Introducció
L’any 2011, la pel·lícula Pa negre va ser nominada als Oscar –que es lliuren al mes de febrer de l’any següent–, i tot i que finalment no va aconseguir l’estatueta com a millor pel·lícula de parla no anglesa, la projecció que va adquirir la pel·lícula i el conjunt de la cultura catalana arreu del món va ser de primer ordre. De la mateixa manera, el 2017 va ser l’any d’Estiu 1993, de Carla Simón, ja que al setembre va ser l’escollida per representar l’Estat espanyol al certamen organitzat per l’Acadèmia de Cinema Nord-americà. Mentrestant, el film rodat en català ja va triomfar al Festival de Cinema de Buenos Aires, a l’abril, en què va aconseguir el premi a la millor direcció, així com a la Berlinale, en què va rebre el premi a la millor opera prima de totes les seccions i el Gran Premi del Jurat Internacional de la secció Generation Kplus.
Qui sí que va participar en l’edició 2017 dels Oscar va ser el curtmetratge de ficció Timecode, de Juanjo Giménez. Per bé que no va aconseguir-lo, va ser la primera vegada en la història que un curtmetratge català era nominat. En canvi, Timecode sí que va triomfar a la 30a edició dels Premis del Cinema Europeu, que es van lliurar al desembre a Berlín.
Encara en l’àmbit cinematogràfic, al juliol també es va anunciar que Catalunya seria la convidada d’honor al Festival de Cinema de Guadalajara del 2018, després d’haver-ho estat Alemanya. Es tracta de l’esdeveniment cinematogràfic més important de l’Amèrica Llatina, i l’Institut Ramon Llull (IRL) va manifestar que era una excel·lent oportunitat per consolidar la posició del cinema català a escala internacional.
I, en l’àmbit dels festivals, la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya del 2017, sota el lema "Sharing a Future: Books in Catalan". Desenes d’editorials infantils i juvenils, així com una cinquantena d’il·lustradors –Roser Capdevila, Carme Solé Vendrell, Pilarín Bayés, Joma, Rocío Bonilla, Roser Calafell, Christian Inaraja, Anna Llenas, etc.– van protagonitzar la cita més important d’aquest sector, equivalent en l’àmbit infantil a la Fira del Llibre de Frankfurt. A més, l’editorial A Buen Paso, de Mataró, i la il·lustradora Laura Borràs van rebre mencions especials en la categoria de ficció.
I és que la literatura catalana va notar un abans i un després de la Fira de Llibre de Frankfurt del 2007. Des de la seva participació aquell any com a cultura convidada, la quantitat d’obres d’autors catalans traduïdes a altres llengües és notable. El 2017, l’IRL va subvencionar la traducció a llengües estrangeres de 78 obres, una xifra comparable a la d’anys anteriors: 87 el 2016 i el 2015, 77 el 2014, 85 el 2013, 97 el 2012, 93 el 2011, 105 el 2010, etc. Per tant, una xifra relativament estable, que projecta els autors catalans arreu. Una projecció i un reconeixement que, en diverses ocasions, són excel·lents, com ho prova el fet que Jaume Cabré va rebre a Estocolm el Kulturhuset Stadsteaterns Internationella Litteraturpris per Jo confesso (‘Jag bekänner’), traduït per Jens Nordenhök. Així mateix, Cabré també va ser nominat per la xarxa social polonesa per a amants de la literatura Lubimyczytac.pl en l’edició 2017 del premi llibre de l’any per L’ombra de l’eunuc, tot i que finalment no va ser guardonat.
El 2017 també va ser l’any en què el clàssic de Joan Sales del 1956, Incerta glòria, es va publicar per primera vegada als Estats Units, traduït per Peter Bush; El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada, va ser publicat en croat i Les dones de la Principal, del cantautor Lluís Llach, en francès.
El poeta Joan Margarit va rebre al juny el Premi Iberoamericà de poesia Pablo Neruda, un referent entre els guardons literaris iberoamericans
© Arx. Joan Margarit / Berta Tiana Fotografia
Encara en l’àmbit literari, el poeta Joan Margarit va rebre, al juny, el Premi Iberoamericà de poesia Pablo Neruda, un referent entre els guardons literaris ibero-americans, a càrrec del Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Xile. D’altra banda, les joves promeses Albert Forns i Gemma Ruiz van ser convidats als festivals literaris de Calcuta i Bhubaneswar, en el marc d’una gira promoguda per la xarxa de festivals Literature Across Frontiers per acostar els nous autors europeus a l’Índia.
I, sortint de l’apartat literari, però en un camp estrictament connectat, la diada de Sant Jordi va ser, un any més, un focus important de projecció global de la cultura catalana. El 2017, una cinquantena de països van celebrar la diada amb llibres, roses, projeccions de pel·lícules, xerrades i activitats de tota mena. Van haver-hi actes a Berlín, a Alemanya; Londres, al Regne Unit; Jerusalem, a Israel; Los Angeles, Nova York i Massachusetts, als EUA; Hèlsinki, a Finlàndia; Verona, a Itàlia, i Bogotà, a Colòmbia, entre d’altres. Així mateix, l’IRL es va sumar al Dia Mundial de la Poesia, celebrat el 21 de març, amb lectures de poesies en català a les universitats de Harvard, Verona i Lisboa.
La música catalana s’adreça al món
Els músics catalans també van excel·lir globalment el 2017. Com ja és habitual, l’igualadí Jordi Savall va protagonitzar concerts arreu del món –Bèlgica, Alemanya, França, Turquia, Israel, Itàlia, Noruega, etc.–, si bé aquest any va ser lleugerament diferent, perquè va ser nominat als premis Grammy 2018 en la categoria de millor compendi clàssic. Amb un estil totalment diferent, Las Migas, el quartet femení de flamenc creat a Barcelona, també va ser nominat als Grammy Llatins 2017 pel seu últim àlbum Vente conmigo (2016), tot i que finalment no van aconseguir el reconeixement. Amb tot, sí que van protagonitzar una gira per diverses ciutats dels Estats Units.
L’Escolania de Montserrat, en la seva gira pels Estats Units, va participar en els actes del centenari del naixement del president John F. Kennedy
© Escolania de Montserrat
Qui també va anar de gira pels Estats Units va ser l’Escolania de Montserrat, que va participar en els actes del centenari del naixement del president John F. Kennedy. I el grup Manel, que el 2016 havia situat Jo competeixo entre els millors discos de l’any, va aprofitar el 2017 per donar-se a conèixer a França, Irlanda, Luxemburg, Anglaterra, Suïssa i Alemanya. Altres grups catalans que van protagonitzar gires internacionals van ser Txarango, Zoo, Oques Grasses, Che Sudaka, La Pegatina, Love of Lesbian, Mourn i Ebri Knight. Així mateix, el festival de músiques del món Babel Sound, de Budapest, va comptar amb la participació de set grups catalans i balears. La cantant mallorquina Maria del Mar Bonet, al seu torn, va actuar al juliol a Tunis amb motiu dels seus 50 anys dalt dels escenaris; la trompetista i cantant Andrea Motis va actuar a Londres, com Joana Serrat, mentre que el cantautor Roger Mas ho va fer a Berlín.
Així doncs, si fa anys les sortides a l’exterior dels grups musicals catalans eren escadusseres, el 2017 es pot constatar que aquest fet va esdevenir un comportament generalitzat entre els principals artistes i formacions de l’escena musical catalana.
D’altra banda, encara en l’àmbit musical, al gener Josep Vila i Casañas va dirigir el Cor de la Ràdio Sueca amb un programa de música catalana, en el qual va ser la primera ocasió que aquesta prestigiosa formació coral professional convidava un director de l’Estat espanyol per dirigir un dels seus concerts. Paral·lelament, a Albuquerque (Nou Mèxic) es va celebrar l’Any Granados amb una setmana de conferències sobre el músic i també amb diversos recitals i la interpretació d’El cant de les estrelles.
Miró, Dalí i Tàpies tenen companyia
L’artista Lluís Lleó va col·locar cinc grans pintures sobre blocs de pedra procedents de l’Empordà a Park Avenue, a Nova York, en homenatge a la tradició del fresc del romànic català
© Galeria Marc Domenech / Lluís Lleó
Els escultors i pintors catalans ja fa anys que tenen clar que s’han de moure en l’àmbit internacional. Jaume Plensa va instal·lar una nova obra al parc d’escultures a l’aire lliure de Yorkshire, a Wakefield, Anglaterra, i va protagonitzar exposicions als Estats Units, el Canadà, França i Alemanya. Així mateix, l’artista Lluís Lleó va col·locar cinc grans pintures sobre pedra a Park Avenue, a Nova York: cinc grans blocs de pedra pintats procedents de l’Empordà, en homenatge a la tradició del fresc del romànic català.
A Nova York, també s’hi van poder veure les Constel·lacions de Joan Miró i Calder de costat. La Pace Gallery i Acquavella Galleries van presentar la doble exposició "Calder/Miró: constellations", en què les dues obres van dialogar entre elles. El 2017, de Miró també es van poder veure els seus Petis bronzes a la Galerie Lelong de París, així com altres fragments de les seves obres a Rovinj, Croàcia, i a Lisboa.
Salvador Dalí, un altre puntal en la projecció exterior de la cultura catalana, va protagonitzar una exposició al Museu Fabergé, de Sant Petersburg, Rússia, entre els mesos de març i juliol, mentre que a l’octubre es va inaugurar la doble exposició "Dalí/Duchamp" a la Reial Acadèmia de les Arts de Londres, una proposta comparativa inèdita en la museografia internacional que va ser molt ben rebuda per la crítica especialista britànica.
A Londres, també s’hi va fer lloc un altre clàssic: Antoni Tàpies. La galeria Timothy Taylor va exhibir entre el febrer i el març tot un seguit d’obres de la seva etapa més tardana que, per primera vegada, s’exposaven fora de l’Estat espanyol.
En un pla totalment diferent, el singular sentit de l’humor de l’il·lustrador Joan Cornellà va trobar un espai propi a Nova York per exhibir-se sense rubor, mentre que l’artista Berta Sesé va exposar al Japó i França. D’altra banda, el fotògraf Joan Fontcuberta va exposar al Canadà el seu últim projecte, Trauma.
Així mateix, Catalunya va participar per cinquena vegada consecutiva en la Biennal d’Art de Venècia, amb el projecte Catalonia in Venice 2017 La Venezia che non si vede, d’Antoni Abad, que comissarien Mery Cuesta i Roc Parés, i que consisteix en un mapatge sonor de la ciutat de Venècia a través de posts sonors. D’altra banda, Barcelona va ser la ciutat convidada d’honor a la Biennal Internacional d’Arquitectura de Buenos Aires, a l’octubre, motiu pel qual l’Ajuntament de Barcelona i l’IRL van organitzar un programa de conferències i també una exposició conjunta.
Belbel i Bieito, aclamats
Calixto Bieito va presentar la seva versió d’Otello, de Giuseppe Verdi, a l’Staatsoper d’Hamburg
© Staatsoper Hamburg / Hans Jörg Michel
La cultura catalana també ha aportat noms destacats a les arts escèniques internacionals, i Sergi Belbel i Calixto Bieito són els dramaturgs més en voga actualment. Belbel va estrenar al novembre el seu aclamat Després de la pluja a la prestigiosa Comédie-Française de París, on va ser la primera vegada que s’hi representava un text d’un autor català, mentre que Bieito va presentar la seva versió de l’Otel·lo, de Giuseppe Verdi, a l’Staatsoper d’Hamburg. Així mateix, La Fura dels Baus va interpretar, al juny, La creació de Haydn al Festival de Ludwigsburg, Alemanya.
A més, la coreògrafa Sol Picó va actuar al maig a París amb motiu dels vint anys de carrera; el clown Leandre va presentar el seu espectacle Rien à dire en el Festival Internacional de Mim de Londres; Pep Bou va portar el seu art amb les bombolles de sabó a diverses localitats de França; la companyia La Baldufa va dur el seu teatre d’objectes i marionetes de gira per França, Suïssa i Luxemburg, i la Companyia del Príncep Totilau va dur el seu Monsieur Croche, basat en l’univers del compositor Claude Debussy, en un festival de Corea del Sud, fruit d’una visita que una programadora teatral havia realitzat a la Fira Tàrrega el 2016. En aquest mateix sentit, el festival Temporada Alta, amb la col·laboració de l’IRL, va facilitar el desembarcament de tres companyies catalanes i balears a l’Amèrica Llatina. Concretament, els illencs Pep Tosar, amb La historia del señor Sommer, i Toni Gomila, amb Acorar, i els catalans Òscar Muñoz i Roberto Romei amb La noche justo antes de los bosques, van actuar a Buenos Aires, Lima i Montevideo. A més a més, la dramaturga Marta Barceló va guanyar el Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic, en què també va participar Jordi Vallejo.
I, en clar contrast amb aquestes exportacions culturals, el localisme del Celler de Can Roca va continuar sent un puntal per a la projecció exterior de la cultura gastronòmica catalana. La revista Restaurant va determinar el 2017 que el restaurant gironí continuava sent al podi dels tres millors establiments del món, darrere de l’Eleven Madison Park, de Nova York, i l’Osteria Francescana.
El procés, encara
La cultura popular catalana, que feia uns quants anys que es projectava al món, aquest 2017 no va ser una excepció, per bé que ho va fer amb una intensitat molt més baixa. Si en començar la fase més intensa del procés independentista, el 2012, les imatges de castellers, sardanistes i gastronomia eren les que abundaven en les informacions sobre Catalunya, el 2017 aquestes imatges van anar donant pas progressivament a les notícies purament polítiques. En aquest sentit, la manifestació que l’independentisme va protagonitzar a Brussel·les el 7 de desembre en va ser un clar exemple: si bé s’hi van alçar pilars i els mitjans ho van fer servir com a imatge de recurs, les informacions van versar eminentment sobre els fets polítics de fons.
En l’àmbit de la cultura popular, doncs, el 2017 la projecció exterior va circumscriure’s sobretot a l’Aplec Internacional, que va tenir lloc a Ostrava, Txèquia. I, paradoxalment, cultura popular i política van continuar anant de bracet, ja que l’organització va denunciar pressions de l’ambaixada espanyola perquè se n’impedís la celebració.