L’Ajuntament de Barcelona també va emetre paper moneda durant la Guerra Civil. Els decrets municipals del 13 de maig i del 30 de setembre de 1937 establien l’emissió de bitllets en paper de fil d’1, 50 pessetes, d’l pesseta i de 50 cèntims. Posteriorment, concretament el dia 2 de desembre de 1937, també es decretà l’emissió de blocs de cartolina que, mitjançant línies de perforació, contenien dos bitllets de 10 cèntims i dos de 15 cèntims. Malgrat que cap dels bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona no presenta la signatura de l’autor, s’havia suggerit que probablement Josep Obiols (1894-1967) era l’artista que també va ser l’encarregat de dissenyar els bitllets de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, l’existència d’una acta resum que data de l’1 de març de 1938 dipositada al Gabinet Numismàtic de Catalunya, en la qual s’esmenten totes les actuacions referents a la impressió dels bitllets municipals emesos per l’Ajuntament de Barcelona a l’Institut Gràfic Oliva de Vilanova, indica que, un cop inutilitzats els clixés i els cilindres de coure utilitzats per a la seva fabricació, «s’entreguen a l’Ajuntament els boixos dels bitllets i de la calderilla originals dels artistes Obiols i Ricart respectivament». Aquesta notícia aclareix qualsevol dubte sobre l’autoria dels bitllets realitzats a Barcelona, i permet assegurar que Josep Obiols va elaborar els boixos corresponents als bitllets de paper, mentre que els de moneda fraccionaria sobre cartolina van ser fabricats per Enric-Cristòfol Ricart (1893-1960). No és estrany que tant Obiols com Ricart, ambdós especialistes en arts gràfiques i il·lustració i compromesos políticament amb Catalunya, fossin els encarregats d’elaborar els dissenys dels bitllets de l’Ajuntament de Barcelona. Ells mateixos també van elaborar altres dissenys per al Govern i per a diferents institucions públiques catalanes, i van mantenir a més una estreta relació personal i professional amb l’Institut Gràfic Oliva de Vilanova, que fou la impremta responsable de fabricar aquests bitllets. Tots dos artistes també van participar en el disseny dels bitllets de la Generalitat de Catalunya, perquè encara que foren elaborats a partir de gravats d’Obiols, es té constància d’una prova xilogràfica d’un bitllet de 500 pessetes dissenyat per Ricart, que mai no es va arribar a emetre.
Els bitllets realitzats per Obiols, com bé assenyalava Pilar Vélez, presenten similituds tècniques i iconogràfiques amb els que va dissenyar per encàrrec de la Generalitat de Catalunya. Aquestes similituds són evidents sobretot en el tractament dels elements tipogràfics, per exemple les lletres i els numerals, així com en la trama composta per petits escuts de la ciutat, espigues i les lletres AdeB (Ajuntament de Barcelona). En tots els bitllets emesos es representa una caravel·la, sobre la qual hi ha l’escut de la ciutat envoltat de complexes ornamentacions vegetals. El disseny d’aquests bitllets es complementa amb l’acurat dibuix d’elements arquitectònics que pertanyen a l’edifici de l’Ajuntament, com ara la porta del saló del Consell de Cent als bitllets de 50 cèntims i la façana gòtica conservada al carrer de la Ciutat als d’1, 50 pessetes. D’altra banda, els bitllets perforats de 10 i 15 cèntims presenten una factura ben diferent, digna d’un experimentat xilògraf, com era Ricart en la plena maduresa artística, on es mostra molt influït per l’estètica del Noucentisme. A l’anvers d’aquests bitllets, Ricart dissenya una ornamentació vegetal simbòlica a sobre de la qual destaquen els correctes numeráis que indiquen el valor del bitllet, així com l’escut i el nom de l’Ajuntament de Barcelona. El disseny s’ha elaborat mitjançant traços forts i marcats que, tant amb la combinació dels colors marró, roig i verd, com amb el recurs característic d’aquest artista a l’ús del veló, que li permet aconseguir diversos entallats alhora, assoleix una composició equilibrada i una accentuació de les ombres. Als reversos, els dissenys, diferents segons el valor, mostren una habilitat en el domini del burí que, amb un gravat de talles fines i juntes, proporciona imatges d’una elevada riquesa de tonalitats, de matisos i d’ombres, amb què es creen composicions equilibrades però atapeïdes. Els bitllets de 15 cèntims mostren un detallat paisatge d’arbres i tres putti que s’enfilen a una gerra que representa, amb una evident inspiració classicista, un dels monumentals testos situats a l’entrada del Parc de la Ciutadella. Finalment, als bitllets de 10 cèntims es dibuixa un paisatge marítim i mediterrani; amb grans similituds amb altres gravats del mateix autor, es mostra un vaixell navegant en la mar calma sota un cel totalment cobert de núvols arrodonits.