L’estancament de la població mundial no forma part de cap dels escenaris previstos en les projeccions de població realitzades pels organismes internacionals, però l’increment en la utilització de mètodes anticonceptius, que ha passat del 10% al 60% entre els anys 1960 i 2000 –com també els efectes devastadors de l’epidèmia de la sida, sobretot a l’Àfrica– han motivat les darreres correccions a la baixa d’aquestes previsions.
Aquest mapa mostra la prevalença d’ús de mètodes anticonceptius tot diferenciant entre els mètodes tradicionals i els mètodes moderns. Els mètodes anticonceptius moderns més utilitzats són l’esterilització femenina i la masculina, els dispositius intrauterins (DIU), els anticonceptius orals en diverses modalitats, els preservatius masculins i els femenins, les injeccions, les implantacions subcutànies, els mètodes de barrera vaginal com el diafragma i els espermaticides. Els mètodes anticonceptius tradicionals inclouen els mètodes naturals (control de temperatura, calendari, mucositat), el coitus interruptus i l’abstinència periòdica, i també els mètodes propis de cultures determinades.
Les dades del mapa fan referència a les dones en edat reproductiva (convencionalment entre els 15 anys i els 49) que estan casades o viuen en parella. La mitjana mundial indica que 6 de cada 10 dones utilitza algun mètode contraceptiu, però les diferències entre regions són enormes, no solament per les diferents concepcions de la sexualitat, la maternitat i la reproducció, sinó també per les polítiques de salut pública, i la disponibilitat i accessibilitat dels diversos mètodes. Els valors extrems es localitzen a la part alta de la Xina –amb una freqüència d’ús superior al 80% i amb gairebé exclusivitat de mètodes moderns, sobretot DIU i esterilització femenina– i a l’altre extrem, el Txad i Mauritània –amb menys d’un 5% de dones usuàries, preferentment de mètodes tradicionals–. A l’Amèrica Llatina, els països que presenten les taxes de prevalença d’anticonceptius més elevades (Brasil, Puerto Rico i Colòmbia) mostren també una incidència més alta de l’esterilització femenina (un 40% de les dones al Brasil), mentre que els anticonceptius orals són més populars a Europa (Alemanya, 59%) que a cap altre indret. El coitus interruptus, molt utilitzat a determinats països de l’Europa de l’Est (Rússia, Armènia i Albània, un 30%), no té cap acceptació a l’Àfrica.
Salut sexual i reproductiva. El dret de la planificació familiar per a tothom
Quan l’any 1974 es va celebrar a Bucarest la primera conferència internacional i intergovernamental sobre població i desenvolupament, promoguda per les Nacions Unides, els països rics van intentar convèncer els països pobres que el control de la població és una condició necessària per a assolir el creixement i el desenvolupament econòmic i social. En aquell moment, molts països no alineats es van oposar al plantejament que se’ls feia, però, una dècada més tard, a la conferència que es va realitzar a Mèxic, molts d’ells van assistir-hi amb planificacions nacionals de control de la població, que incloïen el desenvolupament de programes de planificació familiar, en general dirigits a les dones casades.
L’any 1994, a la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament celebrada al Caire, a conseqüència del descrèdit del plantejament anterior i de la lluita de milers de grups de dones per a la salut arreu del món, es va acceptar que la defensa dels drets i de la salut sexual i reproductiva significa garantir l’accés als serveis de planificació familiar per a tothom, amb independència de l'estat civil o l’edat. Des d’aleshores, en un context internacional en què certs països rics augmenten les despeses militars reduint l’ajuda al desenvolupament i a la salut, l’agenda de les prioritats dels organismes internacionals inclou una atenció específica als grups més vulnerables (adolescents, dones en situació de risc…) sense oblidar el paper clau dels homes. Així, per exemple, el darrer informe del Fons per a la Població de les Nacions Unides (UNFPA) sobre l’estat de la població mundial l’any 2003 es planteja valorar 1.000 milions d’adolescents, les inversions en la seva salut i els seus drets.
Una nova revolució anticonceptiva?
La difusió transversal dels mètodes anticonceptius arreu del món, durant el darrer terç del segle XX, ha estat considerada un dels canvis socials i demogràfics més importants, entre d’altres factors perquè ha permès una separació explícita entre la sexualitat i la reproducció. No obstant això, tothom estaria d’acord amb la idea, suggerida pels mitjans de comunicació durant la tardor de l’any 2003, d’una nova revolució anticonceptiva arran de la comercialització a Espanya de “nous” mètodes anticonceptius –el pegat, el preservatiu femení, la píndola no diària…– que, de fet, en altres indrets del planeta ja no són tan nous.
Una possible revolució contraceptiva podria ser el descobriment, la comercialització i la plena utilització de mètodes anticonceptius d’ús masculí, ja que fins ara ha estat la població femenina la que ha sofert la major part dels costos –incomoditats i efectes secundaris per a la salut– de la utilització dels mètodes anticonceptius. De fet, entre els mètodes disponibles, únicament n’hi ha dos que requereixen la responsabilitat d’ambdós membres de la parella: els preservatius i el coitus interruptus, tota la resta –a excepció de l’esterilització quirúrgica– poden ser considerats mètodes adreçats a les dones. Probablement aquest és un terreny interessant per a avaluar la bona salut de l’equitat en les relacions entre homes i dones; i Espanya és el país on el preservatiu és més utilitzat, després del Japó, que se situa en primer lloc, i juntament amb el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i el Regne Unit mostra un molt bon equilibri entre l’esterilització masculina i la femenina, contràriament al que passa en altres països, com ara el Brasil, on l’esterilització masculina és inexistent.