Segons el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, a mitjan 2001, 164 empreses industrials domiciliades al territori de les quatre províncies de l’antic Principat de Catalunya tenien, com a mínim, un centre de producció fora dels límits fronterers de l’estat espanyol. No eren incloses, en la llista: les empreses del sector energètic —Gas Natural, Agbar, etc.—; les del sector de la construcció —FOC, Comsa—; les empreses financeres (Banc Sabadell o Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona); les empreses turístiques —Husa, Derby, etc.—; les multinacionals domiciliades a la resta dels territoris de parla catalana —Melià, Famosa—; les empreses multinacionals d’origen català amb seu social fora de Catalunya —Laboratoris Bagó, Danone.
Les multinacionals industrials catalanes (2001)
Les cent seixanta-quatre multinacionals industrials catalanes de l’any 2001 es poden classificar convencionalment en vuit sectors d’activitat que es detallen tot seguit.
Alimentació
Les multinacionals del sector de l’alimentació —Borges, Agrolimen, Chupa Chups o Nutrexpa— o de la beguda —Codorniu, Freixenet o Cobega— tenen les instal·lacions industrials força equilibrades des del punt de vista territorial.
Tèxtil
Les multinacionals del sector del tèxtil, la confecció i el cuir —Dogi, GP Torras, Colomer Munmany, Codina, etc.— han seguit trajectòries molt diverses, i tenen una bona presència internacional. Si s’hi afegissin les xarxes de botigues de moda especialitzades en determinats segments de la població, com ara Mango, l’expansió geogràfica seria encara més extensa.
Química fina
Les multinacionals del sector de farmàcia, perfumeria i cosmètica —Esteve, Almirall Prodesfarma, Ferrer Internacional, Puig o Bioiberica— han experimentat un fort creixement.
Materials de construcció
Les multinacionals de materials de construcció, com ara el ciment, la ceràmica, el vidre o els paviments —Roca Radiadors, Uniland, Molins, etc.—, són al darrere d’una nova etapa de la indústria de la construcció, que, en l’àmbit mundial, rep l’impacte de les onades migratòries i de l’extensió del turisme.
Transport
Les multinacionals de materials i vehicles de transport —com Ros Roca, Ayats, Ficosa, Zanini, Infun, Metalbages— treballen per a les empreses d’assemblatge del sector de la indústria de l’automòbil (i altres vehicles de motor) que operen a l’entorn d’una marca i d’uns models reconeguts mundialment.
Edició
Les multinacionals catalanes del paper, les arts gràfiques i l’edició —Miquel i Costas i Miquel, Grup Planeta, Edicions B, Prous Science, Lamigraf— enllacen amb una antiquíssima tradició industrial catalana que gira al voltant dels llibres.
Màquines
Les empreses catalanes que han esdevingut multinacionals de la maquinària i el material elèctric —ASM, Cirsa, Telstar, Simon, Campesa, Cata, entre d’altres— són les que han aconseguit mantenir-se en un sector fortament competitiu.
Plàstics
Les empreses que fabriquen instruments, peces i conjunts de plàstic a partir de les primeres matèries subministrades per la química bàsica i han esdevingut multinacionals —Tatay, Poliglas, Max Plastic, Ollearis— responen a una demanda molt estesa i creixent.
Sis grans àrees
El 2001, les fàbriques de les multinacionals industrials amb seu al Principat de Catalunya es localitzen a cinquanta-set estats que es poden agrupar en sis grans àrees geogràfiques:
La Unió Europea: el 25,9% del total d’inversions. L’Europa Occidental era, i encara és, el primer destinatari de l’activitat exterior industrial catalana.
L’Amèrica Llatina: el 25,1%, un percentatge semblant al de la Unió Europea. Una prova més, si calia, de l’americanisme català.
La NAFTA, la North American Free Trade Association, el 16,1% del total. Amb una distribució interna irregular: Mèxic, 38 centres de producció; els Estats Units, 20, i el Canadà, 1. Si s’hi sumen l’Amèrica Llatina i la NAFTA, Amèrica és, amb un 41,2%, el principal destinatari de les inversions industrials catalanes.
Àsia: el 12%. La Xina, amb 27 establiments industrials catalans (el 7,3%), és el quart destinatari de les inversions industrials exteriors catalanes.
Àfrica: el 10,6% de les inversions.
L’Europa no comunitària, que és bona part de l’Europa perifèrica.