Aquest castell sorgí a causa de la desaparició del castell d’Oristà, però tingué una vida molt efímera. El castell apareix com a tal el 1045 en el testament de Bernat Guifré de Balsareny, el qual deixà al seu germà Guillem el castell de Toneu. Després pràcticament desapareix de la documentació i segurament que passà a la canònica vigatana per donació del bisbe Guillem de Balsareny. Sobre el Prat de Toneu hi ha un puig, en el qual encara són perceptibles els vestigis del castell.