La trajectòria de Joan Cabot, i la dels seus fills, presenta molts paral·lelismes amb la de Cristòfor Colom. D’entrada, no se sap ni on ni quin any va néixer, per bé que, per matrimoni, fou ciutadà de Venècia. El seu nom i cognom, com succeïa a l’època amb els grans personatges, es troben documentats amb diverses variants: Giovanni Caboto o Gabotto, John Cabot o Cabott. Sembla que va fer un primer viatge a Amèrica pel seu compte, i que, després, oferí els seus serveis a les corones que poguessin finançar una gran expedició.
Descobriments al servei de dues monarquies
Pel que fa a tots dos personatges, s’ha produït una eliminació sistemàtica dels originals dels diaris personals, i una proliferació de còpies manipulades per la censura, que no han aconseguit esborrar el seu possible origen català. Una diferència: mentre Colom treballà, només, per a Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella, Joan i Sebastià Cabot, pare i fill, treballaren per a la corona anglesa, i, a més, per a Ferran II i l’arxiduc Carles I, rei emperador de les Espanyes. I, en certs moments, per a la República de Venècia.
A Terranova i les costes atlàntiques d’Amèrica del Nord
De manera gairebé simultània, Cabot, pel nord de l’Atlàntic, i Colom, més al sud, van navegar vers les terres desconegudes que es trobarien a l’altre costat de la “mar Tenebrosa”. En els seus dos viatges coneguts dels anys 1497-98, Joan Cabot, amb una tripulació en la qual hi havia Sebastià, un dels seus fills, va sortir del port de Bristol, on la colònia catalana era important, i va arribar a les costes septentrionals d’Amèrica del Nord. Per als anglesos, l’arribada a Grenlàndia New Found Land (Terranova) i la península del Labrador, és a dir, les descobertes dels Cabot, representen la descoberta d’Amèrica. I es troben a l’origen de la colonització de les terres d’Amèrica del Nord, que havia de ser una de les bases més sòlides de l’imperi. Els Cabot, doncs, serien a l’inici d’una història, la de l’imperi Britànic, que en cap cas no es considera la història d’un fracàs.
Al Riu de la Plata
Amb Sebastià Cabot, la història del pare es repeteix. No hi ha certesa pel que fa al lloc i la data de naixença. Era l’italià Sebastiano Caboto en alguns casos, el britànic Sebastian Cabot en uns altres, però, també, es pot llegir el castellanitzat Sebastián Gaboto, el francès Sébastien Cabot i, en portuguès, Sebastião Caboto. Des del 1487, al costat del seu pare, es trobava al servei de la corona anglesa: l’acompanyà en les seves descobertes, i, més endavant, s’inicià com a cartògraf a Greenwich. Devers l’any 1517, navegà per les Antilles i la costa nord del Brasil. El 1525, o potser abans, passà a treballar al servei de la corona hispànica de Carles I. La seva proposta de navegar fins a la Xina, fent ruta pel sud, fou acceptada. El número dos de la seva expedició fou el navegant català Miquel Rifós (també sense data de naixença, i nascut pel que sembla a la vila de Sarrià), que per la seva banda explorà per primera vegada el Chaco i arribà fins a la desembocadura del riu anomenat avui Bermejo.
El viatge d’exploració iniciat a Cadis va canviar d’objectius i de durada quan Sebastià Cabot va decidir entrar al Riu de la Plata i avançar, per via fluvial, vers l’interior, en direcció a l’actual Bolívia. La ciutat argentina de Rosario se situà, uns quants anys més tard, a prop del punt en què Cabot va construir un fort, que fou la primera instal·lació permanent del Con Sud. L’expedició hi va romandre quatre anys, passats els quals va tornar. Aleshores, Cabot va ser jutjat per no haver continuat el viatge, i condemnat a ser desterrat a Orà. Per poc temps, però.
El mapamundi
Sebastià Cabot començà a treballar de cartògraf oficial de la monarquia de Carles I en un gran mapamundi que ha estat considerat “enciclopèdic”. El va cloure l’any 1544, després d’haver-hi inclòs tota la informació cartogràfica disponible a l’època, que ja començava a ser important. Format per vuit fulls, pensat per a ser exhibit en públic, inclou, als marges, vint-i-dues fitxes amb informacions botàniques, zoològiques i etnogràfiques. Editat a la ciutat d’Anvers, l’exemplar que actualment es coneix d’aquest mapa encarregat pel rei emperador Carles I es conserva al fons de la Bibliothèque Nationale de France, a París. A la casa, doncs, d’un dels grans rivals històrics de Carles I.
El mapamundi de Sebastià Cabot ha estat analitzat des de moltes òptiques. Ricard Carreras i Valls, historiador, que vers l’any 1928 descobrí el planisferi de Cabot, hi detectà en concret que, en les terres que ell i el seu pare havien descobert, hi havia uns vuit topònims clarament catalans, per bé que, en tots els casos, havien estat sotmesos a manipulacions distorsionadores. Ho explicà en les obres La descoberta d’Amèrica (Ferrer, Cabot i Colom) (Reus, 1928) i Catalunya descobridora d’Amèrica (Barcelona, 1929). El 2005, Joan Calsapeu i Cabot hi ha trobat vint-i-un topònims catalans més, sobretot, és clar, a l’àrea de la costa atlàntica de l’actual Canadà. Els catalanismes, no cal dir-ho, són difícilment atribuïbles a un venecià o a un anglès.
El passatge del Nord-Est
L’any 1547 Sebastià Cabot tornà al servei de la corona britànica, car ni la hispànica ni Venècia es trobaven en condicions de finançar els seus nous projectes. El 1552, organitzà, des de la ciutat de Londres, una expedició per a arribar a l’Orient tot seguint les costes del nord d’Europa. Fou l’inici dels viatges per les mars gelades de l’oceà Àrtic buscant el passatge del Nord-Est. Sembla que van poder arribar en un cert moment fins a Arkhangelsk, i que establiren els primers contactes comercials pel nord entre Anglaterra i l’imperi moscovita. L’empresa que Sebastià Cabot dirigí fou l’anomenada Muscovy Company of Merchants.