El concepte de disseny, tal com s’utilitza en l’àmbit internacional, fa referència a una activitat que es va iniciar al començament d’aquest segle, sobretot a partir de la Bauhaus, però amb arrels en la Revolució Industrial. El disseny pressuposa l’existència d’un projecte previ a la fabricació d’una sèrie d’objectes iguals. Des d’un punt de vista conceptual, es pot considerar secundari que els mitjans de realització siguin molt rudimentaris, com ha passat durant milers d’anys. És evident que a l’antiguitat utilitzaven algun tipus de dibuix o de prototip per fabricar diversos objectes —cal pensar, per exemple, en els objectes destinats als centres de pelegrinatge religiós que han arribat fins avui. Així ho van entendre els diferents autors convidats a participar en el catàleg de l’exposició de disseny espanyol d’Europalia, dedicat a Espanya l’any 1985. Aquest sentit tan ampli no és el que constituirà l’enfocament d’aquest treball, ja que aquests temes seran tractats per altres especialistes. Per tant, encara que aquest treball se centri en el disseny del segle XX, cal donar alguns antecedents immediats, concretament els que parteixen de la Revolució Industrial.
Algun lector es pot sorprendre dels objectes que se citaran en aquesta breu història del disseny. Tal vegada no en el cas dels mobles, de vella tradició a les arts aplicades, però sí dels automòbils, i més encara si es tracta de màquines o de cendrers. Hi ha, però, una continuïtat de fons entre els dissenys actuals i els que, sense que fossin coneguts amb aquest nom, tenien molts objectes utilitaris i decoratius del passat. La diferència, en alguns aspectes profunda, està en la producció, actualment a càrrec de la gran indústria, cosa que implica uns materials i uns mètodes de producció molt diferents dels antics. Si el disseny d’avui sembla pròxim a la pintura, l’escultura i en altres arts abans anomenades majors, no s’ha de suposar que es tracta, per sobre de tot, o en primer lloc, d’art —el mateix que passava amb les arts aplicades, decoratives, o com es vulguin dir, d’abans. En el disseny, l’ingredient estètic és essencial un resultat que, segons l’opinió majoritària, no ha de ser directament buscat, sinó un resultat necessari, en major o menor grau, quan es produeix l’adequació entre la forma i la funció.