La preocupació per la ràpida extinció d’un gran nombre de llengües ha crescut enormement entre els especialistes els últims anys. Tot i que la mort de les llengües ha estat un fenomen que s’ha esdevingut al llarg de la història, el patrimoni lingüístic ha arribat als nostres dies a una situació crítica per les dimensions i la rapidesa que ha adquirit el fenomen de l’homogeneïtzació lingüística. Els pronòstics dels experts sobre el futur de les llengües són prou reveladors: alguns especialistes vaticinen la desaparició del 90 o el 95% de les llengües del món abans de l’any 2100; d’altres calculen que durant el segle XXI ‘només’ en desapareixeran la meitat. Aquest mapa mostra els estats del món que tenen un nombre significatiu de llengües en perill de desaparició. Els processos de desequilibri, homogeneïtzació i substitució lingüístics són fenòmens estesos per gairebé tots els països del món. Són moltes encara, però, les àrees del planeta en les quals hi ha la necessitat urgent de realitzar treballs de recerca per tal d’entendre millor com funcionen els processos de substitució lingüística i, sobretot, de quina manera es poden invertir aquests fenòmens per tal de preservar la diversitat lingüística. L’extinció de les llengües pot ser causada per pressions externes a les comunitats, i poden ser de caràcter polític, econòmic, cultural, militar, etc. o bé deguda a l’actitud negativa dels parlants envers la seva pròpia llengua, que decideixen abandonar sovint a conseqüència precisament d’aquestes pressions externes. La desaparició de cada llengua suposa la pèrdua, en la majoria de casos irrecuperable, d’un coneixement cultural únic i d’una visió del món determinada, a més de la integració sociocultural de generacions i de valors culturals i identificadors de cada grup humà. Els últims anys, algunes comunitats han posat en marxa programes de revitalització lingüística, tal com ho mostra el mapa, amb la intenció que la seva llengua es transmeti a les noves generacions i no s’acabi extingint.
El manxú
El manxú és una llengua de la família altaica, avui pràcticament extingida. En un cert període històric, els manxús van constituir un exemple de dominació política que no va comportar una substitució lingüística en el poble dominat, sinó al contrari. El relativament petit grup de governants manxús que van establir la dinastia qing el 1644 van ampliar les fronteres de l’imperi xinès fins als límits del Tibet, Mongòlia i Xinjiang. Tot i que durant uns dos-cents anys la llengua manxú va ser usada com a lingua franca a tot l’imperi xinès i com a llengua de la cort, tant oral com escrita, els manxús van ser progressivament assimilats a la cultura i la llengua xinesa fins al punt que cap al final de la dinastia qing (1911) ni tan sols l’emperador podia llegir o escriure en manxú. El lingüista Michael Krauss va calcular l’any 1995 que hi havia només entre 20 i 70 persones que parlaven manxú. El grup ètnic, el componen més d’un milió vuit-centes mil persones que s’han assimilat al xinès i ara parlen i escriuen en aquesta llengua.
El hawaià
Malgrat ser una llengua que a la dècada del 1980 semblava que tenia molt poques probabilitats de sobreviure (es calcula que aquells anys hi havia uns dos mil parlants natius), els últims temps el hawaià ha experimentat un renaixement gràcies als esforços de molts líders de la comunitat hawaiana, dels activistes de la llengua i del suport de les escoles i de les universitats. Tot i que el nombre de parlants encara és molt reduït i que la transmissió intergeneracional no és en absolut majoritària, hi ha hagut un clar increment en el nombre de persones que l’estudien com a segona llengua (s’han organitzat programes d’immersió escolar) i ha anat guanyant en els últims temps nous àmbits d’ús, entre ells Internet. Per tots aquests motius, el futur d’aquesta llengua amenaçada sembla esperançador. El hawaià, juntament amb l’anglès, és llengua oficial a les illes Hawaii, que constitueixen un dels estats federats dels Estats Units d’Amèrica.