Els grups teatrals formats sobre la base de la nova cultura escènica de la Catalunya de la dècada del 1960 es van autodefinir com a “teatre independent”. És a dir, teatre no lligat a la migrada oferta teatral de l’Estat espanyol (que es feia només a Madrid), ni a l’anomenat “teatre comercial”, que era de baixíssima qualitat, i amb un públic en regressió.
Principals actuacions a l’estranger
El teatre independent va començar essent no professional i es va submergir en una recerca lliure dels llenguatges escènics i dels espais teatrals, i, tot lluitant amb la censura, va elaborar, o va traduir i adoptar, textos i arguments de procedències molt diverses. Va néixer un teatre lliure, sense jerarquies, que es podia fer al carrer, sense butaques, doncs, i sense decorats. Fins i tot, era possible fer un teatre sense text, amb pirotècnia i música.
La creació de l’Agrupació Dramàtica Barcelona, el 1954, feta pel Cercle Artístic de Sant Lluc; i la dels grups TeatreViu, el 1956, i La Pipironda, el 1958, i l’establiment d’un centre d’ensenyament no oficial, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, una secció del Foment de les Arts Decoratives, el 1960, foren els senyals d’un gir històric.
El nou teatre independent català havia d’incloure un concepte més lliure de l’escenografia, la il·luminació i l’ús de la música escènica, i incorporà la mímica, els titelles, la pirotècnia i els correfocs, les desfilades amb bestiaris fantàstics, les festes i els espectacles al carrer. Grups creats els anys 1962-63, com Gil Vicente o El Camaleó, actuaren als barris perifèrics i en tota mena d’escenaris, de vegades sense permisos. El grup Comediants, creat el 1971, ja actuà fora de l’estat espanyol el 1978. La companyia Dagoll Dagom va començar el 1974, i el 1978 va dur el seu primer èxit, Antaviana, a França, Suïssa i Itàlia. El Tricicle, un grup creat el 1979, actuà per primer cop fora de l’Estat espanyol el 1983 (a Brescia, a la Llombardia). La Fura dels Baus va començar, també, el 1979, i va actuar fora de l’estat espanyol el 1984 (a Córdoba, l’Argentina). L’empresa Pep Bou Produccions el 1982 va iniciar produccions pròpies, i el 1985 ja va rebre premis a Viena i a Canes.
Comediants
En un procés molt ràpid, vertiginós, i partint aparentment de zero, els Comediants multiplicaren les seves activitats. El teatre, per a ells, és concebut com un art total, que es pot representar en diversos suports. El seu escenari preferit és el carrer, les places, les avingudes… i els grans estadis. Però també han elaborat productes empaquetats. Per exemple, editaren un llibre objecte premiadíssim, Sol solet (1983), a partir d’un espectacle seu amb el mateix títol. I d’alguns dels seus espectacles també se n’han fet discs, films, CD i DVD. A banda de les actuacions en directe, el grup també ha confegit espots i programes per a ser emesos per les televisions.
Aquest grup de Canet de Mar inicià, aviat, l’expansió internacional. Començant per la població d’Olesnitza, a Polònia (1978), el mític Carnaval de Venècia (1981), que revitalitzaren, i el Festival Internacional de Teatre d’Avinyó, a la Provença (1983). Amb el temps, van ser contractats als grans nuclis urbans del món i, també, en petites poblacions: a Europa (especialment, a l’Europa central, i al nord, d’Islàndia a Moscou); a l’Amèrica Llatina (de la mexicana Guadalajara a grans ciutats com Rio de Janeiro, Buenos Aires o Santiago de Xile); a l’Amèrica anglosaxona (a les grans àrees urbanes: Nova York, Chicago); a l’Àsia-Pacífic (Tòquio, Pequín, Taipei); a Austràlia (Sidney), i al món islàmic (del Marroc al golf Pèrsic, a Qatar, passant per Istanbul).
El 1998, segons el diari “Clarín” de Buenos Aires del 13 d’abril d’aquell any, el grup Comediants fou convidat a actuar a la cloenda de la VI edició del Festival Iberoamericà de Teatre de Bogotà, on també van actuar el Piccolo Teatro de Milà, la Royal Shakespeare Company de Londres, el teatre Taganka de Moscou, el grup japonès Tadashi Suzuki i molts d’altres.
L’actuació dels Comediants havia de tenir com a escenari “la immensa platea de la plaça Bolívar” de Bogotà. Els trenta actors que havien de donar vida a l’espectacle es convertien en “bufons, esquelets, sàtirs i saltimbanquis, vestits amb malles negres i roges”. La base de l’actuació havia de ser un castell de focs, uns 500 kg de pólvora que havien d’arribar a l’aeroport de Bogotà, però per error van desembarcar al de Miami. Naturalment, la pólvora va generar tota mena de suspicàcies a les autoritats de l’estat de Florida, que van pensar a fer-la desaparèixer. Finalment, l’obra va acabar bé ja que la pólvora va arribar a les mans dels actors de la plaça Bolívar i els Comediants va fer oblidar, per uns moments, la guerrilla: ells feien més soroll.
La Fura dels Baus
Aquest grup ha transformat tota mena de grans espais en escenaris teatrals i ha introduït en la dramatúrgia dels seus macroespectacles màquines mòbils de grans dimensions.
A partir del 1984 ha actuat en directe a moltes ciutats de l’hemisferi nord, de Nova York i Mont-real a Yokohama, de Londres a Salzburg, i a les àrees més desenvolupades de l’hemisferi sud, de Rio de Janeiro a Adelaida, Austràlia.
El Tricicle
La companyia Tricicle actua contínuament en molts punts de l’àrea catalana, a França (i, repetidament, a París) i a moltes grans i petites ciutats de l’estat espanyol. Des del 1985, ha actuat a Edimburg, Frankfurt, Karsuhe, Munic, Amsterdam, Turku, Vanta, Tempere, Londres, Itàlia (Venècia i Roma), Los Angeles, Chicago, Nova York, i la gran àrea de São Paulo, Rio de Janeiro, Buenos Aires i l’Extrem Orient (Tòquio, Osaka, Xangai).
Albert Vidal i Pep Bou
Els grans grups teatrals catalans sorgits als anys 1970 no han fet desaparèixer les petites empreses dinàmiques basades en un sol actor. L’espectacle Home Urbà (Urban Man) d’Albert Vidal es va representar durant molts dies, i durant moltes hores, en alguns dels parcs zoològics més importants del món (on falta, quan Albert Vidal no hi és, un animal: l’home amb ulleres i coll i corbata).
Pep Bou Produccions ofereix, des del 1982, a tot el món (especialment a l’Àsia-Pacífic, i als països nòrdics i bàltics d’Europa), uns espectacles basats en dos personatges: un home i una extraordinària gran bombolla de sabó, que pot adquirir tota mena de formes, colors, transparències i significats.