El mercat i la regulació
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va aprovar el 21 de febrer un projecte de desregulació dels operadors mòbils virtuals (OMV), que va entrar en vigor el 12 d’abril, amb un termini de sis mesos per tal que els OMV s’adaptin a la nova regulació. Des del 2006, s’obligava els tres operadors de xarxa llavors existents –Telefónica, Vodafone i Orange–, a donar un accés raonable a les seves infraestructures mòbils, per a propiciar l’entrada en el mercat de nous operadors, com el quart operador amb xarxa pròpia (Yoigo) i els operadors que no disposaven d’espectre radioelèctric. La raó per a aprovar la desregulació va ser que la recomanació dels mercats de la Comissió Europea no inclou el mercat dels OMV, i que, com que aquests ja disposen del 15% de la quota de mercat de les línies mòbils, es considera introduïda la competència.
El 15 de juny es va posar fi als recàrrecs per itinerància, o roaming, dins dels països de la Unió Europea
© European Union / Mauro Bottaro
D’altra banda, el 15 de juny es va posar fi als recàrrecs per itinerància, o roaming, dins dels països de la Unió Europea. Des de llavors, a les trucades entrants i sortints, als missatges de text (SMS) i a la connexió de dades se’ls apliquen les mateixes tarifes que el client tingui contrac-tades en el país de residència; és el que s’anomena "itinerància com a casa". A fi d’evitar possibles abusos, si els operadors, en un període de quatre mesos, detecten que un client consumeix més a l’exterior que al seu país, li podran aplicar un petit recàrrec –per les dades, a partir de l’1 de gener de 2018, serà de 6 €/GB, que s’anirà reduint anualment fins a arribar el 2022 al topall de 2,5 €/GB.
Pel que fa al mercat de les comunicacions electròniques, segons dades de la CNMC, el mes d’octubre, el nombre de línies de telefonia mòbil es va incrementar en l’1,07% respecte a l’any anterior, i va arribar a un total de 51.906.704 línies (29,95% de Movistar, 26,88% d’Orange, 25,23% de Vodafone, 9,29% de Másmóvil i 8,65 % de la resta d’operadors). També es van comptabilitzar 19.218.075 línies de telefonia fixa, un 1,14% més que l’any anterior.
A les llars, la relació de les línies de banda ampla en funció de la tecnologia d’accés va ser de 5.278.621 línies d’ADSL, 2.586.995 d’híbrid fibra-coaxial (HFC), 6.241.214 de fibra òptica (FTTH) i 128.630 línies d’altres tecnologies, cosa que va suposar un total de 14.235.460 llars connectades (el 41,38% amb Movistar, el 27,92% amb Orange, el 23,41% amb Vodafone, el 2,93% amb el Grup Másmóvil i el 4,35% amb la resta d’operadors).
Infraestructures i espectre
El 10 de gener, la Comissió Europea (CE) va presentar una demanda contra l’Estat espanyol davant del Tribunal de Justícia de la UE a fi de recuperar un total de 300 M€ que el Govern havia concedit als operadors d’infraestructures per a finançar el desplegament de la televisió digital terrestre (TDT) en regions remotes i poc poblades –43,8 M€ a Castella-la Manxa i 260 M€ a la resta de l’Estat–. De fet, el 2013 i el 2014, la CE ja va declarar il·legals aquestes subvencions en considerar que no respectaven el principi de neutralitat tecnològica, perquè només es van concedir a operadors de TDT, excloent-hi operadors de satèl·lit, cable o internet. El 20 de desembre, el Tribunal de Justícia de Luxemburg va fixar sentència anul·lant la decisió de la Comissió Europea en considerar que els motius eren insuficients.
La Conferència Mundial de Radiocomunicacions celebrada el 2015 (WRC-15) va acordar establir un segon dividend digital a Europa per a alliberar la banda de freqüències de 700 MHz (694-790 MHz) –actualment utilitzada per a la TDT– i destinar-la a comunicacions mòbils, i reservar en exclusiva la banda de 470-694 MHz per a la TDT. Tot i que aquest acord va ser posteriorment ratificat per la Decisió (UE) 2017/899 del Parlament Europeu i del Consell, en la qual es fixa la data del 30 de juny de 2020 com a límit perquè entri en vigor, no va ser fins al 28 de novembre que el Ministeri va obrir una consulta pública al respecte. Aquest nou dividend digital suposarà una nova reordenació de les freqüències assignades als múltiplexs de la TDT i, per tant, un nou ajust de les instal·lacions d’antena col·lectiva de TV, però també implicarà, amb tota probabilitat, l’adopció d’un nou estàndard per a la TDT, el DVB-T2, més eficient en la gestió de l’espectre, però que és incompatible amb l’actualment utilitzat, el DVB-T.
El 26 d’abril, la revista digital Business Insider va xifrar en 900.000 km la llargada de tots els cables submarins del planeta que transporten el 99% de les comunicacions internacionals, complementats pels satèl·lits de comunicacions. Més de 300 tenen llargades que superen els centenars de quilòmetres; el més llarg fa 61.155,3 km i connecta 39 punts de la costa des d’Alemanya fins a Corea del Sud.
Cellnex
Cellnex va signar un acord amb l’empresa de publicitat exterior JCDecaux per a incorporar small cells al mobiliari urbà
© JCDecaux
Des de la seva sortida a borsa l’any passat, l’operador català d’infraestructures de telecomunicació Cellnex ha esdevingut un dels principals operadors de la Unió Europea.
Al començament de febrer va signar un acord amb l’empresa de publicitat exterior JCDecaux, per a oferir una solució integral als operadors d’accés a la xarxa i a les administracions, i facilitar el desplegament a Espanya i a Itàlia de les small cells i dels sistemes d’antenes distribuïdes (DAS), que donaran cobertura a les actuals aplicacions 4G i a les futures 5G. Es tracta d’aprofitar el mobiliari urbà (suports publicitaris, marquesines, enllumenat, senyals de trànsit, façanes, etc.) per a situar-hi antenes i sistemes de transmissió per tal de crear una xarxa de gran densitat i baixa potència de radiació sense alterar el paisatge urbà i d’acord amb la normativa existent.
El 24 de maig va anunciar la compra, per 430 M€, de la totalitat dels 2.239 emplaçaments de Swiss Towers AG, filial al 100% de l’operador suís Sunrise Communications International, més un contrac-te de prestació de serveis per un període de 20 anys ampliable a 20 més, per part d’un consorci participat per Cellnex (54%), Swiss Life Asset Managers (28%) i Deutsche Telekom Capital Partners (DTCP) (18%). L’acord també preveu la construcció de més torres i la instal·lació de 200 DAS en els propers deu anys. Fruit d’això, Cellnex es va convertir en el primer operador independent de torres de comunicacions a Suïssa.
El 4 de setembre, va acordar la compra de l’operador holandès Alticom, que opera en 30 torres de telecomunicació, per un import de 133 M€, cosa que permetrà a Cellnex posicionar-se en el futur desplegament del 5G a Holanda. També, al final de setembre, va obtenir el contracte per quatre anys del sistema mundial de socors i seguretat marítima a l’Estat espanyol, per un import anual de 7 M€. Entrarà en vigor a l’agost del 2018, i donarà continuïtat al servei que, des del 2009, proporcionava Cellnex amb la seva xarxa d’estacions costaneres per a l’escolta permanent dels canals marítims de ràdio, la recepció de les alertes automàtiques i les trucades de socors, i el seu trasllat immediat a Salvament Marítim.
Finalment, el 23 de novembre va inaugurar a París la seva nova seu central a França, on treballa des del juny de l’any passat després de la compra de 500 emplaçaments a Bouy-gues Telecom. Amb l’empresa francesa, al febrer, també va acordar incorporar 3.000 nous emplaçaments fins a l’any 2021 –1.800 situats majoritàriament en zones urbanes i adquirits per un import de 500 M€, mentre que els 1.200 restants seran de nova construcció, cosa que suposarà una inversió de 354 M€. Al juliol, aquest acord es va ampliar amb 600 nous emplaçaments.
Telefónica
Al final de febrer, Telefónica va subscriure un acord per a vendre el 40% de la seva filial gestora de torres de telecomunicació i de cable submarí, Telxius Telecom, a la gestora de fons Kohlberg Kravis Roberts (KKR) per 1.275 M€, i que va formalitzar el 13 de novembre. Telxius opera en unes 16.000 torres a cinc països i gestiona una xarxa internacional d’uns 65.000 km de cable submarí, dels quals 31.000 km són propietat seva.
El 29 de novembre, Telefónica va inaugurar a València un Centre d’Innovació Tecnològica, per tal que les empreses i les administracions poguessin conèixer i provar les darreres novetats i aplicacions tecnològiques en l’àmbit de les dades massives (big data), la ciberseguretat, l’emmagatzematge en el núvol, i els dispositius i terminals d’última generació per a aplicacions de restauració, turisme, gestió de flotes i serveis sanitaris, i per a ciutats intel·ligents.
Al novembre, Telefónica va anunciar que començaria a fer el desplegament de fibra òptica de plàstic (POF: plastic optical fiber) per a fer la connectivitat a les llars, tot garantint una velocitat d’1 Gbps. Aquest tipus de fibra, existent en el mercat des de fa molts anys i que té un diàmetre de 2,2 mm amb un nucli d’1 mm, suposa un avantatge, ja que facilita la manipulació i la connexió, malgrat que presenta una atenuació amb la distància molt més elevada que la fibra de vidre. Aquest desplegament es farà utilitzant la tecnologia desenvolupada per l’empresa espanyola KDPOF, uns circuits integrats que proporcionen dos ports Ethernet a partir de la connexió amb dues branques diferents de POF.
Val a dir que aquesta tecnologia va servir per a desenvolupar l’estàndard per a fibra de plàstic adoptat el 2011 per l’European Telecommunications Standards Institute (ETSI) com ETSI TS 105 175-1 (v2.0.0), i que, el 30 de març, l’Institut of Electrical and Electronic Engineers (IEEE) va estandarditzar com l’IEEE 802.3bv en forma d’esmena a l’estàndard per Ethernet IEEE 802.3-2015, amb la modificació de les especificacions de la capa física i els paràmetres de gestió per a operacions a 1 Gbps sobre fibra òptica de plàstic. Telefónica també va anunciar que està fent proves amb sistemes Wi-Fi en la banda de 60 GHz, perquè el gran ample de banda que proporciona teòricament fa possible arribar a velocitats de transmissió de 4,6 Gbps, cosa que permetria la descàrrega ràpida de continguts digitals i la reproducció en temps real de continguts digitals (streaming) sense descomprimir, o també la connectivitat de dispositius de realitat virtual.
El 27 de novembre, Telefónica i Netsia van anunciar que havien finalitzat amb èxit la integració de la plataforma virtual LTE RAN de Netsia en els Telefónica Global Network Labs de Madrid. Aquest sistema es va aplicar en una xarxa LTE privada que reproduïa un entorn hospitalari, en la qual s’aplicaven a la xarxa d’accés de ràdio tècniques de virtualització i de subdivisió en múltiples segments (RAN: Radio Access Network) a fi de poder oferir diferents latències i prestacions a diversos grups de clients (metges, pacients, visitants, equips, etc.) en funció de les seves necessitats. Amb això va demostrar l’aplicabilitat de les tècniques de SDN (Software Defined Network) i NFV (Network functions virtualization) a les RAN. L’empresa nord-americana Netsia ja havia desenvolupat el sistema ProgRAN que permet l’administració remota dels recursos de ràdio d’una estació base, cosa que facilita la divisió de la xarxa en múltiples subxarxes virtuals.
Al principi de desembre, Telefónica va anunciar que començava a desenvolupar a la seva xarxa, i en col·laboració amb Juniper Networks, sistemes de control basats en aprenentatge automàtic (machine learning) i en intel·ligència artificial, amb l’objectiu d’anar cap a l’autogestió de la xarxa i millorar-ne la qualitat. En concret, es tracta d’implantar una xarxa Self Driving Network™ que disposi de mecanismes que permetin la seva autoconfiguració a partir de l’automonitoratge i autodiagnosi, de manera que sigui capaç de poder-se autocorregir de possibles incidències, i que les identifiqui abans, fins i tot, que impactin en el servei, sense que hi hagi d’haver cap intervenció humana.
MWC
La nova edició del Mobile World Congress va batre de nou tots els rècords, amb 108.000 visitants de 200 països diferents
© GSMA
Del 27 de febrer al 2 de març es va celebrar a Barcelona una nova edició del Mobile World Congress (MWC), que va batre de nou tots els rècords de l’any anterior: en nombre de visitants, 108.000 de 200 paï-sos diferents; en nombre de delegacions institucionals, 160; en nombre de periodistes acreditats, 3.900; en superfície d’exposició, 115.000 m2; en la valoració de l’impacte econòmic, 465 milions d’euros, i en la participació de les empreses catalanes, 105. En aquesta edició es van debatre aspectes del 5G, la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic (machine learning), les dades massives (big data), les ciutats intel·ligents i la realitat virtual, i també es van presentar els nous terminals de Sony, Huawei, Motorola, LG i Nokia.
La GSMA va organitzar, d’una banda, el Mobile World Congress Shanghai (del 28 de juny a l’1 de juliol), amb l’assistència de 67.500 visitants de 104 països i més de 600 expositors, centrat en l’àmbit del 5G, l’automoció, la ciberseguretat, la internet de les coses, els continguts audiovisuals i la realitat virtual i augmentada. I, de l’altra, la primera edició del Mobile World Congress Americas, a San Francisco (EUA), del 12 al 14 de setembre, en el qual van assistir 21.000 visitants procedents de 110 països, amb més de 1.000 expositors en un espai de més de 23.000 m2, on es van presentar els diversos avenços en mobilitat en l’àmbit del transport, l’automoció i el comerç.
La internet de les coses (IoT)
Del 3 al 4 d’octubre es va celebrar a Barcelona la tercera edició del IOT Solutions World Congress, al qual van assistir 13.000 persones, 250 conferenciants i 240 expositors. Es van presentar 11 projectes centrats al voltant de la internet de les coses (IoT), entre els quals cal destacar un robot submergible d’ABB per a inspeccionar transformadors plens de petroli en plataformes petrolieres; un sistema d’Analog Devices per a predir gelades i preservar collites, i un sistema d’anàlisi predictiva desenvolupat per PTC en collaboració amb Hewlett Packard Enterprise, National Instruments, Osisoft i Flowserve, per a eliminar el temps d’inactivitat en fàbriques. El Congrés va girar al voltant de les aplicacions de l’IoT en l’àmbit de la fabricació, l’energia i els serveis públics, el transport connectat, la construcció i les infraestructures i l’àmbit de la salut i la indústria. Entre els participants cal destacar el professor Joe Paradiso del MIT; l’expert en ciberseguretat Mikko Hyppönen, de F-Secure, el cap d’operacions globals d’equipatge de IATA, Andrew Price; el cap d’integració del vehicle espacial Orion Mission de la NASA, Carlos García-Galan; el creador de la Fundació Bitcoin, Jon Matonis, i el robot hominoide Sophia presentat per SingularityNET.
En el marc d’aquest congrés, Telefónica va presentar els seus productes en els àmbits de la connectivitat, millors experiències i dades, entre les quals cal destacar la presentació del vehicle industrial de guiat-ge automàtic, Easybot, destinat al sector de l’automoció.
Smart City Expo
Del 14 al 16 de novembre, es va celebrar també a Barcelona la setena edició de l’Smart City Expo World Congress (SCEWC) i, per primera vegada, es va fer conjuntament amb el primer Congrés Mundial de Smart Mobility. Va reunir 18.754 visitants, 675 expositors i més de 420 experts de diferents temàtiques relacionades amb la governança, la mobilitat, les ciutats segures, l’economia, la sostenibilitat, les dades i la tecnologia. La ciutat de Dubai va rebre el guardó de ciutat intel·ligent 2017 pel desplegament de la tecnologia blockchain (‘cadena de blocs’) aplicada a serveis governamentals.
5G
Pel que fa a la nova generació de comunicacions mòbils 5G, es va continuar treballant en el seu desenvolupament i estandardització amb la mirada posada cap al 2020, quan és previst que sigui operativa i accessible al públic.
Al mes de febrer, els responsables dels sistemes IMT (International Mobile Telecommunications) de la Unió Internacional de Telecomunicacions van presentar l’informe sobre els requeriments essencials del 5G: velocitat de baixada de 20 Gbps i de pujada de 10 Gbps, amb una eficiència espectral de 30 bits/s/Hz i de 15 bits/s/Hz, respectivament, amb latències d’entre 1 i 4 ms, i amb una densitat de connexió d’1 milió de dispositius per km2.
Al maig, l’empresa Anokiwave va presentar la primera família comercial de circuits integrats de quatre nuclis d’antenes actives, que operen a la banda Ka del 5G, entre 37,1 i 40 GHz. Els circuits permeten el control de fase i de guany de les antenes amb 5 bits de control cadascun, que permet fer un escombratge electrònic del diagrama de radiació de l’antena.
Al juliol, a la Unió Europea es va signar la declaració del 5G, amb l’objectiu d’establir una línia de base comuna per als futurs estàndards del 5G i posicionar Europa com un mercat líder del 5G. Posteriorment, el 4 de desembre es va signar un full de ruta per a desplegar el 5G: el 2018, s’adoptarà el Codi Europeu de les Comunicacions Electròniques; el 2019, s’harmonitzaran les bandes de freqüència de 3,4 a 3,8 GHz i de 24,25 a 27,5 GHz; el 2020, es transposarà el Codi Europeu de les Comunicacions Electròniques en lleis estatals, i s’alliberaran en la major part dels estats membres de la banda 700 MHz corresponents al segon dividend digital, de manera que el 5G ja estigui operatiu almenys en una ciutat de cada estat; el 2022, la banda de 700 MHz serà disponible en tots els estats, i del 2018 al 2025, es desplegaran les infraestructures de xarxa per a arribar, el mateix 2025, a la societat del gigabit.
Espai
L’Agència Espacial Europea (ESA) va batre un rècord, en posar en òrbita, mitjançant l’Ariane 5, una massa de 10.865 kg corresponent als satèl·lits Eutelsat-172B i Viasat-2
© ESA
El 5 de juny, l’Agència Espacial Europea (ESA) va batre un rècord en posar en òrbita, mitjançant l’Ariane 5, una massa de 10.865 kg corresponent als satèl·lits Eutelsat-172B i Viasat-2, aquest darrer destinat, entre altres aspectes, a proveir de cobertura global i d’alta capacitat els serveis mòbils marítims i aeronàutics, per tal de facilitar als passatgers en vol l’accés a internet.
Pel que fa al sistema europeu de navegació per satèl·lit Galileo, el 12 de desembre va llançar quatre nous satèl·lits –ja disposa d’un total de 22 satèl·lits en òrbita dels 24 que componen la seva constel·lació. A més, el 22 de juny es va signar un contracte amb el consorci OHB i Surrey Technology Limited per a fabricar 8 nous satèl·lits, quatre dels quals entraran en òrbita entre el final del 2020 i mitjan 2021, i els altres quatre restaran a terra com a reserva.
El sistema Galileo proporciona el servei obert i gratuït (OS: Open Service), adreçat al mercat d’usuaris de telèfons intel·ligents i sistemes de navegació; el servei comercial (CS: Commercial Service), un sistema encriptat que proporciona més senyals de navegació i serveis de valor afegit en diferents bandes de freqüència; el servei públic regulat (PRS: Public Regulated Service), restringit als governs i usuaris autoritzats per a aplicacions sensibles que requereixen un alt nivell de continuïtat, i el servei de cerca i rescat (SAR: Search and Rescue), la contribució europea al sistema internacional COSPAS-SARSAT de cerca i rescat en situacions d’emergència.