El castell de Muntayola no apareix documentat fins a l’any 1033, mentre que el vicari del castell ho és a partir del 1013 quan Guillem, vicari de Muntanyola i de Vacarisses, assistí a la consagració de l’església de Sant Feliu de Vacarisses. A partir d’aquest personatge es pot seguir com la família Muntanyola es converteix en la dels Montcada, únicament per canvi de nom. El castell restà en mans de la família Montcada, si bé repartit a parts. Així el 1137 Ramon Renard de la Roca, nét de Guillem de Muntanyola o de Montcada, i la seva muller Solastendis donaren les dues terceres parts del castell de Muntanyola al monestir de l’Estany. La part que restava a la branca principal dels Montcada l’empenyoraren al mateix monestir el 1166 i el 1191. No fou fins al 1198 quan Guillem Ramon de Montcada vengué tot el que posseïa al castell i terme de Muntanyola. El 1323 el rei Jaume II va vendre al monestir de l’Estany la jurisdicció plena de Muntanyola. Així perdurà sota el domini de la canònica de Santa Maria de l’Estany i quan les canòniques catalanes foren secularitzades el 1596 passà a les Cinc Dignitats Reials, que regiren el terme del castell de Muntanyola fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. L’edifici del castell resultà destruït per un terratrèmol que es produí a Catalunya la nit del 24 de maig de 1448. La fortalesa fou substituïda per un mas anomenat del Castell que ha perdurat fins a l’actualitat amb elements aprofitats de l’antiga edificació castellera.