En l’emigració catalana i hispànica cap a les economies tropicals de plantacions de canya de sucre i tabac i de cafetars, com eren Cuba, Puerto Rico i tota l’àrea del mar Carib, hi ha una gran diversitat de trajectòries individuals i familiars.
Toponímia i presència catalana
Com succeí coetàniament a Haití, Martinica, Jamaica o Curaçao amb l’emigració francesa, britànica o holandesa, hi hagué una minoria d’emigrants que esdevingueren grans comerciants o terratinents basats en el treball esclau subministrat pel monopoli concedit a la Gran Bretanya pel tractat de Utrecht (1713). En el cas de Cuba i Puerto Rico, el 95% dels emigrants catalans es dedicaren a feines molt concretes: el petit comerç i l’alimentació, la construcció, la confecció, l’ensenyament, la medicina, el periodisme i la música. Aquests emigrants van ser els qui crearen, el 1840, una important empresa col·lectiva d’assistència mútua de llarga durada, la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya. I també foren els qui contribuïren, sembla que de manera decisiva, a configurar un important i estratègic teixit de capes mitjanes que evità la polarització, la misèria i la violència de societats com, per exemple, la d’Haití.
Encara l’any 2000, la toponímia de Cuba, Puerto Rico i d’alguns punts del Carib (com, sobretot, l’illa de Montserrat) reflecteix perfectament aquestes realitats socioeconòmiques, a desgrat de la influència que, per exemple, sobre el nomenclàtor dels carrers, tenen les successives situacions polítiques.
Geografia catalana i noms comuns
Una part dels topònims catalans de Cuba, Puerto Rico i el Carib són noms extrets directament de la geografia catalana: Montserrat, Barcelona, Barceloneta, Martorell, Garriga, Manresa, Villanueva, Punta Figueras, Girona, Nueva Gerona, Gironés, Fraga, Borges, Villa Prades, Mallorca, Valencia, riu Valenciano, els carrers Baleares, Bagur de San Juan. I una població té el nom d’Occitània, probablement, record de la “il·lusió occitana” d’algú.
Els noms comuns catalans, que també poden ser nom o cognom de persona, són els més freqüents: Puerto Ferro, Ferrer (un cèntric carrer de l’Havana), Cabell, Collada, Conill, Comas, l’illa Roca Pilota, Pineda, Planas, Oliver, Mestre, Moliner, Molinet, Gener, Gual, Sempre, Tres Marieta, Merced, Mercedita, Ramona, Julià, Coloma, la Prada, Llavat, Nadales, Falgueras, Figueras (a Cuba i a Puerto Rico), la població de la província cubana de Villa Clara: Chiquitico Fabregat, a Oriente, i la riera Sabaté.
En alguns casos, els noms han estat deformats ortogràficament: Nolazco (per sant Pere Nolasc), el Mayorquín, Monserrate. A Puerto Rico, una població té un nom impensable: Bajanadas. Potser per equilibrar la balança, una altra població es diu Horitzons i una altra és Terranova. El nom del lloc al sud-est de l’Havana dit Mañalich podria ser un derivat (un diminutiu) del mot “manyà”, o un record de Manelic, l’heroi de la ficció dramàtica creada per Àngel Guimerà, de la qual es feu un bon nombre de versions.
Grans propietaris
Alguns dels grans propietaris catalanocubans es troben presents encara, curiosament, en la toponímia cubana. És el cas de la ciutat i el port Puerto Samà, com també del riu Samà, que com és evident recorden els Samà: Pau i Joan, Salvador i Jaume. La població anomenada Baró recorda probablement un altre gran comerciant i terratinent: Josep Baró. La fàbrica de cigars dels Partagàs al centre de l’Havana ha esdevingut una icona: la fàbrica museu Partagàs.
També cal esmentar el mític Bacardí i el nom d’un gratacels art déco i d’una col·lecció important en un dels museus vius més antics d’Amèrica: el Museo Bacardí, fundat el 1889 per Emili Bacardí, un dels tres fills del sitgetà Facund Bacardí i Massó.
Catalans per la independència
Lògicament, es fa referència als noms dels catalans, valencians i mallorquins de naixença o d’origen que van participar en les lluites. Començant per la població, el pic (1 772 m) i els carrers i les places José Martí, el nom de l’heroi de les revolucions liberals llatinoamericanes, que era fill de valencià i passà una part de la seva infància a València. I seguint per la població de Bartolomé Masó, dedicada a Bartomeu Masó (1830-1907), el primer president (1897) de la República de Cuba, born in Catalonia, segons les biografies oficials.
I encara d’altres: l’avinguda Ramon Pintó a l’Havana i la població Antonio Guiteras al nord de Cuba. D’altra banda, hi ha empreses dedicades al general José Miró Argenter, una escola Claudio Mimó i la Biblioteca Gener, la primera biblioteca pública de Cuba, creada el 1835 per Tomàs Gener.
Cognoms comuns
La forta presència catalana a Cuba es tradueix, també, amb topònims que corresponen a cognoms que són freqüents i que sovint són també noms comuns: Brunet, Bagà, Pons, Seré, Barnet, Brau, Pedro Pi, Gelpí, Gispert, Borrel (per Borrell), Comas, Llabré, Brufau, Casanova (a les províncies de l’Havana, Matanzas, Pinar del Río i Sancti Spíritus), Carbó Servià, Tey, Carbó, J.P. Carbó, Abreus, Carratalà, Saladrigas, Vilató, Guiferrer, Galbis, Fluriach, Forteza, Burguet, Sirven, Pujol (província de l’Havana), Pascué, Palasí, Vinent, Mir, W. Soler, Puig (a les províncies de l’Havana, Matanzas, Sancti Spíritus i Cienfuegos), Farriol, Capdevila (província de l’Havana). A Puerto Rico: Alemany, Baldrich, Carreras, Garau, Arús, Cardona, Parque Suau, Planas, Lluveras [sic], Curet, Palmer i Rafael Capó. A San Juan, carrers com Reixach, Ribot, Carbonell o Calaf.
Il·lustrats
A Puerto Rico, una població i un barri de la capital, San Juan, es diuen Francisco Oller, homenatge al metge i vacunador Francesc Oller i Ferrer (Sant Vicenç dels Horts, 1757 – San Juan de Puerto Rico, 1831).
Montserrat
Cristòfor Colom, el 1493, va batejar Montserrat una illa del Carib de 83 km2, una colònia anglesa i poblada per irlandesos des del 1633. Els ciclons i l’erupció volcànica dels anys 1994-96 van reduir la població de 12 000 a 5 000 habitants. El nom d’aquesta illa, que és una colònia, un “British Overseas Territory”, ha travessat el pas del temps. Un dels seus nuclis de població es diu Farell. Des del 1973, els montserratins tenen equip nacional de futbol i són membres de la FIFA, la Federació Internacional de Futbol Associació.