Les biblioteques han anat evolucionant al llarg de la història de la humanitat, i ho han fet pel que fa a suports, la forma en què s’organitzen i sobretot en les funcions que els corresponen, la part de la població que en fa ús i, per tant, també el paper que hi té el bibliotecari. Des d’una visió històrica i territorial, la generalització de les biblioteques s’esdevé per una banda vinculada a les facilitats en els processos d’edició i a l’abaratiment del cost dels documents, i per l’altra, a la millora de les taxes d’alfabetització dels països.
És possible definir la biblioteca com un servei cultural que organitza, manté i difon una col·lecció de documents, llibres o altres materials disponibles per a la consulta i el préstec. Tradicionalment, les biblioteques s’han classificat tenint en compte de qui depenen (biblioteques estatals, municipals o privades) o bé prenent en consideració l’objecte de la institució (nacionals, universitàries, públiques o escolars). També s’han classificat com a biblioteques generals o especialitzades, i, en l’àmbit de les especialitzades, segons el sector de públic a qui es dirigeixen o per l’àmbit temàtic que els correspon.
La biblioteca és una institució de valor universal, clau en el sistema educatiu i de recerca d’un país. Hi ha en aquests moments més d’un milió de biblioteques al món, amb més de 16 bilions de documents i gairebé 700.000 bibliotecaris. Un ciutadà de cada sis té carnet de biblioteca.
El mapa mostra que, a gairebé tots els estats de què es té informació, hi ha almenys una biblioteca nacional, i que les biblioteques públiques, sense valorar el nivell de servei que ofereixen, són presents també a gairebé tot el món.
Si l’indicador que s’utilitza és el de volums disponibles per habitant, es detecta que és en l’àrea d’Amèrica Llatina i Central, en alguns països de l’Àfrica i en la regió de l’Orient Mitjà i la Xina, on hi ha un dèficit més elevat de serveis bibliotecaris. Cal constatar també que existeix un gran buit d’informació sobre la situació africana.
Els canvis tecnològics, vinculats al desenvolupament de la informàtica i les comunicacions, han modificat plenament el panorama de les biblioteques (vegeu el mapa Internet). El suport del coneixement és ara també digital. Les biblioteques del segle XXI són biblioteques que cada vegada més actuen en dimensió virtual. Per a poder disposar d’una visió més real de la situació i de la implantació dels serveis bibliotecaris al món, caldria incorporar també el mapa de punts d’accés informàtics als recursos electrònics disponibles. Aquest nou entorn ofereix a la biblioteca noves possibilitats de superar molts dels desequilibris territorials existents, tot utilitzant la via de la cooperació entre països.
L’evolució de les biblioteques al món
L’escriptura s’inventà al segle IV aC a les ciutats sumèries. Aquest fet va permetre a partir d’aleshores la transcripció de la literatura oral. I fou a Mesopotàmia on es creà la biblioteconomia, entesa com a ciència per a la conservació i recuperació de la informació i el coneixement.
A Egipte els documents, ja en papir, s’acostumaven a guardar, enrotllats i amb fundes, en prestatgeries o recipients diversos. Els llibres egipcis s’han trobat en temples i palaus, i això vol dir que eren els faraons i els sacerdots qui els utilitzaven.
A Grècia es va anar ampliant l’àmbit dels usuaris amb la introducció de la lectura privada i la vinculació de les biblioteques a les escoles especialitzades.
La majoria de biblioteques romanes eren sostingudes pels emperadors. Tiberi va crear la figura de director general de biblioteques, un càrrec que es mantingué fins al segle III, que cada biblioteca passà a tenir el seu propi director.
Les primeres comunitats cristianes posseïen col·leccions de llibres, en general relacionats amb textos sagrats. L’orde benedictí, amb l’obligació de lectura i escriptura, anava posant els fonaments del futur scriptorium.
Al llarg dels segles XIII i XIV, el paper va anar substituint el pergamí, fet que comportà l’abaratiment del llibre. La invenció de la impremta al segle XV fou revolucionària en aquest sentit i encara en d’altres. Les biblioteques, dins de l’esperit de l’humanisme, es plantejaven ja clarament l’objectiu de facilitar el coneixement.
Posteriorment, al llarg del segle XVIII es va anar configurant el lector ciutadà. Els primers intents de democratització de les biblioteques es consolidaren amb l’increment del nivell de vida i la democratització de l’educació al segle XX, a la fi del qual s’han anat incorporant les noves tecnologies digitals, que han aportat canvis de gran importància qualitativa pel que fa, per exemple, a les possibilitats de consulta.