Siguin quines siguin les fonts consultades no hi ha cap dubte que el xinès, tal com queda reflectit en el mapa, ocupa un primer lloc destacat com a llengua més parlada del món, amb més de 1.220 milions de parlants, si es tenen en compte totes les seves varietats, o uns 870 milions si es compten només els qui parlen xinès mandarí. Existeix igualment consens pel que fa a la classificació de les deu llengües següents amb més parlants, tot i que l’ordre entre elles pot variar lleugerament. Aquestes deu llengües són el hindi (366 milions), l’anglès (341), l’espanyol (322), el bengalí (207), l’àrab (202), el portuguès (176), el rus (167), el japonès (125), l’alemany (100) i el francès (77).
Malgrat l’acord sobre aquesta classificació, hi ha molts problemes a l’hora d’establir el nombre exacte de parlants de les llengües del món. I això per diverses raons, entre les quals destaca el problema de definir el concepte mateix de llengua. Per una banda, la distinció entre llengües diferents o varietats d’una mateixa llengua és, en molts casos, motiu de divergència a l’hora de comptar el nombre de parlants. Així, hi ha, per exemple, la possibilitat de considerar l’àrab o bé com un conjunt de llengües diferenciades o bé com un conjunt de varietats d’una única llengua; i el mateix passa amb l’agrupació o la divisió que fan alguns lingüistes de les llengües hindi i urdú.
En molts casos, es produeix una jerarquització entre les varietats lingüístiques del món, i la consideració de què és una llengua i què la varietat o dialecte d’una llengua es decideix sovint per motius extralingüístics (polítics o culturals) més que no pas lingüístics. Per tant, l’adscripció dels parlants a una determinada llengua és sovint causa de desacord. Per altra banda, existeix una manca general de censos lingüístics arreu del món que agreuja la situació a l’hora d’establir informació clara sobre la demografia de les llengües. En alguns casos, les dades obtingudes en els censos demostren tenir poca fiabilitat ja que no poden distingir, per exemple, entre parlants de primera i segona llengua, poden comptar tots els membres d’un grup ètnic amb diverses llengües com a parlants d’una única varietat lingüística o considerar tots els habitants d’un país com a parlants de la llengua oficial d’aquell país, malgrat que com a primera llengua en tinguin una de diferent.
Xinès o llengües xineses?
Quan es parla del xinès, normalment es fa referència a una sola llengua, tot i que en realitat es tracta d’un ampli conjunt de varietats lingüístiques no sempre intel·ligibles entre elles. El fet de compartir una història cultural comuna, un estat centralitzat i unificador i un sistema d’escriptura no alfabètic, fan que el xinès sigui considerat popularment una sola llengua. Els lingüistes, però, el solen dividir en vuit varietats o dialectes que poden arribar a ser tan diferents entre ells com ho és el català del francès o el suec de l’alemany.
El xinès mandarí o putonghua (llengua comuna), basat en el dialecte de Pequín, és la llengua estàndard oficial de la República Popular de la Xina, i és parlada com a primera o segona llengua per la immensa majoria dels xinesos. Aquesta llengua estàndard és també la llengua nacional de Taiwan (denominada allà guoyu o llengua nacional) i una de les quatre llengües oficials de la ciutat estat de Singapur, juntament amb el malai, el tàmil i l’anglès.
Nombre de parlants i llengües
És un fet inqüestionable, però poc conegut, que la majoria de comunitats lingüístiques són formades només per unes quantes desenes de milers de parlants. Les estadístiques sobre el nombre de parlants de les llengües del món que ens ofereixen els lingüistes mostren xifres contundents. Segons el lingüista David Crystal, el 55,9% de les aproximadament 6.000 llengües que encara es parlen al món tenen entre 1.000 i 100.000 parlants. Hi ha només un grup molt reduït de llengües que són parlades per més de 100 milions de persones. La suma de parlants de les primeres nou llengües del món, que constitueixen el 0,15%, arriba a un total de més de 2.700 milions de persones. Continuant amb la relació entre llengües i nombre de parlants, destaca la sorprenent dada que el 96% de la població mundial parla només el 4% de les llengües del món, o, dit d’una altra manera, que un 96% de les llengües són parlades per només un 4% de la població mundial.