Dates històriques
Paleolític des dels inicis de l’home fins al 6000 aC (30000aC-8000aC)
La vida es desenvolupa al voltant de les coves, on trobem manifestacions artístiques que van des del realisme naturalista fins a ideogrames abstractes, lineals i geomètrics, de contingut simbòlic, ja sigui en forma de pintures, gravats o diversos objectes i estris.
Els jaciments arqueològics més interessants són al Gironès: Reclau-Viver i Bora Gran d’en Carreres.
El material lític i ossi descobert es conserva al Museu de Banyoles.
Neolític 6000-2500 aC
Trobem les primeres aglomeracions protourbanes (Roc d’en Serinyà, Sant Genis de Vilassar).
Es desenvolupa un art anomenat «llevantí», que és naturalista, expressiu i complex. Pintures rupestres (Roca dels Moros, Les Garrigues) i arquitectura funerària i ritual (Creu d’en Cobertella, cova d’en Daina...).
Edat del bronze
Entre el 1800 i el 700 aC.
Civilització dels camps d’urnes (Agullana). Arribada a Catalunya de civilitzacions centreeuropees.
Construccions megalítiques (l’anomenada cultura talaiòtica) a Mallorca i Menorca fins al 123 aC.
Edat del ferro 700-500 aC
Invasió de les cultures mediterrànies, sobretot la fenícia i la grega.
Ant.776
Fundació llegendària de Rhode (Roses) pels grecs de l’illa de Rodes.
654 aC
Els cartaginesos funden Ebussos (Eivissa).
Cap al 600
Primer assentament grec a Empúries (Alt Empordà), a l’antiga illa de Sant Martí d’Empúries (Palaiàpolis).
Cap al 550
Segona fundació per part dels grecs de Focea, al sud de Sant Martí d’Empúries (Girona), en l’anomenada neàpolis.
Final segle VI aC
Inici de la cultura ibera [o ibèrica].
Segles V-III
Període de plenitud de la cultura ibera.
218 aC
Els escipions desembarquen per primer cop a la Península Ibèrica, per Empúries.
Segles III-I aC
Decadència de la cultura ibera.
180-179 aC
Pacte entre indígenes i romans. Inici de la romanització de les ciutats. Abandó dels poblats ibers, que són substituïts pels villae o ciutats.
123 aC
Conquesta romana de les Balears.
Arquitectura funerària i ritual
6000-1200
El megalitisme: dòlmens i menhirs.
Abans del tercer mil·lenni aC
Creu d’en Cobertella, sepulcre de corredor o dolmen. Roses (Alt Empordà).
Menhirs i dòlmens de Mas d’en Roquer (Alt Empordà).
Menhir amb decoració senzilla de Puig Ses Forques de Calonge (Baix Empordà).
Menhir de doble destral i corniforme de Palaus. Agullana (Alt Empordà).
Menhir amb llegendes gravades de Pedra de Gentil Sant Climent Sescebes (Alt Empordà).
Menhir de les Goges. Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà).
Menhir del Diable. Sant Julià de Ramis (Gironès).
Quart-tercer mil·lenni aC
Dolmen de la Cova d’en Daina, sepulcre de galeria coberta. Romanyà de la Selva (Baix Empordà).
Tercer mil·lenni aC
Menhir Can Ferrer. El Montmell (Tarragona).
Final del segon mil·lenni
Trobem una arquitectura funerària de coves i d’urnes de ceràmica (incineració):
Necròpolis de Colomina d’incineració tumulària. Os de Balaguer (Noguera).
Necròpolis de Pena, tomba d’incineració amb objectes del difunt. Artesa de Segre (Noguera).
Necròpolis de Can Missert, tomba d’incineració amb objectes del difunt. Terrassa (Vallès Occidental).
Necròpolis de Can Bec de Baix, tomba d’incineració amb objectes del difunt. Agullana (Alt Empordà).
Primer-segon mil·lennis aC
Taula i talaiot de Talatí de Dalt, cultura dels talaiots. Maó (Menorca).
Taula i talaiot de Torrauba d’En Salort (Menorca).
Megàlit d’Es Tudons, cultura dels talaiots. Ciutadella (Menorca).
Talaiot de Trepucó. Maó (Menorca).
Primer mil·lenni aC
Construcció del poblat talaiòtic de Sant Vicenç d’Alcaidús. Alaior (Menorca).
800-500 aC
En ús la necròpolis preibera de tipus tumulari i d’incineració del poblat de Coll de Moro. Gandesa (Terra Alta).
Necròpolis iberes
On apareixen urnes funeràries acompanyades de l’aixovar i tapades amb lloses:
Necròpolis de Serra de Daró. Ullastret (Baix Empordà).
Necròpolis de Cabrera de Mar (Maresme).
Necròpolis de les Corts. Empúries (Alt Empordà).
Necròpolis de Sant Sebastià de Guarda. Palafrugell (Baix Empordà).
Santuari domèstic i temple ibers del poblat ibèric del Puig de Sant Andreu. Ullastret (Baix Empordà).
Segle VII aC
Necròpolis d’hipogeus, pertanyent a la cultura punicofenícia, amb més de tres mil sepultures, en ús des del segle VII aC fins a l’època romana. Puig d’es Molins (Eivissa).
Restes del temple punicofenici dedicat al déu Bes. L’illa Plana (Eivissa).
Cap al 600 aC
Primer assentament grec a Empúries (Alt Empordà), a l’antiga illa de Sant Martí d’Empúries (Palaiàpolis).
Cap al 550 aC
Segona fundació per part dels grecs de Focea, al sud de Sant Martí d’Empúries (Girona) en l’anomenada neàpolis.
500-300 aC
Muralla del poblat ibèric d’Ullastret (Baix Empordà).
Segle IV aC
Santuari grec d’Empúries, dedicat al déu Asclepi.
Segon quart del segle IV aC
Renovació i millora de les muralles meridionals de la neàpolis d’Empúries (Alt Empordà).
Segle IV aC
Restes de cases i carrers del poblat iber d’Olèrdola. Massís del Garraf (Alt Penedès).
Cap al 250
Muralla ciclop de la neàpolis d’Empúries (Alt Empordà).
Segle II aC - inici del I aC
Reformes del santuari dedicat a Asclepi de la necròpolis d’Empúries (Alt Empordà).
Pintura
10 000-35 000
Restes d’ocres de la Cova d’Els Ermitons (Girona).
Posterior al V mil·lenni aC
Pintura rupestre (arquers, cabra, cérvol) de l’Abric de Cabrafeixet. El Perelló (Baix Penedès).
Des del Paleolític fins al Neolític
Pintures rupestres (dansa fàl·lica, animals i escenes cinegètiques) de la Cova de Cogul o «Roca dels Moros». Cogul (Les Garrigues). Pintures rupestres d’estil naturalista-estilitzat postpaleolític o estil «llevantí», als abrics d’Ermites de la Serra de la Pietat. Ulldecona (Montsià).
Escultura
Segona meitat IV mil·lenni aC/ 3500-3000/Primera meitat III mil·lenni (seg. Barral)
Venus de Gavà. Respon al tipus anomenat «deesses gestants entronitzades» (deesses de la fertilitat), procedent de les mines de Can Tintorer; Gavà (Barcelona); Museu Arqueològic Municipal de Gavà.
Cultura talaiòtica a les Balears
Els Tres Caps de Bou de bronze, procedents del Santuari de Son Sorró. Costitx (Mallorca). Avui al Museu Arqueològic Nacional (Madrid).
Guerreres de bronze de tipologia grega de Ses Pahisses. Artà (Mallorca). Avui al Museu Municipal Artà.
Final del segle VI aC
Esfinx d’Agost, exemple d’escultura ibera o iberogrega, procedent d’Alacant. Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona).
Cap de pantera de bronze procedent d’Empúries. Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona).
Segles VI-V-IV aC. Manifestacions artístiques fenícies a Villa d’Eivissa
Terracotes de la Cova d’Es Cuiram. Sant Vicenç (Eivissa). Conjunt de més de sis-centes peces de figures femenines.
Terracotes en forma de figures femenines, les anomenades Dames d’Eivissa, i caps de faune procedents de la necròpolis de Puig d’es Molins (Eivissa). Museu d’Eivissa.
Terracotes de l’Illa Plana, procedents del Santuari a l’Illa Plana (Eivissa).
Segle V aC
Dama dElx, escultura ibera, procedent d’Alcúdia (Alacant). Avui al Museu Arqueològic Nacional (Madrid). Retrat femení amb joies, s’ha considerat que podria tractar-se d’una divinitat de la fecunditat (deessa cartaginesa Tanit) o bé una imatge funerària.
Segle V aC
Guerrer grec de bronze procedent de Son Gelabert de Dalt. Sineu (Mallorca). Avui al Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya.
Segle IV
Testa d’Àrtemis, escultura d’època hel·lenística. Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona).
350-300
Estàtua d’Asclepi, déu grec de la medicina, procedent de l’Asklepieion d’Empúries (Alt Empordà). Avui al Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona).
«Art moble» (ceràmica, joies, estris...)
Paleolític Inferior
Estris bifacials, sílex. Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona).
28000-20000
Plaquetes gravades i/o pintades de la Cova d’El Parpalló. Gandia (València). Formen una sèrie de 5034 peces que comprenen des del Gravetià al Magdalenià, conservades al Museu de Prehistòria de València.
Neolític
Peces d’adorn personal procedents de Can Vallés. El Bruc (Barcelona). Museu de Montserrat (Barcelona).
Collar de petxines procedent de Gavarra (Lleida). Museu Diocesà i Comarcal. Solsona (Lleida).
Vas neolític de la Cova Freda de Montserrat, Museu de Montserrat.
Primera meitat del quart mil·lenni
Collar de petxines procedent de Mas de Serós. Amposta (Tarragona). Museu d’Història de la Ciutat (Barcelona).
Cinquè mil·lenni
Vas de ceràmica cardial procedent de Toralla (Lleida). Museu Nacional d’arqueologia de Catalunya (Barcelona).
Tercer mil·lenni aC
Destrals de pedra polida procedents de la Bòbila Padró. Ripollet (Barcelona). Museu d’Història. Sabadell (Barcelona).
Tercer-segon mil·lenni aC
Vas de ceràmica, braçalet de cargols procedents del sepulcre megalític de la Torre dels Moros. Llanera, Torà de Riubregós (Lleida). Museu Diocesà i Comarcal. Solsona (Lleida).
Vas ceràmica amb decoració de bandes. Ceràmica procedent de la cova del Calvari. Amposta (Tarragona). Museu del Montsià. Amposta (Tarragona).
Segon mil·lenni aC
Vas de ceràmica amb decoració geomètrica, Aigües Vives. Bries (Lleida). Museu Diocesà i Comarcal. Solsona (Lleida).
1900-1500
Vas de ceràmica campaniforme procedent de la Cova del Ventosa. Piera (Barcelona). Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona).
Segle VI
Figura de ceràmica deforma ovoide procedent del santuari de l’Illa Plana (Eivissa). Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona).
Segles V-IV
Manifestacions artístiques fenícies:
- Closques d’ou d’estruç decorades amb motius vegetals. Museu d’Eivissa.
- Ungüentaris. Pasta vítria. Museu d’Eivissa.
475- 450 aC
Ceràmiques de figures negres importades de Grècia i trobades a Empúries. L’Escala (Alt Empordà). Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona).
300-200 aC
Tresor de Tivissa, procedent del Castellet de Banyoles. Tivissa (Tarragona). Avui al Museu Arqueològic Nacional de Madrid i al Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona). Objectes d’argent (orfebreria, joies, plats i vaixelles).