Charles R. Darwin: la definició darwiniana dels humans

L’antropologia darwiniana escandalitzà els seus contemporanis en establir, de manera irrefutable, una continuïtat biològica entre els humans i la resta dels primats. Però no resolia la greu dificultat de com explicar l’especificitat humana sense recórrer a causes no materials. Concebre l’adquisició per selecció natural de comportaments que oposessin resistència a la selecció natural pura i dura (per exemple els comportaments cooperatius o altruistes) pot resultar subtil, però també està subjecte a controvèrsia ja que la identitat humana s’aprecia com un pur fet biològic: on resideix, en aquestes condicions, la diferència fonamental entre animals i humans? Per a l’orgull de la nostra espècie no resulta gens fàcil admetre aquesta continuïtat amb la resta dels éssers vius, fins i tot avui, quan se sap que els humans comparteixen amb alguns d’aquests éssers vius, com el ximpanzé, la major part del genoma.

“Tombem-nos ara cap a les facultats socials i morals. Per tal que l’home primitiu, o els seus progenitors de tipus simi es fessin socials, van haver d’adquirir els mateixos sentiments instintius que fan que altres animals visquin en comunitat i, sens dubte, varen presentar la mateixa disposició general. Es devien haver sentit desemparats d’estar separats dels companys pels qui sentiren un cert nivell d’amor; s’haurien alertat els uns als altres del perill, i s’haurien ajudat mútuament en l’atac i en la defensa. Tot això vol dir que tenien un cert nivell de solidaritat, fidelitat i coratge. Aquestes qualitats socials, que són tan importants en els animals inferiors, varen ser adquirides pels avantpassats de l’home, sens dubte, de forma semblant, és a dir per selecció natural, amb l’ajut dels costums heretats. Quan dues tribus d’homes primitius que viuen en el mateix indret entren en competència, si en una d’elles (i amb les altres condicions iguals) hi ha més homes valents, fidels i que se senten solidaris dels altres, que estan sempre disposats a alertar-se del perill i a ajudar-se i defensar-se, sens dubte, aquesta tribu tindrà més exit i vencerà l’altra. Pensem en la importància que ha de tenir la fidelitat i el coratge en les guerres incessants dels salvatges. L’avantatge que els soldats disciplinats tenen sobre els que no ho són es deu sobretot a la confiança que cada home té en els companys.”

The descent of man and selection in relation to sex” (‘L'origen de l'home i sobre la selecció en relació amb el sexe’), cap. V, Londres (1871). Reproduït a partir d’“L'origen de l'home I”, Edicions Científiques Catalanes, Barcelona (1984). © 1984 Edicions Científiques Catalanes

Traducció: Josep Egozcue