Bibliografia sobre l’estudi del Renaixement i el Barroc

Bibliografia general

  • La present bibliografia no pretén ser exhaustiva, ja que en els volums temàtics de la mateixa col·lecció es troben amplis reculls actualizats per a cadascuna de les arts analitzades. Anotem, a banda de les contribucions historiogràfiques i de les publicacions generals imprescindibles, els estudis especialitzats d’ençà del 1984, quan es realitzà, amb motiu de la celebració del C. E. H. A. a Barcelona, el darrer estat de la qüestió sobre l’art català.
  • Art català: estat de la qüestió. Vè Congrés del C. E. H. A, Barcelona, 1984.
  • Barral i Altet, X.: (a cura de): Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (catàleg d’exposició), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1992.
  • Barral i Altet, X.: (a cura de): Un any d’adquisicions, donacions i recuperacions (catàleg d’exposició), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1992.
  • Bosch i Ballbona, J.: «Sobre la historiografia de l’època del Barroc a Catalunya», dins Revista de Catalunya, 39, 1990, pàg.99-104.
  • Cirici Pellicer, A.: El arte catalán, Madrid, 1988.
  • Company i Climent, X.:«Martinell, historiador de l’art català: la seva visió del barroc català», dins Maluquer, J. ; Melich, L. (a cura de): Cèsar Martinell i la seva època, Barcelona, 2002, pàg.241-254.
  • DDAA: L’Art Català, vol. II, Aymà, Barcelona, 1958.
  • DDAA: L’Art a Catalunya, vol. I, Nauta, Barcelona, 1983.
  • DDAA: Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, vol.2, Barcelona, 1999 (1995).
  • Durliat, M.: El arte catalán, Barcelona, 1967 (1963).
  • Fontbona, F.: Reports de la recerca a Catalunya. Art, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1999.
  • Garriga, J. ; Bosch, J.: «L’arquitectura i les arts figuratives dels segles XVI-XVII», dins Renaixement i Barroc. Segles XVI-XVII, vol. II, col·lecció Història de la Cultura Catalana, Edicions 62, Barcelona, pàg.193-237.
  • Garriga, J. ; Carbonell, M.: «L’època del Renaixement, s. XVI», col·lecció Història de l’Art Català, vol. IV, Edicions 62, Barcelona, 1986.
  • L’època dels Genis. Renaixement i Barroc (catàleg d’exposició), Barcelona-Girona, 1988. Martí Bonet, J. M. (et al. ): Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona. La Rambla, els seus convents i la seva història, Barcelona, 1995.
  • Martinell i Brunet, C.: Arquitectura i escultura barroques a Catalunya, 3 vol, col·lecció Monumenta Cataloniae, vol. X, XI, XII, Barcelona, 1959-1964.
  • Memòria d’activitats del Servei de Conservació i Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, 1989-1996, Barcelona, 1997.
  • Millenum, història i art de l’Església Catalana (catàleg d’exposició), Barcelona, 1989.
  • Muñoz, J. H. ; Rovira, S. J.: Art i artistes a Tortosa durant l’Època Moderna, Tortosa, 1999.
  • Nigra sum. Iconografia de Santa Maria de Montserrat (catàleg d’exposició), Barcelona, 1995.
  • Pallium (catàleg d’exposició), Tarragona, 1992.
  • Petras Albas. El monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673). Guia-catàleg (catàleg d’exposició), Museu-Monestir de Pedralbes, Barcelona, 2001.
  • Pulchra. Centenari de la creació del Museu, 1893-1993 (catàleg d’exposició), Museu Diocesà, Lleida, 1993.
  • Rossich, A. ; Rafanell, A. (a cura de): El Barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987, Barcelona, 1989.
  • Thesaurus. Estudis. L’art als bisbats de Catalunya, 1000-1800 (catàleg d’exposició), Barcelona, 1986.
  • Torras Milló, S.: Art en documents. Presència del Renaixement i del Barroc a Sabadell, Sabadell, 2002.
  • Triadó Tur, J. R.: «L’època del Barroc, s. XVII-XVIII», col·lecció Història de l’Art Català, vol.5, Edicions 62, Barcelona, 1984.
  • Triadó Tur, J. R.: «L’art català del segle XVII. Estat de la qüestió i problemes metodològics», dins D’Art, núm.12, 1986, pàg.161-173.
  • Triadó Tur, J. R.: Arte en Cataluña, Madrid, 1994.

Arquitectura

  • Ainaud de Lasarte, J.: El palau de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1988.
  • Alcolea i Gil, S.: El palau Moja. Una contribució destacada a l’arquitectura catalana del segle XVIII, Barcelona, 1987.
  • Altés i Aguiló, F. X.: L’església nova de Montserrat (1560-1592-1992), Barcelona, 1992.
  • Arranz, M.: Mestres d’obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, 1991.
  • Arranz, M.: La menestralia de Barcelona al segle XVIII. Els gremis de la construcció, Barcelona, 2001.
  • Arranz, M. ; Fuguet, J.: El Palau Marc, Barcelona, 1987.
  • Baraut, C: Santa Maria del Miracle, Barcelona, 2001.
  • Bassegoda i Nonell, J.: La casa Llotja de Mar de Barcelona. Estudi històric, crític i descriptiu de l’edifici i de les seves col·leccions d’escultura i pintura, Barcelona, 1986.
  • Capel, H.: Los ingenieros militares. Siglo XVIII. Repertorio biográfico e inventario de su labor científica y espacial, Barcelona, 1983.
  • Capel, H. ; Sánchez, J. E. ; Moncada, O.: De Palas a Minerva. La formación científica y la estructura institucional de los ingenieros militares en el siglo XVIII, Barcelona, 1988.
  • Carbonell i Buades, M.: L’Escola del Camp de Tarragona en l’arquitectura del segle XVI a Catalunya, Tarragona, 1986.
  • Carbonell i Buades, M.: Arquitectura classicista a Catalunya (1545-1659), tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 1989.
  • Carbonell, M. ; Martínez, A. ; Vidal, M.: L’església de Sant Jaume d’Ulldemolins, 1995.
  • Cavallé, J.: «Notícies sobre l’arquitecte Joan Munter», dins Quaderns d’Història Tarraconense, XIV, 1996, pàg.163-196.
  • Conejo da Pena, A.: Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer Renaixement, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2002.
  • Domènech i Casadevall, G.: Els oficis de la construcció a Girona.1419-1833. Ofici i confraria. Mestres de cases, picapedrers, fusters i escultors a Girona, Girona, 2001.
  • El Palau de la Virreina, Barcelona, 1995.
  • García, R. M.: La Casa de Convalescència (1629-1680), seu de l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1995.
  • Mària i Serrano, M.: Renaixement i arquitectura religiosa. Catalunya 1563-1621, Barcelona, 2001.
  • Montaner i Martorell, J. M.: La modernització de l’utillatge mental en l’arquüectura a Catalunya (1714-1859), Barcelona 1990.
  • Mora Castellà, J.: La construcció a Catalunya en el segle XVIII: la Universitat de Cervera com a paradigma de l’arquitectura dels enginyers militars, 1997.
  • Muñoz Corbalán, J. M.: Los ingenieros militares de Flandes en España (1691-1718), Madrid, 2 vol. , 1993.
  • Muñoz i Sebastià, J. H.: «El testament i l’inventari de béns de Joan de Sobralde, mestre major de les obres de la Seu de Tortosa», dins Quaderns d’Història Tarraconense, XIV, 1996, pàg.141-160.
  • Narvaez Cases, C.: «La gestació de l’estil arquitectònic carmelità. Les primeres disposicions dels descalços respecte a la construcció dels seus convents», dins Locus Amoenus, 1, 1995, pàg.139-144.
  • Narvaez Cases, C.: El tracista fra Josep de la Concepció i l’arquitectura carmelita a Catalunya, tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000.
  • Perelló Ferrer, A. M.: L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona, Barcelona, 1996.
  • Triadó Tur, J. R.: «Arquitectura religiosa moderna», dins Arquitectura religiosa moderna i contemporània, vol.5, col·lecció Art de Catalunya (Ars Cataloniae), Edicions L’isard, Barcelona, 1999, pàg.12-145.
  • Vila, F.: La catedral de Lleida. Segle XVIII, Lleida, 1991.

Escultura

  • Balasch, E.: Antoni Agustí. Bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona (1517-1586). Aportacions a l’entorn del marc socio-cultural de Catalunya en la seva època, Lleida, 1995.
  • Bosch i Ballbona, J.: Els tallers d’escultura al Bages del segle XVII, Barcelona, 1990.
  • Bosch i Ballbona, J.: Els Agustí Pujol i l’escultura a la Catalunya del seu temps, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 1994.
  • Bosch i Ballbona, J.: «Pedro Vilar, Claudio Perret, Gaspar Bruel i el rerecor de la catedral de Barcelona», dins Locus Amoenus, 5, 2001-2002, pàg.149-177.
  • Bosch, J. ; Garriga, J.: El retaule de la Priorat de Sant Pere de Reus, Reus, 1997.
  • Carbonell i Buades, M.: «Bartolomé Ordóñez i el cor de la catedral de Barcelona», dins Locus Amoenus, 5, 2000-2001, pàg.117-147.
  • Carbonell-Lamothe, Y.: Les retables sculptés du Diocèse d’Elne (1643-1697), 1971.
  • Catàleg d’Escultura i Pintura dels segles XVI, XVII i XVIII. Fons del Museu Frederic Marès, Barcelona, 1996.
  • Cid Priego, C.: La vida y la obra del escultor neoclásico Damià Campeny i Estrany, Barcelona, 1998.
  • Cortade, E.: Retables barroques en Roussillon, Perpinyà, 1973.
  • Dorico i Alujas, C.: «L’escultor Pau Costa a Berga i la seva comarca», dins D’Art, núm.20, 1994, pàg.295-324.
  • Dorico i Alujas, C.: «El retaule major de Sant Sever i la darrera estada de Pere Costa a Barcelona (1754-1757)», dins Locus Amoenus, 1997, pàg.123-145.
  • Dorico i Alujas, C.: «El llegat del canonge Francesc Valeri i el retaule de la capella de les Ànimes de la catedral de Barcelona», dins Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XV, 1997, pàg.221-256.
  • Galobart i Soler, J.: Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d’Oló (1607-1781), Manresa, 1996.
  • Galobart i Soler, J.: «Aportacions del testament de l’escultor Josep Sunyer i Raurell (Manresa, 14.1.1751) a la seva biografia i a la seva obra», dins Dovella, núm.56, 1997, pàg.51-54.
  • García Sánchez, L.: «La ornamentación de la Casa Lonja de Barcelona con motivo de la visita real de Carlos IV en 1802: lectura iconológica de las escultura realizadas para la ocasión», dins Actas del VIII Congreso Español de Historia del Arte, Mérida, 1993, pàg.701-709.
  • Garriga i Riera, J.: «Un “escultor sin obra” del siglo XVI: “mestre Joan de Tours, imaginaire, ciutadà de Barcelona”», dins Estudios de Arte. Homenaje al profesor Martín González, Valladolid, 1995, pàg.343-355.
  • Garriga i Riera, J.: «Escultores i retablos renacientes en Catalunya (hacia 1500-1640)», dins Lacarra Ducay, M. C. (coord. ): Retablos esculpidos en Aragón: del Gótico al Barroco, Saragossa, 2002, pàg.259-302.
  • La petita imatgeria devota de les Caputxines. Monestir de la Puríssima Concepció (catàleg d’exposició), Palma, 1999.
  • Mobles per a Imatges. Escaparates, Capelletes i Campanes (segles XVII-XIX). Monestir de la Puríssima Concepció (catàleg d’exposició), Palma, 2001.
  • Pérez Santamaría, A.: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1690-1730 circa), projecció a Girona, Lleida, 1988.
  • Pérez Santamaría, A.: «Iconografia de Nuestra Senora del Rosario en Cataluña», dins Boletín del Museo e Instituto «Camon Aznar», XXXVII, 1989, pàg.121-142.
  • Pérez Santamaría, A.: «El retaule de Sant Pau de la catedral de Barcelona (1769-1770)», dins Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XIX, Barcelona, 2001, pàg.259-278.
  • Pérez Santamaría, A.: El retaule de Cadaqués, Manresa, 2001.
  • Revilla, F.: «El discurso simbólico renacentista en el Colegio de san Jaime y san Matías, de Tortosa», dins Boletín del Seminario de Estudiós deArte y Arqueologia, Valladolid, LIII, 1987, pàg.330-338.
  • Riera Mora, A.: La formació dels escultors catalans: l’ensenyament de l’Escola Gratuïta de Dibuix i els pensionats a Madrid i Roma (1775-1815), tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 1994.
  • Rodríguez Muñoz, M.: «Acadèmia versus Gremi: problemàtica de l’establiment del règim acadèmic a Barcelona», dins Pedralbes. Actas del IV Congrés d’Història Moderna de Catalunya, núm.18-1, 1998, pàg.401-430.
  • Roig Torrentó, A.: Iconografia del retaule a Catalunya (1675-1725), tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1990 (edició en microfitxa, Barcelona, 1992).
  • Triadó Tur, J. R.: «Escultura moderna», dins Escultura moderna i extemporània, vol.7, col·lecció Art de Catalunya (Ars Cataloniae, Edicions L’isard, Barcelona, 1998, pàg.12-127.
  • Vélez, P.: Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, II-Escultura, Barcelona, 2001.
  • Yeguas J.: L’escultor Damià Forment a Catalunya, Lleida, 1999.
  • Yeguas, J.: L’escultura a Catalunya entre el 1490 i el 1575: de la tradició medieval a la difusió i consolidació de les formes a la «romana», tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2001.

Pintura

  • Ainaud de Lasarte, J.: «La pintura dels segles XVI i XVII», dins L’Art Català, vol.2, Barcelona, 1959, pàg.73-94.
  • Ainaud de Lasarte, J.: La Pintura Catalana. De l’esplendor del Gòtic al Barroc, Barcelona, 1990.
  • Alarcia M A.: Pedro Matas, tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, 1973.
  • Albesa, D.: «Ciro Ferro i la cúpula de Sant’Agnese in Agone a la pintura catalana i valenciana del segle XVIII», dins Pedralbes Actes del IV Congrés d’Història Moderna de Catalunya, núm.18-1, 1998, pàg.381-400.
  • Alcolea i Gil, S.: «La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. XIV i XV, 1959-60 i 1961-1962.
  • Alcolea i Gil, S.: Viladamat (catàleg d’exposició), Mataró, 1990.
  • Alcolea i Gil, S.: «Sobre la pintura catalana del siglo XVIII. Un cicle de Francesc Pla, “El Vigatà”», dins Opera Minora, 2, Barcelona, 1987.
  • Angulo Iníguez, D.: «Durero y los pintores catalanes del siglo XVI», dins Archivo Español de Arte, XVIII, 1944, pàg.327-330.
  • Ávila Padrón, A.: «Influencia de Rafael en la pintura y escultura catalana y española del siglo XVI a través de las estampas», dins Archivo Español de Arte, LVII, 1984, pàg.58-88.
  • Ballart E.: Pere Pau Muntanya, tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, 1988.
  • Bosch i Ballbona, J.: «Novetats a l’entorn del pintor Pere Cuquet: les teles del retaule major del Carme de Manresa», dins Rossich, A. ; Rafanell, A. (a cura de): El Barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987, Barcelona, 1989, pàg.289-306.
  • Bosch i Ballbona, J.: «Cendres de la pintura: Antoni Rovira i Pau Torrent al retaule de Sant Miquel d’Esparreguera (1629-1635)», dins Locus Amoenus, 3, 1997, pàg.79-96.
  • Carbonell i Buades, M.: «Pintura religiosa i pintura profana en inventaris barcelonina, c.1575-1650», dins Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XIII, 1995, pàg.137-190.
  • Carbonell i Buades, M.: «Angèlica Justiniano, una pintora catalana del segle XVII», dins Homenatge a mossèn Jesús Tarragona. Miscel·lània, Lleida, 1996, pàg.373-387.
  • Coll Cerdà, A.: «Francesc Pla, “El Vigatà”, i la decoració de la Casa Foncoberta de Vic», dins Locus Amoenus, 5, 2000-2001, pàg.241-252.
  • De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona (catàleg d exposició), Barcelona, 1983.
  • Fité, F.: «Pere Nunyes i la pintura lleidatana en la primera meitat del segle XVI», dins Ilerda, núm.50, 1992-1993, pàg.31-40.
  • Fontbona, F.: «Pere Crusells i la Vinguda de l’Esperit Sant», dins Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 9, 1995, pàg.199-211.
  • Fontbona, F. ; Durà, V.: Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, I-Pintura, Barcelona, 1999.
  • Freixas, R.: «El pintor P. Fernández a Girona», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm.32, 1993, pàg.79-95.
  • García Portugués, E.: José Nicolás de Azara, prototipus de mecenatge il·lustrat. Primera etapa romana (1766-1790), tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, 2000.
  • Garriga i Riera, J.: Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI. Criteris d’anàlisi i aplicació al cas de Catalunya, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 1990 (edició en microfitxa, Barcelona, 1992).
  • Garriga i Riera, J.: «Pietro Paolo de Montalbergo, pintor italià, ciutadà de Barcelona», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, 1999, vol. II, pàg.5-40.
  • Garriga i Riera, J.: «Benet Sanxes Galindo, pintor i poeta del segle XVI a Catalunya», dins Estudi general (Girona), 21, 2001, pàg.69-129.
  • Giralt, C. ; Junyent, R. ; Plans, S.: El retaule del Roser de Tous. Fra Damià Vicens i la pintura a la sotsvegueria d’Igualada a la darreria del segle XVI, Sant Martí de Tous, 1998.
  • Imatges de la Llegenda Daurada. El retaule de Santa Maria Magdalena de Santes Creus (catàleg d’exposició), Tarragona, 1997.
  • Mata de la Cruz, S.: Isaac Hermes Vermey. El pintor de l’escola del Camp de Tarragona, Tarragona, 1992.
  • Miquel, C.: Manuel i Francesc Tramulles, pintors, tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, 1986.
  • Mirambell i Abancó, M.: La pintura del segle XVI a Vic i el taller dels Gascó, Vic, 2002.
  • Miralpeix Vilamala, F.: «Quatre teles de la Vida de sant Bru del pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1744) a París», dins Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 5, 2001, pàg.77-91.
  • Montserrat, J.: La pintura a Barcelona al segle XVII. Aspectes documentals, tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, 1999.
  • Quílez i Corella, F.: «Tradició i modernitat en la pintura de Josep Bernat Flaugier i Salvador Mayol», dins L’albada de la modernitat, 4, col·lecció Opera Minora, Barcelona, 1994, pàg.15-81.
  • Santamaría Colomer, D.: L’art a Girona 1600-1615. Recerca documental i estudi analític, tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, 1989.
  • Socias i Batet, I.: «Joan Arnau Moret (1603-1693), un pintor català retrobat», dins Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. XIII, 1999, pàg.187-214.
  • Socias i Batet, I.: «El món del comerç artístic a Catalunya al segle XVII: els contractes entre els pintors Joan Arnau Moret i Josep Vives amb el negociant Pere Miquel Pomar», dins Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, núm. XVIII, 2000, pàg.267-282.
  • Triadó Tur, J. R.: «A propósito de un poema. Obras sin pintor. Pintores sin obra», dins Alonso Cano y su època, Granada, 2000, pàg.823-826.
  • Triadó Tur, J. R. ; Subirana, R. M.: «Pintura moderna», dins Pintura moderna i contemporània, vol.9, col·lecció Art de Catalunya (Ars Cataloniae), Edicions L’isard, Barcelona, 2001, pàg.11-163.
  • Ventura Solé, D.: Jaume Pons i Monravà, artista-pintor (Valls, 1671-1730), Valls, 1988.
  • Varela Merino, L.: «La venida a España de Pietro Morone y Pietro Paolo de Montalbergo: las pinturas de la capilla de Luis de Lucena en Guadalajara», dins Boletín del Museo e Instituto «Camón Aznar», LXXXIV, 2001, pàg.175-184.

Gravat

  • Ainaud de Lasarte, J.: «Els gravadors catalans del segle XVIII», dins Els 98 gravadors de La Rosa Vera, Barcelona, 1985 (1951-52), pàg.57-62.
  • Burgos, F. X.: Imprenta y cultura del libro en la Barcelona del Setecientos (1680-1808), tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1993.
  • Burgos, F. X. ; Peña, M.: «Imprenta y negocio del libro en la Barcelona del siglo XVIII. La casa Piferrer», dins Manuscrits, núm.12, Barcelona, 1986, pàg.180-216.
  • Casanovas, M. A.: «El gravat», col·lecció L’Art Català, vol. II, Barcelona, 1958, pàg.125-150 i 301-308.
  • Cornudella i Carré, R.: «Notes sobre el gravador siscentista Ramon Olivet», dins Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, núm.13, Barcelona, 1995, pàg.203-228.
  • Cornudella i Carré, R.: «Els orígens de Miquel Sorelló i la calcografia a Barcelona, c.1600-1725», dins Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, núm.17, Barcelona, 1999, pàg.153-211.
  • Cornudella i Carré, R.: «La difusió del gravat en el Renaixement a Catalunya. Impremta i gravat entre el Gòtic i el Renaixement. Ca.1518-1550», dins Actes I, II, i III Col·loquis sobre art i cultura a l’època del Renaixement a la Corona d’Aragó, Tortosa, 1996-1999, Tortosa, 2000, pàg.221-260.
  • Costa i Oller, F.: L’art dels Abadal Impressors i xilògrafs de Mataró dels segles XVIII i XIX, Barcelona, 1994.
  • Duran i Sanpere, A.: Grabados populares Españoles, Barcelona, 1971.
  • La col·lecció Raimon Casellas. Dibuixos i gravats del Barroc al Modernisme (catàleg d’exposició), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1992.
  • Martí Palau, A.: «Aproximació al gravat del segle XVIII. Estudi de les matrius gràfiques de l’inventari de la impremta de Maria Ángela Martí, 1770», dins D’Art, núm.23, Barcelona, 1999, pàg.267-276.
  • Peña, M.: Cataluña en el Renacimiento: libros y lenguas (Barcelona, 1473-1600), Lleida, 1996.
  • Quadrado, M. , Roig, I. ; Socias, I.: «L’impressor-gravador català Llorenç Déu (c.1580-1648). Algunes notícies», dins Matèria, núm.1, Barcelona, 2001, pàg.273-282.
  • Quílez i Corella, F: «Aportacions documentals per al coneixement de la vida i l’obra del gravador Francesc Fontanals i Rovirosa (I)», dins Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 5, 2001, pàg.83-108.
  • Quílez i Corella, F. ; García Carcel, R.: La Màscara Reial Festa i al·legoria a Barcelona l’any 1764 (catàleg d’exposició), Barcelona, 2001.
  • Rubió i Balaguer, J.: Llibreters i impressors a la Corona d’Aragó, Barcelona, 1993.
  • Socias i Batet, I.: Els Abadal un llinatge de gravadors. El fons de la Biblioteca de Catalunya, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 1990.
  • Socias i Batet, I.: «Quelques aspects de l’estampe populaire catalane et son rapport avec la France du XVIIe siècle», dins Nouvelles de l’Estampe, núm.172, París, octubre-novembre del 2000, pàg.33-43.
  • Socias i Batet, I.: Els impressors Jolis-Pla i la cultura gràfica catalana dels segles XVII i XVIII, Barcelona, 2001.
  • Subirana i Rebull, R. M.: Pasqual Pere Moles i Corones. València 1741-Barcelona 1797, Barcelona, 1990.
  • Subirana i Rebull, R. M.: La calcografia catalana del segle XVIII. Dels argenters als acadèmics, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 1996.
  • Subirana i Rebull, R. M.: «La Escuela Gratuita de Dibujo de Barcelona y la enseñanza programada del grabado», dins XIII Congreso Nacional de Historia del Arte. Ante el nuevo milenio: raíces culturales, proyección y actualidad del arte Español, Granada, 2000, pàg.1203-1213.