El 1907, la Cobla Antiga Pep, de la ciutat de Figueres i dirigida per Pep Ventura, va interpretar música de sardanes als teatres Olympia de París i al Coliseum de Londres. L’Olympia era –i encara és– la sala d’espectacles que el 1893 va ser creada per Josep Oller i Roca, l’industrial de Terrassa que l’any 1889 esdevingué “l’home –és a dir, l’empresari creador– del Moulin Rouge”.
Un dia la sardana envolta el món
La sardana era, en aquell moment, una dansa de l’Empordà que encara no s’havia difós massivament a Barcelona. Fou aleshores que la Berliners de Hannover enregistrà, en discs de pedra, sis sardanes interpretades per la banda de la Casa de Caritat de Barcelona. I el segell Pathéphone de París, que més tard va ser Odeon, gravà diversos discs de sardanes amb la Cobla de Figueres, mentre la casa Gramophone produí, com a mínim, divuit discs de sardanes interpretades per la Principal de la Bisbal.
Noranta anys després, el diumenge 20 de juny de 1999, “la sardana envolta el món”. En síntesi, l’esdeveniment fou que en unes seixanta ciutats de tot el món, totes a les 12 del migdia corresponent, centenars de vells i novells balladors de sar-danes van participar coordinadament en sengles ballades simultànies. Una sardana, la titulada Festeig de Ricard Viladesau, la ballaren totes, i les altres foren de lliure elecció.
Organitzadors i grups
Els organitzadors de la sardana que un dia envoltà el món foren la Federació Sardanista de Catalunya, l’Obra del Ballet Popular, l’ACCAT –Associació Conèixer CATalunya– i la nova Fundació Universal de la Sardana.
Hi col·laborà també l’organització de la UNESCO, ja que el seu secretari general, Frederic Mayor i Zaragoza, va escriure un missatge institucional que fou llegit, en algun moment, en totes les ballades.
Els grups locals que feren possible aquest esdeveniment d’abast mundial van ser molt variats. Força sovint es tractà de centres o casals catalans, però també cal comptar-hi el Ballet Nacional de Txuvàixia, a Txeboksari, Rússia; la Radiodifusió Catalana de Victòria, a Austràlia, o els Escolapis de l’Havana.
Els llocs on tingueren lloc aquestes ballades de la “Sardana que envolta el món”, queden reflectits en el mapa adjunt.