Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, però aviat s’independitzà i quedà inclosa en el petit terme del castell de Montorronell, on s’aixecava l’església de Sant Amanç i el mas Montorró que li donà nom. Sempre degué ser una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès i vinculada al mas i al castell del petit terme de Montorró. El terme del castell de Lluçà es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria, situada als peus del castell de Lluçà. El castell de Montorronell es documenta a partir de l’any 1297, quan aquesta fortalesa depenia de Beatriu de Conanglell, mare de Pere de Conanglell. Malgrat això l’església surt documentada ja l’any 1219. L’edifici degué enrunar-se aviat, car en les visites del bisbe Antoni Pasqual de Vic al Lluçanès, que realitzà entre els anys 1685 i 1688, no consta la seva existència. Actualment no en queden sinó unes poques restes prop de l’antic mas de Montorró.