Henry D. Thoreau ha contribuït encara més que Gilbert White a formar la sensibilitat ecologista dels països de parla anglesa, sobretot la dels Estats Units. El seu “Walden”, que ha conegut una gran difusió universal a partir de la dècada del 1960, és un bell elogi de la vida ‘bosquerola’, que ha estat molt admirat pels partidaris del suposat ‘retorn’ a una vida simple i en contacte amb la natura. El “Walden” de Thoreau, per altra banda, com a obra literària no té res a envejar de les dels millors escriptors nord-americans coetanis de l’autor, com Nathaniel Hawthorne (1804-64) o Herman Melville (1819-91) i reflecteix un pensament que, tal com manifesta el fragment transcrit, no és pas exempt de passió ni de sarcasme.
“Simplifiqueu, simplifiqueu. En comptes de tres àpats al dia, si cal, feu-ne només un; en comptes de vaixelles de cent plats, només cinc; i reduïu en proporció tota la resta. La nostra vida és com una Confederació Germànica, feta d’estats diminuts, amb fronteres sempre fluctuants, fins al punt que ni tan sols un alemany és capaç de dir-vos com estan delimitats en un moment donat. El país mateix, amb les seves suposades millores internes (que, sigui dit de passada, són totes externes i superficials), és justament com un establiment massa gran i feixuc, enfarfegat de mobles i que s’embolica amb les seves pròpies trampes, arruïnat pel luxe i les despeses irreflexives, per la manca de càlcul i d’objectius honorables, com un milió de llars de casa nostra; i l’únic remei, tant per a aquestes com per a aquell, rau en una economia estricta, una vida d’una simplicitat austera i més que espartana i uns propòsits elevats. Es viu massa de pressa. Els humans pensen sense vacil·lar que és essencial que la ‘Nació’ tingui comerç, i exporti gel, i parli mitjançant el telègraf, i corri a trenta milles per hora, tant si ‘ells mateixos’ ho fan com si no; però si hauríem de viure com a simis o com a humans no ho tenen tan clar. Si no obtenim travesses i forgem rails i dediquem dies i nits al treball, sinó que ens escarrassem més
aviat a millorar ‘les nostres vides’, qui construirà ferrocarrils? I, si no es construeixen ferrocarrils, com anirem al paradís quan sigui l’hora? El ferrocarril corre sobre nosaltres, no nosaltres sobre d’ell. Heu pensat mai què són aquestes travesses1 sobre les quals reposen els rails? Cada una és un home, un irlandès o un ianqui, tant se val. Els rails reposen sobre d’ells, coberts de sorra, i els vagons circulen suaument per damunt. Ells sí que dormen profundament, us ho ben juro.”
“Walden, or life in the woods” (‘Walden, o la vida als boscos’) Henry D. Thoreau, Concord (1849). Reproduït a partir de “Walden, ou la vie dans les bois”, Éditions Aubier Montaigne, París (1967)
Traducció: Josep M. Camarasa