Frederic E. Clements ha estat la figura dominant de l’ecologia nord-americana al llarg de més de quaranta anys. A partir dels fonaments establerts per Henry Chandler Cowles (1869-1949) i fent del concepte de clímax el nucli de la seva teoria, introduí en ecologia una concepció organicista que identifica la comunitat vegetal amb una mena de superorganisme, i creà l’ecologia de la successió de les comunitats vegetals. També fou l’inventor de nombrosos instruments de mesura adaptats a la problemàtica innovadora que abordava (els primers fotòmetres estancs per a la presa de mesures sota la superfície de les aigües, etc.).
“Els fenòmens fonamentals en la vegetació són: associació, invasió, successió, zonació i alternança. L’associació representa l’estadi a què la vegetació ha arribat pels canvis acumulatius experimentats en el passat. Correspon en essència al component històric de la vegetació. La invasió i la successió són forces o fenòmens dinàmics que actuen modificant les condicions de l’associació en un moment donat. Les desfermen factors físics, i són resultat de la interacció de factors físics i biològics. Són representatius, doncs, del component físic de la vegetació. La zonació i l’alternança, d’altra banda, són fenòmens estàtics, característics de la coberta vegetal tal com és i tal com serà a mesura que esdevingui més i més estable. D’aquesta manera, la relació de les plantes respecte a la superfície del planeta troba la seva expressió bàsica en el gran principi o fenomen de l’associació, del qual la vegetació no és sinó un altre nom. En el seu aspecte dinàmic, de desenvolupament, l’associació és regulada per dues lleis, la de la invasió i la de la successió, mentre que, en el seu aspecte estàtic, estructural, s’ajusta a les lleis de la zonació i de l’alternança.
En l’anàlisi de la vegetació, és imperatiu que la doble naturalesa del seu origen es tingui ben present. De la mateixa manera que una espècie actual és el resultat de fets ancestrals acumulats, modificats fins a cert punt pels factors físics existents, també una vegetació determinada de l’època actual, i de fet, tota vegetació, és el resultat d’un component físic complex, l’hàbitat o entorn, que actua sobre un component biològic o històric, la vegetació precedent. Atès que la base de la vegetació és doble, física i històrica, els principis que s’hi manifesten han de correspondre a l’una o a l’altra.”
“The development and structure of vegetation” (‘El desenvolupament i estructura de la vegetació’). Botanical Survey of Nebraska, 7, “Studies in the vegetation of the state”, 3, pàg. 5-31 (1904)
Traducció: Xavier Pàmies