Bibliografia sobre la pintura moderna

Bibliografia general

  • Ainaud de Lasarte, J. ; Gudiol, J. ; Verrié, F. P.: Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona, Madrid, 1947.
  • Ainaud de Lasarte, J.: «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico. Cataluña», dins Tierras de España, vol.2, Madrid-Barcelona, 1978.
  • Ainaud de Lasarte, J.: La Pintura Catalana. De l’Esplendor del Gòtic al Barroc, Barcelona, 1990.
  • Alcolea Gil, S.: «La pintura des de 1500 a 1850», dins DDAA: Historia de la pintura en Cataluña, Madrid, 1957, pàg.151-249.
  • Alcolea Gil, S. ; Cirlot, J. E. ; Gudiol Ricart, J.: Història de la pintura en Cataluña, Madrid, Tecnos, 1957.
  • Badia Batalla, F.: Assaig sobre el Barroc Andorrà, Andorra la Vella, Editorial Andorra, 1991.
  • Barraquer Roviralta, C.: Las casas de religiosos en Cataluña, vol.2, Barcelona, 1906.
  • Bassegoda Amigó, B.: Santa Maria del Mar, Barcelona, Indústries Gràfiques, Fills de J. Thomas, 1925.
  • Bassegoda Hugas, B.: «Observacions a l’entorn del dibuix català antic», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, vol.2, Barcelona, 1999 (1995), pàg.65-71.
  • Batllori, A. ; Llubià, Ll. M.: Ceràmica catalana decorada, Barcelona, 1949.
  • Bofarull, A. de: Guia-cicerone de Barcelona, anotado, corregido y vindicado: viajes por la ciudad, con objeto de visitar y reconocer todos los monumentos artísticos, enterarse de todos los recuerdos y hechos históricos y saber el origen de todas las tradiciones populares prestenecientes a la misma, redactada por Antonio de Bofarull. Barcelona, Libr. Hispana de V. Castaños, 1855.
  • Bofarull, C.: Catàlogo de la Exposición de Arte Antíguo, Publicado por la Junta Municipal de Museos de Bellas Artes. Redactado por don Carlos de Bofarull y Sans, director del Museo Arqueològico Municipal. Barcelona, Reproducciones Artísticas Thomas, 1902.
  • Bottineau, I.: L’Art Baroque, París, Citadelles & Mazenod, 1986.
  • Catàleg del Museu d’Art de Catalunya, primera part, Barcelona, 1936.
  • Ceán Bermúdez, J. A.: Diccionario Histórico de los más ilustres profesores de las Bellas Artes en España, Madrid, Real Academia de San Fernando, 1800.
  • Cirici, A.: La pintura catalana, 2 vol. , Ciutat de Mallorca, 1959.
  • Cirici, A.: El arte catalán, Madrid, Alianza, 1988.
  • Clopas Batlle, I.: Ceràmica catalana decorada i terrissa popular (Museus, col·leccions i col·leccionistes), Barcelona, Fundació d’Història i Art «Roger de Belfort», 1991.
  • Colomer, E.: «Contribució a l’estudi dels Flos Sanctorum catalans del segle XV; una nova edició de Carles Amorós», dins Locus Amoenus, núm.1, 1995, pàg.121-126.
  • Comas, R. N.: Datos para la història del esgrafiado en Barcelona, Barcelona, 1913.
  • Cuyàs, J. M.: Llibre V dels actes capitulars del Monestir de St. Gerònim de la Murtra, Badalona, 1966.
  • Cuyàs, J. M.: Resumen histórico de San Gerónimo de la Murtra, Barcelona, Duran, 1972.
  • DDAA: L’Art Català, vol.1 i 2, Barcelona, Aymà, 1958.
  • DDAA: Cataluña. Tierras de España, Barcelona, Noguer, 1978.
  • DDAA: Thesaurus, Estudis, L’Art als Bisbats de Catalunya, 1000-1800 (catàleg d’exposició), Barcelona, 1986.
  • DDAA: L’època dels Genis. Renaixement i Barroc (catàleg d’exposició), Barcelona-Girona, 1988.
  • DDAA: Carlos II y la Ilustración (catàleg d’exposició), Madrid, Palacio de Velázquez, 1988.
  • DDAA: Millenum, història i art de l’Església Catalana (catàleg d’exposició), Barcelona, 1989.
  • DDAA: Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Catàlegs generals dels fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya-1, Barcelona, 1992.
  • DDAA: La col·lecció Raimon Casellas, Dibuixos i gravats del Barroc al Modernisme del Museu Nacional d’Art de Catalunya (catàleg d’exposició), Barcelona, Palau Nacional de Montjuïc, 1992.
  • DDAA: Pallium (catàleg d’exposició), Tarragona, 1992.
  • Duran i Sanpere, A.: Per a la història de l’art a Barcelona. Glosses a documents dispersos, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1960.
  • Duran i Sanpere, A.: «Barcelona i la seva història III: l’Art i la Cultura», dins Documents de Cultura, núm.7, 1975, pàg.429-433.
  • Durliat, M.: Arts anciens du Roussillon. Peinture, Perpinyà, 1954.
  • Durliat, M.: L’art catalan, París, Arthaud, 1963.
  • Durliat, M.: L’art català, Barcelona, 1967.
  • Espejo, E.: «Art Barroc a Badalona», dins Carrer dels Arbres, núm.3, 1992.
  • Exposición de Pintura Catalana, Madrid, 1962.
  • Feliu de la Peña, N.: Anales de Cataluña y epílogo [...] de los hechos de la nación catalana desde su primera población de España hasta el presente año, I-III, Barcelona, 1709.
  • Fontanella, F.: Lo desengany [ca.1650], edició A. M. Torrent, Barcelona, Edicions 62, 1968.
  • Fontbona, F. ; Durà, V.: Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, I-Pintura, Barcelona, 1999.
  • González Sugranyes, M.: Contribució a la història dels antics Gremis dels Arts i Oficis de la Ciutat de Barcelona, 2 vol. Barcelona, 1915-1918.
  • Gudiol Cunill, J.: «El Col·legi de Pintors de Barcelona a l’època del Renaixement», dins Estudis Universitaris Catalans, Barcelona, 1908, pàg.147-156 i 207-211.
  • Gudiol Cunill, J. ; Alcolea, S. ; Cirlot, J. E.: Història de la pintura en Cataluña, Madrid, 1954.
  • Hoffmann, I.: Perpignan, Cabestany, Dino, 1987.
  • Hoffmann, I.: Roussillon Catalogne Française, Font-Romeu, Ed. ISO, 1988.
  • Hoffmann, I.: Vallespir, Font-Romeu, Ed. ISO, 1988.
  • Hoffmann, I.: Cerdagne-Canigou, Font-Romeu, Ed. ISO, 1989.
  • Hoffmann, I.: Conflent-Canigou, Font-Romeu, Ed. ISO, 1995.
  • Iacopo da Varazze [Iacobus de Voragine o Varagine]: La Leyenda Dorada. Madrid, Alianza, 1982 (1253-70) [Vid. també: Llegenda àuria, edició del manuscrit de la Biblioteca Episcopal de Vic, a cura de N. Rebull, Olot, 1976].
  • Itinéraires de l’Art Baroque en Roussillon, Font-Romeu, Ed. ISO, 1995.
  • Madurell, J. M.: L’art antic al Maresme, del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals, Mataró, 1970.
  • Marqués Casanovas, J.: Guía del Museo Diocesano de Gerona, Gerona, 1955.
  • Martí Boné, J. M. (et al): Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, 2 vol. , Barcelona, 1981.
  • Mas, J.: «Notes sobre antichs pintors a Catalunya», dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona, 1912, pàg.434.
  • Massanell, A.: «Els artistes vilafranquins: pintors, escultors i dauradors (segles XV al XVIII)», dins Miscel·lània Penedesenca, vol.1, 1978, pàg.95-117.
  • Memòria d’activitats 1982-1988. Servei de Conservació i Restauració de Béns Mobles, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1988.
  • Memòria d’activitats 1989-1996. Servei de Conservació i Restauració de Béns Mobles, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1997.
  • Moliné, E.: «Alguns documents inèdits per a la història de la Pintura Catalana: Noblesa de l’Art i dels professors de la Pintura», dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, VII, Barcelona, 1913-1914, pàg.90-98.
  • Moliné, E.: «Les relacions de les visites “ad limina Apostololum” dels Bisbes d’Urgell, 1597-1821», dins Urgellia, 3, 1980.
  • Molins, E. de: Diccionario biográfico. Barcelona, 1889.
  • Moragas, F. de: «L’Art, els artistes i els artesans de Valls», dins Estudis Universitaris Catalans, XIX, 1934, pàg.286-288.
  • Muñoz, J. H. ; Rovira, S. J.: Art i artistes a Tortosa durant l’Època Moderna. Tortosa, Cooperativa Gráfica Dertosense, 1999.
  • Museu Nacional d’Art de Catalunya: un any d’adquisicions, donacions i recuperacions (catàleg d’exposició). Barcelona, Palau Nacional de Montjuïc, 1992-1993.
  • Museu d’Art de Girona, Barcelona, 1984.
  • Notícia de los objetos artísticos y bibliogràficos que contienen las colecciones de José Carreras de Argerich, redactada à consecuencia de lo que indica D. Antonio de Bofarull en su publcación titulada Guía-Cicerone de Barcelona. Barcelona, Imprenta de J. M. de Grau y Ca, 1849.
  • Palomino, A.: Vidas [El Parnaso Español Pintoresco Laureado (1724)], edició de N. Ayala Mallory, Madrid, Alianza, 1986.
  • Pi Arimon, A. A.: Barcelona antigua y moderna, o descripción é història de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros dias, I-III, Barcelona, Imprenta Tomás Gasch, 1854.
  • Puig, A.: Del Renaixement al Barroc. Història de l’Art Català, Barcelona, 1970.
  • Pujol Tubau, P.: «Notes i documents sobre la construcció de retaules en l’alt país d’Urgell», dins Obra completa, Andorra la Vella, Editorial Andorra, 1984.
  • Ràfols, J. F.: «Entorn del nostre Barroc», dins Terra Nostra, 26, Barcelona, Labor, 1992 (1936).
  • Ràfols, J. F.: «Pequeña excursión por la pintura catalana dels siglo XVI al XIX», dins Barcelona Atracción, núm.313, II, 1946, pàg.137-140.
  • Ràfols, J. F.: Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días, I-III, Barcelona, 1951-1954.
  • Ribadeneyra, P. de: Flos Sanctorum, Barcelona, 1630.
  • Serra Boldú, V.: Llibre d’Or del Rosari a Catalunya. Barcelona, 1925.
  • Sureda, M. J.: «Una aproximación al estudio del consumo artístico en la Barcelona de finales del siglo XVIII», dins Pedralbes Revista d’Història Moderna, núm.5, 1985, pàg.133-146.
  • Triadó, J. R.: Arte en Cataluña, Madrid, 1994.
  • Verrié, P.: La iglesia de los santos Justo y Pastor, Barcelona, 1944.
  • Viñaza, Conde de la: Adiciones al Diccionario [...] de J. A. Ceán Bermúdez, Madrid, 1889.

Bibliografia sobre el segle XVI

  • Ainaud de Lasarte, J.: El Toisó d’Or a Barcelona, Barcelona, 1949.
  • Ainaud de Lasarte, J.: La pintura a Catalunya al segle XVI, dins el Discurs de la sessió inaugural del curs 1953-54 de la Societat Catalana d’Estudis Històrics [Inèdit].
  • Ainaud de Lasarte, J.: «La pintura dels segles XVI i XVII», dins DDAA: L’Art Català, vol.2, Barcelona, 1958, pàg.73-94.
  • Ainaud de Lasarte, J.: «Arte. El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña. Tierras de España, vol.2, Madrid-Barcelona, 1978.
  • Ainaud de Lasarte, J.: La pintura catalana. De l’esplendor del Gòtic al Barroc, Gènova-Barcelona, Skira-Carroggio, 1990.
  • Ainaud de Lasarte, J. ; Verrié, P.: «El retablo del altar mayor del monasterio de San Cugat del Vallés y su historia», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, I, Barcelona, 1941, pàg.31-51.
  • Ainaud de Lasarte, J. ; Gudiol, J. ; Verrié, P.: La ciudad de Barcelona (Catàlogo monumental de España), vol.2, Madrid, 1947.
  • Alarcia, M. A.: Pedro Matas, Universitat de Barcelona, 1973 [Tesi de Llicenciatura inèdita].
  • Alarcia, M. A.: El Museu d’Art de Catalunya, Barcelona, 1980.
  • Alcolea Gil, S.: «El Renaixement», dins L’Art a Catalunya, vol.1, Barcelona, Nauta, 1983.
  • Analecta Sacra Tarraconensia. La Seu de Tarragona. Notes històriques sobre la construcció, el tresor, els artistes, els capitulares, per Mossèn Capdevila, Barcelona, 1935.
  • Angulo Iñiguez, D.: «El pintor gerundense Porta», dins Archivo Español de Arte, XVII, 1944.
  • Angulo Iñiguez, D.: «Durero y los pintores catalanes del siglo XVI», dins Archivo Español de Arte, XVIII, 1944, pàg.327-330.
  • Angulo Iñiguez, D.: «Pintura del Renacimiento», dins Ars Hispaniae, vol.12, Madrid, 1954.
  • Ávila Padrón, A.: «Rafael y la pintura catalana del siglo XVI», dins El Noticiero Universal, 13 de maig de 1983, pàg.36.
  • Ávila Padrón, A.: «Influencia de Rafael en la pintura y escultura catalana españolas del siglo XVI a través de las estampas», dins Archivo Español de Arte, LVII, 1984, pàg.58-88.
  • Ávila Padrón, A.: «Influencia de Rafael en la pintura española del siglo XVI a través de los grabados. Obras españolas del siglo XVI basadas en composiciones de Rafael, a través de estampas», dins Rafael en España, Madrid, 1985, pàg.43-85.
  • Ávila Padrón, A.: «Las pinturas del retablo mayor en la prioral de Reus», dins Boletín del Museo e Instituto «Camón Aznar», XLII, 1990, pàg.39-57.
  • Aymar, J.: «Un retrato del Emperador Carlos I en el monasterio de la Murtra», dins Revista de pensamiento y opinión, núm.26, 1991, pàg.41-46.
  • Badia, L.: «Sobre l’Edat Mitjana, el Renaixement, l’Humanisme i la fascinació ideològica de les etiquetes historiogràfiques», dins Revista de Catalunya, 8, 1987, pàg.143-155.
  • Bosch, J. ; Garriga, J.: «L’Arquitectura i les Arts figuratives dels segles XVI-XVII. Renaixement i Barroc. Segles XVI-XVII», dins Història de la Cultura Catalana, vol.2, Barcelona, Edicions 62, 1997, pàg.193-238.
  • Bosch, J. ; Garriga J.: El retaule de la prioral de Sant Pere de Reus, Reus, Centre de Lectura de Reus, 1997.
  • Camón Aznar, J.: «La pintura española del siglo XVI» dins Summa Artis, vol. XXIV, Madrid, 1970.
  • Carbonell, M.: «Pintura religiosa i pintura profana en inventaris barcelonins, ca.1575-1650», dins Estudios Históricos y documentos de los Archivos de Protocolos de Barcelona, XIII, 1995, pàg.137-190.
  • Carbonell, M.: «Antoni Agustí i la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona», dins Antoni Agustí bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona (1517-1586). Aportacions entorn del marc sòcio-cultural de Catalunya en la seva època. A cura de M. E. Balasch. Lleida, Amics de la Seu Vella, 1995, pàg.217-248.
  • Castells, N. ; Clara, J.: «Noves dades sobre els pintors Mates», dins Revista de Girona, núm.97, Girona, 1981, pàg.277-283.
  • Castells, N. ; Clara, J.: « Pere Mates», dins Revista de Girona, vol.28, núm.101, Girona, 1982, pàg.317-325.
  • Clara, J.: «Nicolau Mates, pintor de Sant Feliu de Guíxols», dins Estudis sobre temes del Baix Empordà, núm.2, 1983, pàg.125-139.
  • Clara, J.: «Testament gironí d’Aine Bru i Pere de Fontaines», dins Revista de Girona, núm.102, Girona, 1983, pàg.13-18.
  • Clara, J.: «Un pintor milanès a Girona: Joan Baptista Toscano», dins Revista de Girona, núm.105, Girona, 1983, pàg.295-296.
  • Clara, J.: «Obra d’artistes i artesans gironins del segle XVI a la Garrotxa», dins Annals 1982-1983, Olot, 1984, pàg.64-69.
  • Clara, J.: «Damià Mates, pintor del segle XVI», dins Jornades d’Història de l’Empordà. Homenatge a J. Pella i Forgas, Actes del congrés, 1987, pàg.215-226.
  • Clara, J.: «Pintors forasters a la Girona del darrer terç del segle XVI», dins Annals de l’Institut d’estudis Gironins, núm.32, Girona, 1992-1993, pàg.97-114.
  • Coll, I.: L’edifici i el retaule de l’Hospital de Sant Joan de Sitges, Sitges, 1990.
  • Coll, I.: Els Credença, pintors del segle XVI, Sitges, Grup d’estudis Sitgetans, 1998.
  • DDAA: El Renaixement a Catalunya: L’Art (catàleg d’exposició), Barcelona, 1983.
  • DDAA: Imatges de la Llegenda Daurada. El retaule de Santa Maria Magdalena de Santes Creus (catàleg d’exposició), Tarragona, 1997.
  • DDAA: De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona (catàleg d’exposició), Girona, 1998-1999.
  • Domènech, G.: «Pere Gascó al MD’A», dins Butlletí Informatiu del MA’A, núm.10, 1993.
  • Duran i Sanpere, A.: «El pintor Joan Pau Guardiola. Segle XVI», dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XXXI, 1921, pàg.11-20.
  • Duran i Sanpere, A.: «Noticia d’uns pintors del segle XVI. Els Alegret de Cervera», dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XI, Barcelona, 1924, pàg.88-107.
  • Duran i Sanpere, A.: «Un retaule de Sant Sever, exiliat i repatriat», dins Vida Cristiana, núm.16, 1929, pàg.383-389 i 419-427.
  • Duran i Sanpere, A.: «Els teixits de luxe: els tapissos», dins Barcelona i la seva història, 2: La Societat i l’organització del treball, 1973.
  • Duran i Sanpere, A.: Grabados populares españoles, Barcelona, 1971.
  • Elias, F.: «Pere Serafí», dins Vell i Nou, Barcelona, 15 de desembre de 1919.
  • Fité, F.: «Pere Nunyes i la pintura lleidatana en la primera meitat del segle XVI», dins Ilerda, núm.50, 1992-1993, pàg.31-40.
  • Font Altaba, M.: «Estudi comparatiu dels pigments i de la tècnica pictòrica dels retaules de Santa Helena i Sant Blai atribuïts a P. Fernández (segle XVI)», dins Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I, núm.143, Barcelona, 1990.
  • Freixas, P.: La pintura en Girona durante el primer tercio del siglo XVI, dins IV Congreso Español de Historia del Arte, Saragossa, 1982.
  • Freixas, O.: «Documents per l’art renaixentista català: Pintura a Girona durant el primer terç del segle XVI», dins Annals Institut d’estudis Gironins, núm.27, Girona, 1984, pàg.165-188.
  • Freixas, P.: «El pintor P. Fernández a Girona», dins Annals de l’Institut d’estudis Gironins, núm.32, Girona, 1993, pàg.79-95.
  • Garriga, J.: «Imatges amb “punt”: el primer ressó de la perspectiva linial en la pintura catalana vers 1490-1500», dins D’Art, núm.16, Barcelona, 1990, pàg.59-79.
  • Garriga, J.: Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI. Criteris d’anàlisi i aplicació al cas de Catalunya. Universitat de Barcelona, 1990 [Tesi de doctorat en microfitxa: Publicacions de la Universitat de Barcelona, núm.1.421, 1992).
  • Garriga, J.: «Sobre el pintor Perot Gascó», dins Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, I, Barcelona, 1993, pàg.117-143.
  • Garriga, J.: «La geometria espacial de Pere Mates», dins Annals d’estudis Gironins, núm.33, Girona, 1994, pàg.527-562.
  • Garriga, J.: «De noms dits a noms escrits: una hipòtesi sobre l’antropònim del pintor “Aine Bru”», dins Miscel·lània Oriol Martorell, II, Barcelona, 1999, pàg.267-279.
  • Garriga, J.: «Pietro Paolo de Montalbergo, pintor italià, ciutadà de Barcelona», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, vol.2, Barcelona, 1999 (1992), pàg.5-40.
  • Garriga, J; Carbonell, M. [col·laboració]: «L’època del Renaixement, s. XVI», dins Història de l’Art Català, vol.4, Barcelona, 1986.
  • Giralt, C. ; Junyent, R. ; Plans, S.: El retaule del Roser de Tous. Fra Damià Vicens i la pintura a la sotsvegueria d’Igualada a la darreria del segle XVI, Sant Martí de Tous, Centre d’estudis Comarcals d’Igualada, 1998.
  • Gudiol Cunill, J.: «Mestre Joan Gascó», dins Estudis Universitaris Catalans, I, 1907, pàg.281-301, 358-381; II, 1908, pàg.13-38.
  • Gudiol Cunill, J.: «Noves obres del pintor Joan Gascó», dins La Veu de Catalunya. Pàgina artística, núm.103, Barcelona, 10 de desembre de 1911.
  • Gudiol Cunill, J.: «San Cucufate del Vallés», dins Museum. Revista mensual de arte español antíguo y moderno y de la vida artística contemporánea, 1912, pàg.437-478.
  • Gudiol Cunill, J.: «Un retaule den Joan Gascó», dins Butlletí del Centre Excursionista de Vic, núm.3, 1912, pàg.46-48.
  • Gudiol Cunill, J.: «Dels orígens de la pintura a l’oli», dins La Veu de Catalunya. Pàgina artística, núm.409, 22 d’octubre de 1917.
  • Gudiol Cunill, J.: Nocions d’arqueologia sagrada catalana, I-II, Vic, 1933 (1902).
  • Madurell, J. M.: «Pedro Nunyes i Enrique Fernandes, pintores de retablos», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 1-3, Barcelona, 1944.
  • Madurell, J. M.: «Joan de Burgunya y Pedro Nynyez», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, II-l, Barcelona, 1944.
  • Madurell, J. M.: «Pedro Paulo de Montalbergo, artista pintor y hombre de negocios», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, III, núm.3, Barcelona, 1945, pàg.195-229.
  • Madurell, J. M.: «El arte en la comarca Alta de Urgell», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, IV, 1-2, Barcelona, 1946, pàg.9-172.
  • Madurell, J. M.: «Unos retablos de Bautista Palma, pintor genovés, de los conventos capuchinos de Olot, Lérida y Blanes», dins Estudios Franciscanos, núm.50, 1949, pàg.453-463.
  • Madurell, J. M.: «El pintor Pedro Nunyes y el retablo de San Eloy de los Plateros de Barcelona», dins Museu, VI, Lisboa, 1950, pàg.131-150.
  • Madurell, J. M.: «Isaac Hermes y las pinturas de las capillas de los reyes del convento de Santo Domingo de Valencià», dins Archivo Español de Arte, XXVIII, 1955, pàg.147-150.
  • Madurell, J. M.: «Retaules antics», dins Ausa, V-VI, 1964-71, pàg.331.
  • Madurell, J. M.: «La labor pictòrica de Pedro Nunyes (1513-1554)», dins Arte Español, XXVI, núm.2, 1968-1969, pàg.85-123.
  • March, J. M.: La Real Capilla del Palau en la ciudad de Barcelona, Barcelona, Imprenta Revista Ibérica, 1955.
  • Marquès, J.: «Un tabla del pintor Pedro Matas», dins Revista de Girona, XXIII, núm.79, Girona, 1977, pàg.111-119.
  • Martín, R. M.: «Museo Textil y de la Indumentaria de Barcelona. Una casulla renacentista», dins Tapicerias Gancedo. Revista de las Artes Decorativas, 40, Madrid, 1983, pàg.42-45.
  • Màs, J.: «Notes sobre antics pintors a Catalunya», dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, VI, Barcelona, 1911-1912, pàg.216-221; 307-321 i 430-440.
  • Mata, S.: Isaac Hermes Vermey. El pintor de l’escola del Camp de Tarragona, Tarragona, Institut d’estudis Tarraconenses «Ramon Berenguer IV» (Secció de Belles Arts, núm.2), 1992.
  • Mata, S.: «El pintor holandès Isaac Hermes Vermey, un manierista en la Tarragona del siglo XVI. Notas sobre otras actuaciones suyas en las comarcas tarraconenses», dins Boletín del Museo e Instituto «Camón Aznar», 47, 1992.
  • Mata, S.: «Una tabla inédita de Isaac Hermes perteneciente al desaparecido retablo del Palau Reial Menor de Barcelona», dins Boletín del Museo e Instituto «Camón Aznar», LIV, 1993, pàg.49-59.
  • Mata, S.: «El retablo mayor de la capilla de los Reyes (convento de Santo domingo de Valencia): una obra de Josep Esteve e Isaac Hermes Vermey (1581-1583)», dins Archivo de Arte Valenciano, 1995, pàg.47-51.
  • Mata, S.: «Siete pintores aragoneses en las comarcas de Tarragona: Miguel Ángel Lópiz, Cosme Viver, Pedro Girart, Cristóbal de Moya, Tomás y Luís de Argüello y Jerónimo Cosida (1529-1632). Notas para su estudio», dins Boletín del Museo e Instituto «Camón Aznar», LXXIII, 1998, pàg.149-156.
  • Mirambell, M.: El taller dels Gascó i la pintura a la primera meitat del segle XVI a Vic, Universitat de Barcelona, 1996 [Tesi de doctorat en microfitxa: Publicacions de la Universitat de Barcelona, núm.3.104, 1997].
  • Moragues, F. de: «L’Art, els artistes i els artesans de Valls», dins Estudis Universitaris catalans, XIX, 1934.
  • Murla, J.: «Els Vilanova, pintors olotins de retaules renaixentistes», dins La Comarca d’Olot, núm.441, Olot, 1987, pàg.5-6.
  • Planell, A.: «L’elaboració artesanal de la pintura sobre taula en el segle XVI», dins De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona (catàleg d’exposició), Girona, 1998-1999.
  • Post, CH. R.: A History of Spanish painting, vol. XII-XIII, Cambridge-Massachusetts, 1947-1966.
  • Puiggarí, J.: «Noticia de algunos artistas catalanes inéditos de la Edad Media y del Renacimiento», dins Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, III, Barcelona, 1880, pàg.71-103 i 265-306.
  • Ricomà, F. X.: «Notes d’arxiu: Artistes del Cinc-cents de l’arquebisbat de Tarragona», dins Quaderns d’Història Tarraconense, VI, 1987, pàg.131-134.
  • Rowland, B. Jr.: «Gabriel Guardia», dins The Art Bulletin, XIV, núm.3, 1932, pàg.243-257.
  • Sanpere Miquel, S.: «Páginas de mi inédita història de los pueblos de la Corona de Aragón: Pedro el Greco», dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, I, Barcelona, 1901-1902, pàg.157-181.
  • Sarret Arbós, J.: «Art i artistes manresans», dins Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm.65, 1916.
  • Segarra, F.: «Un nou retaule de Joan Gascó», dins La Veu de Catalunya. Pàgina artística, núm.95, Barcelona, 12 d’octubre de 1911.
  • Sureda, J.: «La introducció de la pintura renaixentista a Catalunya», dins L’Escola del Camp i l’Arquitectura del Renaixement, Barcelona, Caixa de Catalunya, 1990, pàg.19-21.
  • Sutra Viñas, J.: «Tumas, pintor renaixentista. Contribució a l’estudi de la pintura del Renaixement català», dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XLVII, 1937, pàg.173-181, 221-226, 245-258 i 277-288.
  • Sutra Viñas, J.: «Las tablas renacentistas de Millás», dins Boletín de la Real Sociedad Española de Excursiones, LIV, 1950, pàg.183-190.
  • Sutra Viñas, J.: «Contribución al estudio de la obra de un pintor renacentista», dins Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, XI, Girona, 1956-1957, pàg.83-107.
  • Sutra Viñas, J.: «El maestro de Lleló», dins Revista de Gerona, núm.26, Girona, 1964.
  • Sutra Viñas, J.: «Nuestras tablas renacentistas», dins Hospitalet (Boletín de información municipal), núm.49-50, 1966.
  • Young, E.: «Bartolomé Bermejo», dins The Great Hispano-Flemish Master, Londres, 1975.
  • Zueras Torrens, F.: Bartolomé Bermejo, el pintor nómada, Còrdova, 1983.

Bibliografia sobre el segle XVII

  • Ainaud de Lasarte, J.: Ribalta y Caravaggio, dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol.5, Barcelona, 1947.
  • Ainaud de Lasarte, J.: «Francisco Ribalta: Notas y comentarios», dins Goya, núm.20, 1957, pàg.56.
  • Ainaud de Lasarte, J.: «La Pintura dels segles XVI i XVII», dins DDAA: L’Art Català, vol.2, Barcelona, 1958.
  • Alcolea Gil, S.: «L’època barroca», dins L’Art a Catalunya, vol.1, Barcelona, Nauta, 1983.
  • Angulo Iñiguez, D.: «Pintura del siglo XVII», dins Ars Hispaniae, XV, Madrid, 1971.
  • Bosch, J.: «Novetats a l’entorn del pintor Pere Cuquet: les teles del retaule major del Carme de Manresa», dins El Barroc Català, Barcelona, 1989, pàg.289-306.
  • Bosch, J.: «Cendres de la pintura: Antoni Rovira i Pau Torrent al retaule de Sant Miquel d’Esparreguera (1629-1635)», dins Locus Amoenus, núm.3, 1997, pàg.79-96.
  • Bosch, J. ; Garriga, J.: «L’Arquitectura i les Arts figuratives dels segles XVI-XVII. Renaixement i Barroc. Segles XVI-XVII, dins Història de la Cultura Catalana, II, Barcelona, Edicions 62, 1997, pàg.193-238.
  • Canalda, S.: Les rajoles historiades de sant Francesc d’Assís a Terrassa. Anàlisi de font literàries i models visuals d’una mostra de patronatge burgès a la Catalunya del segle XVII [Tesi de llicenciatura inèdita] Universitat de Barcelona, 1999.
  • Carbonell, M.: «Angelica Justiniano, una pintora catalana del segle XVII», dins Homenatge a mossèn Jesús Tarragona. Miscel·lània, Lleida, 1996, pàg.373-387.
  • Chavarría, A.: «L’Art Barroc al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra», dins Carrer dels Arbres, núm.6, 1995, pàg.29-34.
  • Clara, J.: «Un pintor milanès a Girona: Joan Baptista Toscano», dins Revista de Girona, núm.105, Girona, 1983, pàg.295=296.
  • Danés, J.: El monestir de Sant Joan de les Abadesses, Barcelona, Taber, 1926.
  • Duran i Sanpere, A.: La Casa de la Ciudad. Història de su construcción. Guía para su visita, Barcelona, 1951.
  • Durliat, M.: Arts Anciens du Roussillon, Perpinyà, 1954.
  • Folch i Torres, J.: «El pintor català siscentista Fra Juncosa», dins La Veu de Catalunya, Barcelona, 29 d’abril de 1929.
  • Furió, V.: «Els pintors cartoixos Fra Joaquim Juncosa i Fra Manuel Bayeu», dins Butlletí de la Societat Arqueològica Luliana, Ciutat de Mallorca, 1925.
  • García, R. M.: La Casa de Convalescència (1629-1680), seu de l’Institut d’estudis Catalans, Barcelona, 1995.
  • García, R. M. ; Casanovas, L.: «Les pintures de la Casa de Convalescència», dins D’Art, núm.8-9, Barcelona, 1981, pàg.209-219.
  • Gusi, C.: Biografia del pintor don Juan Andrés Rizi, monje de Montserrat, Montserrat, 1930.
  • Homet, M. C.: Michel Serre et la peinure baroque en Provance (1658-1733), Aix-en-Provenze, Edisud, 1987.
  • Junyent, E.: El monestir de Sant Joan de les Abadesses, Junta del Monestir, 1976.
  • Kowal, D. M.: Ribalta y los ribaltescos, València, 1985.
  • Lafuente, E. ; Tormo, E.: La vida y la obra de fray Juan Ricci, I-II, Madrid, 1930.
  • La peinture en Provence au XVII siècle, Marsella, 1978.
  • López Serrano, M.: «Conservados en la Biblioteca de Palacio. Libros, grabados y medallas de Santa Teresa de Jesús», dins Reales Sitios, núm.75, 1983, pàg.37-44.
  • Llorens Solé, A.: «El pintor Francisco Ribalta hijo de Solsona», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol.9, 1951, pàg.83-104.
  • M. C. G.: «Michel Serre», dins La peinture en Provence au XVII siècle, Marsella, Musée des Beaux Arts, Palais Longchamp, 1978, pàg.137-194.
  • Madurell, J. M.: «Francisco Ribalta, pintor catalán», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol.5, 1-2, Barcelona, 1947, pàg.7-29.
  • Madurell, J. M.: «Unos retablos de Bautista Palma, pintor genovés, de los Conventos Capuchinos de Olot, Lérida y Blanes», dins Estudios Franciscanos, núm.50, 1949, pàg.453-463.
  • Madurell, J. M.: La capilla de la Immaculada Concepción de la Seo de Tarragona, Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses «Ramón Berenguer IV», 1958.
  • Madurell, J. M.: «El retablo y las pinturas de la capilla de San Pedro Nolasco de la seo de Barcelona», dins Consejo Superior de Investigacions Científicas Instituto Diego Velázquez, 1961, pàg.241-247.
  • Madurell, J. M.: «Joan d’Àustria i la decoració del temple del monestir de Montserrat», dins Analecta Montserratina, vol.9 [Miscel·lània Anselm M. Albareda], Montserrat, 1962, pàg.135-159.
  • Martinell, C.: Estudi crític sobre les pintures murals en rajoles que embelleixen l’església de Nostra Senyora del Roser de Valls, Valls, 1924.
  • Masdeu, J.: St. Joan de les Abadesses. Resum històric, Vic, 1926.
  • Mazón de la Torre, M. A.: «Las partidas de bautismo de Eugenio Cajés, de Félix Castelo, de los hermanos Rizi y otras notícias sobre artista madrileños de la primera mitad del s. XVII», dins Archivo Español de Arte, 1971, pàg.413-425.
  • Montserrat, J.: La pintura a Barcelona al segle XVII. Aspectes documentals. Universitat de Barcelona, 1989 [Tesi de Llicenciatura inèdita].
  • Parassols, P.: Sant Joan de les Abadesses y su mayor gloria el Santíssimo Misterio. Reseña històrica, Vic, Tipografía Católica de San José, 1894.
  • Santamaría, D.: L’Art a Girona 1600-1615. Recerca documental i estudi analític. Universitat de Barcelona, 1989 [Tesi de Llicenciatura inèdita].
  • Socias, I.: «Joan Arnau Moret (1603-1693), un pintor català retrobat», dins Butlletí Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, XIII, Barcelona, 1999, pàg.187-214.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Preparatius per a la Crucifixió, de Francesc Ribalta. Noves dades per a la història d’un quadre», dins D’Art, núm.13, Barcelona, 1987, pàg.331-333.
  • Triadó, J. R.: «L’Època del Barroc s. XVII-XVIII», dins Història de l’Art Català, vol.5, Barcelona, Edicions 62, 1984.
  • Ventura Solé, D.: Jaume Pons i Monravà, artista-pintor (Valls, 1671-1730), Valls, 1988.
  • Virgili, M. J.: «Un cantoral de la catedral de Tarragona del 1636», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, vol.2, Barcelona, 1999 (1993), pàg.80-88.

Bibliografia sobre el segle XVIII

  • Albesa, D.: «Ciro Ferri i la cúpula de Sant’Agnese in Agone a la pintura catalana i valenciana del segle XVIII», dins Catalunya i Europa a L’Edat Moderna, Actes del IV Congrés d’Història Moderna de Catalunya, dins Pedralbes, núm, 18-I, 1998, pàg.381-400.
  • Alcolea Gil, S.: «Tres pintores barceloneses del siglo XVIII», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Barceloma, 1948.
  • Alcolea Gil, S.: «Notas biográficas sobre los Lacoma», dins Anales y Boletín de los Museos de Barcelona, Barcelona, 1951.
  • Alcolea Gil, S.: «Francisco Pla “El Vigatà” (1743-1805)», dins Ausa, núm.9, 1954, pàg.404-406.
  • Alcolea Gil, S.: Historia de la Pintura en Cataluña (siglo XVIII), Madrid, Tecnos, 1957. Alcolea Gil, S.: La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII, dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol.14-15, Barcelona, 1959/60-1961/62 (1964).
  • Alcolea Gil, S.: «El Arte y la Economía en la Barcelona del siglo XVIII», dins Homenaje a Jaime Vicens Vives, Barcelona, Universitat de Barcelona-II, 1967.
  • Alcolea Gil, S.: «Tres pintores barceloneses del siglo XVIII», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Barcelona, 1969.
  • Alcolea Gil, S.: La Capella dels Dolors a Santa Maria de Mataró, Mataró, 1970.
  • Alcolea Gil, S.: «La pintura de flors a L’Escola de Dibuix i Nobles Arts de la Junta de Comerç de Barcelona (1775-1808)», dins Daedalus, Barcelona, 1979, pàg.30-40.
  • Alcolea Gil, S.: «L’època barroca», dins L’Art a Catalunya, I, Barcelona, Nauta, 1983.
  • Alcolea Gil, S.: «Sobre la pintura catalana del segle XVIII. Un cicle de Francesc Pla, “El Vigatà”, dins Opera Minora, 2, Barcelona, Artur Ramon, 1987.
  • Alcolea Gil, S.: Viladomat, Mataró, 1990.
  • Alcolea Gil, S.: «El temps de la il·lustració a Catalunya», dins DDAA: Catalunya a l’època de Carles III, dins Som i Serem, 4, Barcelona, 1991, pàg.133-147.
  • Alcolea Gil, S.: Antoni Viladomat, Col·lecció Gent Nostra, núm.96, Barcelona, Labor, 1992.
  • Amat Cortada, baró de Maldà, R.: Calaix de Sastre en que se explicarâ tot quant va succehint en Barcelona, y vehinat, desde mitg any 1769. A las que seguirân las dels demés anys esdevenidors, per divertiment del Autor, y sos Oyents, adnexas en el dit Calaix de Sastre las mes mínimas frioleras, Barcelona, 1769-1816 [Arxiu Històric de la Ciutat, còpia manuscrita per E. Santacana].
  • Ballart, E.: Pere Pau Muntanya, 2 vol. , Universitat de Barcelona, 1988 [Tesi de Llicenciatura inèdita].
  • Bassegoda Nonell, J.: «La decoración de la sacristía nueva del Monasterio de Poblet. Hallazgo y restauración de pinturas en su cúpula», dins Reales Sitios, XXII-85, 1985, pàg.45-64.
  • Benet, R.: Antonio Viladomat. La figura y el arte del pintor barcelonés, Barcelona, Ibéria, 1947.
  • Benet, R.: «L’Art Neoclàssic i Romàntic. La pintura», dins L’Art Català, vol.2, Barcelona, 1958.
  • Bertràn, M. J.: «L’escenografia catalana», dins Butlletí dels Museus d’Art de Catalunya, núm.9 (1932), pàg.49-57.
  • Bohigas Tarragó, P.: «Contribución a la biografía de Flaugier», dins Anales y boletín de los Museos de Arte de Barcelona, II-3, Barcelona, 1944, pàg.23-29.
  • Borràs, M. L.: «Antoni Viladomat, un barroco contenido», dins La Vanguardia, Barcelona, 2 d’abril de 1991.
  • Bosch, J. ; «Pintura del segle XVIII a la Seu de Girona: d’Antoni Viladomat i de les suggestions de la pintura barroca italiana», Dins Girona revisitada, Estudis d’Art Medieval i Modern, 10, Girona, 1990, pàg.141-166.
  • Bosch, J.: «Antoni Viladomat, arran de l’exposició», dins Revista de Catalunya, núm 53, juny del 1991, pàg.83-97.
  • Bosch, J.: «Antoni Viladomat», dins Catalonia Cultura, núm.32, Centre Unesco de Catalunya, 1993, pàg.24-27.
  • Camón Aznar, J. (et al. ): «Arte español del siglo XVIII», dins Summa Artis, vol, 27, Madrid, 1997, pàg.257-298.
  • Cantos, P. V. de: «La presència d’artistes forans a Mallorca durant la Guerra del Francès: el pintor català Salvador Mayol», dins Mirador, núm.25, 1989, pàg.30-34.
  • Carrera Pujal, J.: La Escuela de Nobles Artes de Barcelona, Barcelona, 1957.
  • Casanovas, I.: La cultura catalana del segle XVIII, Barcelona, Biblioteca Balmes (Duran i Bas, II), 1932.
  • Casellas, R.: «Els últims barrochs de Barcelona. I. A manera de prefaci», dins Empori, I, 1907, pàg.17-24.
  • Casellas, R.: «Orígens del renaixement barceloní. L’obrador de Viladomat. Coneixements i propensió del mestre. L’ordre corinti i un monument de Setmana Santa. Sistema fraccionari dels mòduls segons la “Architettura Civile” del Bibiena. Reacció classicista. Edificis i figures», dins Anuari de l’Institut d’estudis Catalans, 1907, pàg.43-75.
  • Casellas, R.: «L’estil Imperi a Barcelona», dins La Veu de Catalunya. Pàgina artística, Barcelona, 3 i 17 de febrer; 3, 17 i 31 de març de 1910.
  • Casellas, R.: «Una pintura en perill (Cúpula de l’església de l’Hospital Militar)», dins Il·lustració catalana (2a. època), núm.289, 20 d’octubre de 1912, pàg.553.
  • Casellas, R.: «Antoni Viladomat», dins Gaseta de les Arts, núms, 36, 37, 44, 45, 49, 50, 51, 54 i 60, 1925-1926.
  • Cid, C.: «Problemas acerca de la construcción de la Casa Lonja de Barcelona», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, V-l i 2, Barcelona, 1947, pàg.65-68; 75-78 i 93.
  • Cid, C.: «La decoración de la Casa Lonja de Barcelona», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, VI-3 i 4, Barcelona, 1948, pàg.423-462.
  • Comas, R. N.: «Catálogo de los esgrafiados barceloneses», dins La Vía Layetana, Barcelona, 1913.
  • Cuyàs, J. M.: La Badalona del segle divuitè, I, Badalona, 1936.
  • DDAA: La Escuela de Artes y Oficios Artísticos y Bellas Artes en 150 aniversario de su fundación, Barcelona, 1925.
  • DDAA: Carlos III y la Ilustración, Madrid, Ministerio de Cultura, 1988.
  • DDAA: Catalunya a l’època de Carles III, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1991.
  • DDAA: «L’albada de la modernitat, Josep Bernat Flaugier i Salvador Mayol, els iniciadors de la pintura costumista a la Catalunya de principi del segle XIX. Una col·lecció de vestits típics de José Altarriba», dins Opera Minora, 4, Barcelona, Sala Artur Ramon, 1994.
  • DDAA: Història y Alegoría: los concursos de pintura de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1753-1808), Madrid, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1994.
  • Domenico Scarlati en España, Catàleg general de les exposicions, Madrid, Museo Municipal-Teatro Real-Palacio de Velázquez, 1985.
  • Duran i Sanpere, A.: «Tres linajes. Tres siglos. El palacio Comillas», dins La Vanguardia, Barcelona, 19 de gener de 1936.
  • Duran i Sanpere, A.: «La iglesia del antiguo hospital militar y las pinturas de Flaugier», dins Barcelona. Divulgación Histórica, V, 1948, pàg.257-264.
  • El Arte en las Cortes Europeas del siglo XVIII, Comunicaciones, Congreso Madrid-Aranjuez, 1987, Comunidad de Madrid, 1989.
  • El Arte en tiempo de Carlos III. IV Jornadas de Arte, Madrid, 1988.
  • Elies, F.: Antoni Viladomat. La vida. L’obra. L’època de l’artista. Manuscrit inèdit [Barcelona, col·lecció particular].
  • Flama: «Un plafó de rajoles catalanes del segle XVIII», dins Gaseta de les Arts, núm.64, 15 de gener de 1927, pàg.2-3.
  • Flo, M.: El conjunt funerari de sant Oleguer de la catedral de Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000 [Tesi de Llicenciatura inèdita].
  • Folch i Torres, J.: «La sala de “El Viguetà” a can Serra», dins La Veu de Catalunya, Barcelona, 6 de febrer de 1913.
  • Folch i Torres, J.: «La sala de “El Viguetà” a casa del compte Güell», dins La Veu de Catalunya, Barcelona, 25 de juny de 1914.
  • Folch i Torres, J.: «Una pintura de “El Viguetà” al Museu de Barcelona», dins La Veu de Catalunya, Barcelona, 27 de novembre de 1916.
  • Folch i Torres, J.: «El pintor Lacoma (1784-1849)», dins Gaseta de les Arts, núm.62, desembre del 1926, pàg.1-3.
  • Folch i Torres, J.: «La conservació de les Drassanes i la capella de l’Hospital Militar», dins Gaseta de les Arts, núm.72, maig de 1927, pàg.1-2.
  • Folch i Torres, J.: «El pintor català setcentista Pere Crusells», dins Gaseta de les Arts, núm 10 (juny de 1929), pàg.1-2.
  • Folch i Torres, J.: «La sala de “El Viguetà” a l’antiga casa del marquès de Monistrol», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, Barcelona, gener del 1932, pàg.19-23.
  • Folch i Torres, J.: «Obras del pintor Flaugier (1760-1812) en tierras tarraconenses», dins Destino, núm.956, 1955, pàg.28-29.
  • Folch i Torres, J.: «Los primeros “cuadros de género” en la pintura barcelonesa», dins Destino, núm.1.278, 1962, pàg.22-24.
  • Fontanals del Castillo, J.: Antoni Viladomat. El artista olvidado y maestro de la escuela de pintura catalana del siglo XVIII. Su época, su vida, sus obras y sus discípulos, Barcelona [Manuscrit. Biblioteca dels Museus de Barcelona], 1877.
  • Fontbona, F.: «Rapports artístiques Catalogne-France au début du XIX siècle», dins Le Neoclassicisme en Espagne. Journées d’étude, Castres 1989.
  • Fontbona, F.: «Pere Crusells i la Vinguda de l’Esperit Sant», dins Butlletí Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol.9, Barcelona, 1995, pàg.199-211.
  • Fontbona, F.: «Ramon Planella, la glòria efímera d’un segon Apel·les», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, II, Barcelona, 1999 (1995), pàg.149-154.
  • García Portugués, E.: José Nicolás de Azara, prototipus de mecenatge il·lustrat. Primera etapa romana (1766-1790). Universitat de Barcelona, 2000 [Tesi de Llicenciatura inèdita].
  • García Portugués, E.: «José Nicolás de Azara y su primera etapa romana (1766-1790)», dins Actas XIII Congreso CEHA. Ante el nuevo milenio raices culturales, proyección y actualidad del Arte Español, Granada, 2000.
  • García Sánchez, L.: «La ornamentación de la Casa Lonja de Barcelona con motivo de la visita real de Carlos IV en 1802: lectura iconológica de las esculturas realizadas para la ocasión», dins Actas. VIII Congreso Nacional de Història del Arte, II, Cáceres, Editora Regional de Extremadura, 1993, pàg.701-709.
  • Homet, M. C.: Michel Serre et la peinture baroque en Provance (1658-1733), Aix-en-Provenze, Edisud, 1987.
  • Julián, I.: «El tema de las cuatro estaciones en la pintura española del siglo XVIII con especial referencia a Antonio Viladomat», dins I Congreso Internacional «Pintura Española siglo XVIII», Actas, Madrid, 1998, pàg.185-198.
  • Le dessin à Barcelona de Viladomat a Fortuny (1700-1874), Tolosa, 1960.
  • Los pintores de la Ilustración, Madrid, 1988.
  • Marès, F.: Dos siglos de enseñanza artística en el Principado, La Junta Particular de Comercio, Escuela Gratuita de Diseño, Academia Provincial de Bellas Artes, Barcelona, Cámara Oficial de Comercio y Navegación de Barcelona, 1964.
  • Marquès Sureda, S.: De l’Escola de Dibuix a l’escola Municipal de Belles Arts (200 anys de projectes i realitats), Girona, 1990.
  • Martinell, C.: «Joan Carles Panyó, la seva vida, la seva obra i el seu temps», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol.2, núm.11 i 15, Barcelona, 1932, pàg.117-125 i 245-251.
  • Martinell, C.: «Artistes de tendència francesa a Catalunya en la segona meitat del segle XVIII. L’art francès a Catalunya a les darreries del segle XVIII», dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm.472 i 473, 1934, pàg.348-351 i 370-374.
  • Martinell, C.: «Influència francesa sobre l’art català en la primera meitat del segle XVIII», dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm.471, 1934, pàg.299-303.
  • Martinell, C.: «L’art francès a Catalunya a les darreries del segle XVIII», dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm.473, 1934, pàg.370-374.
  • Martinell, C.: La escuela de la Lonja en la vida artística barcelonesa, Barcelona, 1951.
  • Martinell, C.: La Escuela de Lonja en la enseñanza artística en el Principado, La Junta Particular de Comercio, Escuela Gratuita de Diseño, Barcelona, 1964.
  • Maseras, A.: «Un peintre provençal fameux en Catalogne et inconnu dans son pays», dins Revue des Pays d’Oc, núm.10, I, 1931, pàg.668 i seg.
  • Maseras, A.: «Una decoració de Josep Flaugier al Museu de les Arts Decoratives de Pedralbes», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm.22, Barcelona, 1933, pàg.65-73.
  • Maseras, A.: «Clarícies sobre l’origen de Josep Flaugier. La seva partida de naixement», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm.28, Barcelona, 1933, pàg.257-264.
  • Maseras, A.: «Les pintures de Flaugier llegades pel doctor Fàbregas als nostres Museus», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm.41, Barcelona, 1934, pàg.306-312.
  • Maseras, A.: «Viladomat», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol.5, núm.55, Barcelona, 1935, pàg.377-388.
  • Miquel, C.: Manuel i Francesc Tramulles, pintors, 2 vol. , Universitat de Barcelona, 1986 [Tesi de Llicenciatura inèdita].
  • Puigvert, M.: La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX. Bisbat de Girona). Universitat de Barcelona, 1990 [Tesi de Doctorat en microfitxa. Publicacions Universitat de Barcelona, núm.2. 083, 1994].
  • Quílez, F. M.: «La fortuna crítica del pintor Antoni Viladomat: la configuració d’un mite artístic», dins Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, I, Barcelona, 1993, pàg.215-226.
  • Quílez, F. M.: «Tradició i modernitat en la pintura de Josep Bernat Flaugier i Salvador Mayol», dins L’albada de la modernitat. Josep Bernat Flaugier i Salvador Mayol. Els iniciadors de la pintura costumista a la Catalunya de principi del segle XIX. Opera Minora, núm.4, Barcelona, Sala d’Art Artur Ramon 1994, pàg.76-77.
  • Quílez, F. M.: «Una obra inèdita de Manuel Tramulles, el retrat de Carlos antonio de Azcón Potay, comte de Vallcabra», dins Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, núm.2, Barcelona, 1994, pàg.185-199.
  • Quílez, F. M.: «Bonaventura Planella i la pintura catalana del primer terç del segle XIX», dins Locus Amoenus, núm.1, 1995, pàg.193-207.
  • Quílez, F. M.: «A l’entorn de l’activitat pictòrica de Pere Pau Muntanya al Camp de Tarragona», dins Locus Amoenus, núm.4, 1998-1999, pàg.201-217.
  • Quílez, F. M.: «Josep Cantallops i Salvador Mayol: dos exemples d’intercanvis artístics entre Catalunya i l’illa de Mallorca», dins Renaixement i Barroc. Col·leccionisme i mecenatge al MNAC, Palma, Sa Llotja, 1998-1988, pàg.27-43.
  • Rodríguez, LL.: «Acadèmia versus Gremi: problemàtica de l’establiment del règim acadèmic a Barcelona», dins Pedralbes Revista d’Història moderna, núm.18-I, 1998, pàg.401-430.
  • Ruiz Ortega, M.: La Escuela Gratuita de Diseño de Barcelona 1775-1808. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1999.
  • Ruiz Pablo, A.: Història de la Real Junta Particular de Comercio de Barcelona, 1758-1847. Henrich y Cía Impresor, 1919.
  • Socias, I.: «Sobre una pintura atribuida a Antonio Viladomat en su etapa tarraconense», dins I Congreso Internacional «Pintura Española siglo XVIII», Actas, Madrid, 1998, pàg.363-370.
  • Soler Pérez, L.: Escuela Superior de Artes Industriales y Bellas Artes de Barcelona, Su historia y estado actual (1775-1910), Barcelona, 1924-1925.
  • Subias, J.: Un siglo olvidado de Pintura Catalana, 1750-1850, Barcelona, Amigos de los Museos, 1951.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Pasqual Pere Moles, primer Director de l’Escola Gratuïta de Dibuix», dins D’Art, núm.12, Barcelona, 1986, pàg.173-180.
  • Subirana Rebull, R. M.: Pasqual Pere Moles i Corones, València, 1741-Barcelona, 1797, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1990.
  • T. B. L. M. [text copiat per M. Rodríguez Codolà]: «Barcelona en 1805: Los artistas. Carta a un discípulo de David (1 de gener de 1805)», dins La Vanguardia, Barcelona, 31 desembre de 1904, pàg.5-6.
  • Tarragó, M.: El arte en Reus durante el siglo XVIII, I-II, Barcelona, 1973.
  • Tarragó, M.: El teatre de les Comèdies de Reus. Un exemple de vitalitat ciutadana (1761-1892), Tarragona, 1993.
  • Triadó, J. R.: «L’Època del Barroc, s. XVII-XVIII, dins Història de l’Art Català, vol.5, Barcelona, Edicions 62, 1984.
  • Triadó, J. R.: «Art i Arquitectura», dins Història de la Cultura Catalana. El Set-cents, vol.3, Barcelona, Edicions 62, 1996, pàg.211-246.
  • Triadó, J. R.: «La festa i les manifestacions efímeres a la Catalunya del segle XVIII, Proposta d’estudi i d’anàlisi», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, vol.2, Barcelona, 1999 (1995), pàg.135-142.
  • Vayreda, R.: «Joan Carles Panyó. La seva vida, la seva obra i el seu temps», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm.11 i 15, Barcelona, abril i agost del 1932, pàg.117-125 i 245-251, respectivament.
  • Vayreda, R.: Joan Carles Panyó. La seva vida, la seva obra i el seu temps, Olot, Publicacions de la Sala Vayreda, 1933.
  • Vega Sentmenat, J.: Libro de notícias curiosas, 1735 (-1816), Manuscrit a la Biblioteca de Catalunya.
  • Ventura, D.: Jaume Pons i Monravà, artista-pintor (Valls, 1671-1730), Valls, 1988.
  • Voltes Bou, P.: El archiduque Carlos de Austria, rey de los catalanes, Barcelona, 1953.