Introducció
L’Ajuntament de Barcelona va adquirir, per 1,3 milions d’euros, l’edifici del Teatre Tantarantana per incorporar-lo a la xarxa de fàbriques de creació
© Ajuntament de Barcelona / Anna Brega
En l’àmbit de les arts escèniques, l’any 2017 va estar marcat per la reducció de l’IVA aplicable als espectacles culturals en viu del 21% al 10% a partir del mes de juny. Aquesta davallada després de cinc anys, i un augment del 5,28% en els espectadors de pagament i del 6,90% en la recaptació dels teatres de Barcelona, va generar que l’exercici 2016-17 es tanqués amb un moderat optimisme. Així, la temporada 2016-17 va finalitzar amb un total de 2.537.836 espectadors i una recaptació global de 63.183.883 euros, tot i que l’índex d’ocupació va disminuir el 3,84%, perquè hi va haver un notable augment de la capacitat, del 19,48%. La Sala Trono de Tarragona va abaixar la persiana després de catorze anys de funcionament, durant els quals va programar més de 400 companyies, va aconseguir un 81% d’ocupació mitjana i va poder realitzar 14 produccions pròpies. L’Ajuntament de Barcelona va adquirir per 1,3 milions d’euros l’edifici del Teatre Tantarantana, amb la finalitat de "preservar el seu valor artístic i cultural" i incorporar-lo a la xarxa de fàbriques de creació. A l’octubre, a la Ciutat Comtal, van iniciar les seves activitats dos nous espais: el Teatre de la Gleva amb una programació multidisciplinària i intergeneracional, i l’Aquitània Teatre, amb una aposta per l’humor de qualitat, el cabaret, la màgia i els espectacles familiars. Àlex Rigola va dimitir com a director artístic de Teatros del Canal, a causa de la violència policial ordenada pel Govern de l’Estat espanyol (del partit que governava la Comunitat de Madrid) durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya. L’any 2017 també va estar marcat per la desaparició d’alguns noms emblemàtics de l’àmbit escènic català: el creador i músic Carles Santos (77 anys); el director Moisès Maicas (52 anys); els actors Josep Maria Domènech (86 anys), Francesc Lucchetti (73 anys), Joan Cirera (74 anys) i Rikar Gil (40 anys); el titellaire Miquel Gallardo; el dramaturg Josep Arias Velasco (82 anys); el fotògraf de dansa Josep Aznar (59 anys), i el locutor i empresari teatral Ricardo Ardèvol (91 anys).
Teatre
Teatre públic
El Teatre Nacional va presentar l’espectacle Collar de cranis. Esquerdes parracs enderrocs, de Carles Santos i Jordi Oriol a partir de Joan Brossa
© TNC / May Zircus
Durant l’any 2017, el Teatre Nacional va presentar dos epicentres temàtics: l’Epicentre Patrimonial Brossa, Variacions i Varietats, i l’Epicentre Lluïsa Cunillé. L’Epicentre Brossa, organitzat en col·laboració amb la Fundació Brossa i el MACBA, entre d’altres, va presentar els espectacles Collar de cranis. Esquerdes parracs enderrocs, de Carles Santos i Jordi Oriol, a partir de Joan Brossa, en col·laboració amb ITTeatre i l’ESMUC, i Cartografía de una desaparición, de Sergio Blanco, com també diverses exposicions i altres activitats, com la instal·lació No em va fer Joan Brossa, del col·lectiu Cabosanroque. D’altra banda, dins l’Epicentre Lluïsa Cunillé es va presentar la seva peça Islàndia, amb direcció de Xavier Albertí, i la versió operística que Miquel Ortega va compondre a partir del text Après moi le déluge, amb direcció de Jordi Prat i Coll. L’epicentre també va incloure altres activitats paral·leles, entre les quals cal destacar els seminaris sobre l’autora organitzats en diverses universitats estrangeres. A la Sala Gran es va poder veure La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda, dirigida per Sergi Belbel; Ricard III, de William Shakespeare, dirigida per Xavier Albertí; Letter to a man, de Robert Wilson; Desig sota els oms, d’Eugene O’Neill, dirigida per Joan Ollé, i El perro del hortelano, de Lope de Vega, dirigida per Helena Pimenta. A la Sala Petita es van representar En la solitud dels camps de cotó, de Bernard-Marie Koltès, dirigida per Joan Ollé; Vània, d’Anton Txékhov, amb direcció de Carles Alfaro; A tots els que heu vingut, de Marc Rosich; Lucis et umbrae, una proposta de Sergi Buka, Jordi Sabatés i Victoria Szpunberg, dirigida per Xavier Martínez; la reposició de Claudia, de La Conquesta del Pol Sud, i l’espectacle de circ Mur, de (Cia)3. La Sala Tallers va acollir Parlàvem d’un somni, una versió lliure d’una conversa entre Pasqual Maragall i Maria Aurèlia Capmany, adaptada i dirigida per Jordi Coca; My baby is a queen, d’Eva Vilamitjana i Albert Vila; Medusa, a partir de la novel·la de R. Menéndez Salmón, dirigida per Aleix Fauró i Isis Martín; la reposició de l’òpera interactiva El somni de Gulliver, de Roland Olbeter, i la lectura de Body Sushi, de Francesc Meseguer, dirigida per Tanya Beyeler. També dins de la programació del TNC es va poder veure Cosas que se olvidan fácilmente, de Xavier Bobés.
Obabakoak, de Bernardo Atxaga, dirigida i versionada per Calixto Bieito, es va representar al Teatre Lliure
© Teatro Arriaga / Teatre Lliure / E. Moreno Esquibel
El Teatre Lliure va tancar la temporada 2016-17 amb 139.858 espectadors i una ocupació global del 84,7%. A la Sala Fabià Puigserver es va presentar Ivànov, d’Anton Txékhov, dirigida i versionada per Àlex Rigola; L’ànec salvatge, de Henrik Ibsen, dirigida per Julio Manrique; Macadamia nut brittle i Still life, de Ricci/Forte; Obabakoak, de Bernardo Atxaga, dirigida i versionada per Calixto Bieito; Molsa, de David Cirici, dirigida per Thomas Noone Dance; el recital Alessandro Amante, de Xavier Sabata, amb direcció musical de Dani Espasa, i les reposicions de Renard o el llibre de les bèsties, de Ramon Llull, amb direcció i dramatúrgia de Marc Rosich, i Maria Estuard, de Friedrich von Schiller, dirigida per Sergi Belbel. Al Lliure de Gràcia es va poder veure Davant la jubilació, de Thomas Bernhard, dirigida per Krystian Lupa; Jane Eyre: una autobiografia, adaptació d’Anna Maria Ricart de la novel·la de Charlotte Brontë, dirigida per Carme Portacelli; Dale recuerdos XXX (Je pense à vous), de Didier Ruiz; Complete works: table top Shakespeare, de Forced Entertainment; Five easy pieces, de Milo Rau; Las personas del verbo. Contra Jaime Gil de Biedma, creació i direcció de Joan Ollé a partir de l’obra de Jaime Gil de Biedma, i Living with the lights on, de Mark Lockyer, dirigida per Ramin Gray. A la sala de Gràcia es van representar les reposicions de Rhümia, de Rhum i Cia., i de Hamlet i Nit de reis (o el que vulguis), de Wil-liam Shakespeare, dirigides per Pau Carrió, com també diverses lectures dramatitzades de La Kompanyia Lliure, dirigides per Lluís Pasqual, i la lectura dramatitzada d’El ferrer de tall, de Serafí Pitarra, també dirigida per Lluís Pasqual, amb motiu del 125è aniversari de la cooperativa Lleialtat. A l’Espai Lliure, s’hi van poder veure Cúbit, de Josep Maria Miró; Masacre. Una breve historia del capitalismo español, d’Alberto San Juan; la reposició de La maternitat d’Elna, dramatúrgia de Pablo Ley del llibre homònim d’Assumpta Montellà, amb direcció de Josep Galindo, i El metge de Lampedusa, adaptació d’Anna Maria Ricart de Llàgrimes de sal, de Lidia Tilotta i Pietro Bartolo, dirigida per Miquel Gorriz.
Teatre privat
La Villarroel va mostrar La calavera de Connemara, de Martin McDonagh, dirigida per Iván Morales
© La Villarroel / Grup Focus / David Ruano
El Grup Focus, que durant l’exercici 2016-17 va obtenir un recaptació de 6.234.335 euros, va prosseguir l’activitat escènica al capdavant dels seus quatre teatres a la ciutat de Barcelona. La Villarroel va continuar oferint teatre contemporani de text, amb espectacles com La mare, de Florian Zeller, dirigida per Andrés Lima; Els tres aniversaris, de Rebekka Kricheldorf, amb direcció de Jordi Prat i Coll; La calavera de Connemara, de Martin McDonagh, amb direcció d’Iván Morales, o la reposició de Broken heart story, de Saara Turunen. Carles Canut va ser nomenat nou director artístic del Teatre Romea, en el qual es van poder veure, entre altres muntatges, Ahora todo es noche, de La Zaranda; Adossats, de Ramon Madaula, dirigida per Jordi Casanovas, i la reposició de Calígula, d’Albert Camus, dirigida per Mario Gas. Al Goya va continuar l’èxit d’Art, de Yasmina Reza, dirigida per Miquel Gorriz, i també es va apostar per espectacles en castellà que ja havien triomfat a la cartellera de Madrid, com Incendios, de Wajdi Mouawad. Daniel Anglès va ser nomenat nou director artístic del Teatre Condal, un altre teatre que va apostar per la comercialitat, i on es van fer espectacles destinats al gran públic, amb propostes com Homes, la comèdia musical, de Sergi Belbel i Carol López, amb música de Marc Parrot; Los vecinos de arriba, de Cesc Gay, o diverses sessions de Las noches de El Club de la Comedia.
Al Teatre Victòria va continuar l’èxit del musical Scaramouche, de Dagoll Dagom, dirigit per Joan Lluís Bozzo, i també es va poder veure, entre d’altres, Cabaret, de Joe Masteroff i John Kander, dirigit per Jaime Azpilicueta. A la Biblioteca de Catalunya, que va continuar un any més gestionada per la productora La Perla 29, es van presentar, entre d’altres, espectacles com L’hostalera, de Carlo Goldoni, amb direcció de Pau Carrió, o Bodas de sangre, de Federico García Lorca, sota la direcció d’Oriol Broggi. Altres propostes destacades dels teatres privats de la ciutat van ser Vides privades, de Noël Coward, dirigida per Norbert Martínez i David Selvas, al Teatre Borràs; Galileu, de Bertolt Brecht, dirigida per Carme Portaceli, i la reposició d’Els homes són de Mart i les dones de Venus, de John Gray, dirigida per Edu Pericas, al Club Capitol; The Hole Zero, de Félix Sabroso i Ferrán González, dirigida per Esteve Ferrer, al Coliseum; Por humor al arte, de Paco Arévalo i Bertín Osborne, al Teatre Apolo, i les reposicions de Non Solum i 30/40 Livingstone, de Jorge Picó i Sergi López, al Teatre Poliorama. El petit príncep. El musical, de Marc Artigau i Manu Guix, sota la direcció d’Àngel Llàcer, va aconseguir, amb la seva nova temporada al BARTS, arribar a les 300 funcions. A la mateixa sala, també va obtenir una bona resposta de públic el musical Casi normales, de Tom Kitt i Brian Yorkey, amb direcció de Luis Romero.
Sales alternatives
A la Sala Beckett va destacar l’obra De carenes al cel, d’Albert Boronat i Judith Pujol, dirigida per aquesta última
© Ajuntament de Barcelona / Sala Beckett / LaCostas
La Sala Beckett va organitzar bona part de la seva programació a través de diversos cicles temàtics que, a part de les representacions, van oferir diversos tallers, xerrades, conferències i activitats de tot tipus. Entre els espectacles presentats podem destacar De carenes al cel, d’Albert Boronat i Judith Pujol, dirigit per aquesta última; Sous la plage, de Marc Villanueva i Gerard Valverde; Eva i Adela als afores, de Mercè Sarrias, amb direcció de Toni Casares; Wasted, de Kate Tempest, dirigit per Iván Morales; L’alegria, de Marilia Samper; la reposició de Psicosi de les 4.48, de Sarah Kane, dirigida per Moisès Maicas; i Bereshit, resultat del 6è laboratori d’Els Malnascuts, o el cicle DO Illes Balears. Setmana de la creació contemporània balear.
La Sala Hiroshima va continuar apostant per les propostes més experimentals i de risc, amb espectacles nacionals com All in, d’Atresbandes; Si sabes lo que hay, de la Fundación Collado-Van Hoestenberghe, o Ta Gueule, del col·lectiu Ça marche, i internacionals, com P Project i Fest, d’Ivo Dim-chev. L’Antic Teatre també va centrar la seva programació en la performance i el teatre menys convencional amb espectacles com Una família balla, de Mariona Naudín i Mònica Almirall; Pacífico #3. Extraños mares arden, de Txalo Toloza-Fernández, o Un paseo colectivo, de Xavier Manubens i Verónica Navas. El Tantarantana, d’altra banda, va programar per tercer any consecutiu El Cicló (cicle de companyies independents de Barcelona) amb propostes de La Calòrica, la Cia. Casa Real, Companyia Ignífuga, Dara i del Col·lectiu La Santa. La Flyhard va continuar programant exclusivament dramatúrgia catalana contemporània amb peces teatrals com #lifespoiler, de Marc Angelet i Alejo Levis; Refraccions, de Concha Milla, o La noia de la làmpada, de Marta Aran.
La Seca – Espai Brossa va programar Diumenge, de Joan Brossa, dirigida per Hermann Bonnín
© La Seca. Espai Brossa / SPS Fotografia
A La Seca – Espai Brossa es van poder veure, entre d’altres, Diumenge, de Joan Brossa, dirigida per Hermann Bonnín; Adam i Eva, de Iago Pericot, o la versió que Pirates Teatre va fer d’El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare. Al Maldà, la companyia Parking Shakespeare hi va presentar Déu és bellesa, de Kristian Smeds (a partir de la novel·la homònima de Paavo Rintala), sota la direcció d’Alícia Gorina. També s’hi va poder veure, entre d’altres, La Peggy Pickit veu la cara de Déu, de Roland Schimmelpfennig, amb direcció de Moisès Maicas; el remuntatge de La màquina de parlar, de Victoria Szpunberg, o la reposició de Les dones sàvies, de Molière, dirigida i interpretada per Ricard Farré i Enric Cambray. La Sala Atrium va presentar Júlia i Nina, amb direcció i dramatúrgia de Raimon Molins; Màfia, de The Mamzelles, i les reposicions de Watching Peeping Tom, d’Alícia Gorina, i Himmelweg (Camino del cielo), de Juan Mayorga, dirigida per Raimon Molins, entre d’altres. Mercè Managuerra va abandonar la direcció artística de l’Akadèmia, assumida de manera provisional per Guido Torlonia. La sala va presentar, entre d’altres, Yerma, de Federico García Lorca, dirigida per Marc Chornet, o Lear. La caça de l’home, d’Albert Balasch, dirigida per Albert Arribas. Altres muntatges destacats del circuit alternatiu van ser Antologia, de Jordi Bertran, a la Sala Fènix; Paradís pintat, de Pepa Plana, dirigida per Ferruccio Cainero, a la Sala Muntaner; Autónomos. El musical, d’Álex Martínez Vidal i Andreu Rami, amb música de Joan Berenguer, a l’Almeria Teatre, o El miracle d’Anne Sullivan, de William Gibson, dirigida per Empar López, al Teatre del Raval.
Dansa
El Mercat de les Flors va presentar espectacles de renom internacional com Moeder, de Peeping Tom
© Mercat de les Flors / Herman Sorgeloos
Àngels Margarit va substituir Cesc Casadesús al capdavant del Mercat de les Flors, teatre que va continuar capitalitzant bona part de la programació de dansa a la ciutat de Barcelona. La temporada 2016-17 va tancar amb 211 funcions de 80 espectacles i 41.149 espectadors, dades que van suposar un lleuger descens respecte a l’any anterior. La bona notícia va ser que el 55% d’aquests assistents van ser catalogats com a nous públics, fet que evidencia l’èxit del programa de difusió i cerca d’espectadors no habituals. Alguns dels espectacles que es van poder veure van ser Moeder, de Peeping Tom; Sweet Tyranny, de Pere Faura; Betroffenheit, de Kidd Pivot i Electric Company Theatre; la primera proposta de la Producció Nacional de Dansa, amb coreografies de Roser López Espinosa i Thomas Noone; Rosas danst Rosas, d’Anne Teresa de Keersmaeker; We Women i Dancing with Frogs, de Sol Picó; la 13a edició del festival El Més Petit de Tots, amb propostes d’arts escèniques per al públic d’entre 0 i 5 anys; la 7a edició del Certamen Internacional de Dansa, i una nova edició del projecte artístic i educatiu Tot Dansa.
Al Teatre Nacional es va poder veure Kreatur, de Sasha Waltz, i Zaquizamí, de la Cia. Roberto G. Alonso. El Teatre Lliure també va apostar per la dansa, amb Give me a reason to live, de Claire Cunningham, i Escrit en l’aire (Gelabert dansa Novarina), una coreografia de Cesc Gelabert a partir de l’obra de Valère Novarina, dirigida per Moisès Maicas. La dansa va tenir un paper destacat en la programació de la Sala Hiroshima, amb propostes nacionals com Gold dust rush, d’Eulàlia Bergadà, i internacionals com Erotic dance, de Luke George, o Dance dance dance, de Magdalena Leite i Aníbal Conde. Al Gran Teatre del Liceu es va poder veure la companyia IT Dansa amb un programa de coreografies de Jiˇrí Kylián, Increpación Danza i Ohad Naharin, i el Ballet Preljocaj amb Spectral Evidence i La Stravaganza; Le Ballet du Grand Théâtre de Genève, amb el Romeu i Julieta de Prokófiev coreografiat per Joëlle Bouvier, i l’Eifman Ballet amb Anna Karenina de Txaikovski. Al Tívoli es va presentar l’estrena d’Esencia, de Joaquín Cortés; el programa antològic La magia de la danza, del Ballet Nacional de Cuba, o El llac dels cignes, del Ballet de Moscou. A Terrassa va tenir lloc la 34a Temporada BBVA de Dansa, amb espectacles com Déesses et démones, de Blanca Li i Maria Alexandrova; El amor brujo, de Víctor Ullate; Les quatre estacions, de Spellbound Contemporary Ballet, i diverses gales, com la que va protagonitzar el ballarí rus Ivan Vassiliev o les estrelles de l’Òpera de París. La companyia Iron Skulls va celebrar el 10è aniversari al SAT amb un recull d’algunes de les seves peces pròpies. Al Teatre de Sant Andreu també es van representar altres espectacles de dansa, com Fragments reloaded, de Sharon Lavi, o La fragilitat dels verbs transitius, de la Cia. Roberto G. Alonso. A La Caldera es va poder veure el cicle Corpografies, amb propostes de Societat Doctor Alonso, Georgia Vardarou, Teresa Lozano o Sandra Gómez.
Festivals
El Grec Festival tenia com a país convidat Grècia i va portar espectacles com The Great Tamer, de Dimitris Papaioannou
© Grec Festival / Julian Mommert
Cesc Casadesús va substituir Ramon Simó com a director del Grec. Festival de Barcelona, que el 2017 va celebrar la 41a edició. En aquesta edició de transició, ja que va ser programada a mitges pels dos directors, el festival va presentar 102 espectacles, amb una mitjana d’ocupació del 75,09%. El país convidat va ser Grècia, i es van poder veure espectacles de creadors grecs com The Great Tamer, de Dimitris Papaioannou; Titans, d’Euripides Laskaridis, o Clean city, d’Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris. Altres espectacles internacionals destacats van ser Beware of pity, a partir de la novel·la de Stefan Zweig, de la companyia britànica Complicité; el programa mixt de la Dresden Frankfurt Dance Company; Inflammation du verbe vivre i Les larmes d’Oedipe, de Wajdi Mouawad, o La grenouille avait raison, de James Thierrée. Algunes de les propostes nacionals més destacades van ser Bodas de sangre, de Federico García Lorca, dirigida per Oriol Broggi; Who is me. Pasolini, de Pier Paolo Pasolini, dirigida per Àlex Rigola; Un tret al cap, de Pau Miró; Actes obscens en espai públic. (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies), de Davide Carnevali i Albert Arribas, amb direcció d’aquest últim; No se registran conversaciones de interés, de Roger Bernat; CINE, de La Tristura; La fiesta, d’Israel Galván; E.V.A., de les T de Teatre, o Aüc.El so de les esquerdes, de Les Impuxibles.
La 26a edició del Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya Girona-Salt va presentar una ambiciosa programació de 97 espectacles, entre els quals es van incloure un total de 26 estrenes absolutes, 12 estrenes a Catalunya i 11 estrenes a l’Estat espanyol. El festival va presentar 25 espectacles internacionals com Ethica. Natura e origine della mente, de Romeo Castellucci; Las ideas, de Federico León; A floresta que anda, de Christiane Jatahy, o Out of context – for Pina, d’Alain Platel i Les ballets C de la B, així com 65 espectacles de dramatúrgia i creació catalana, amb noms tan destacats com Àlex Rigola, El Conde de Torrefiel, Mal Pelo, Roger Bernat, Sol Picó, Pau Miró, Llàtzer Garcia o Marc Rosich. També es va presentar la 7a edició del Torneig de Dramatúrgia Catalana Contemporània i la 5a edició del Temporada Alta a l’Amèrica Llatina, amb funcions a Buenos Aires, Montevideo i Lima, en què es van poder veure 17 espectacles, com també la 5a edició del Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic.
La 37a edició de Fira Tàrrega va presentar 261 representacions de 54 espectacles, de 52 companyies nacionals i internacionals, amb 937 professionals registrats (599 catalans, 182 de la resta de l’Estat i 156 internacionals). Els 129 passis de pagament van comportar el 83,6% d’ocupació, i 96 sessions van exhaurir entrades. Però cal destacar, sobretot, un augment en el volum de contractacions, que va suposar, en paraules del director executiu de la fira, Oriol Martí, "la sensació d’una reestabilització sectorial". El TNT – Terrassa Noves Tendències va arribar a la 10a edició, posant l’èmfasi en la seva aposta pels creadors emergents i amb la programació de 37 espectacles, entre els quals cal esmentar 13 coproduccions i 3 espectacles internacionals. Els fets de l’1 d’octubre van obligar a suspendre la darrera jornada del festival. La novena edició del festival Sismògraf va presentar 48 espectacles en diferents espais de la ciutat d’Olot, amb propostes de Pere Faura, Big Bouncers o Circ Pànic, entre d’altres, i va aconseguir reunir entre 15.000 i 20.000 assistents. D’altra banda, el Festival Deltebre Dansa va consolidar el seu model d’èxit de mescla de creació, formació i exhibició, i va arribar a la 13a edició amb 11.000 visitants i 48 espectacles, i també amb 15 tallers internacionals, en què van participar 180 professionals de 53 nacionalitats. La Fira de Titelles de Lleida va celebrar la 28a edició amb 28 companyies (17 de catalanes, 5 d’internacionals i 6 de l’Estat espanyol), que van presentar 91 funcions, a les quals van assistir més de 300 professionals acreditats. Leandro Mendoza i Tanja Haupt van debutar com a directors artístics del Trapezi. Fira del Circ de Catalunya va celebrar a Reus la 21a edició, amb més de 100 representacions i 39 companyies programades. La Mostra d’Igualada – Fira de Teatre Infantil i Juvenil va tancar la 28a edició amb 33.000 espectadors, fet que va suposar un lleuger descens d’assistència en relació amb edicions anteriors. El Festival Internacional de Teatre de Tarragona va arribar a la quarta edició, amb la programació de 12 espectacles i va aconseguir una ocupació del 75%. Nigel Planer, Obskenè, El Pollo Campero Comidas para Llevar o El Pont Flotant van ser algunes de les companyies presents al festival.
Premis
El premi Ciutat de Barcelona de teatre va ser atorgat a l’Agrupación Señor Serrano pels seus darrers espectacles, com per exemple, Birdie
© Agrupació Señor Serrano / Pasqual Gorriz
El CoNCA va atorgar el Premi Nacional de Cultura a Emma Vilarasau. El premi Ciutat de Barcelona de teatre va recaure en l’Agrupación Señor Serrano pels seus darrers espectacles Katastrophe, Brickman Brando Bubble Boom, A House in Asia, i Birdie i per "la innovadora i atractiva manera d’explicar els relats contemporanis", mentre que el premi en la categoria de dansa el van rebre Loscorderos.sc per Afasians. The last conference i la maduresa artística obtinguda "amb un segell únic que es defineix per l’encreuament de llenguatges". El guanyador del premi FAD Sebastià Gasch d’arts parateatrals va ser Roger Bernat per, segons el jurat, convertir el "conflicte social en material artístic", mentre que el FAD d’honor va recaure en el pintor i director escènic Joan Baixas, en reconeixement a la seva trajectòria, i l’Aplaudiment Sebastià Gasch va anar a parar al SÂLMON - Festival. El centre L’animal a l’esquena va ser el guanyador del premi Dansacat, "per ser un espai de creació referent en l’àmbit internacional, on es creen projectes i es concentren artistes de tot el món". La producció de la FEI i el TNC de Només són dones, de Carme Domingo, va ser una de les protagonistes de la XX edició dels premis Max de les Arts Escèniques, ja que es va endur el premi a la millor direcció per a Carme Portaceli i el premi al millor espectacle de teatre.