre amb un tuit en què deia que l’expressió "normal" no tenia cap connotació ni feia cap referència a ningú.
El que des d’un punt de vista periodístic no va resultar normal per als professionals de Televisión Española a Catalunya va ser el tractament informatiu que la cadena pública espanyola va fer del referèndum d’autodeterminació de l’1-O i de l’operació policial per a tractar d’impedir-lo. Els professionals van denunciar al consell d’informatius de TVE la "manipulació indigna i la censura" en la cobertura de la jornada. Segons un document que van fer públic, es va impedir que les peces informatives de l’1-O fossin editades a Sant Cugat, i, "en especial", les relacionades amb la càrregues policials es van haver d’enviar en brut a Madrid perquè fossin elaborades. Els periodistes també van denunciar que tot just abans de les connexions en directe rebien pressions per no parlar de càrregues policials i per minimitzar les accions de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. Segons els professionals de TVE a Sant Cugat, no era el primer cop que això passava. El sindicat Comissions Obreres es va sumar a les crítiques a RTVE i diversos periodistes de l’ens públic van expressar a les xarxes socials "vergonya" pel tractament informatiu de l’1-O.
La Junta Electoral Central (JEC) també va posar els mitjans de la CCMA en el punt de mira. Al final de novembre, pocs dies abans del tret de sortida de la campanya electoral, la Junta Electoral Provincial de Barcelona va instar TV3 a no utilitzar en les seves informacions expressions com "Govern a l’exili" i "consellers exiliats" per a referir-se al president Carles Puigdemont i als quatre consellers també instal·lats a Bèlgica. Els arguments, segons la interpretació que va fer la Junta Electoral de la Llei orgànica del règim electoral general, es van fonamentar en la manca de rigor i en la vulneració del principi de neutralitat informativa. Els consells professionals de TV3 i Catalunya Ràdio van reaccionar manifestant que la resolució de la Junta Electoral era una greu ingerència en el criteri periodístic de les redaccions, reivindicant un periodisme "lliure i no polititzat" i rebutjant "la censura i les llistes negres de paraules prohibides".
La Junta Electoral va obrir dos expedients sancionadors a la periodista Mònica Terribas, directora d’El matí de Catalunya Ràdio
© Catalunya Ràdio
La periodista i directora del programa El matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, també va ser qüestionada per la Junta Electoral Central. Al principi de desembre, aquest òrgan va ordenar que s’obrissin un parell d’expedients sancionadors a la periodista per dos editorials del programa que havia denunciat el Partit Popular. Segons la JEC, la secció La portada dels dies 28 i 30 de novembre va vulnerar "els principis de neutralitat informativa i pluralisme polític". La resolució va criticar el to irònic de les paraules de Terribas i especialment "la idea implícita que existeix una repressió estatal de l’independentisme català, i que en fa responsable determinades formacions polítiques".
Els mitjans audiovisuals
Possiblement la decisió més transcendent per al futur de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i també per al conjunt dels mitjans públics de l’Estat, va venir de mans del Ministeri d’Hisenda, que comanda Cristóbal Montoro. Al final d’any, l’Agència Tributària va comunicar un nou canvi de criteri en la Llei de l’IVA i va reclamar a la CCMA els imports per deducció de l’impost dels exercicis 2015, 2016 i 2017. Això suposarà per a la CCMA una despesa de 147 milions d’euros. El conflicte sobre l’IVA entre l’Agència Tributària i les ràdios i televisions públiques ve de lluny, però el 10 de novembre el BOE va publicar una modificació de la Llei de l’IVA que tanca la porta a qualsevol contenciós administratiu i que entrarà en vigor a partir del 2018. En el cas de la CCMA, aquest canvi legislatiu suposarà un impacte negatiu d’uns 20,4 milions d’euros anuals.
L’ofensiva del Ministeri d’Hisenda té una gran transcendència per al futur dels mitjans públics catalans i, segons va manifestar la CCMA, "suposa una greu amenaça per a la viabilitat de l’actual model de TV3 i Catalunya Ràdio". Les mesures necessàries de contenció de la despesa per a fer front a les noves exigències d’Hisenda poden afectar les inversions en equipaments tècnics i la producció de continguts. Precisament, just abans de Cap d’Any, Vicent Sanchis, director de Televisió de Catalunya des del març del 2017, en substitució de Jaume Peral, va alertar sobre la crítica situació dels mitjans de la CCMA arran dels canvis legislatius a l’hora de comptabilitzar la deducció de l’IVA. Segons Sanchis, el pagament dels 168 milions d’euros que la Hisenda espanyola reclama als mitjans públics catalans fa perillar la continuïtat de tots els programes de TV3. En una entrevista concedida a Catalunya Ràdio, el director de Televisió de Catalunya va afirmar: "La continuïtat de Polònia no està garantida; no hi ha garantida la continuïtat de res. Només tindrem pressupost per a la nostra producció interna." El primer damnificat d’aquest nou escenari a TV3 va ser el programa Tarda oberta, que presentaven Ruth Jiménez i Vador Lladó. Al final d’any, es va anunciar que no continuaria a la graella. En qualsevol cas, si la CCMA es veu obligada a reduir significativament la inversió en continguts deixarà de complir una de les seves obligacions de servei públic: fer de motor de la indústria de l’audiovisual a Catalunya.
Durant l’any 2017, els mitjans de la CCMA van estar en l’ull de l’huracà al bell mig d’una situació paradoxal. D’una banda, van rebre dures crítiques de representants polítics, principalment vinculats a Ciutadans i al Partit Popular, i atacs furibunds de la premsa editada a Madrid pel seu suport al procés i per "tergiversar la realitat". De l’altra, en diversos estudis sobre pluralitat i diversitat, TV3 va aparèixer molt més ben col·locada que altres cadenes públiques i privades, i també molt ben valorada pels espectadors. De fet, TV3 es va mantenir durant el 2017 com a líder d’audiència a Catalunya i els seus programes informatius van assolir grans audiències, en bona part fonamentades en la intensa actualitat informativa, especialment a partir del setembre.
Pel que fa al context audiovisual espanyol, el grup Mediaset va incrementar els beneficis i va continuar com la cadena més vista al conjunt del territori espanyol. En canvi, els beneficis es van estancar en el grup Antena 3 que, pel que fa a l’audiència, va continuar darrere del seu gran competidor.
A escala global, el fet més transcendent de l’any va ser l’adquisició de 21st Century Fox per Walt Disney Company. La compra, tancada per 52.400 milions de dòlars més 13.700 en deute, inclou els estudis de televisió i cinema, a més a més dels negocis de cable i televisió internacional. Amb la venda de 21st Century Fox, el conglomerat de Rupert Murdoch es desprèn d’una part important del negoci, però manté Fox News i altres cadenes de gran difusió als EUA.
La televisió municipal de Barcelona, BTV, va canviar d’imatge i va passar a denominar-se betevé
© Àlex Hinojo (Kippelboy)
Pel que fa a l’àmbit local, el mes de febrer la televisió municipal de Barcelona, BTV, va canviar d’imatge i va passar a denominar-se Betevé, amb la idea de transformar el model televisiu, que impulsa Sergi Vicente, el seu director. El redisseny de Betevé va ser obra de Folch Studio amb la col·laboració de la productora Goroka.
La premsa
Al principi de l’any, el president Puigdemont va presentar els tres volums d’Història del periodisme de Catalunya, dirigits pel periodista Francesc Canosa i el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Maria Figueras. I també al principi del 2017 es va anunciar l’aparició d’un nou diari en paper i en català. La Jornada, dirigit per la periodista Laia Altarriba i amb estructura cooperativa, es defineix d’esquerres i feminista. A l’inici del 2018, el diari es trobarà als quioscs amb edicions al País Valencià i Mallorca. El nou diari, segons els seus impulsors, necessita entre 8.000 i 10.000 subscripcions per a ser viable.
El Grup Prisa va registrar unes pèrdues de 55 milions d’euros i va acumular un deute bancari de gairebé 1.500 milions d’euros
© Esther Vargas
El Grup Prisa, i especialment el diari El País, va tornar a viure diversos conflictes. Durant els nou primers mesos de l’any, el principal grup mediàtic espanyol va registrar unes pèrdues de 55 milions d’euros i va acumular un deute bancari de gairebé 1.500 milions d’euros. El mes de desembre va anunciar el tancament dels tallers d’impressió a Madrid, que van néixer amb El País l’any 1976. Les capçaleres dels diaris As, Cinco Días i El País van passar a imprimir-se a les rotatives de Vocento. També al final d’any, el diari editat a Madrid va rebre una mala notícia per als seus interessos: la sala social de l’Audiència Nacional va comunicar que la reducció salarial a una part de la plantilla del diari vulnerava el conveni col·lectiu i el dret a la igualtat, a més de ser un frau de llei. La resolució va afirmar que la reducció dels salaris superiors als 33.000 euros bruts es va aplicar arbitràriament i, per tant, va quedar anul·lada.
El Grup Prisa també va rellevar, el mes de desembre, el seu president. Des del 2012, ocupava aquest càrrec el periodista Juan Luis Cebrián. Els accionistes del diari feia temps que volien destituir-lo, però el suport del Govern del Partit Popular, i especialment de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ho havien posposat. Finalment, el 19 de desembre, el consell d’administració de Prisa va aprovar el nomenament de Manuel Polanco com a nou president. Cebrián segui-rà vinculat al Grup Prisa i impulsarà una fundació per a "garantir la independència editorial" dels mitjans del grup.
Precisament, el mes d’octubre dos col·laboradors en la secció d’opinió d’El País a Catalunya –Joan B. Culla i Francesc Serés– van anunciar la seva marxa del diari per censura ideològica. Des de feia tres dècades, Culla, historiador i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, escrivia articles d’opinió i anàlisi en aquest rotatiu. Pocs dies abans, quatre articulistes valencians també van anunciar que deixaven de col·laborar amb El País. Joan Francesc Mira, Enric Sòria, Martí Domínguez i Manuel Baixauli van prendre aquesta decisió per la línia editorial adoptada pel diari amb relació a la qüestió catalana.
Després de diverses crisis, el Diari de Vilanova, fundat l’any 1850, va tancar l’edició en paper i va convertir-se en una publicació digital.
A escala internacional, van continuar les fusions i adquisicions entre grups per a adaptar-se al nou ecosistema digital. El gran conglomerat Meredith Corporation va acordar amb Time Incorporated la compra de capçaleres tant conegudes com People, Sports Illustrated, Fortune o la mateixa revista Time. L’operació preveia ser tancada al principi del 2018 per uns 2.800 milions de dòlars després de ser aprovada per les autoritats reguladores dels Estats Units. Time Incorporated es va separar de Time Warner el 2014, i des de feia mesos buscava comprador per la davallada d’ingressos. Meredith Corporation, que controla una vintena de revistes i diverses televisions locals als Estats Units, feia temps que perseguia adquirir la coneguda editora de revistes.
Mitjans digitals
El mes d’octubre, per primer cop, la versió digital de l’Ara va superar els quatre milions d’usuaris únics
© Diari Ara
Pel que fa als mitjans digitals, els publicats en català van assolir grans audiències a partir de la tardor. El mes d’octubre, per primer cop, la versió digital de l’Ara va superar els quatre milions d’usuaris únics. Nació Digital i Vilaweb van superar els tres milions de navegants únics.
Aquesta va ser una bona notícia. N’hi va haver una de dolenta, que es va rebre del Ministeri d’Hisenda. Al final de desembre, les subvencions als mitjans catalans digitals es mantenien embargades. Arran de la intervenció econòmica de la Generalitat del mes de setembre, els ajuts a tots els mitjans es van congelar. Al desembre, el Ministeri de Montoro va autoritzar el pagament de les subvencions, excepte les dels digitals, que, en general, són vistos des de Madrid com a favorables al procés.
La ràdio
El món de la ràdio va notar la gran intensitat de l’actualitat política: les dues emissores més escoltades a Catalunya van assolir grans registres d’audiència. La cadena del Grup Godó, RAC1, va batre tots els rècords històrics. El món a RAC1, que dirigeix Jordi Basté, va obtenir unes xifres d’audiència mai assolides per una emissora i un programa. Catalunya Ràdio també va augmentar considerablement el nombre d’oients, però lluny de RAC1.
La política també va comportar canvis en la cúpula directiva de l’emissora del Grup Godó. A mitjan novembre, Eduard Pujol, director de RAC1, va deixar la seva responsabilitat a l’emissora de ràdio i va anunciar que formaria part de la llista Junts per Catalunya i que en seria portaveu. El periodista Ramon Rovira, que va treballar a Catalunya Ràdio i a TV3 abans d’exercir de director de comunicació i relacions institucionals del Banc Sabadell, va prendre el relleu de Pujol. De fet, Rovira va ser nomenat director general audiovisual del Grup Godó, fet que suposa la direcció tant de RAC1 com de 8TV. Ramon Rovira va incorporar Jaume Peral, que havia estat director de TV3 fins a la incorporació de Vicent San-chis, com a subdirector de la cadena de ràdio del Grup Godó.
Premis Ondas, aniversaris i pèrdues
El Grup Prisa va decidir traslladar a Sevilla l’acte de lliurament dels premis Ondas, després de 64 anys de celebrar-se a Barcelona
© Grupo Prisa
El conflicte entre Catalunya i Espanya va tenir múltiples derivades, entre les quals hi hagué la decisió del Grup Prisa de traslladar a Sevilla l’acte de lliurament dels premis Ondas –creats per Ràdio Barcelona– que, després de 64 anys, no es va celebrar a la Ciutat Comtal. Entre els guardonats van figurar Àngels Barceló, Josep Cuní, Susanna Griso, Josep Maria Pou i els serveis informatius de RAC1, per la cobertura dels atemptats a Barcelona i Cambrils.
Pel que fa als aniversaris, el 2017 es van complir 40 anys de l’atemptat a la revista satírica El Papus, en el qual va morir el conserge de l’edifici de Tallers, 77.
Al final d’any, l’organització Reporters Sense Fronteres va fer públic el seu balanç anual. Durant el 2017 van ser assassinats a tot el món 65 periodistes de manera intencionada a causa de la seva professió o mentre l’exercien. Va destacar el cas de la periodista maltesa Daphne Caruana, que va morir arran d’una explosió al costat de casa seva al nord de Malta. Caruana havia rebut amenaces de mort a causa dels seus articles sobre els Papers de Panamà, en què implicava el primer ministre maltés, Joseph Muscat.
El mes d’octubre va fer 30 anys del primer número en català d’El Periódico, que va ser pioner en la iniciativa.
El 2017 va suposar la mort de destacats professionals del periodisme. El mes de juny va morir Carles Capdevila, a causa d’un càncer. Capdevila va ser director i fundador del diari Ara i un referent entre la comunitat educativa.
La periodista i escriptora Patricia Gabancho, el periodista Carles Pastor i el comunicador i durant molts anys vinculat a Televisión Española a Catalunya José Luis Barcelona també ens van deixar durant aquest intens 2017.