La dracma de Rhode

La colònia grega de Rhode va encunyar a l’inici del segle III aC una de les monedes més belles de totes les fabricades a la península Ibèrica durant l’antiguitat. Es tracta d’una dracma de plata que mostra un cap femení i la llegenda grega «RODETON» a l’anvers i una rosa al revers. Ambdós dissenys estan modelats amb una gran elegància i equilibri de formes. El cap de la dama es representa de perfil i amb el pentinat adornat amb espigues, arracades de triple penjoll i un collaret, d’acord amb la millor tradició artística de les seques gregues, especialment la de Siracusa. Aquesta polis siciliana va tenir tant interès per disposar d’un numerari de gran qualitat plàstica que, al final del segle V aC va encarregar a artistes com Evainetos o Kimon la confecció dels seus encunys. Aquests artistes, que fins i tot van signar els encunys, van crear uns caps femenins de gran bellesa, que van ser copiats repetidament per altres seques. En el cas de la península Ibèrica, Rhode va adoptar el prototip de la nimfa Aretusa dissenyat originalment per Evainetos, i també Emporion va copiar més d’una vegada dissenys siracusans.

L’emblema de Rhode del revers de les dracmes és el d’una rosa vista des de sota, en una clara al·lusió al nom de la seca. El disseny dels primers encunys denota l’interès del gravador per superar les dificultats de la iconografia escollida i crear un tipus harmoniós i ben equilibrat, on es representa amb gran minuciositat la tija central i els sèpals de la flor. Però, a poc a poc, els gravadors van anar empitjorant la qualitat del disseny, que cada vegada era més esquemàtic i menys realista, i finalment va ser substituït per un altre on la rosa es representa vista des de sobre. Ara bé, mai la seca de Rhode no va adoptar el disseny, molt més fàcil de realitzar, de la rosa vista de perfil, com havia fet l’illa de Rodes. Possiblement, així aconseguien una iconografia pròpia, que els identificava clarament sense cap confusió amb les emissions, molt més abundants i ben conegudes a la Mediterrània, de la llunyana mare pàtria.