El risc, la possibilitat que s’esdevingui algun fet que posi en perill vides humanes i béns, és una de les variables més importants de la societat contemporània, que ha generat els grans negocis financers de les assegurances, i cada Estat i cada grup social s’hi enfronta de manera ben diversa. Aquests sis mapes representen una primera aproximació a la importància d’alguns riscos deguts a l’activitat econòmica i social.
En els quatre primers mapes s’han localitzat els llocs en què s’han produït els accidents més greus, pel nombre de morts, deguts al factor humà. Així, doncs, s’han cartografiat els pitjors incendis, explosions, actes terroristes, accidents de transport civil, desastres mediambientals i accidents provocats per allaus humanes originades en grans concentracions, esportives o altres. Els dos darrers mapes s’han realitzat a partir de càlculs elaborats per la revista “Political Risk Letter”, de Nova York, sobre la situació econòmica i política per estats.
Tot i que pot semblar una contradicció, la realitat és que a mesura que ha avançat el desenvolupament tecnològic ha augmentat també el risc d’accidents i de paralització de la vida social i econòmica, cosa que manté la incertesa i la inseguretat fins i tot en els països més rics (vegeu el mapa 93). Cal, doncs, considerar aquest augment del risc social com una de les conseqüències perverses del desenvolupament econòmic, almenys tal com s’ha fet des del segle XVIII. Si, d’una banda, els riscos naturals (vegeu el mapa 17) han esdevingut més perillosos avui a causa de la major ocupació humana del territori, de l’altra, una confiança excessiva en la capacitat humana que ha creat el progrés tecnològic fa oblidar moltes vegades el perill i menystenir la idea de la mort. El creixent consum d’energia i l’excessiva dependència de recursos cada dia més restringits fragilitza sobretot les grans concentracions urbanes, que pateixen col·lapses periòdics de transport, d’energia i de contaminació. La mateixa concentració augmenta les situacions de risc. Tot i que es fa en les màximes condicions de seguretat, l’aplicació de noves tecnologies amb processos complexos (químics, nuclears, biogenètics) implica la probabilitat, per més remota que sigui, de descontrol del procés, el qual seria massa car de prevenir per la improbabilitat de l’esdeveniment, però que és un risc real que pot acabar en catàstrofe, perill incert magnificat per uns i despreciat per altres. Aquesta mateixa diversitat d’opinions, que de vegades enfronta la tecnocràcia i les classes populars, és també un factor afegit d’incertesa, ja que contribueix a fer créixer la percepció del risc entre la majoria.
La gestió del risc
La gestió del risc és una activitat cada dia més estratègica en les societats avançades. La Unió Europea treballa fortament en aquest sentit, amb relació a la defensa de la salut i a la protecció dels consumidors. L’ús dels plaguicides en agricultura, els accidents en la producció i el transport de productes energètics (nuclears, petroli i derivats, i d’altres), l’encefalopatia espongiforme bovina (que sacsejà l’opinió pública els anys 2000 i 2001), els camps electromagnètics de les línies d’alta tensió o de la telefonia mòbil, o la introducció d’organismes genèticament modificats són els principals temes d’estudi.
La preocupació per la salut pública ha estat integrada en un concepte més general, que tracta de mantenir la qualitat de vida dels ciutadans, ja que aquesta inclou la salut funcional i psicològica dels humans, el benestar dels animals, els impactes mediambientals, l’estètica del paisatge i la identitat comunitària. És, en aquest sentit, que les societats que es vulguin considerar avançades hauran d’enfocar l’avaluació i el control del risc.
Les apagades elèctriques
A l’agost del 2003 una apagada elèctrica va deixar sense llum bona part del nord-est dels Estats Units i del sud-est del Canadà. Tothom recordava la primera gran apagada de Nova York una nit del 1971. Molts altres estats del món pateixen apagades parcials periòdicament i també, de tant en tant, de totals, com la d’Itàlia, a l’estiu del 2003, que se solen atribuir a problemes d’infraestructura (fragmentació privada, obsolescència, etc.) o de dependència de l’exterior o de les condicions meteorològiques.
La societat actual es basa en l’ús creixent d’energia (vegeu el mapa 79) i el fet que als Estats Units els serveis elèctrics hagin experimentat els darrers quinze anys –segons dades del North American Electric Reliability Council– algun tipus d’apagada cada tretze dies obliga a pensar en causes més profundes que les adduïdes correntment. De fet, els estudis recents mostren com les infraestructures de distribució de l’energia elèctrica han esdevingut sistemes complexos saturats i que, com a tals, han arribat al seu punt crític a causa del creixement de la demanda. En aquestes circumstàncies, els efectes en cadena de qualsevol accident resulten imprevisibles. És un dels exemples més clars del risc social actual, que obliga a repensar el model de creixement econòmic contemporani, cap a alternatives basades en la sostenibilitat o cap a noves inversions que permetin preveure i gestionar els riscos.