El lloc de l’Aguilar es documenta a partir del 948 amb el nom de vila Agultare. El 1008 el noble Sesmond d’Oló donà al seu fill Guillem, levita, el puig anomenat Aguilar amb terres, vinyes i cases, situat al terme de Tona. El castell com a tal no apareix fins al 1024, quan l’anterior Guillem, levita, amb el nom de Guillem de Mediona, donà al bisbe de Vic, Oliba, i a la seva església, el castell de l’Aguilar en compensació dels castells que li havia cedit el bisbe. Així el castell de l’Aguilar fou domini dels bisbes de Vic. Els bisbes tingueren com a castlans la família Taradell, i quan s’uniren als Vilademany, aquests degueren traspassar els seus drets al monestir de Sant Pere Cercada, a la Selva, que havien fundat prop de Santa Coloma de Farners. Així en diversos documents dels segles XIV i XV els priors de Sant Pere feren acte de vassallatge als bisbes de Vic pel castell de l’Aguilar de la parròquia de Sant Andreu de Tona. La castlania l’exercí una família de cavallers anomenada Aguilar, que es documenta a partir del 1143 i després d’entroncar-se amb els Bellpuig passà als Centelles per casament, els quals amb el temps esdevingueren únics senyors del terme, formant part de la baronia de Centelles i desvinculant-se de Tona, si bé tingué autonomia com a quadra jurisdiccional. Durant la guerra civil i concretament vers l’any 1464 s’enderrocà el castell i ja no fou reedificat. Actualment ja no es coneix cap vestigi de l’antiga edificació.