Als temps de la Il·lustració i del Romanticisme, algunes famílies catalanes del Rosselló participaren de forma molt destacada en la vida política, científica i literària del món.
El viatge de l’Uranie (1817-1820)
Un gran exemple d’aquesta activitat és el cas dels germans Aragó. Joan, el germà gran (Estagell, 1778 – Mèxic 1836) participà en una de les grans revolucions independentistes liberals: la Revolució Mexicana. El segon, Francesc (Estagell, 1786 – París, 1853) estudià a l’École Politechnique de París, participà en l’aventura de mesurar l’arc del meridià terrestre, esdevingué director de l’observatori de París i fou secretari de l’Académie des Sciences. El 1848 participà en el govern revolucionari i va ser, per un temps curt, president de la República Francesa. El tercer, Jaume (Estagell, 1790 – París, 1855) participà en el viatge de circumnavegació del vaixell Uranie. El quart, Esteve (Perpinyà, 1802 – París, 1892) fou periodista polític i autor i empresari teatral de vodevils. Hagué d’exiliar-se el 1849, però fou membre del govern provisional del 1870 i alcalde de París.
Entre Formentera i les illes Shetland, passant per Alger i Bugia
Francesc Aragó va participar, els anys 1806-08, en les expedicions científiques d’observació geodèsica que es feren per mesurar un arc meridià. De València, Cullera, Dènia i Orpesa al desert de les Palmes, i d’Eivissa i Formentera al puig de Galatzó. Fou confós amb un agent francès, i salvà la pell perquè parlava català com els que l’havien fet presoner. Escapà de Mallorca, en una barca de pesca, fins a Alger. Durant el viatge de retorn a Marsella, el vaixell on anava fou capturat per uns corsaris de Palamós que el dugueren a Roses. Després d’una negociació, embarcà en direcció a Marsella, però, durant la travessia, la mala mar va forçar un canvi de rumb: fins a Bugia. Des d’aquí feu el viatge fins a Alger per terra, d’on embarcà, de nou, fins a Marsella.
En 1818-19, a les altres expedicions científiques en què participà, a Escòcia i les illes Shetland, no hi ha notícia de l’aparició de corsaris.
De Toló a Le Havre, passant per les mars del Sud
L’Acadèmia de Ciències de París organitzà un viatge de circumnavegació de l’esfera terrestre de llarga durada, sota la direcció del capità Lluís Freixenet (en francès: Freycinet), i de Jaume Aragó, que n’escriuria un informe. Tot plegat amb la participació destacada del naturalista berlinès Alexandre von Humboldt, amic de Francesc Aragó.
El vaixell triat fou l’Uranie. Salparen de Toló el 17 de setembre de 1817. L’expedició seguí un itinerari una mica complicat que durà tres anys i quasi dos mesos i que, a causa d’un naufragi a les Malvines s’acabà en un nou vaixell, comprat a Montevideo, que fou rebatejat amb un nom molt adient: la Physicienne.
Humboldt, catalanòfil
Gràcies a la feina erudita d’Alexander von Humboldt (i a les pacients lectures del geògraf Pau Vila) coneixem episodis importants de la participació catalana en l’exploració del planeta Terra: en primer lloc, els viatges de Jaume Ferrer a les Canàries i les costes occidentals d’Àfrica; en segon lloc, la descoberta dels grans corrents de l’oceà Pacífic, realitzada per Francesc Galí i Jaume Joan, i, en tercer lloc, els viatges exploratoris per la conca de l’Orinoco de Joan Orpí.