El teatre d’Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924) va suscitar, quasi des del primer moment, un viu interès. Un estudiós europeu, Jean-Jacques-Achille Bertrand, a La littérature catalane contemporaine (París, 1933), el definí com l’“Ibsen català”, i donà pistes sobre la trajectòria d’un drama seu: Terra baixa.
Difusió d’un drama teatral
J.J. Achille Bertrand explicà, per exemple, la seva transformació de Terra Baixa en òpera, amb música de Jaume Pahissa, i les seves traduccions: Tierra baja (en castellà), Tiefland (en alemany), La Catalane (en francès), que fou adaptada com a òpera. Però, abans i després del 1933, hi ha altres versions d’aquesta i altres obres de Guimerà: adaptacions, edicions del llibre i del libretto, versions cinematogràfiques, gravacions de discs i vídeos, etc.
Traduccions i representacions
El 1903 s’estrenà a Nova York la versió anglesa de l’obra teatral: Martha of the lowlands, que es reposà a Broadway tres vegades abans del 1936. La versió castellana és del 1896, any de l’estrena a Madrid. La primera representació en català es va fer el 1897, a Tortosa i a Gràcia (Barcelona), Reus, Sant Feliu de Guíxols, Manresa, i al Teatre Romea de Barcelona. El mateix 1903 s’estrenà, a Praga, Tiefland, una òpera basada en Terra baixa, escrita per Eugen d’Albert, compositor alemany nascut a Glasgow. La segona versió, estrenada a Magdeburg el 1905, esdevingué una peça de repertori dins el món operístic germànic. El 1908 s’estrenà a la Metropolitan Opera de Nova York, i el 1910, a Barcelona.
Simultàniament, se’n publicaren altres traduccions: en anglès (Londres, 1908, Garden City, Nova York, 1914), rus (Sant Petersburg, 1910), alemany (Zuric, 1903, Berlín, 1907), txec (Praga, 1907, 1921, 1968), suec (Estocolm, 1908), hongarès (Budapest, s.d.), castellà (Barcelona, 1930), portuguès (Lisboa, 1939), italià (Florència, 1944), serbi (Belgrad, s.d.) i esperanto (Barcelona, 1975). I també al sicilià, l’hebreu i el jiddisch.
Sis films
Terra baixa ha seduït, en diferents moments, diverses cinematografies del món. Per ordre cronològic, primer fou la catalana, amb Fructuós Gelabert (1907). Després, una versió argentina, dirigida per Mario Gallo (1913), l’italià pare de la cinematografia d’aquell país. Després encara, la versió de Hollywood, de James Searle Dawley (1915) com a director. La cinematografia alemanya té dues Terra baixa: una d’Adolph Edgar Licho (1922), i una altra Tiefland de Leni Riefensthal (amb data del 1958, iniciada abans del 1933 i muntada en 1944-1958), que convertí la història de Marta i Sebastià en una paràbola de la seva pròpia trajectòria vital. Finalment, cal esmentar la interpretació mexicana (1950) amb direcció de Miguel Zacarías, amb Pedro Armendáriz.
Feudalisme
L’edició de Signa / Librería del Teatro, de Florència, de la traducció de Giberto Beccari a l’italià de Terra baixa té un títol secundari, o sotstítol, entre parèntesis, que pot ser una clau explicativa d’una part de l’èxit de l’obra: Terra bassa (feudalesimo). Els editors dels pobles d’Europa amb un feudalisme més tardà (els de l’Europa mediterrània, central i oriental) són els que van versionar en més ocasions aquesta obra. Ara bé: cal comptar amb l’impacte de les estrenes del drama i de l’òpera a Nova York, i l’èxit de la interpretació del personatge Manelic d’Enric Borràs en gires per tota l’Amèrica Llatina.
Altres versions
De Mar i Cel, se n’han fet traduccions al francès, l’anglès, l’italià, el portuguès, el sicilià, el txec i l’esperanto. De Maria Rosa, a l’anglès, el francès, l’italià, l’alemany, el txec, el portuguès i el sicilià. De La filla del mar, a l’italià, el portuguès, el francès i l’alemany. La figlia del mare és un dramma in tre atti, amb traduzione dal catalao de Ferdinando Fontana (Milà, 1902) que, amb música d’Ulisse Trovati, esdevingué Le nereide (Milà, 1911).