El 1903 l’Ajuntament de la ciutat de Sant Petersburg, la capital de l’Imperi dels tsars de totes les Rússies, va convocar un concurs internacional de disseny de projectes per a construir un gran pont metàl·lic, llevadís i basculant, sobre el riu Neva. El pont metàl·lic que volia construir l’Ajuntament de Sant Petersburg davant del Palau d’Hivern dels tsars havia de ser el pont més important de la ciutat. El concurs es va fallar el 1904. Un dels projectes finalistes, executat, després, entre 1912-16, era el de l’enginyer industrial Magí Cornet i Masriera, cap de la Secció de ponts de la Maquinista Terrestre i Marítima.
El 1855, quan es va configurar una gran empresa metal·lúrgica catalana, amb fàbrica a la Barceloneta, per fusió de dues empreses més petites ja existents, amb el nom ben explícit de Maquinista Terrestre i Marítima, l’economia catalana estava iniciant un procés accelerat d’introducció de les màquines de vapor al transport terrestre per rails, a la navegació marina i a les fàbriques tèxtils.
El fet que el 1904, cinquanta anys més tard, el projecte d’un enginyer de la Maquinista guanyés un concurs internacional per a construir un gran pont a Sant Petersburg només pot sorprendre si no es té en compte la gran permeabilitat, i la dúctil versatilitat dels enginyers i les empreses catalanes.
El 1916, és a dir, amb un temps rècord, el pont sobre el riu Neva de Magí Cornet i Masriera va ser oficialment inaugurat, sense el seu autor, que ja havia mort. Es configurava el que seria l’skyline de la capital de Rússia, que cent anys després serviria d’icona de la ciutat i d’imatge gràfica promocional.
Catalans a Sant Petersburg
Mossèn Cinto Verdaguer, el poeta nacional de Catalunya, que és, alhora, una fita dels inicis de la literatura de viatges en llengua catalana, va passar una setmana a Sant Petersburg.
Obres narratives de Narcís Oller, el gran novel·lista ‘realista’ català del XIX, Solitud de Víctor Català i obres de teatre del dramaturg Àngel Guimerà foren traduïdes al rus, via Sant Petersburg o Moscou. En un moment en què la literatura russa estava generant, justament en aquells anys, grans novel·listes i grans autors teatrals, Solitud, per exemple, fou un èxit. “L’èxit que la novel·la de l’escriptora de l’Escala assolí a Rússia —escriu Xavier Fàbregas— provà l’encert de la tria que Pere Farrés havia efectuat”.
El cas de Pere Farrés i Costa, ensenyant i poeta nascut a Sant Vicens dels Horts, és interessant: després de moure’s per l’Europa central (Milà, Suïssa, Leipzig, Berlín i Londres, tenint com a base, com tants catalans, París) marxà, el 1910, a Sant Petersburg i Moscou. Allà, a més de seguir viatjant, i de treballar com a professor d’idiomes a la multinacional de l’ensenyament Berlitz, va aconseguir que es traduís al rus i s’edités la gran novel·la de Caterina Albert. A Sant Petersburg, Farrés esdevindria preceptor d’una família de la noblesa, amb qui viatjaria per Europa. Però, el 1914, just a l’inici de la Primera Guerra Mundial, s’enrolà com a voluntari català a l’exèrcit francès, que defensava la terra de la llibertat de l’escomesa del potent exèrcit de l’imperi Alemany. El 9 de maig de 1915, Farrés, i molts més, moriren al front de guerra.
La Hispano Suïssa
La gran multinacional catalana del motor, la Companyia Hispano Suïssa, va establir molts acords de col·laboració amb empreses del sector de l’automòbil i de l’aviació de tres continents, entre els quals, una empresa estatal russa de la Rússia dels Tsars: ‘Arsenals Nacionals’. L’objectiu era, principalment, la fabricació de motors d’avió i de motors per al transport terrestre per carretera. Les instal·lacions industrials dels Arsenals Nacionals estaven localitzades a la capital de l’imperi Rus: la ciutat de Sant Petersburg.
L’Ermitage
El Museu de l’Ermitage, situat al centre de la ciutat de Sant Petersburg, conté algunes de les millors col·leccions d’art del món. Si hom el visita, pot trobar-hi molt bons exemples d’alguns dels grans pintors catalans del Gòtic, el Renaixement i el Barroc. És a dir: Bernat Martorell, el pintor de la Generalitat del segle XV, Joan de Joanes, Francesc Ribalta, i una pintura titulada Al·legoria de la història, al costat d’altres grans olis, de Josep de Ribera (que seria conegut, a Nàpols, amb el sobrenom d’‘Il Spagnoletto’), o obres d’Anglada i Camarasa.
També a les sales de l’Ermitage, hi ha una mostra excel·lent de l’obra en tres dimensions d’un dels més grans escultors i gravadors catalans del començament del segle XX: Aristides Maillol. I, dins de la secció dedicada a la pintura moderna, algunes de les obres pictòriques del Picasso dels anys 1902-1909. En concret, obres catalanes, és a dir: obres realitzades a Barcelona (La Trobada el retrat del sastre Soler), el petit nucli rural de Gósol (una natura morta) i el poble d’Horta de Sant Joan (amb la cèlebre pintura del 1909 titulada, justament, Fàbrica d’Horta).
Pau Casals
Entre el 1905 i el 1913, en els anys agitadíssims que seguiren la Revolució Russa del 1905, Pau Casals actuà, cada any, a Sant Petersburg, ja que el seu violoncel i les interpretacions de Johann Sebastian Bach i d’uns quants grans compositors més, havien fascinat, aquí també des del primer dia, el públic de la capital russa.
Un públic tan musicalment culte com les gairebé 2.000 persones vestides d’etiqueta que omplien el gran auditori de la Sala Gran de la Filharmònica de Sant Petersburg el primer dia que hi va actuar Casals, sense llum elèctrica, amb espelmes. Aquell dia, però, Casals no fou gens ben rebut, ja que el públic esperava un virtuós del violí que una vaga de ferrocarrils havia deixat penjat a mig camí.