La botànica ha estat considerada la ciència estel·lar de la Il·lustració. Entre altres raons, per les seves connexions amb l’agricultura científica i l’alimentació humana i animal, la medicina, la farmàcia, la perfumeria i la cosmètica. Als Països Catalans, després de 1714, els centres de recerca es trobaven a les ciutats que les monarquies absolutes havien transformat en capitals polítiques i administratives: París, Madrid o Londres.
Botànics i perfumistes
El 1623, Joan Salvador i Boscà (Calella 1598 - Barcelona, 1681), apotecari de Barcelona, inicià un herbari que, al segle XXI, encara es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona. Un fill seu, Jaume Salvador i Pedrol, anà a estudiar a la Universitat de Montpeller el 1669, i feu una primera campanya d’herborització al Llenguadoc. Un fill d’aquest, Joan Salvador i Riera (Barcelona, 1683 - 1726), que havia estudiat a París, amb Tournefort va fer un “viatge botànic” per la Península Ibèrica, entre l’octubre del 1716 i el maig del 1717, amb un dels botànics més importants d’Europa: Antoine de Jussieu, del Jardin du Roy de París. Els seus assistents van ser Philippe Simoneau, gravador de l’Académie Française, i Bernard de Jussieu, estudiant de Medicina. El finançament anava, teòricament, a càrrec de Felip d’Orleans, regent, aquest, del regne de França però, a la pràctica, Joan Salvador va haver de socórrer sovint els seus companys de viatge. Joan Salvador va escriure un text molt documentat, el Viatge d’Espanya i Portugal, que malauradament no es publicà fins el 1972, gràcies a Ramon Folch i Joaquim Molas. Fou el millor col·laborador del seu pare; ho fou també de Boerhaave i Petiver, i tingué fama internacional d’expert botànic. Es perderen dos manuscrits seus, catàleg de plantes del seu herbari, l’un, i de plantes rares observades a les Illes Balears el 1711, l’altre. L’any 1723, els Salvador començaren la plantació d’un jardí botànic a Sant Joan Despí. Un jardí, però que va ser molt difícil de mantenir simplement amb la iniciativa privada i sense suport estatal.
A Caiena i la Guaiana
El 1722, el metge i botànic Pere Barrera i Volard dirigí una llarga investigació científica per a estudiar la flora i la fauna de la Guaiana francesa. Era, també, un encàrrec del duc d’Orleans, i Barrera era igualment deixeble de Jussieu. Com a resultat de les seves recerques publicà en francès i en llatí que, de fet, era la llengua acadèmica del segle XVIII: de la classificació de les plantes del suec Linneu, per exemple. La seva Nouvelle relation de la France équinoxiale, contenant la description des côtes de la Guyane, de l’île de Cayenne... (1743) va ser traduïda a l’anglès. Retornat a Perpinyà, Pere Barrera herboritzà les comarques de la Catalunya incorporada des del 1659 a la monarquia francesa.
A Londres
El 1730, Joan Femenies i Floris, que havia estudiat a Montpeller, arribà a Londres on, ben aviat, al 89 de Jeremy Street, al barri de Saint James, obrí al públic un establiment dedicat a la fabricació i venda de perfums, amb un nom comercial que era el seu segon cognom, Floris. Era una de les primeres perfumery modernes. El 1820, esdevingué Royal Warrant, proveïdors de la Casa Reial Britànica. Aquest establiment és obert, encara, al segle XXI, amb una vuitena generació de Femenies, que segueixen fabricant un dels seus primers perfums, l’anomenat Lily of The Valley. Les essències d’origen menorquí i llenguadocià han captivat centenars, o milers, de londinencs i de visitants ocasionals.
De París a Madrid
Josep Quer, fill de Perpinyà, fou també metge i botànic com Pere Barrera, i “va recórrer tot Espanya, Itàlia i les costes d’Àfrica” herboritzant. El 1755 fou un dels impulsors del Reial Jardí Botànic de Madrid, creat per Reial Ordre de 21 d’octubre d’aquell any. Qui donà un gran impuls a aquest jardí fou Antoni Josep Cabanilles, que havia treballat deu anys (1777 – 87) a París, on havia esdevingut botànic, i havia publicat, en francès i en llatí, un bon nombre de treballs científics. El 1801, Cabanilles esdevingué, finalment, director del Botànic de Madrid.
Dos deixebles seus continuaren la seva obra: Simeó Clemente, que formà equip amb Domènec Badia (Alí Bei), i Marià Lagasca. Cabanilles, per encàrrec reial, feu un extraordinari treball de camp al País Valencià, que donà lloc a una publicació excepcional: Observaciones.