Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, fou sempre una capella de camí, situada als peus del pont del Ter que travessava la strata francisca o camí de França. Els seus inicis podrien estar en l’erecció d’un pedronet amb una imatge de santa Maria, al final del segle XI, quan hom acabà la construcció del pont. Abans de l’any 1177 el pedró s’havia convertit en una petita capella prop de la qual es varen anar construint algunes cases. A causa de la destrucció que sofrí l’any 1314 l’església parroquial de Sant Pere situada a la ciutat de Roda, a l’antic poble de l’Esquerda, el culte es traslladà provisionalment a la capella de Santa Maria. Aquesta situació provisional esdevingué definitiva vers l’any 1335 i l’antiga església de Santa Maria es transformà en la parròquia de Sant Pere. Per això es decidí la construcció d’una nova capella dedicada a santa Maria al sòl del pont, que fou aixecada a l’altra banda del pont vers l’any 1350. L’antiga església de Santa Maria, convertida en parròquia de Sant Pere fou refeta, posant-se la primera pedra l’any 1778 i inaugurant-se el 1787. Mentre que la de santa Maria del Sòl del Pont ho era vers l’any 1729. Per tant, no resta cap vestigi antic de les esglésies que foren erigides a Santa Maria a un costat i altre del pont del riu Ter.